Itinerari número 111, “De Sant Llorenç dels Piteus a Oliana, per Cambrils y la Serra Seca“, en el capítol “VI SERRA DEN CIJA V PEDRAFORCA “ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 386 a la 388.

Aquest itinerari, “De Sant Llorenç dels Piteus a Oliana, per Cambrils y la Serra Seca“, és una “molt bella excursió. Es la travessa més llarga pera anar de Sant Llorenç a Oliana, si bé es la més bonica y interessant pera l’excursionista“. Es pot fer en 9 hores 30 minuts. Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts, ben identificats i es poden trobar als mapes. Alguns camins de bast han passat a ser carreteres, altres es poden seguir de manera aproximada per camins de travessa i altres es mantenen com a senders de gran recorregut (GR). És una llarga via de muntanya amb molt desnivell, si es vol fer a peu, s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar. És una excursió molts interessant, tant si es fa a peu, en bicicleta o en cotxe, una gran oportunitat per gaudir de la muntanya i dels pobles per on passa aquest itinerari entre Sant Llorenç i Oliana passant pel Coll de Jou, Montnou, Odèn, Cambrils i Serra Seca.

Persones caminant cap a l’Església de Sant Llorenç de Morunys – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

Cúpula de la Mare de Déu dels Colls – Sant Llorenç de Morunys – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch

Església i cases de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

Vista general de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

ITINERARI N.° 111 – De Sant Llorenç dels Piteus a Oliana, per Cambrils y la Serra Seca

9 h. 30. Molt bella excursió. Es la travessa més llarga pera anar de Sant Llorenç a Oliana, si bé es la més bonica y interessant pera l’excursionista.

Se segueix l‘itin. n.° 104 des de Sant Llorenç.

Cims rocosos des el camí al coll de Jou – Guixers – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Font de Coll de Jou – La foto del Pep – 13/03/2026

El puig Sobirà des del camí a coll de Jou al terme d’Odèn – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Arbres i vegetació a la collada de la Mata 3 – Odèn – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

El primer xalet als prats de Canalda – La foto del Pep – 23/10/2025

Arbres i vegetació a la collada de la Mata 1 – Odèn – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Arbres i vegetació a la collada de la Mata 2 – Odèn – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Coll del terme d’Odèn amb El Call en primer terme i un el Puig Sobirà al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

L’escola d’Odèn amb el Call al fons – La foto del Pep – 20/06/2023

Santa Cecília d’Odèn – La foto del Pep – 22/04/2023

Vegetació a l’anomenat clot de la Malamata – Odèn – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Saltant del Racó o salt de cal Sala de Cambrils – Odèn – 1893 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras

Santa Bàrbara del Racó i el salt de cal Sala de Cambrils – La foto del Pep – 11/04/2024

5 h. 30. El Grau. Se deixa’l camí d’Organyà seguint-se’l que corre més planer a la esquerra.

5 h. 40. Molí de Cambrils. Hermós saltant d’aigua molt caudalós que’s llença esbojarrat formant un recte y sortit caient, llençant brillant espurneig y enfondint-se en pregona gorga entre llimats espadats de penya. Es produït per unes fresques y abundoses déus d’aigua que naixen allí properes al peu d’embarrancada sotalada coberta d’arbres y matolls.

El camí s’enlaira suaument ab bonics colps de vista en direcció a ponent sobre la ampla vall de la Rivera Salada.

Els Salí de Cambrils des del Castell de Cambrils – La foto del Pep – 26/07/2023

6 h. 5. Molí de la Sal o Salí de Cambrils. Es moll curiós la forma en que’s fa’l captatge de la sal en els receptacles estesos al llarg de la rivera. El producte es bastant abundant. La sal de Cambrils es molt estimada pera’l consum dels ramats de bestiar.

La font Salada que dona nom a la rivera’s troba allí molt propera y es molt abundosa. Altres fonts neixen també en aquesta mateixa sotalada originada sota’l coll de Cambrils.

Si bé aquest es el brancal que dona nom a la rivera, té aquesta dos afluents molt importants, de curs constant y de molt més llarg recorregut; la rivera d’Oden nascuda en la serra de Port del Comte, sota la Tossa Pelada y la rivera de Canalda que té sos més alts naixements sota coll dejou, en el Pouet de Bessies y en la.serra de les Encies. Les dues s’uneixen pera engroixir més en avall la rivera Salada.

S’atravessa l’aigua y’s puja sobtadament dominant els blancs receptacles de sal y la sotalada aon neix la rivera.

Sant Martí de Cambrils – La foto del Pep – 20/07/2023

6 h. 15. Iglesia parroquial de Sant Martí de Cambrils, situada en posició molt pintoresca en el davallant de la serra y en un replanet que domina la vall, tancada en la part oposada per la Tossa de Cambrils y encapçalada pel coll del propi nom. En els envolts hi ha unes quantes pagesies. El temple senzill y pintoresc no ofereix particularitat remarcable. La parroquia de Cambrils situada en el límit del bisbat de Solsona forma part del municipi d’Oden y confronta son terme ab Oden a llevant y Montpol a mig-jorn, abdues del bisbat de Solsona, y ab Perles y Alinyà al N. y Valldan a ponent, del bisbat d’Urgell. Té 52 cases y 315 habitants en son terme, segons els censos parroquials.

Ferma pujada.

6 h. 25. Coll de la Teuleria, en un aspre brancal de serra desprès del coll de Cambrils. Nous punts de vista. Va faldejant-se planerament la serra damunt de una petita vall que s’uneix a la de Cambrils.

6 h. 40. Serrat de la Creu, en un estrep de la serra. El camí que segueix faldejant porta la direcció SE.

Excursionistes en un camí a la serra de Vila-Seca – Lladurs – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

En agraïment al Tour de France al Coll de Serra Seca de Cambrils – La foto del Pep – 30/05/2023

7 h. Collet de la Serra Seca, d’aon s’ovira un bell espectacle de montanyes tallades y encinglerades quals abruptes aiguavessos cauen a la Valldan. El prismàtic Turb d’Oliana, d’espadada y punxaguda pica domina’ls estimballs. Més enllà s’oviren les trencades arestes de la alterosa serra d’Aubens y més a la dreta la serra del Boumort. Més al lluny se dibuixa el Montsec y altres extensos horitzons de montanyes.

Se va carenejant pel cim de la Serra Seca -1458 m. en son punt culminant,— tota planera en son llom, desfregada en ses vessants, aspre en son conjunt y sense vegetació en sa part superior. Queda a la dreta un mogot cupular. La vista es superba dret al N., ovirant-se en anfiteatre’l coll de Cambrils, La Tossa, la serra d’Oden, el coll de Mata, el puig Subirà de Canalda y’is alts cims de sobre Sant Llorenç. Vers a llevant y mig-jorn se destaquen la serra de La Llena y l’ampla vall de la Rivera Salada ab sos distints afluents.

Turb d’Oliana des de Serra Seca, La serra d’Aubenç al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

7 h. 5. Hostal de la Serra Seca, —1402 m alt.— en un collet dalt del llom de la serra. Es d’aspecte pobre y mesquí y ab prous feines serveix avui d’hostal. Bell aspecte dels fondals de la rivera de Reixa a la dreta.

Se deixa’l camí d’Organyà a Solsona (Itin. n.° 108) a la esquerra y’s baixa, girantla collada, dret a la vall de Reixà, vestida de frondositat de bosc.

L’hostal de la Serra Seca havia sigut algún dia molt freqüentat, trobant-se en l’enforc dels camins de Solsona, Oliana y Sant Llorenç dels Piteus.

7 h. 10. Fonteta sota’l camí.

Continua ferma la baixada entre bell camí de bosc.

Santa Magdalena del Sàlzer – La foto del Pep – 14/08/2023

7 h. 25. Collada del Salzer, — 1224 m. alt.— entre la vall de la Valldan y la de Reixa. Grossa casa de pagès al dessota del coll en un bell replà. Bonica vista de fondals. No es menys interessant la vista de serralades que s’ofereix a la mirada destacant-se superbs el Turb y’l Cos collet de la Serra d’Aubens.

Se deixa la collada a la dreta y’s va faldejant, entre la espessor del bosc, per damunt de la vall de Reixa que va enfondintse barrancosament. La pendent de la montanya es molt dreta y sovint el camí molt estret voreja rectes estimballs. Bonic trajecte.

Turó de Sant Just de la Valldan – La foto del Pep – 05/08/2023

7 h. 55. Collet al costat del Turó de Sant Just, que s’aixeca alterós al enfront. S’atravessa’l collet. Dalt del turó hi ha la ermita del Sant, molt freqüentada en dies d’aplec en que hi acut gent de tots els pobles de la rodalia.

Forta baixada entre espessa y molt hermosa boscuria, faldejant-se el caient de ponent del turó de Sant Just. Per entre la bella espessedat de la arbreda sedescobreixalfons el poblet de Valldan.

Sant Just i Sant Pastor del poble de la Valldan – La foto del Pep – 29/07/2023

8 h. 25. Valldan, poblet de una dotzena de cases unit al municipi d’Oden, situat a l’altra part de son riveral.

Se va seguint entre la rivera de Valldan a la dreta y la de Reixa a la esquerra per camí molt planer.

9 h. 30. Oliana.

😉

Oliana al fons vist des de la carretera de Pons – Oliana – 1890 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras

Carrer major d’Oliana – Oliana – 1900 – AFCEC Antoni Bartomeus i Casanovas

Carrer major d’Oliana – Oliana – 1916 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

Vista general d’un carrer d’Oliana – Oliana – Entre 1892 i 1920 – AFCEC Eduard Royo i Crespo

Vista parcial d’un carrer d’Oliana – Oliana – Entre 1892 i 1920 – AFCEC Eduard Royo i Crespo

Oliana, vila de 1067 habitants, provincia de Lleyda, bisbat y partit judicial de la Seo d’Urgell. -510 m. alt.

Fondes: Nova den Víctor; Antigua den Lluís; La Catalana.

Està situada en deliciosa vall no lluny del riu Segre, que corre a l’altra part de la plana a un kilometre de distancia. Te extensos fruiterars, bones hortes y terres de regadiu. La població es antigua, esgraonada en gran part al peu de la iglesia parroquial. La part estesa a banda y banda de carretera es la més moderna.

La iglesia parroquial de Sant Andreu’s troba al capdamunt de la pujada del carrer Major. Es obra del sigle XVII construida sobre edificacions de l’anterior, havent sigut notablemen modificada en el sigle XVIII. Els Escolapis tenian un col·legi a la vila que era el segon que havian fundat a Espanya. En la guerra dels set anys abandonaren Oliana. El local està avui ocupat per un col·legi de 1.ª y 2.ª ensenyança, regentat per capellans y depenent del bisbat de La Seo. Adjunt te la capella de la Mare de Deu dels Àngels.

Font medicinal molt anomenada que te propietats curatives del mal de pedra.

Interior de l’església d’ Oliana – Oliana – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

Carretera d’Oliana – Oliana – Entre 1900 i 1636 – AFCEC Jaume Oliveras i Brossa

Carretera d’Oliana – Oliana – 1916 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

Ermita del Sagrat Cor de Jesús d’ Oliana– Oliana – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

Vista del riu Segre amb Oliana al fons – Oliana – 1890 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras

Torre dels Moros de Peramola – La foto del Pep – 25/07/2018

La vall està envoltada de montanyes, algunes d’elles ben altes y de formes enèrgiques.

😉

Fotografies d’Oliana de Cèsar August Torras

😉

Serres al voltant d’Oliana – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Fotografies d’Oliana d’altres autors

😉

Vista de l’emplaçament on anys després s’aixecaria la presa d’Oliana (ca. 1923). Autor desconegut

😉

Exposició “Fem memòria del pantà” – Any 2009 – 50è aniversari del pantà d’Oliana (pdf)

😉

Carrer major d’Oliana – Oliana – 1900 – AFCEC Antoni Bartomeus i Casanovas

😉

Carrer major d’Oliana – Oliana – 1916 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Vista general d’un carrer d’Oliana – Oliana – Entre 1892 i 1920 – AFCEC Eduard Royo i Crespo

😉

Vista parcial d’un carrer d’Oliana – Oliana – Entre 1892 i 1920 – AFCEC Eduard Royo i Crespo

😉

Carretera d’Oliana – Oliana – 1916 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Carretera d’Oliana – Oliana – Entre 1900 i 1636 – AFCEC Jaume Oliveras i Brossa

😉

Ermita del Sagrat Cor de Jesús d’ Oliana– Oliana – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Interior de l’església d’ Oliana – Oliana – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Oliana al fons vist des de la carretera de Pons – Oliana – 1890 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras

😉

Pont vell d’ Oliana – Oliana – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Vista del riu Segre amb Oliana al fons – Oliana – 1890 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras

😉