Itinerari número 6, “De Berga a Solsona (Secció de Berga a Correà)“, en el capítol “I Carreteres” de la guia “TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 81 a la 83.

Aquest itinerari de carretera, “De Berga a Solsona (Secció de Berga a Correà)“, només té 18 kilòmetres de carretera feta de la prevista pera arribar a Solsona, i coincideix en aquest interval amb l’actual carretera de Berga a Solsona. La guia de la Comarca del Cardener és va publicar l’any 1922, i no es dona informació sobre Berga perquè el Berguedà té una guia publicada l’any 1905 on es pot trobar tota aquesta informació: – Cèsar August Torras 1905 Bergadá, valls altes del Llobregat (pdf) A la guia del 1905 es presenta Berga d’aquesta manera: Berga, ciutat de 5.465 liab., a 721 m., altitut mitja, sobre’l nivell del mar, cap de partit, provincià de Barcelona, bisbat de Solsona, antiga capitalitat del Bergadà. A la Guia del Bergadá del 1905 també hi ha ITINERARI N.° 158 de Solsona a Berga, i comença d’aquesta manera: Carretera en construcció. Poden recorre-s en carruatge els 7 kilòmetres construïts fins a la riera de Clarà. Lo restant ha de fer-se a peu o en cavalleria per l’antich camí ral de ferradura, i Si’s vol seguir desde Berga’l camí antich, vegi-s itinerari 97. La nova carretera arrenca del carrer del Roser y passa pel costat del passeig de Pla Alemany, que porta a l’Hostal del Bou. Com que a la guia de la Comarca del Cardener no hi ha cap imatge d’aquesta ruta, n’hem fet servir unes manllevades de la guia del Berguedà. Passar tranquil·lament per l’antiga carretera de Berga a Solsona és una bona manera de recuperar el record d’aquest itinerari.

.

ITINERARI N.° 6 – De Berga a Solsona (Secció de Berga a Correà)

18 k. Carretera del Estat. En construcció des de Correà a Olius. Forma part de la de Ribes a Solsona. Aquesta secció dona avui sols entrada a la comarca del Cardener. Un cop termenada facilitarà en gran manera la comunicació comarcal.

A la sortida de Berga la carretera va acompanya d’un bell ombrejat passeig, lloc d’esbarjo dels bergadans, molt concorregut en dies festius y especialment en determinades diades.

1 k. Hostal del Bou. Unes quantes cases s’apleguen al cap del passeig. La major part d’elles serveixen menjar y begudes.

La carretera va atravessant conreus fruint de bona vista. Bell aspecte de la ciutat de Berga y de la serra de Queralt que la domina.

Font del Cassot prop del camí.

Creu de terme de la Valldan damunt d’un pedestal graonat. Magnífic cop de vista de la ciutat de Berga y sos bells entorns.

2 k. Sant Bartomeu de la Valldan, iglesia sufragania de la parroquial de Berga. Queda separada a la esquerra de la carretera. Poseeix una porta romànica de modest caràcter, enlairada sobre una graonada de pedra. Envolten la iglesia unes quantes cases.

La Valldan forma un municipi d’unes 70 cases escampades, estant situat dins de son extens terme’l Santuari de Queralt.

S’atravessa l’aigua de Fontcaldes. La font que li dona nom queda apartada a la banda dreta de la carretera.

Se passa seguidament el torrent de Foubàs. L’antic camí ral atravessa la carretera de tant en tant.

.

2 k. Creu d’Avià, separada, en el camí ral.

Pont sobre’l torrent de Sobrestada.

Enforcament ab el brancal de carretera que condueix al poble d’Avià que s’aixeca a la esquerra agrupat pintorescament en un tossalet, al cim de la serra de Noet.

A la dreta presenten molt bella perspectiva els cims encinglerats de Coforp y Capolat.

3 k. S’atravessa l’Aigua d’Avià que baixa del Grau de Coforp. El camí vell passa més a la esquerra.

4 k. Plà de la Perera, que s’atravessa. Està ornat de roures y alzines.

5 k. Lluert, casa de pagès situada en una clotada molt pintoresca guarnida d’hermosa pallancreda. Bonica vegetació de conjunt.

Sant Cerni de Clarà, antiga capella pertanyent a la parròquia d’Avià. Es petita y senzilla, de molt bella entonació y voltada enterament de bosc. Queda en un costat. La drecera del cami vell passa per son peu mateix.

6 k. S’atravessa la rasa o Aigua de Clarà per un alt y ample pont de pedra. La rivera, de llit molt extens, acostuma a portar poca aigua.

Bells trajectes de bosc. La carretera va enlairant-se.

Se destaca a la dreta, dalt de la serra, la grossa casa de Barons.

Se deixa a la esquerra el camí que va a Montclar.

7 k. Hostal del Gran nom. No correspon avui a son pompós apel·latiu. Es pobre y solitari.

La carretera va serrejant entre bosc. S’obre a la esquerra l’amagat clot dels Lladres.

S’assoleix la serra divisòria d’aigües del Cardener y del Llobregat. A la dreta s’enlaira l’espadat serrat de Sant Salvador que s’avança alterós, desprès de les altes y tallades cingleres de Capolat. A l’esquerra hi corre la serra de la Espunyola.

8 k. La Espunyola, poble de 383 habitants pertanyent encara a la comarca del Bergadà, en qual limit se troba.

Iglesia parroquial de Sant Climent, moderna, sense particularitat esmentable. Te unes quantes cases al envolt que formen una bella agrupació al peu de la carretera, a la esquerra. Les demés estàn escampades pel terme, que comprèn ademés el poble del Cint y els veïnats de Clarà y de cal Pauet.

La Espunyola pertanyia al corregiment de Manresa y El Cint en la comarca del Cardener al corregiment de Cervera.

Prop de la carretera’s troben les pagesies de Quatrevents y La Pobla.

9 k. Cal Barjola. L’antic hostal del Vinagre se troba apartat en l’antic camí ral.

A la dreta sota les abruptes caients de les cingleres de Capolat s’hi destaca l’antiga iglesia dels Sants Metges Cosme y Damià, que pertany a la parròquia de La Espunyola.

Salt de Colom, casa de pagès apartada de la carretera. Per son peu hi passava l’antic camí ral. Era abans renomenat hostal.

11 k. Se deixa en el cim d’un coll un camí carreter, fet a despeses dels pobles interessats, que va a Montclar y a Caserres.

Veïnat de cal Pauet, aon hi ha la casa comunal y les escoles del municipi de La Espunyola.

Cal Ardit a l’esquerra. Hi enllaçava l’antic camí ral de ferradura a Solsona y Cardona.

12 k. Codonyet, grossa casa de camp a l’esquerra de la carretera, en mig de hermos alzinar. En aquest bosc l’erudit M. Serra y Vilaró, director del Museu de Solsona y infatigable explorador, hi descobrí un important dòlmen.

A la dreta de la carretera hi ha l’hostal de cal Majoral.

Santa Maria del Bosc – La foto del Pep – 06/08/2025

13 k. Santa Maria del Bosc. (Vegis itin. n.° 43).

La carretera va baixant per ampla planada brodada de bosc vers a la vall del Cint o del Espital.

15 k. Plans de Montanyà. La grossa casa de Montanyà queda a l’esquerra entre bosc y conreus.

La carretera va revoltant en avall.

16 k. S’atravessa per un pont la rivera del Cint, en bell lloc pintoresc.

Se guanya la vessant separada. Planells dominats a l’esquerra per la serra de la Canya.

17 k. Correà. Aplec d’unes quantes cases esbarriades del poble.

La iglesia de Sant Martí se troba a la dreta a curta distancia. Es senzilla y relativament moderna. El terme parroquial de Correà forma part del municipi de Montmajor. Confronta al nord ab el Cint, a llevant ab Montclar de Berga, al S. ab Montmajor y Pegueroles y al O. ab Sant Feliu de Lluelles. Té 32 cases ab 155 habitants. No hi ha cap nucli de població y les cases estan escampades pel terme.

A cosa de mitja hora al nord hi ha el Santuari de la Mare de Deu dels Torrents, depenent de la parròquia de Correà. Poseeix una imatge romànica de la Verge, de molt mèrit y originalitat y de les més interessants de la comarca. En els sigles XII y XIII havia existit als Torrents una comunitat de clergues y de llecs Donats, per a el servei de la iglesia.

18 k. Can Pasquina, en el límit de la provincià de Lleyda, aon termina la carretera. L’explanació continua feta, cosa d’un kilometre fins a la Tolosa.

😉

😉