Itinerari número 10, “De Cardona a Bergús y al Santuari del Miracle“, en el capítol “II COMARCA BAIXA — COSTAT DE MIG-JORN“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 92 a la 97.

Aquest itinerari, “De Cardona a Bergús y al Santuari del Miracle“, és un “Camí d’alegre vista pel cim de la serra y en gran part per dins de la espessor del bosc. Es bo pera cavalleries y mol dolent pera carros y tartanes.” Es pot fer en 3 hores i 30 minuts. Malgrat que sobre el mapa de l’itinerari sembla coincidir amb l’actual carretera que va de Cardona al Miracle, hi ha algunes petites diferencies. El camí que segueix aquest itinerari es el de l’atinc camí ral, por on s’hi podia passar amb animals de bast, principalment mules, per al transport de mercaderies. Pel mateix indrent també hi passava el camí ramader, un dels més importants de Catalunya que comunicava València i Tarragona amb el Pirineu. El camí ral i el ramader no sempre coincidia, el primer feia drecera per llocs on no podien passar el ramant, per exemple el camí ral passava per la Carral i pel Miracle i el ramader pel pla de Gangolells i per Sant Gabriel. La carretera actual ha fet desaparèixer trams d’aquest camins i ha obert noves vies, com per exemple en el tram de Su, per on hi passa la carretera i part dels camins s’han perdut. A l’intinerari de la guia s’hi han detectat alguns errors: – On hi diu “pla de la Lleona” hi hauria de dir “Pla de la Llaüna”. – El Pla de la Llaüna no es el de Can Bàlius d’abans de Sant Diumenge, el pla és després de Sant Diuenge, a l’indret on hi ha l’Avellanosa, un conjunt de quatre masies adossades, anomenades cal Bàlius, d’on pot ser que vingui la comfusió, cal l’Estruc, el Soler i cal Tomasa. – La Carral semba ser que és la contracció de “camí ral” i no de “casa ral” com hi diu a la guia. l’itinerari acaba amb una extensa explicació del santuari del Miracle, on acaba dient: “Les sortides y postes de sol al Miracle son, en general, precioses. El clima es sà y sec, fent totes aquestes condicions que sia un lloc atractivol, sobretot a la primavera, estiu y tardor, per a passar-hi belles diades de repòs y plaent benestar.“

ITINERARI N.° 10 – De Cardona a Bergús y al Santuari del Miracle

3 h. 30. Camí d’alegre vista pel cim de la serra y en gran part per dins de la espessor del bosc. Es bo pera cavalleries y mol dolent pera carros y tartanes.

Desde la sortida de Cardona pel portal de Sant Miquel el camí s’enlaira ràpidament pel fil de la serra entre Ies valls del Cardener y’l fondal de les Salines. El panorama es extens pel quadrant Nord, tancant-lo al lluny Ies serres del Port del Comte y del Verd, el Cadí, les serres de Busa y Taravil y altres contraforts avançats. Més a llevant s’alcen les serres de coll de Guineu y de Castelladral. Les valls del Cardener y de l’Aiguadora presentan un interessant cop de vista.

Portal de Sant Miquel – Cardona– 1917 – FFS Josep Salvany i Blanch

Vista de Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

Home assegut observant la ciutat de Cardona. Al fons, el castell – Entre 1890 i 1920 – AFCEC Autor desconegut

Se passa pel peu de la capella de la Pietat.

15 m. Collet de la Colzada freda. Se deixa a la esquerra abans de traspassar el coll un camí que rodeja’l fondal del Salí (Itin. n.° 16). En aquest collet el vent hi bufa constantment per poc que’n faci essent un mal passant al hivern. Sens dubte d’aquesta circumstancia li ve’l seu nom. Cardona presenta desde aquest lloc un bonic punt de vista dominada pel castell, dalt de son promontori.

Va serrejant-se ab bell domini de vista. S’obren a la dreta valls embarrancades que cauen a la plana del Cardener.

25 m. El Teuler, casa que’s deixa a la dreta en un serradet.

L’Argentera, casa a la esquerra del camí.

50 m. Capella arruinada de Sant Quintí. Al enfront de les ruïnes s’hi alça un padró oratori també abandonat.

Se va serrejant sempre. S’obre a la esquerra la bonica vall del Mojalt.

Un home en un camí enmig d’un bosc prop del Mujal – Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

55 m. Se deixa al dessota en avall de la vessant, la important casa del Mojalt, ab capella y cementir propers a la casa, al mig de ben conreuat planell.

Va carenejant-se entre bosc fruint-se de bells punts de vista.

1 h. Se deixa a la dreta un camí de drecera que entaforant-se en la espessor del bosc baixa directament a la Rectoria y cascs de Bergús.

1 h. 5. Baixada del Mojalt. El camí reblincolant dins de la boscuria baixa en vistes dels plans de Bergús.

El poble del Bergús des dels afores – Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

1 h. 20. Plans de Bergús.

1 h. 25. Hostal de Fontelles, al peu del cami.

La iglesia y cascs de Bergús quedan separades a la dreta.

L’hostal avui desamparat era abans un important lloc de parada de traginers y vianants. Devia esser tan concorregut en el sigle XIV y tanta la gent que devia hostatjarshi, en perjudici dels hostals y mercat de la vila de Cardona, que, en 1345, la vescomtesa, Beatriu manà que’ls vianants de Castellfullit a Berga no poguessen, desde Santa Maria de Pinós a coll d’Olzina, pendre altre camí que’l que va a Cardona y que ningú a cavall o en bestiar poqués hostatjar-se en les cases del Plà de Bergús, ni poguessen admetre’ls llurs habitants, ni vendre’ls-hi pa, vi, ordi ni altra cosa, y que de Bergús a coll d’Olzina no pogués edificar-se poble ni hostal de cap mena, tol baix pena de severes muntes.

Creu de Bergús – Cardona– 1917 – FFS Josep Salvany i Blanch

Vista de l’església i la torre de Bergús – Cardona– 1917 – FFS Josep Salvany i Blanch

La iglesia parroquial de Bergús se troba en l’extrem seteptrional del plà, a cinc minuts de distància del camí y a 680 metres d’altitut. Està voltada per quatre o cinc cases, entre elles la Rectoria. Bergús vé inclòs dins del terme municipal de Cardona. La primitiva iglesia era obra del segle XI; la actual baix la advocació de Sant Joan Baptista està constauïda damunt dels restos de l’anterior. En els vells murs del costat s’hi noten molt apreciables detalls del antic temple romànic, entre ells uns elegants frisos de cimbres concèntriques. La obra general es moderna y no ofereix particularitat digna d’especial esment. Té un bon campanar de forma quadrada. Davant del petit veïnat s’hi aixeca una creu de terme ab feixuc pedestal barroc. Vora la iglesia y junt a un vell edifici s’hi alça una antiga torra quadrada que ofereix un pintoresc cop de vista.

Part de dalt del veïnat y en l’extrem del plà es domina una fonda y dreta vall que baixa al Cardener, ovirant-se al fons la horta de Cardona, el curs del riu, el trau del Aiguadora y un dilatat panorama de montanyes.

Se cull en el terme, que es forsa productiu, blat, oli, ví, llegums y patates; les vessants de serres estàn en gran part emboscades, trobant-s’h i exemplars notables de sapats pins y rabassuts roures y alzines.

Té’l propi terme parroquial unes 30 cases y 187 habitants. Dista una hora de Matamargó al S. (Itin. n.° 18), altre tant de Sú en direcció SO. (Itinerari n.° 14) dos hores respectivament dels Santuaris del Miracle y de Pinós (Itin. n.° 20) una hora y mitja de Cardona a llevant y altre tant de Clariana al N. aon s’hi baixa pel sot de la vall.

Sant Joan de Bergús – La foto del Pep – 30/04/2025

.

Continua seguint-se’l plà des de l’hostal de Fontelles deixant Bergús a la dreta. El plà que es gran y ben conreuat està tancat per montanyes, tenint sa sortida d’aigües al Cardener per una banda y a la rivera de Matamargó per l’altra.

1 h. 40. Oratori del Miracle, gros padró al mig del plà en un enquadramen de camins.

1 h. 45. Extrem del plà aon se contorneja un serrat per a entrar en el plà xic de Bergús.

Les Torres de Cimats – Foto del Pep – 24/03/2019

Segueix el camí entre boscos y conreus. A la dreta s’alcen dalt d’un tossal les torres de Cimats, restos molt enrunats d’antigües fortificacions mijevals.

2 h. 5. Plà de la Lleona, molt ben enquadrat y rodejat de bosc. Se deixa a la dreta la casa de Balius.

2 h. 15. Se guanya l’aresta de la serra. El camí segueix sempre entre bosc y conreus, dominant a la esquerra la fondalada de Sú. Bonics punts de vista.

Home en primer terme i la capella del Sant Diumenge al fons – Su – Riner – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

Home prop de Su i Sant Diumenge al fons – 1917 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

2 h. 30. Capella de Sant Diumenge, de la parròquia de Sú. Es petita y senzilla y està situada a la dreta dalt d’un serrat emboscat.

Va serrejant-se constantment entre aigües del riu Negre per la rivera de Freixanet y de la vall de Sú. Per aquest últim indret s’estenen planells conreuats y per la part oposada espessa boscuria.

2 h. 40. Se deixa a la esquerra a mig quart de distància el poblet solitari de Sú. (Itin. n.° 14).

2 h. 50. Se deixa també a la esquerra el camí que va al Santuari de Pinós. La vista es alegre, dominantse bells paisatges y estenent-se la mirada vers apartats horitzons. El camí corre a lo llarg de la serra, creuant extenses boscuries. Se dominen a la esquerra les dotades d’Ardèvol y la serra de Pinós que s’aixeca a la altra banda com un alt muradal.

El menhir d’Ardèvol (Pla de Gangolells) – La foto del Pep – 21/07/2024

Creu de Terme de Sant Just o Creu de Gangolells – La foto del Pep – 02/05/2023

3 h. 5. La Carral, antiga casa de pagès. Son nom es una contracció de Casa Real, lo qual acredita una antiga importància històrica.

Va seguint-se entre bosc pel cim de la serra. A la dreta les vessants van al riu Negre, a la esquerra a la rivera d’Ardèvol tributaria del riu Bregós o Llobregós.

S’ovira la iglesia de Riner.

Creu del Roure – La foto del Pep – 06/09/2023

Creu de terme amb el santuari del Miracle al fons – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

3 h. 20. Creu del Roure, al cap d’un serradet emboscat, d’aon s’ovira al dessota el Santuari del Miracle bellament situat al recés de la serra, dominat pel turó de Sant Gabriel y dominant a la vegada una pintoresca y enfondida vall. La creu de terme emplaçada en el camí, voltada de pins, està molt mal parada.

Se deixa’l fil de la serra baixant-se suaument tot faldejant el cim.

El santuari del Miracle i l’hostatgeria des de la rodalia amb un arbre en primer terme – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

Pati del santuari del Miracle de Riner – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

Hostatgeria i santuari del Miracle amb un dipòsit d’aigua en primer pla – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

Hostatgeria i santuari del Miracle amb un dipòsit d’aigua i una creu de terme en primer pla – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

3 h. 30. Santuari del Miracle -810 m. alt.- Aquest Santuari es objecte de gran devoció en tota la comarca, desde que en 1458, afligint la epidemia de la glànola a tot el pais en el que hi feia nombroses víctimes, s’aparegué la Verge en visió a dos nens del màs Cirosa, cessant desde alashores, segons piadosa tradició, el flagell de la epidemia. La iglesia actual, no acabada, fou començada en 1670. Demostra’l gran crit que tindria en aquella època’l Santuari les grans dimensions que’s volian donar al temple, del qual no n’està acabat més que la meitat, havent-se tancat, en la part d’abaix, per un gran mur o paret, la part terminada. Es ab tot d’una gran capacitat y d’una elevació extraordinària essent son estil renaixement molt abarrocat. Mideix la nau 28 metres de llarg per 15 d’ampla y 24 d’alt.

Altar major del Miracle – La foto del Pep – 13/06/2023

Altar major del santuari de Santa Maria del Miracle – Riner – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

L’altar major es una bellíssima obra del estil barroc. Es ric y sumptuós, molt ben esculturat, daurat fina y esplèndidament, essent costosissim el valor dels daurats que’s conserven ab brillantesa, sense haver gens desmerescut. Son cost se fa pujar a quantitats considerables. Es tal volta el millor altar, en son estil, de Catalunya. Està compost de tres cossos. Ocupa el primer la taula del altar y la graonada que puja fins al Sagrari, sostingut per sis columnes d’uns dos metres d’alt; en el timpà hi està representada en bells baixos relleus la escena de la aparició de la Verge; al costat del altar hi ha dos agrupaments de pedestals. El segon cos està ocupat en la part central per la imatge de la Verge, tenint a la banda dreta les de Sant Joseph, Sant Ramon y Sant Esteve y a la esquerra les de Sant Joan Baptista, Sant Pere y Sant Tomàs apòstols; aquestes ben esculturades imatges tenen tres metres d’alçaria y se destaquen entre pilans, columnes y arcs de marcat barroquisme que aparenten sostenir el cornisament. Resalta en el tercer compartiment, format per un frontó quadrat, la figura del Esperit Sant apareixent entre nubols y raigs de.llum, tenint als costals extrems les figures de la Fè y la Caritat, tot entre agrupaments de més columnes y pilastres per entre les que resurt la imatge colosal de Sant Martí, que té més de 4 metres d’alçaria, plaçada entre dos àngels; corre una cornisa al dessobre; rematen el conjunt altres dues figures d’angels.

Dues escales a banda y banda de presbiteri condueixen al espaios camarí de la Verge que està ricament decorat.

La part lateral exterior del temple orientada a mig jorn y donant a la plaça presenta grans paraments, ab finestres en els dos pisos inferiors y una galeria d’arcs en el superior que forma una gran porxada de sever aspecte. La portada senzilla es d’un barroc vulgar, portant gravada la data de l’any 1674.

Acompanyen a la iglesia en la plaça, formada davant d’ella, dos grandiosos edificis. En un d’ells hi ha el convent dels benedictins, de molt bella apariencia y d’estil imitant al romànic. Aquest edifici restaurat y engrandit està molt ben disposat. La sala capitular es una preciosa joia d’art, perles hermoses pintures, que ocupen tots els seus panys de paret, obra y present apreciable del celebrat pintor Grané. No cal pas passar pel Miracle sense visitar aquestes pintures que deixen forta impresió.

En l’edifici fronter al convent hi ha la hostatgeria per a els visitants. Es un edifici grandiós, de pedra, de caràcter y estil ben de la terra; te grans finestrals en el primer pis y altres més petits en el segon; en la planta baixa s’hi obren tres grans arcs rodons, en la façana del costat de mig-jorn hi han oberts grans y amples balcons. Les cambres son espaioses y moblades modestament. El monastir te confiada l’hostatgeria a uns administradors, els quals dins de molta senzillesa donen bon aculliment, ab netedad y esmerat servei; els preus d’hostatge son molt raonables.

Una creu de terme s’aixeca en un costat de la plaça.

Darrera del convent y junt al camí hi ha un altre edifici destinat a conreria.

Des de l’any 1866 fins que l’adquirí l’ordre benedictina de Montserrat el Santuari era administrat per un capellà custodi, depenent de la Mitra de Solsona.

El castell de Suria havia pertangut a la Mare de Deu del Miracle y per tal motiu era titulada, segons indica el Dr. Riu, en obra en que s’ocupa del Santuari, Senyora Carlera de Suria.

El Santuari fou cedit a l’ordre benedictina pel Bisbe Riu de Solsona, ab obligació de cuidar de sa conservació y al mateix temps ab la de instituir una escola ab granja experimental d’agricultura, la qual està funcionant instalada en el convent.

Son moltes les creus de terme que’s troben al envolt del Santuari. La situada junt a l’arbre en que segons tradició aparagué la Verge al dos nens conserva sols l’esculturat capitell en el que s’hi poden apreciar vuit figuretes en els seus doselets. Un rebrot de l’alzina, junt a la qual se diu que aparegué la visió de la Verge, està resguardat per un mur de pedra, fet en 1627. Existeixen altres creus de terme; la de pedra, esculturada, junt al camí de Cardona, altra del 1548 restaurada en 1895 y altres tres del sigle XVI que’s troben en el camí de Riner al Santuari.

Capella de Sant Joan – La foto del Pep – 17/06/2023

Capella de la Desaparició, creu de terme i clos de pedra davant del santuari del Miracle – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

Prop d’aquest hi ha la capella de Sant Joan Evangelista que no ofereix particularitat.

Capella de Sant Gabriel – La foto del Pep – 06/01/2021

La capella de Sant Gabriel s’aixeca en el cim que corona el lloc aon està situat el Santuari. No ofereix particularitat, sols es d’admirar el bell panorama que junt a ella’s disfruta.

Roc de la Mare de Deu – La Foto del Pep – 09/06/2023

Prop de la capella de Sant Gabriel, al costat de llevant, s’hi troba l’anomenat Roc de la Mare de Deu, grossa pedra de 2’50 metres de llarg per 1’45 d’ample, posada damunt de dos pilans. Sembla esser procedent d’algun dolmen desaparegut.

Damunt d’aquesta pedra s’hi reposa el tabernacle quan se treu la Verge en processó, entonant-se després de les pregaries de rúbrica tres salves a les Verges de Lord, de Pinós y de Montserrat, respectivament, quals Santuaris a major o menor distància s’oviren.

Es de notar també, en un dels edificis del Miracle, una gran estatua de pedra, figura que porta un raim en una mà y te una serp enroscada en l’altra. La gent que frequenta’I Santuaria l’anomena, vulgarment, l’Home del Miracle.

Els monjos reben molt atentament a romeus y excursionistes y donen tota llei de facilitats per a visitar els edificis y la ben montada granja.

L’estada en el Santuari s’hi fa molt agradable. Els panorames y les perspectives s’ofereixen, al envolt, continuades y extensíssímes; els grans boscos de pins conviden ab llurs fresques y delitoses ombres; gais paisatges y intensa poesia s’ofereixen arreu. Les sortides y postes de sol al Miracle son, en general, precioses. El clima es sà y sec, fent totes aquestes condicions que sia un lloc atractivol, sobretot a la primavera, estiu y tardor, per a passar-hi belles diades de repòs y plaent benestar.

😉

El santuari del Miracle de Riner 1 – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

El santuari del Miracle de Riner 2 – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

El santuari del Miracle de Riner 1+2 – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

El santuari del Miracle de Riner des del camí de Solsona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Pati del santuari del Miracle de Riner – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Retaule i altar major del santuari del Miracle de Riner – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Altar i retaule major del santuari del Miracle – 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

Altar major del santuari de Santa Maria del Miracle – Riner – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

Cambril – El miracle Riner – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

Capella de la Desaparició, creu de terme i clos de pedra davant del santuari del Miracle – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

Capella de la Desaparició, creu de terme i clos de pedra davant del santuari del Miracle 2 – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

Creu de terme amb el santuari del Miracle al fons – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

El santuari del Miracle i l’hostatgeria des de la rodalia amb un arbre en primer terme – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

Entrada al santuari del Miracle amb dos gossos en primer terme – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

Entrada del santuari del Miracle de Solsona des de l’hostatgeria – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

Escultura al peu de l’escala de la casa del Prior del santuari del Miracle – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

Hostatgeria i santuari del Miracle amb un dipòsit d’aigua en primer pla – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

Hostatgeria i santuari del Miracle amb un dipòsit d’aigua i una creu de terme en primer pla – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

Hostatgeria i santuari del Miracle amb un dipòsit d’aigua i una creu de terme en primer pla– ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

L’Home encantat del Miracle – Casa prioral – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

L’Home encantat del Miracle 2 – Casa prioral – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

Racó del claustre de la casa del Prior del santuari del Miracle – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

Un racó del santuari del Miracle – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

Una façana de la casa del Prior del santuari del Miracle – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

Retrat d’un pagès al santuari del Miracle – ca 1924 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉