Itinerari número 110, “De Sant Llorenç dels Piteus a Oliana, per Timoneda y Ugern“, en el capítol “VI SERRA DEN CIJA V PEDRAFORCA “ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 385 a la 386.

Aquest itinerari, “De Sant Llorenç dels Piteus a Oliana, per Timoneda y Ugern“, és un “bell itinerari de travessa. Pot anar-se per la carreterafins a Ugern (Itinerari n.° 3), si be es més interessant per a l’excursionista seguir el cami de montanya“. Es pot fer en 8 hores 30 minuts.

Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts, ben identificats i es poden trobar als mapes. Alguns camins de bast han passat a ser carreteres, altres es poden seguir de manera aproximada per camins de travessa i altres es mantenen com a senders de gran recorregut (GR).

És una llarga via de muntanya amb molt desnivell, si es vol fer a peu, s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar.

És una excursió molts interessant, tant si es fa a peu, en bicicleta o en cotxe, una gran oportunitat per gaudir de la muntanya i dels pobles per on passa aquest itinerari entre Sant Llorenç i Oliana passant pel Cap del Pla, Timoneda, Terrassola, el Molí de Querol, Ogern i la Salsa.

Un nen corrent per la Plaça Major de Sant Llorenç de Morunys – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs 1863-1911

Sant Llorenç de Morunys (vista general) –1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Absis de Sant Cerni a Sant Llorenç de Morunys – Guixers – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

ITINERARI N.° 110 – De Sant Llorenç dels Piteus a Oliana, per Timoneda y Ugern

8 h. 30. Bell itinerari de travessa. Pot anar-se per la carreterafins a Ugern (Itinerari n.° 3), si be es més interessant per a l’excursionista seguir el cami de montanya.

Des de Sant Llorenç se segueix en sentit invers l’itinerari n.° 59.

Sant Serni de Vilamantells o Sant Serni del Grau – Guixers – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

Sant Serni del Grau – La foto del Pel -30/04/2023

Home a la Roca Foradada de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

Roc Foradat al camí el Santuari de Lord – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch

Font de Fenarals – La foto del Pep – 26/02/2026

Hostal Nou d’Encies o Hostal Nou de Canalda – La foto del Pep – 25/08/2025

Hostal del Vent – La foto del Pep – 08/07/2023

Hostal del Cap del Pla o Hostal d’Isanta – Lladurs – Entre 1890 i 1936 – AFCEC EMC – Facilitada per Lluís Estasen i Pla

Hostal del Cap del Pla – La foto del Pep – 11/01/2026

3 h. 20. Hostal del Cap del Plà.

Se deixa el camí ral de Solsona y se segueix el marcat en l’itinerari anterior.

Santa Eulalia de Timoneda – La foto del Pep – 19/05/2022

Riu al Pas del Clop – Pont del Clop – Terrassola – Lladurs – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Hostal del Fuster de Roquer i el Pont del Clop – La foto del Pep – 17/10/2024

Vall amb la Ribera Salada al pas del Clop – El Pont del Clop – Terrassola – Lladurs – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

L’anomenat molí del Clop a la Ribera Salada – Terrassola – Lladurs – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Hostal del Fuster de Roquer al Pont del Clop – Terrassola – Lladurs – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

5 h. 20. Pas del Clop.

Se segueix en avall la Rivera Salada per sa vora esquerra. El curs del riu es ample y suau.

Queda propera a l’esquerra la iglesia de Terrasola.

5 h. 45. S’atravessa el riu y se segueix la vorera dreta.

Molí de Querol a Castellar de la Ribera – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Molí de Querol – Castellar de la Ribera – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

6 h. Molí de Querol, aon se troba la carretera de La Basella que se segueix.

Mural de la Botiga d’Ogern – La foto del Pep – 06/09/2025

6 h. 50. Ugern.

Se deixa la carretera y’s pren un camí que s’enfila vessant amunt de la serra, dominant l’ample curs de la rivera Salada.

Sant Sadurní de la Salsa – La foto del Pep – 29/01/2026

7 h. 25. La Salsa, llogaret pertanyent al municipi de La Basella.

La iglesia parroquial de La Salsa baix l’advocació de Sant Cerni o Sadurní, se troba a mig quart de distància del camí, destacant-se dalt d’un serrat. Es d’antic origen havent sigut donada en 1133 a la canònica de Solsona.

El castell de La Salsa, en ruïnes, te grans murs de pedra.

El terme parroquial de La Salsa te 32 cases ab uns 175 habitants. Confronta al E. ab Ceuró a l’altra part de la Rivera Salada, al N. ab Altés en la pròpia rivera y a ponent y a mig-jorn ab la Valldan y Oliana.

Continua enfilant-se el camí serra amunt. El panorama que s’ovira es extens y interessant, desenrotllant-se a la vista tot el circuit de montanyes que enclouen les valls que formen la Rivera Salada.

7 h. 50. S’assoleix el cim de la serra que s’atravessa, deixant de vista la vall de la Rivera Salada —730 m. alt.

Baixa’l camí per un clotal que va a la rivera de la Flor que se segueix en avall fins a trobar la carretera, al capdcvall de la població d’Oliana.

8 h. 30. Oliana.

😉

Oliana al fons vist des de la carretera de Pons – Oliana – 1890 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras

Carrer major d’Oliana – Oliana – 1900 – AFCEC Antoni Bartomeus i Casanovas

Carrer major d’Oliana – Oliana – 1916 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

Vista general d’un carrer d’Oliana – Oliana – Entre 1892 i 1920 – AFCEC Eduard Royo i Crespo

Vista parcial d’un carrer d’Oliana – Oliana – Entre 1892 i 1920 – AFCEC Eduard Royo i Crespo

Oliana, vila de 1067 habitants, provincia de Lleyda, bisbat y partit judicial de la Seo d’Urgell. -510 m. alt.

Fondes: Nova den Víctor; Antigua den Lluís; La Catalana.

Està situada en deliciosa vall no lluny del riu Segre, que corre a l’altra part de la plana a un kilometre de distancia. Te extensos fruiterars, bones hortes y terres de regadiu. La població es antigua, esgraonada en gran part al peu de la iglesia parroquial. La part estesa a banda y banda de carretera es la més moderna.

La iglesia parroquial de Sant Andreu’s troba al capdamunt de la pujada del carrer Major. Es obra del sigle XVII construida sobre edificacions de l’anterior, havent sigut notablemen modificada en el sigle XVIII. Els Escolapis tenian un col·legi a la vila que era el segon que havian fundat a Espanya. En la guerra dels set anys abandonaren Oliana. El local està avui ocupat per un col·legi de 1.ª y 2.ª ensenyança, regentat per capellans y depenent del bisbat de La Seo. Adjunt te la capella de la Mare de Deu dels Àngels.

Font medicinal molt anomenada que te propietats curatives del mal de pedra.