Cèsar August Torras a Solsona

En aquesta pàgina es fa una breu presentació de Cèsar August Torras i Ferreri, l’autor de la guia “La comarca del Cardener“, de la seves fotografies de la comarca, del que sabem de la seva estada a Solsona i del Dr. Josep Augé i Pujol que el va assessorar.

😉

Cèsar August Torras i Ferreri

Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 – 22 de juny de 1923) va ser un muntanyenc de renom i es considera el primer promotor de l’excursionisme català.

Va néixer a Barcelona el 1851, fill de Tomàs Torras i Cullell, de Mataró, i de Rosa Ferreri i Lloras, de Barcelona. La inscripció del seu naixement al Registre Civil indica els noms de Cèsar Lluís Ramon, no figurant el nom d’August.

Ja de jove feu sortides amb Jacint Verdaguer i altres personalitats relacionades amb la muntanya. Va presidir l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, el 1885, i el Centre Excursionista de Catalunya en dues etapes, que van del 1902 al 1915 i del 1921 al 1923.

Va ser l’impulsor del primer refugi a Catalunya el 1907 –el refugi d’Ulldeter– i també va promoure els Congressos Excursionistes del 1910 al 1913. Va presidir la Lliga Excursionista (1920), primer organisme de l’excursionisme català i embrió de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). El 1921 va promoure i va demanar la declaració de parc nacional per al bosc del Gresolet (1921).

Tot i que professionalment fou agent de canvi i borsa, la seva passió per la muntanya el va dur a editar les guies del Pirineu català (1902-1924), que marquen una fita important en la bibliografia excursionista de començaments de segle. Pronuncià nombroses conferències i va escriure diversos opuscles.

Es va casar amb Francesca de Sales Buxeda i Pujol (Sabadell, 1860 – Barcelona, 1934) i van tenir deu fills.

Va morir a Barcelona el 1923 i com a homenatge el refugi de Prat d’Aguiló duu el seu nom. El Centre Excursionista de Catalunya el nomenà president honorari.

Obra

D’entre la seva obra escrita cal destacar les guies excursionistes que amb el títol genèric de “Pirineu Català” publicà entre 1902 i 1924. Les guies incloïen mapes, perfils de muntanyes, fotogravats i els diferents itineraris proposats, minutats per a un bon seguiment. Els títols de la primera edició foren:

  • Guia itinerari de l’excursionista a Camprodon; Comarca de Camprodon, vall de Ribes, valls del Llerca, Vallespir, muntanyes del Canigó, Conflent, Cerdanya, Ripollés, Alt Llobregat i vessants superiors de l’esquerra del Fluvia. (1902) (Volum gruixut)

Aquest volum era molt gruixut i també es presentà en quatre volums:

  • Guia itinerari de l’excursionista a Camprodon; Volum I: Comarca de Camprodon. (1902) Amb aquest volum, l’enginyer Jordi Iparraguirre va iniciar la digitalització de l’obra l’abril de 2021.
  • Guia itinerari de l’excursionista a Camprodon; Volum II: Valls de Ribes, valls del Llerca. (1902)
  • Guia itinerari de l’excursionista a Camprodon; Volum III: Vallespir, muntanyes del Canigó, Conflent. (1902)
  • Guia itinerari de l’excursionista a Camprodon; Volum IV: Valls altes del Segre, Ripollès, Alt Llobregat, vessants de l’esquerra del Fluviá. (1902)
  • Guia itinerari Volum V: Bergadá, valls altes del Llobregat. (1905)
  • Guia itinerari Volum VI: Comarca d’Olot, valls superiors del Fluviá. (1910)
  • Guia itinerari Volum VII: Vall de Ribes, altes valls del Freser. (1914)
  • Guia itinerari Volum VIII: Comarca del Cardener. (1922)
  • Guia itinerari Volum IX: Cerdanya. (1924, edició pòstuma)

Amb aquesta obra, Cèsar August Torras, esdevé una figura símbol de l’excursionisme català.

😉

Fotografies de Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Cèsar August Torras a Solsona

Gràcies a l’arxiu Montserrat Riu Mas, ens ha arribat la Següent informació:

Segons diu al llibre de M. Dolors Guàrdia, “Cacics i Menestrals”, a la pàgina 80, l’any 1915 vingué a Solsona Cèsar August Torras i s’instal·là a la Fonda Vilanova.

Demanà si a Solsona hi havia algú que conegués bé tots els voltants de la comarca perquè estava preparant un llibre per al Centre Excursionista de Catalunya i hi volia incloure la comarca del Solsonès. S’hi oferí el canonge Augé.
…

El mateix any quinze, durant els mesos del bon temps, vingué a Solsona el senyor Cèsar August Torres i s’instal·la a la fonda Vilanova. Prest demanà si a la ciutat hi havia alguna persona que conegués bé tots els voltants de la comarca, perquè estava preparant un llibre per al Centre Excursionista de Catalunya i volia incloure la comarca del Solsonès. Per la qual cosa necessitava algú que el guiés per aquelles muntanyes.

El canonge Augé -ja desenganyat de la política que no li robava ni un instant del seu temps de lleure- n’era un bon coneixedor i s’hi oferí amablement.

Pujaren fins a Gósol, després de fer camins i caminets, i s’instal·laren a la fonda de cal Tampanà -que els proporcionà guies i cavalleries-, i on uns quants anys abans també s’hi havia hostatjat el famós pintor Picasso.

A Gósol hi havia una mica d’enrenou sobre l’estada de Picasso i tots volien tenir-hi alguna cosa a dir per atreure el turisme.

…

El canonge Augé, és el Dr. Josep Augé i Pujol (Solsona 1873- 1923), un important personatge Solsoní que mereix ser recordat.

😉

Dr. Josep Augé i Pujol

El Dr. Josep Augé i Pujol (Solsona, 1873-1923) és un dels és un dels “50 homenots solsonins” del llibre escrit pel mossèn Enric Bartrina, de l’editorial L’Albi publicat l’any 2017, i n’explica el següent:

Josep Augé i Pujol
Canonge
(Solsona, 1873-1923)

Estudia al Seminari de Solsona i es doctorà en Dret Canònic a Tarragona. Ordenat sacerdot pel bisbe Riu, el 1898, va ser destinat de vicari a Cervera i a la Pobla de Lillet. A Cervera omplí de sentit musical i litúrgic la festa del Sant Misteri i a la Pobla de Lillet impulsà la col·locació d’una gran creu a la roca del Castell de Lillet amb motiu de l’Any Sant de 1900. M’han contat que fou un dels fundadors del futbol de la vila i que fomentà l’excursionisme. De fet, trescant per les carenes del Catllaràs, acompanyà Cèsar August Torres el qual trobà en el Dr. Augé un bon col·laborador per a les seves «Guies del Pirineu Catala». Torna al santuari de Falgars, l’any 1921, a predicar-hi aquell conegut sermó que començava: «Terra de cançons, la Pobla». Guanyà per oposicions la canongia doctoral de Solsona (1910), fou Vicari Capitular (1913) i professor i prefecte d’estudis del Seminari (1903).

Els seus deixebles el recordaven com un gran pedagog. Sabia comunicar bé els coneixements i tenia el secret de forjar bons i aprofitats alumnes. Deixebles seus foren els mossens Ricard Penina de Berga, Bover de Gironella, Domeque de Cardona, Agustí Serra de Casserres, Freixa del Mojal, Santcristófol de l’Esgleiola…, tota una florida de capellans que no tingueren grans càrrecs de govern, però que destacaren en la música, literatura, litúrgia i, sobretot, pel seu zel sacerdotal. A ells es deu la festa de Santa Cecília, patrona de la música, que encara cada any se celebra al bisbat. Ells implantaren el cant gregorià, restaurat en la reforma del papa Pius X, i assoliren una execució justa de la polifonia clàssica en les solemnitats religioses.

El Dr. Augé tenia fama de ser un dels millors Oradors del moment. Sabia arribar al poble amb una predicació plana i senzilla, sense enfarfecs, però amb un estil viu, florit i engrescador. Algunes de les seves predicacions es van publicar, el 1928, en un llibre titulat Sermons. Durant els anys que va ser administrador de la Confraria del Claustre de Solsona (1915-1918) fomentà la devoció mariana i va treure els vestits pomposos que portava la Mare de Déu, que amagaven l’autèntica bellesa de la imatge. Moria en plena maduresa, a l’edat de cinquanta anys, quan la seva vida encara tenia tot el vigor intel·lectual i espiritual.

El Doctor Josep Augé i Pujol és de la nissaga de cal Bolet. Té origen en la casa de pagès que amb aquest nom que hi havia als voltants de la Ribera Salada (no hem pogut concretar més), i que van anar a viure a la casa coneguda amb aquest nom al número 7 del carrer de Sant Cristòfol de Solsona. Era una família d’origen francès que es deien Augé i que encara tenen descendents a Solsona.

Per conèixer millor qui va ser el Doctor Josep Augé i Pujol i l’impacte que va tenir a Solsona durant les dures primeres dècades de segle passat a Solsona, recomanem la lectura del article que li va dedicar el Doctor Jaume Sarri Muntada en motiu del centenari del seu naixement, 1873-1973, publicat al programa Festa Major de Solsona del 1973 i que hem pogut recuperar gràcies a l’Arxiu Montserrat Riu Mas:

😉