ITINERARI N.° 17 – De Cardona a Calaf per la Paradeta

Itinerari número 17, “De Cardona a Calaf per la Paradeta“, en el capítol “II COMARCA BAIXA — COSTAT DE MIG-JORN“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 113 a la 116.

Aquest itinerari, “De Cardona a Calaf per la Paradeta“, és un “Antic camí ral de ferradura, abans molt freqüentat, avui molt poc fressat, fent-se a voltes mig perdedor. Bonica excursió a travers de serres y hermoses boscuries; es itinerari molt recomanable.” Es pot fer en 6 hores 30 minuts.

Els llocs de referència per on passa es podent trobar bé als mapes actuals amb l’excepció de l’Hostal de la Paradeta: “molt concorregut quan el trasbals se feia en matxos de bast. Era obligat lloc de parada dels traginers, ja que’s trobava a meitat del camí. Avui l’abans renomenat hostal ja no existeix, morí quan acabà de mancar el trànsit, estant actualment convertit en pobre masoveria.” Per la distància que indica que estava de Ca l’Ase Negre, la petita masoveria en que es va convertir l’Hostal de la Paradeta podria ser la que actualment surt als mapes amb el nom de cal Marc.

És un itinerari que passa la major part del seu recorregut per corriols dins d’obagues. És el camí més curt per fer a peu que s’ha perdut a favor de l’itinerari 18 que passa pels nuclis habitats, una mica més llarg però de més bon fer.

Vista de Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

Home assegut observant la ciutat de Cardona. Al fons, el castell – Entre 1890 i 1920 – AFCEC Autor desconegut

ITINERARI N.° 17 – De Cardona a Calaf per la Paradeta

6 h. 30. Antic camí ral de ferradura, abans molt freqüentat, avui molt poc fressat, fent-se a voltes mig perdedor. Bonica excursió a travers de serres y hermoses boscuries; es itinerari molt recomanable.

Se segueix a la sortida de Cardona el camí marcat en el itinerari n.° 10.

30 m. Se deixa’l camí del Miracle senyalat en el propi itinerari, prenent-se un camí carreter a l’esquerra que internant-se dins de l’hermosa baga de pins del Mojalt, ofereix tot l’aspecte d’un extens parc natural.

Un home en un camí enmig d’un bosc prop del Mujal – Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

1 h. 10. Se deixa el camí carreter que va a la casa Llordella, situada a l’esquerra a pocs minuts de distància. Es una grossa casa de pagès, ab antiga capelleta adjunta.

Deixant el camí carreter se pren un petit camí de ferradura molt perdedor que puja per dins del bosc dominant la dotada.

1 h. 20. La Bassa del Bironés, en la qual hi sol haver-hi sempre una quantitat d’aigua recollida de les pluges. Se va pujant constantment revoltant la clotada.

1 h. 30. El Bironés, casa de camp dalt de la serra. Bon domini de vista. Se va serrejant endintsant-se el camí entre espesses bagues d’arbres molt corpulents, en les quals no hi havien entrat encara les mans dels destralejadors. Hermosos efectes de clotals asprosos y de serres negrenques, revestides de bosc de dalt a baix. Misteri y soletat regnen arreu.

1 h. 45. Collet emboscat d’aon s’ovira,a travers dels pins, la iglesia de Matamargó destacant-se en el cim de la serra davantera, a l’altra part de la enfondida vall. Va baixant-se a travers del bosc, amagat el camí entre la espessor de la baga.

2 h. 5. La Garriga, grossa casa de pagès que’s deixa a l’esquerra. El camí surt del bosc. Forta baixada dret a la rivera de Matamargó.

Un home repenjat a un pi prop de les Cases de Matamargó amb turons boscosos al fons – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras

2 h. 15. Rivera de Matamargó, aon se troba el camí del Miracle a Suria per Salo (Itinerari n.° 14), el qual se segueix en sentit invers.

2 h. 40. Dos aigües. S’atravessa la rivera, davant del Toll del Diable, deixant-se’l camí de Salo y Suria. Se segueix la vorera esquerra de la rivera de Vallmanya.

Un home recolzat en una pila de troncs tallats prop del pont de les Dues Aigües al terme de Sant Mateu de Bages – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

L’anomenat toll del Diable amb uns arbres en primer terme – Salo – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

2 h. 45. S’atravessa aquesta rivera que, nascuda en els caients de la serra de Pinós, baixa per accidentat y pintoresc fondal y s’empren la pujada per la vessant dreta, creuant la baga de pins.

2 h. 55. Se segueix entre bosc per dalt de la serra, entre l’hermos fondal de la rivera de Vallmanya y el no menys interessant de la baga de Esquises. Se deixa al dessota la fresca font del Paradís. Bell camp d’esplai per a l’esguard.

3 h. 5. Casanova de la Oliva, en el cim mateix de la serra y en bonic planell conreuat, rodejat de bosc. El camí continua serrejant per dalt d’aquest brancal arrencat de la serra de Pinós.

3 h. 15. Hostal de la Paradeta, molt concorregut quan el trasbals se feia en matxos de bast. Era obligat lloc de parada dels traginers, ja que’s trobava a meitat del camí. Avui l’abans renomenat hostal ja no existeix, morí quan acabà de mancar el trànsit, estant actualment convertit en pobre masoveria.

S’obren a banda y banda del camí les recloses valls de Vallmanya y de Prades, fruint-se de bon cop de vista sobre les mateixes. En la sotalada dreta s’hi ovira la iglesia de Vallmanya.

Se descobreix, bon xic allunyat encara, el poblet de Prades, en una rienta planada tancada als costats per les serres del Pal y de Pinós.

El camí serreja en baixada, dominant naixent fondal emboscat.

3 h. 20. Cal Ase negre, petita pagesia.

Va revoltant-se la clotada de la rasa de Prades.

El nucli de Prades sobre un turó – La Molsosa – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras

Ases carregats i un home en un carrer de Prades – La Molsosa – Entre 1890 i 1923 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

3 h. 50. Se rejunta el camí de Prades. Aquest poblet se troba a la dreta, a cinc minuts de distància (Itin. n° 18).

El camí s’encara de dret ab la serra del Pal que’s presenta al enfront com alta barrera emboscada.

3 h. 55. Travessat el plà de Prades el camí s’enfila en reblincola serra amunt, internantse en la baga de pins y guanyant ab l’alçaria ample domini de vista. Extensos horitzons vers al trau obert per la rasa de Prades. La serra de Pinós, tota propera a ponent, ofereix un magestuos aspecte. La costa es bon xic fatigosa, atemperada en gran part la fatiga per la frescor deia baga y l’ombra benefactora de l’arbreda.

4 h. 15. Cim de la serra del Pal 900 m. alt. – Magnífic panorama. La vista abarca una considerable extensió de terriori, limitat en el quadrant nord pels cims pirenencs, serres de Cadí y Port del Comte. En la part de mitjorn que’s descobreix al arribar al cim, s’obren al dessota els plans de Calaf y les terres de Sagarra, marcant-se en l’horitzó els trencalls abruptes del Montserrat y l’esquenall agut de Sant Llorenç de Munt. Més a ponent se dibuixen les montanyes de les províncies de Tarragona y de Lleyda.

La serra del Pal s’estreba en l’alta y extensa serra de Castelltallat que corre cap a llevant, formant un alt muradal entre la Sagarra y les comarques de Bages y del Cardener. Se dona la mà ab la seria de Pinós que s’alça a ponent en direcció decantada al nord. Son aquestes montanyes compreses entre les importants del territori català. Entre les serres del Pal y de Pinós hi corre l’aigua de Prades.

La serra del Pal està emboscada fins al cim y per abdos costats.

Se baixa entre bosc descrivint llaçades. La pendent es molt recta.

Santa Maria Vella de la Molsosa – La foto del Pep – 24/07/2023

4 h. 25. Se deixa a la dreta un camí que va a La Molsosa. Aquest poblet s’ovira a distància d’una mitja hora, a ponent, dalt d’un grop avançat de la serra.

Se segueix baixant, entre el bosc, per una derivació arrencada de la serra del Pal y estrebada ab la de Boixadors.

4 h. 30. Collet en la serra entremig de dues valls; la de la dreta’s dirigeix al riu Bregós.

4 h. 40. Pujada sempre entre bosc per la montanya de Boixadors.

Camí del Castell de Boixadors, 1913. Autor Cèsar August Torras i Ferreri

El castell de Boixadors amb l’església de Sant Pere – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

4 h. 50. Oratori de St. Pere de Boixadors en un collet, del que se’n despren un serrat damunt del que s’hi aixeca, ocupant tot el cim, el poblet de Boixadors ab s’antiga iglesia y les ruïnes del castell, formant una pintoresca agrupació —820 metres alt.— Del enrunat castell se’n destaquen les torres y llenços de murs. Queda a uns cinc minuts de distància.

Boixadors pertany al terme municipal de Salavinera y a la comarca de la Sagarra.

4 h. 55. Altre collet que’s troba fronter al del oratori de Sant Pere y que s’atravessa pera empendre la davallada. Nou punt de vista sobre els plans de Calaf y les baixes serres de la Sagarra.

Se deixa a la dreta un camí carreter que va revoltant llargament y s’empren la baixada entre bosc per un camí molt dreturer.

5 h. 15. Acabada la baixada ’s va planejant entre dues valls.

5 h. 20. Els Saguers, casa de pagès en el llom de la carenete, entre les citades valls. Camí de bosc.

5 h. 40. S’arriba a un cap de serrat entrant-se tot seguit en els plans de Fortesa, en vistes de l’airós campanar de Calaf, un dels més alts de Catalunya, que s’ovira des de molt llunyanes distàncies, sobresortint sempre alterós.

5 h. 55. La Llavinera, petit poblet que’s deixa de banda. Es adjunt també a Salavinera. A la dreta, a no molt llunyana distància, en el plà, s’hi ovira el poblet antic de Fortesa que te notables restos de construccions migevals. Junt ab Boixadors y La Llavinera forma part del districte municipal de Sant
Pere de Salavinera, partit de Igualada, en la comarca de la Sagarra.

Van creuant-se els plans de Calaf que per sa situació enlairada y descoberta son molt fuetejats pel vent.

6 h. 30. Calaf (Itinerari n.° 4)

😉

El poble de Calaf des dels afores – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

El poble de Calaf – foto Francesc Blasi – entre 1920 i 1938 – AFCEC

Calaf, vila de 1438 hab. a 644 m. alt, en la comarca de la Sagarra, provincià de Barcelona, bisbat de Vich partit judicial de Igualada. Iglesia molt gran y esbelta y de molt bella apariencia. Campanar de gran elevació, un dels més alts de Catalunya, que domina extens panorama y es vist de moltes hores lluny. Restos del antic castell, de venerable historia, datant de la època romana, instituit pel proconsul Cayo Calpurni Pison en l’any 182 abans de la era cristiana. Pertangué en la edat mitja al ducat de Cardona. En ell morí’l bisbe de Vich Ataulf al tornar de la batalla de las Navas de Tolosa.

Se congetura que Calaf era l’antiga Ascerris lacetana. En el sigle XI havia batut moneda. Estava emmurallada y s’hi entrava per cinc portals, un dels quals relativament modern se conserva al capdemunt de la vila, al costat del castell, del qual poden apreciarse’n interessants y venerables murs.

Se diu també que’l nom de Calaf es d’origen alarb y que axis se nomenava’l caid moro que havia residit en l’alcazaren el sigle XI. Com a tradició es curiosa y pintoresca.

El clima de Calaf es sec y sà. Per sa situació en ampla, enlairada y desembraçada planuria ‘ls vents s’hi deixen sentir forta y constantment y quan a Calaf no hi fa vent, se pot dir que no’n fa enlloc.

Es cèlebre y important son concorregut mercat. Devia ésser tant la animació y cridadissa que en un temps hi hauria, que avui encara quan en un lloc hi ha molt de soroll y la gent no s’entenen s’acostuma a dir sembla un mercat de Calaf.