| Itinerari número 18, “De Cardona a Calaf per Matamargó“, en el capítol “II COMARCA BAIXA — COSTAT DE MIG-JORN“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 116 a la 118. |
| Aquest itinerari, “De Cardona a Calaf per Matamargó“, és un “Bon camí de ferradura. Belles travesses de montanya. Variant molt interessant de l’itinerari anterior.” Es pot fer en 7 hores 15 minuts. L’itinerari és fàcil de seguir amb les indicacions que es donen. Em sorprèn que de la Catedral dels Pagesos, digui “La iglesia de Sant Pere de Matamargó, de construcció moderna, no ofereix particularitat digna d’esment, a no esser sa posició pintoresca en el cim d’un grop espadat, en el lloc més enlairat de sa pròpia serra“. He de suposar que no la va visitar. Itinerari que es pot fer actualment a peu, en bicicleta o en cotxe. Una oportunitat per conèixer millor una part del territori que, malauradament, es poc coneguda i té moltes coses per oferir. |
Vista de Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
Home assegut observant la ciutat de Cardona. Al fons, el castell – Entre 1890 i 1920 – AFCEC Autor desconegut
ITINERARI N.° 18 – De Cardona a Calaf per Matamargó
7 h. 15. Bon camí de ferradura. Belles travesses de montanya. Variant molt interessant de l’itinerari anterior.
Sortint de Cardona se segueix el camí marcat en l’Itinerari n.° 10.
1 h. 40. Oratori del Miracle. Encreuament de camins. Se segueix el de la esquerra, deixant-se ben prompte a la dreta el que va al Santuari de Pinós.
Va recorrent-se la planada. En mig dels bells conreus s’hi destaca la grossa pagesia de la Pobla. Quedan enlairades en darrera les torres de Cimats.
Les Torres de Cimats – Foto del Pep – 24/03/2019
1 h. 55. S’arriba al extrem del plà y cl camí s’endinsa en un espès y hermòs bosc. El trajecte es deliciosament ombrejat, sadollat del flaire de les herbes bosquetànes y engalanat per la bellesa dels jolius paisatges.
Els caients de la baga vessen a l’amagada rasa de Torrescassana que aflueix a la rivera de Matamargó. Baixa el camí en avall de la clotada.
2 h. 15. Torrescassana, antiga casa de senyorial aspecte, ab capella adjunta. Es de les més importants del terme de Matamargó.
Se baixa ràpidament en vistes de la rivera de Matamargó. La iglesia parroquial d’aquest poblet s’aixeca dalt de la serra en la part frontera de la vall.
Molí de Torrescassana de Matamargó (vista) – Pinós –1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Dos homes davant del molí de Torrescassana – Pinós – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Molí de Torrescassana de Matamargó (casa) – Pinós – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Família davant del Molí de Torrescassana de Matamargó – Pinós – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
2 h. 20. Molí de Torrescassana, aon s’atravessa el camí de Suria al Miracle (Itin. n.° 14). Allí mateix s’ajunta també a la rivera la rasa de Torrescassana.
Atravessat el riveral se puja ràpidament pel rampant de la serra, pel mig d’atapeïda baga y per molt dreta costa.
2 h. 30. Matamargó, petit poblet de la comarca del Cardener que junt ab Vallmanya forma part del municipi de Pinós. Son terme parroquial ab 27 cases, moltes d’elles escampades y algunes molt importants, com son les de Cases, Cirerol y Torrescassana, compta ab 150 habitants.
Sant Pere de Matamargó – La foto del Pep – 25/06/2023
La iglesia de Sant Pere de Matamargó, de construcció moderna, no ofereix particularitat digna d’esment, a no esser sa posició pintoresca en el cim d’un grop espadat, en el lloc més enlairat de sa pròpia serra. Sa situació es alegre y airejada y des de’l campanar se domina un extens y bell panorama. Depenia aquest temple en el sigle XII de la abadia de Cardona.
Rodejen la iglesia unes quantes cases agrupades a son entorn, esglaonades en el rampant penyalós del costat de migjorn. Aquest poblet en els límits de la comarca del Cardener porta un nom marcadament termenal.
En la Creu dels Albats, terme d’aquesta parròquia, hi existeix un dolment junt al qual s’hi trobaren ossos humans.
Dista una hora llarga de Bergús al nordest, altra hora de Salo al ESE. (Itin. n.° 14), altra de Vallmanya a migjorn y hora y mitja de Sú al nord (Itin. n.° 14), que son els termens parroquials que hi confronten.
Al deixar la iglesia el camí baixa pel costat de migjorn, per entre balços de penya, damunt dels que s’hi aixequen les poques cases acoplades.
Un home repenjat a un pi prop de les Cases de Matamargó amb turons boscosos al fons – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
2 h. 35. Les Cases, grandiosa pagesia voltada de belles ombres de bosc. Es de notar al davant de la casa una gegantesca alzina molt ben tallada y esbelta. Arrenca de flor de terra ab un bell ramell de troncs rectes y corpulents que estenen llurs brancalls, formant en son conjunt una alta y ampla copa arrodonida. Aquest hermós exemplar té molta renomenada per tot el vol de la rodalia. La casa té una capella anexa.
Des de les Cases el camí revolta planerament pel bosc, resseguint dotades d’espessa baga, després de deixar a la dreta la grossa casa de Cererols, que té també capella pròpia. Se perd ben prompte de vista el pintoresc poblet de Matamargó entre la espessor de la arbreda y els revolts del camí.
2 h. 45. Pí Agafat, altre notable exemplar d’arbre molt renomenat també en la encontrada. Es alt, coput y sapat y d’original estructura.
2 h. 50. La Creu de Molsosa, cap de serrat, aon s’hi aixeca una creu de fusta. El camí va travessant boscos y una amagada torrentera.
Santa Maria Vella de la Molsosa – La foto del Pep – 24/07/2023
3 h. 10. La Molsosa, masia propera al camí. Se baixa a trobar la riera de Vallmanya que’s remonta per sa vorera esquerra. La estreta vall té un aspecte molt interessant y pintoresc; l’aigua corre amagada entre boniques arbredes y montanyes rectes, d’emboscats caients.
3 h. 20. La Oliva, altra pagesia que té propera, sobre la barrancada solitaria, la petita capelleta de Sant Pelatj.
3 h. 25. Prat de Vallmanya, casa gran de pagès, de molt bon aspecte, construida ab grosos carreus en sa part més antiga y ostentant bons portals adovellats.
A la dreta, en lloc un xic enlairat y en un replà format per la clotada, s’hi troba el petit caseriu de Vallmanya. Resalta, entre les modestes cases de camp, el campanaret de la iglesia parroquial de Sant Pere. El temple es de gust barroc y data de poc més d’una centúria. No poseeix exterior ni interiorment cap detall digne d’atenció especial.
Vallmanya forma part del municipi de Pinós.
Sant Pere de Vallmanya – La foto del Pep – 02/07/2023
EI terme parroquial de Sant Pere de Vallmanya té compreses moltes pagesies escampades formant un conjunt de unes 40 cases ab 207 habitants segons el cens parroquial.
El veïnat que envolta la iglesia està situat a redós de la serra de Pinós en els origens de la rivera de Vallmanya que s’ajunta a la de Matamargó o de Salo en el lloc nomenat Dos Aigües. (Itinerari n.° 14).
Confronta el terme, ab Pinós vers a ponent (Itinerari n.° 20), ab Matamargó dret al nord, ab Salo vers a NE. (Itin. n.° 14) y ab Castelltallat y La Molsosa a
mitjorn. Aquestes últimes parròquies, del bisbat de Vich, no pertanyen ja a la comarca, separades per les altes serres del Pal, de Castelltallat y de Pinós.
El camí s’enlaira entre bosc, creuant un petit torrent que s’origina tot proper. Bonics clotals.
4 h. L’Aubasser de Vallmanya, casa la més important d’aquest terme y parròquia. Sa situació es molt pintoresca, en una clotada emboscada.
El camí va remontant, entre bosc, per a guanyar la aresta despresa de la serra de Pinós que, unint-la ab la del Pal, separa la vall de Vallmanya de la de Prades.
El nucli de Prades sobre un turó – La Molsosa – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
4 h. 25. S’entra en el plà de Prades, en vistes d’aquest poblet.
4 h. 30. Prades —820 metres alt— poblet que forma part del terme municipal de La Molsosa, bisbat de Vich y pertanyent ja a la comarca de la Sagarra.
Ases carregats i un home en un carrer de Prades – La Molsosa – Entre 1890 i 1923 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Prades – La foto del Pep – 27/04/2023
Ofereix una pintoresca agrupació de cases ab un seguit de petits carrerons al envolt de la iglesia y d’una placeta de forma irregular. Les cases tenen un tirat molt marcat de montanya. Està situat en un planell enlairat al repeu de la serra del Pal, brancal de la de Castelltallat, alçant-se dret a ponent la magestuosa serra de Pinós. Prades pertanyia al senyoriu del Abad de Cardona.
Atravessat el poblet el camí va planejant encarat ab la serra del Pal.
4 h. 35. Enforc ab el camí que ve del Hostal de la Paradeta (Itinerari anterior).
Se segueix el propi itinerari fins a Calaf.
7 h. 15. Calaf (Itinerari n.° 4)
😉
El poble de Calaf des dels afores – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
El poble de Calaf – foto Francesc Blasi – entre 1920 i 1938 – AFCEC
Calaf, vila de 1438 hab. a 644 m. alt, en la comarca de la Sagarra, provincià de Barcelona, bisbat de Vich partit judicial de Igualada. Iglesia molt gran y esbelta y de molt bella apariencia. Campanar de gran elevació, un dels més alts de Catalunya, que domina extens panorama y es vist de moltes hores lluny. Restos del antic castell, de venerable historia, datant de la època romana, instituit pel proconsul Cayo Calpurni Pison en l’any 182 abans de la era cristiana. Pertangué en la edat mitja al ducat de Cardona. En ell morí’l bisbe de Vich Ataulf al tornar de la batalla de las Navas de Tolosa.
Se congetura que Calaf era l’antiga Ascerris lacetana. En el sigle XI havia batut moneda. Estava emmurallada y s’hi entrava per cinc portals, un dels quals relativament modern se conserva al capdemunt de la vila, al costat del castell, del qual poden apreciarse’n interessants y venerables murs.
Se diu també que’l nom de Calaf es d’origen alarb y que axis se nomenava’l caid moro que havia residit en l’alcazaren el sigle XI. Com a tradició es curiosa y pintoresca.
El clima de Calaf es sec y sà. Per sa situació en ampla, enlairada y desembraçada planuria ‘ls vents s’hi deixen sentir forta y constantment y quan a Calaf no hi fa vent, se pot dir que no’n fa enlloc.
Es cèlebre y important son concorregut mercat. Devia ésser tant la animació y cridadissa que en un temps hi hauria, que avui encara quan en un lloc hi ha molt de soroll y la gent no s’entenen s’acostuma a dir sembla un mercat de Calaf.
Un carrer comercial a la plaça del mercat de Calaf – Calaf – 1924 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
Detall del poble de Calaf – Calaf – Entre 1880 i 1912 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras
😉
Fotografies de Calaf de Cèsar August Torras
😉
El poble de Calaf des dels afores – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Fotografies de Calaf d’altres autors
😉
Mina de Calonge. 1913 (Arxiu Ajuntament de Calaf) – Alta Segarra – Comarca Minera
😉
Carrer de Calaf amb l’església de Sant Jaume al fons – Calaf – Entre 1920 i 1930 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Carrer i part del poble de Calaf amb el campanar – Calaf – 1927 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera
😉
Carros i gent a la plaça gran de Calaf – Calaf – Entre 1900 i 1930 – AFCEC Lluís Botey i Puig i Martí Botey i Puig
😉
Cripta de Santa Calamanda de l’ església parroquial de Sant Jaume – Calaf – 1924 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Detall del poble de Calaf – Calaf – Entre 1880 i 1912 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras
😉
Des de sota els porxos de la plaça Gran de Calaf – Calaf – 1924 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Entrada al castell de Calaf – Calaf – Entre 1890 i 1920 – AFCEC Eduard Royo i Crespo
😉
Façana de l’ església de Calaf a la plaça Gran – Calaf – 1924 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
😉
L’església de Sant Jaume, vista des d’un carrer del poble de Calaf – Calaf – Entre 1920 i 1930 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Poble de Calaf – Calaf – Entre 1920 i 1930 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Porta de l’església parroquial de Calaf 1 – Calaf – Entre 1890 i 1920 – AFCEC Eduard Royo i Crespo
😉
Porta de l’església parroquial de Calaf 2 – Calaf – Entre 1890 i 1920 – AFCEC Eduard Royo i Crespo
😉
Porta del convent de Calaf – Calaf – 1924 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Portal del castell de Calaf – Calaf – 1924 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Portal nord del castell de Calaf – Calaf – 1924 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Portalada del convent de Calaf – Calaf – 1925 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Porxo de la plaça de Calaf – Calaf – Entre 1920 i 1930 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
😉
Un carrer comercial del poble de Calaf – Calaf – 1924 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Vista d’ una part del castell de Calaf – Calaf – 1924 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
😉
😉
Vista de Calaf des de l’estació del ferrocarril – Calaf – 1913 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Vista parcial de Calaf – Calaf – 1913 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Vista parcial de la plaça del mercat de Calaf – Calaf – Entre 1890 i 1920 – AFCEC Eduard Royo i Crespo
😉
Vista parcial del castell de Calaf – Calaf – 1924 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Comarca del Cardener 