Itinerari número 7, “De Berga a Sant Llorenç dels Piteus (Secció de Berga a Llinàs)“, en el capítol “I Carreteres” de la guia “TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 83 a la 86.

Aquest itinerari de carretera, “De Berga a Sant Llorenç dels Piteus (Secció de Berga a Llinàs)“, només té 18 kilòmetres de carretera feta de la prevista pera arribar a Sant Llorenç, i coincideix en aquest interval amb l’actual carretera de Berga a Sant Llorenç. La guia de la Comarca del Cardener és va publicar l’any 1922, i no es dona informació sobre Berga perquè el Berguedà té una guia publicada l’any 1905 on es pot trobar tota aquesta informació: – Cèsar August Torras 1905 Bergadá, valls altes del Llobregat (pdf) A la guia del 1905 es presenta Berga d’aquesta manera: Berga, ciutat de 5.465 liab., a 721 m., altitut mitja, sobre’l nivell del mar, cap de partit, provincià de Barcelona, bisbat de Solsona, antiga capitalitat del Bergadà. A la guia del 1905 es presenta Sant Llorenç d’aquesta manera: Sant Llorenç dels Piteus o dels Morunys, 900 m. altitut. Compta ab 779 hab.; pertany a la comarca del Cardener, bisbat de Solsona, y avuy a la provincià de Lleida, partit de Solsona. A la Guia del Bergadá del 1905 també hi ha ITINERARI N.° 99 De Berga a Llinàs y Sant Llorenç dels Piteus per coll de Joet, i comença d’aquesta manera: 7 h. 30. 8 k. de carretera fins a Llinàs, construïda pera l’explotació dels boscos, y 3 h. 15 de camí de ferradura desdé Llinàs a Sant Llorenç. En el carrer del Roser se destaca la carretera, de la nova de Solsona. Com que a la guia de la Comarca del Cardener no hi ha cap imatge de Berga, n’hem fet servir una de manllevada de la guia del Berguedà. Passar tranquil·lament per l’antiga carretera de Berga a Sant Llorenç és una bona manera de recuperar el record d’aquest itinerari.

ITINERARI N.° 7 – De Berga a Sant Llorenç dels Piteus (Secció de Berga a Llinàs)

19 k. Carretera particular construida pera la explotació dels boscos, fins a la Serradora de’n Garriga, en el terme de Llinàs. Segueix en construcció dret a Sant Llorenç a càrrec de la Mancomunitat.

Te corves molt soptades y fortes pendents. Panorames extensissims en el tragecte.

Seguint les dreceres del vell y arruinat camí de ferradura se pot anat a peu en poc més de tres hores desde Berga a Llinàs.

Servei diari de tartanes entre Berga y Llinàs. Quan a la invernada el temps es molt dolent la carretera se fa intransitable y el trànsit rodat queda interromput. De Sant Llorenç a Llinars hi ha tres hores llargues a peu o en cavalleria. (Vegis itin. n.° 63).

Aquesta carretera si be no circula per dins de la comarca del Cardener hi dona bell accés.

En el carrer del Roser al sortir de la ciutat se despren aquesta carretera de la que va dret a Solsona. S’enlaira tot seguit guanyant alçaria en revolts y llaçades, dominant ample y extens panorama.

1 k. Se rejunta un brancal de carretera provinent del Castell de Berga. Va faldejant-se’l repeu
de la serra de Queralt, estenent-se al dessota’l terme de la Valldan, ab la iglesia y gran nombre de pagesies esbarriades.

Continuen els revolts y les colzades pels baixos extreps de la serra.

4 k. Rasa de Fontcaldes que s’atravessa. Bonic clotal. Queda al dessota la casa de la Baells.

El camí de ferradura y de peu pera’ls vianants, atravessa més de dret, des de Berga, estalviant molt de camí y s’enfila directe des de Font Caldes evitant les grans marrades de la carretera.

Aquesta puja en seguides y grans revoltes tot enfilant-se al entorn del Serrat del Morral.

5 k. Serrat del Cap de la Costa -995 m. alt.- Se domina un magnífic panorama. S’aixeca a la dreta la bonica serra de Queralt ab el Santuari en un collet, el Castell Bergadà en una alta punta y la capella de Sant Pere de Madrona en un grop de la carena. Els planells de la Valldan ab sa munió de pagesies entre conreus s’estenen al peu de la serra. La ciutat de Berga ofereix més enllà una bella perspectiva. Al lluny formen bell enquadrament les serres del Bergadà y de la alta vall del Llobregat, alçant-se’ls cims pirenencs en el terme més darrer.

La carretera corre més planerament damunt de les caients del terme de Coforp. S’ajunta a la dreta’l camí antic de ferradura.

Va faldejant-se la serra de Queralt.

S’aixequen seguidament a la dreta de la carretera’l Serrat Gran, els dels Lladres y’l del Grau, de formes aspres y agudes, oferint un bell efecte de trencalls y desprendiments de roques entre vegetació selvàtica.

7 k. S’atravessa la barrancada del Guix, despresa del Serrat dels Lladres, presentant un bell enrenou de roques caigudes y penyals abimats.

Viladomat, casa de pagès al peu de la carretera, a la esquerra. Ofereix un original cop de vista, recobertes les parets per atapeïda espessor d’eura.

Va recorrent la carretera una bella balconada, sota emmurallat de penyes.

8 k. Sant Martí de Coforp, ajuda o sufragania de la parròquia d’Espinalbet.

Queda la iglesia al dessota, bon xic en avall, en una replanada petita. Tè a son envolt unes quantes cases de pagès.

El poblet de Coforp forma part del municipi de Capolat y conté unes 16 cases en son terme.

Va revoltant la carretera per damunt de la vall de Coforp.

10 k. Veïnat de les Guixes, enlairat a la dreta dalt d’una colladeta. Pertany al poble de Capolat. D’aquí s’en desprèn un cami que porta al Santuari dels Tossals, (Vegis Bergadà. Vol. V).

11 k. Foradada de coll de Joet sota’l coll d’aquest nom, al cap de la serra dels Tossals, – 1242 m. alt.- La carretera s’hi endinsa. Té una tirada de 246 metres. Gaire bé sempre hi regala aigua de les filtracions de la penya.

A la sortida de la Foradada el panorama cambia sobtadament y es descobreixen noves perspectives dret al indret de ponent, realçades pel grandiós massís de la serra de la Bofia o del Port del Comte.

S’entra en la clotada de coll de Joet y en la comarca del Cardener. Les montanyas de banda y banda limiten el Bergadà.

La carretera baixa perla part dreta de la vall, seguidament y en continuats y ràpids revolts, descrivint enjogassades llaçades.

Vessant de la font del Faig amb una masia en primer terme i muntanyes al fons – Capolat – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Font del Faig – Capolat – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

13 k. La Solana, casa de pagès, a qual entorn hi revolta la carretera deixant-la de banda. A certa distancia hi queda també la fresca y ombrosa font del Faig, per aon hi baixa en recta drecera l’antic camí vell. Es un obligat lloc de descans per a els vianants, convidant ab sa ombra y sa frescor.

El citat camí de ferradura encreua distintes voltes la carretera. Aquesta es va enfonsant en la reclosa vall, envoltada de cingleres espadades y de boscos, en vessants abruptes.

17 k. Pont sobre la rivera de Castellar, que baixa a la dreta a unir-se alli mateix ab la rasa que prové de coll de Joet. Molí den Tarrés, al peu del aigua, aprofitant-se de sa saltadora corrent.

Se segueix aprop del riu.

18 k. Serradora den Garriga. -925 m. alt.- Grandioses instalacions construides pera ajudar a la devastació o sia aprofitament de la riquesa forestal. Edificis molt capassos ab complerta maquinaria y distribució ordenada pera’ls treballs y pera’l magatzematge. En aquesta superba instalació hi ha vingut a fer cap la major part de la esplèndida arbreda que constituïa la enèrgica bellesa de frondosos boscos, gala de la encontrada, rasats avui de soca y arrel.

Continua enllà la carretera junt al curs de l’aigua.

19 k. Hostal de la Ribera, enlairat a la dreta de la carretera.

Enforc de l’Aigua de Llinàs ab la rivera de Castellar del Riu.

Llinàs se troba a no molt llunya distancia.

La carretera en construcció continuarà fins a Sant Llorenç de Morunys o dels Piteus y està en gran part esplanada, havent-hi construides importants obres de fàbrica.

😉

😉