| Itinerari número 19, “De Solsona a Calaf per Ardévol y Cellers“, en el capítol “II COMARCA BAIXA — COSTAT DE MIG-JORN“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 118 a la 122. |
| Aquest itinerari, “De Solsona a Calaf per Ardévol y Cellers“, és un “Cami de ferradura. Hermoses travesses de bosc y montanya. Visites molt interessants a Ardèvol y al antic cenobi de Cellers.” Es pot fer en 7 hores 45 minuts. És l’itinerari per fer caminant o amb mules més curt i ràpid entre Solsona a Calaf, però amb carro o amb cotxe no es pot fer. El primer tram, entre Solsona i l’Empelt (Cal Jan) coincideix amb l’itinerari n.° 12. A cal Jan es pren el camí a cal Roca i Comalera per continuar, a partir d’aquesta casa, per camins de bast directes, actualment perduts, per anar a Sant Just d’Ardèvol, Ardèvol, el Monestir de Cellers i Anfesta. El tram entre Brics i Sant Just d’Ardèvol indicat al mapa no es correspon amb el descrit al text. Al mapa va de Brics al Miracle passant per l’Estany i del Miracle a Sant Just passant per Ainès. El camí del mapa és una mica més curt que el descrit però amb més desnivell. La ruta es pot seguir bé, la majoria de les localitzacions de referencia surten als mapes actuals. La capelleta de Sant Roc que es veia al cap de la serra de Sant Roc, ja no hi és. Quan es va fer el llibre ja s’havia construït Sant Roc Nou a Ainès, i del vell nomes quedaven quatre parets que van desaparèixer després de la guerra al aprofitar les pedres per a fer un cobert. Al gravat del llibre encara es pot veure la torre d’Ardèvol amb la part exterior cilíndrica, i s’explica que “Està escapçada en sa part superior y té una grossa esquerda vertical que la ratlla de dalt a baix amenaçant sa seguretat“. Al web Patrimoni Oblidat, sobre la Torre d’Ardevol, es pot llegir: “Estava escapçada en la part de dalt i presentava una esquerda vertical que amenaçava ruïna. Per això, el 14 d’abril de 1931, el mateix dia de la proclamació de la República —se suposa que es tractava d’una mera coincidència i no d’una advertència celestial— va enderrocar-se per si sol aquests recobriment circular de pedra i calç, i el monument va quedar com era originalment, és a dir de planta quadrada i obra rústega, de tàpia. Bona part de la base d’aquell revestiment rodó encara es pot apreciar ara, a la base de la torre.“ L’Itinerari és massa llarg, per la majoria de caminants, per fer-lo a peu d’una tirada, però es pot fer, en bicicleta o en cotxe, rutes similars que passen pels indrets referenciats. Una oportunitat per conèixer millor una part del territori que, malauradament, es poc coneguda i té moltes coses per oferir. |
ITINERARI N.° 19 – De Solsona a Calaf per Ardévol y Cellers
7 h. 45. Cami de ferradura. Hermoses travesses de bosc y montanya. Visites molt interessants a Ardèvol y al antic cenobi de Cellers.
Se segueix desde Solsona’l camí del Miracle indicat en l’itinerari n.° 12
1 h. 10. L’Empelt. Se deixa a la esquerra’l camí del Miracle que va serrejant y’s baixa cap a mitjorn per la clotada de la dreta.
2 h. 15. Can Roca, petita casa de pagès. Continua la baixada vers al fons de la vall y envistes de la iglesia de Sant Just. Camí bonic de bosc.
2 h. 35. Comalera, casa de pagès situada a l’altra part de la barrancosa rasa de son nom. Va baixant ràpidament el camí per l’asprosa y emboscada vall.
2 h. 55. S’atravessa una enxorrencada torrentera que baixa, a la esquerra, dels replecs de la serra del Miracle En el cim s’hi ovira la capelleta de Sant Roc, del terme de Sant Just.
Sant Roc Nou – La foto del Pep – 28/03/2016
3 h. S’atravessa la rivera de Sant Just que baixa del cim de la serra del Miracle; per de sota La Carral. Es ampla y’s despenja entre grans bancals de penya, de pintoresc aspecte.
Se puja un promontori damunt del qual hi està situada la iglesia de Sant Just.
El nucli de Sant Just d’Ardèvol amb un camp en primer terme – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Sant Just d’Ardèvol – Pinós – 1912 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
3 h. 5. Sant Just, iglesia dotada d’un benefici. Era fins fa poc ajuda de Sú. L’obra del temple es d’época del renaixement. Té quatre claus esculturades ab figures de Sants, en les voltes. L’altar major es de la pròpia època ab escultures y requadros pintats. Adjunt al temple hi han unes quatre o cinc cases. Està situat aquest veïnat, depenent del municipi de Pinós, en el cim d’un promontori rocós que domina una fonda vall formada per unes quantes rases y torrents que convergeixen a la rivera de Llanera.
Creu del cementiri de Sant Just d’Ardèvol – La foto del Pep – 20/08/2023
Deixant el petit veïnat de Sant Just se baixa cap al fons d’altra rasa o fondal, aon l’aigua furgant la roca ha deixat alts bancals de penya.
3 h. 15. S’atravessa una petita torrentera.
3 h. 20. S’atravessa la rasa en un pintoresc fondal guarnit de roques, de bella vegetació arborescent y de verdes y pregones gorgues. Conflueixen en aquest fondal dues torrenteres. Se puja per la vora esquerra de la més estreta, inclinada a mitjorn. Bonic camí de bosc format per esplèndida pineda.
3 h.35. Queda a la esquerra al fons del sot una amagada pagesia. Trajecte molt pintoresc.
3 h. 50. Collet entre bosc dominant altra clotada. Se va faldejant entre arbreda.
4 h. Se creua altra colladeta, ovirant-se al enfront a la altra part de fonda rasa’l pintoresc poblet d’Ardèvol, encastellat damunt de recta serra, produint una bella impressió al esguard. Se destaca notòriament l’alta torra mijeval.
Se baixa per ràpida pendent dret al fons de la vall.
4. h. 5. S’atravessa la rivera d’Ardèvol, tributaria de la de Llanera y originada sota les Planes del Cós. En els barrancs del riveral, entre roques y penyals, s’hi menen hortes y camps.
Atravessada la rivera s’emprén ràpida y penosa pujada per la recta pendent de serra, fins arribar al collet d’Ardèvol obert entre la iglesia y la gegantesca torra.
El poble d’Ardèvol des dels afores amb la torre al centre 1 – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
El poble d’Ardèvol des dels afores amb la torre al centre 2 – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Ardèvol amb una torre circular des del camí a Torà – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
4 h. 15. Ardévol, poblet de 12 cases y 55 habitants formant gaire bé un carrer unic, d’una sola cara, encapçalat per la torra gegantesca y per la iglesia parroquial.
Forma part junt ab Vallmanya del municipi de Pinós.
Santa Maria d’Ardèvol – La foto del Pep – 25/11/2023
La iglesia parroquial baix la advocació de Santa Maria es bastant moderna y d’estil renaixement no oferint particularitat remarcable. Està alçada damunt dels restos de la antiga, existent ja en el sigle XII, essent donada, en 1123, a la Canònica de Santa Maria de Solsona per Pons Huc de Cervera. Pot veure’s en l’interior, en l’altar del Roser, un retaule del renaixement ab apreciables pintures en sos requadros.
El terme parroquial d’Ardèvol està format per 42 cases ab 260 habitants. Dista la iglesia mitja hora llarga del Santuari del Pinós, prop del qual hi ha la casa comunal; unes dues hores escasses del poblet de Vallmanya comprés dins del mateix municipi (Itin. n.° 18); una hora de la veïna iglesia de Llanera (Itin. n.° 28); una hora y mitja de Claret de Figuerola (Itin. n.° 24); altre tant de la de Sú (Itin. n. 14); igual de Cellers y dues hores de Matamargó (Itin. n.° 18).
Torre d’Ardèvol – La foto del Pep – 28/04/2022
Davant de la iglesia, un xic separada y unida a les cases del poble, s’hi aixeca una alta torra mijeval de grans proporcions, rodona y rabassuda, que sobresurt airosament y domina totes les edificacions. Té una porta-finestra enlairada en un de sos costats y altres petites obertures, ab vestigis d’enrunats pedrers o matacans. Està escapçada en sa part superior y té una grossa esquerda vertical que la ratlla de dalt a baix amenaçant sa seguretat. Al costat de la torra hi ha un vell edifici en ruïnes, restos d’antiga mansió senyorial, el qual ofereix encara algun caracter apreciable. La noble casa d’Ardèvol quedà refundida ab la de Cardona, pertanyent avui aquests restos senyorials a la casa de Medinaceli.
En el petit caseriu hi ha escoles municipals y un hostal. Està estés de llarg a llarg ocupant tot el cim d’un serrat, avançat entre’l fondal de la rivera d’Ardèvol y la més petita clotada d’una rasa que’s forma allí mateix al peu del poble. La situació es molt pintoresca.
S’empren davant de la iglesia un camí que s’enfila en direcció a la serra de Pinós.
Home en un carrer d’Ardèvol – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Carrer d’Ardèvol amb roques a una banda i cases a l’altra – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Façana d’una casa d’Ardèvol i al fons el peu de la torre – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Carrer d’Ardèvol amb el peu de la torre al fons – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Casa d’Ardèvol amb un hort i al fons la torre de planta circular – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Vista parcial de la torre d’Ardèvol i un hort – Pinós – 1912 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Un home en unes escales i al fons cases i la torre d’Ardèvol – Pinós – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
El poble d’Ardèvol dalt d’un turó amb la torre sobresortint – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
4 h. 25. La Creu: collet entre les valls d’Ardèvol y de Claret, d’aon se frueix de bell cop de vista del pintoresc poblet y de bella extensió y conjunt de valls y separades montanyes.
Se perd de vista Ardévol y se segueix per un camí que revolta la vall, ornejat de bosc.
4 h. 35. Castellanes, casa de pagès que’s deixa enlairada a la esquerra.
4 h. 40. S’atravessa la torrentera que enfondeix la vall y’s puja sobtadament.
4 h. 50. Collet de Peça Rodona. La casa d’aquest mateix nom queda a la dreta, en cl cim d’un estrep de serra, revoltantse en amunt del faldar de la montanya.
5 h. S’arriba dalt de la serra en el collet que separa la vall de Claret que s’acaba de remontar de la de Cellers que s’obra al altre costat. Bell efecte d’aquesta ultima ensotada vall vestida de bosc.
Embrancament de camins en el coll; el que s’acaba de seguir, un de molt fresat que vé de Pinós revoltant el cim de la clotada, altre que va a Claret y per fi’l del enfront, molt menys marcat, que va dret a Cellers. Se segueix aquest ultim que s’endinsa entre bosc dominant la esquerpa clotada que s’obre al fons a la esquerra.
Oratori de Cellers al costat d’un camí al terme de Torà – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Oratori de Cellers – Torà – 1912 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
5 h. 15. Oratori de Cellers. S’ovira en el clot l’antic monastir en un petit planell format en el sot de la pregona y embarrancada vall.
Se baixa fortament per estimbat corríol. Terrer mol pedregós. Vegetació arborescent.
5 h. 25. S’assoleix el fons de la encongida vall, estreta y feréstega, per aon entre barrancs, codols y roques estimbades, saltirona el petit rierol. Se segueix prop d’ell.
5 h. 30. S’atravessa’l petit curs d’aigua, prop del monastir.
El monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers des de la rodalia – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Monestir de Cellers – Torà – 1012 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Absis i façana sud del monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers amb algunes persones al voltan – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Cellers, antic cenobí benedictí, depenent en altre temps, del monastir de Sant Sadurní de Tabèrnoles. Se conserva la notable iglesia romànica restaurada en 1898 pel bisbe Riu de Solsona, de bona memòria. Té adjunta una vella edificació, avui masoveria. La portada reclosa dins d’un pati esquifit està renovada tenint un bell portal romànic y un elegant finestral del propi estil. L’interior de la iglesia està format per tres absis semicirculars, traçats en forma de capçal de creu; en l’interstici dels absis hi ha una petita absiola per banda que no s’acusa en l’exterior, estant cavada en els contraforts rectangulars. El presbiteri, aon s’hi puja per graonades que s’enlairen a abdós costats, s’aixeca sobre elegant cripta sostinguda per murs ab columnes en els costats, formant en el centre un templet, sota la volta, constituït per quatre columnes de esculturats capitells. El conjunt es sever y elegant y predisposa al reculliment y a la devoció. En la part exterior els tres absis se descobreixen lliurement separats per contraforts angulars.
Monestir de Cellers – La foto del Pep – 15/08/2023
Portal del monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Se guarda en el Santuari una urna de plata contenint venerades relíquies dels Sants Màrtirs Celedoni y Armenter, patrons de Cardona.
Està situat aquest cenobi en lloc reclòs, en un petit planell al peu de la rasa y en l’entrada de fragós engorjat, tot lo qual contribueix a donar-li un conjunt de severitat, arrobament y misticisme. Produeix una impressió fervorosa de reculliment, misteri y melangiosa poesia.
Sant Martí de Cellers – La foto del Pep – 17/08/2025
La iglesia parroquial de Sant Martí de Cellers se troba un quart més en avall a la vora dreta de la rivera, en lloc un xic enlairat damunt de la mateixa.
Deixant en el sot el Monastir y l’amagat rierol, s’enfila’l camí per entre bosc sobre la vessant esquerra de la vall.
Hostal del Vent de Cellers – Viquipèdia – 24/03/2012
5 h. 45. Hostal del Vent, en un collet en el cim de la serra.
Enforc ab el camí de Pinós a Castellfullit (Itinerari n.° 23)
Se segueix el camí marcat en el propi itinerari.
6 h. 25. Les Guixeres, aon se deixa a la dreta’l camí de Castellfullit.
Se baixa de dret al fons de la vall del riu Bregós.
6 h. 45. Anfesta, petit poblet que forma part del municipi de la Molsosa. Té un aspecte molt pintoresc y conserva antigues torres.
S’atravessa l’aigua davant del poble y’s puja entre bosc per la vora esquerra.
7 h. Fita indicadora del límit de la provincià de Lleyda ab la de Barcelona, junt a una casa que es ja del terme de Calonge.
Aquest poblet d’aspecte també pintoresc se destaca enlairat en la part oposada de la vall.
Se va seguint planerament pel faldar de la serra, fruint de bonic colp de vista. Se descobreix al fons el campanar de Calaf, ressortint en l’últim terme de montanyes.
7 h. 15. Se deixa a la dreta dalt d’un turó’l veïnat de Dos Aigües del municipi de Calonge.
7 h 25. Se troba la carretera de Pons a Calaf, que se segueix cosa de 2 kilómetres (Itinerari n.° 4).
7 h. 45. Calaf
😉
El poble de Calaf des dels afores – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
El poble de Calaf – foto Francesc Blasi – entre 1920 i 1938 – AFCEC
Calaf, vila de 1438 hab. a 644 m. alt, en la comarca de la Sagarra, provincià de Barcelona, bisbat de Vich partit judicial de Igualada. Iglesia molt gran y esbelta y de molt bella apariencia. Campanar de gran elevació, un dels més alts de Catalunya, que domina extens panorama y es vist de moltes hores lluny. Restos del antic castell, de venerable historia, datant de la època romana, instituit pel proconsul Cayo Calpurni Pison en l’any 182 abans de la era cristiana. Pertangué en la edat mitja al ducat de Cardona. En ell morí’l bisbe de Vich Ataulf al tornar de la batalla de las Navas de Tolosa.
Se congetura que Calaf era l’antiga Ascerris lacetana. En el sigle XI havia batut moneda. Estava emmurallada y s’hi entrava per cinc portals, un dels quals relativament modern se conserva al capdemunt de la vila, al costat del castell, del qual poden apreciarse’n interessants y venerables murs.
Se diu també que’l nom de Calaf es d’origen alarb y que axis se nomenava’l caid moro que havia residit en l’alcazaren el sigle XI. Com a tradició es curiosa y pintoresca.
El clima de Calaf es sec y sà. Per sa situació en ampla, enlairada y desembraçada planuria ‘ls vents s’hi deixen sentir forta y constantment y quan a Calaf no hi fa vent, se pot dir que no’n fa enlloc.
Es cèlebre y important son concorregut mercat. Devia ésser tant la animació y cridadissa que en un temps hi hauria, que avui encara quan en un lloc hi ha molt de soroll y la gent no s’entenen s’acostuma a dir sembla un mercat de Calaf.
Rossent Flaquer i Barrera – 1927 – Carrer i part del poble de Calaf amb el campanar – AFCEC
Lluis Maria Vidal Carreras – Detall del poble de Calaf – Entre 1890 i 1910
😉
Comarca del Cardener 
