Itinerari número 20, “De Cardona al Santuari y serra de Pinós“, en el capítol “II COMARCA BAIXA — COSTAT DE MIG-JORN“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 122 a la 126.

Aquest itinerari, “De Cardona al Santuari y serra de Pinós“, és una “Excursió interessant que pot ferse a peu o en cavalleria. Pot combinar-se anant a pernoctar desde Pinós al Santuari del Miracle o a Solsona o be seguir dret a Calaf, Castellfullit de Riu Bregós o Torà (itineraris números 22-23-24).” Es pot fer en 3 hores 30 minuts. “La vila de Cardona, per un vot popular, visita anyalment en romiatge el Santuari de Pinós, el terç diumenge de Maig, en record de una aparició de la Verge ocorreguda segons tradició en l’any 1507 en temps de pesta. Es un aplec que acostuma a esser molt concorregut.” Itinerari que es pot fer bé en l’actualitat seguint, primer, la carretera de Cardona al Miracle i, passat el pla de Bergús, seguint camins de travessa sense asfaltar, però de bon passar. El que no es pot veure es el pi de Sangrà, del que no disposem altra imatge que la del gravat del llibre. El Santuari de Pinós continua sent un important i concorregut punt de referència, tant per ser considerat el Centre Geogràfic de Catalunya com perquè hi ha el restaurant més antic de Catalunya.

Vista de Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

Home assegut observant la ciutat de Cardona. Al fons, el castell – Entre 1890 i 1920 – AFCEC Autor desconegut

ITINERARI N.° 20 – De Cardona al Santuari y serra de Pinós

3 h. 30. Excursió interessant que pot ferse a peu o en cavalleria. Pot combinar-se anant a pernoctar desde Pinós al Santuari del Miracle o a Solsona o be seguir dret a Calaf, Castellfullit de Riu Bregós o Torà (itineraris números 22-23-24).

Se segueix a la sortida de Cardona el camí del Miracle (Itin. n.° 10).

1 h. 40. Oratori del Miracle. Encreuament de camins. Se deixa a la dreta el del Miracle, a l’esquerra el de Matamargó y a l’espatlla el de Bergús.

Va atravessant-se el plà, ben conreuat y brodat d’arbreda.

1 h. 45. Queda a l’esquerra La Pobla, bona casa de pagès.

2 h. Se penetra dins d’espléndida boscuria, baixant el camí per les vessants de la rivera de Matamargó, en direcció a ponent. Trajecte de camí molt falaguer ab belles vistes dret als fondals.

2 h. 20. S’arriba al fons de la vall, seguint-se en amunt el camí de Suria al Miracle (Itinerari n.° 14), des de aprop del molí de Fornells.

La casa de Fornells queda enlairada a la dreta.

2 b. 25. S’atravessa’l riveral y deixant el camí de Sú y la rivera de Matamargó’s remonta la vorera esquerra de la rasa de Sangrà. El trajecte es deliciós y el clotal molt pintoresc, fent-se el camí agradibilíssim; l’enforc dels dos riverals es de poètica bellesa. Va seguint-se pel peu de l’aigua. que saltirona entre roques; el bosc estés per les vessants acompanya’l camí; el fons tortuós de la vall se presenta asprós y envoltat de misteri.

Camí amb un gran pi al final prop de Pinós – Pi de Sangrà -1913 – AFCEC Cèsar August Torras

2 h. 30. Pí de Sangrà. Notable exemplar que té una forma del tot original. Cinc magnífics y robustos troncs arrenquen de la soca a ran de terra y bifurcant-se seguidament formen un ramell de dotze altres troncs, alts y rectes y de esplèndida brancada. Se troba sota’l camí y al peu del aigua, que banya sa socalada.

El camí va remontant la dotada, que s’origina en els alts replecs de la serra de Pinós.

Església de Sangrà – Pinós – 1917 – FFS Josep Salvany i Blanch

Sant Grau de Sangrà – La foto del Pep – 06/04/2024

2 h. 45. Iglesieta de Sangrà que té per patró a Sant Grau. Pertany a la parròquia de Sú. Es d’època relativament moderna y no ofereix altra particularitat sino sa situació pintoresca en clotal amagat, enlairada bon xic sobre la fondalada y envoltada de bosc. Té propera una pagesia.

El camí passa sota la iglesieta y remonta la vessant de bosc, deixant el riveral al fons, tot reblincolant per la arbreda.

Un excursionista en un camí voltat de bosc prop de Pinós – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

2 h. 50. Se deixa a la dreta un camí carreter que va a les Planes del Cós, a la vall d’Ardèvol y a Torà (Itin. n.25).

3 h. 5. S’arriba al cim de la serra y es troba’l camí de Solsona a Pinós (Itin. n.° 21) que se segueix.

El santuari de Santa Maria de Pinós des del camí de pujada – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

3 h. 30. Santuari de Pinós, situat al bell plà d’un collet obert en la serra del seu nom. Davant de la iglesia formen una placeta, l’hostal, la rectoria y una masoveria. En el costat obert en la part de ponent s’hi aixeca una bonica creu gòtica de terme, de pedra, ab un anell bellament esculturat, ornat ab figuretes. En la iglesia s’hi venera la Verge de Pinós. L’obra del temple es senzilla, sense apariencia y mancada de merit artístic o arqueològic. En l’altar del Roser hi ha un apreciable retaule del sigle XVI. El Santuari havia pertangut als cavallers de Sant Joan de Jerusalem.

La vila de Cardona, per un vot popular, visita anyalment en romiatge el Santuari de Pinós, el terç diumenge de Maig, en record de una aparició de la Verge ocorreguda segons tradició en l’any 1507 en temps de pesta. Es un aplec que acostuma a esser molt concorregut.

El restaurant més antic de Catalunya – La foto del Pep – 08/01/2017

Se celebren tres festes assenyalades en el Santuari, a les quals hi sol acudir molta de gent; el primer diumenge de Quaresma, la Dominica in albis y el 2 de Setembre, la principal, diada conmemorativa de la Aparició de la Santa Verge.

Rosa dels Vents del Centre Geogràfic de Catalunya – La foto del Pep – 25/02/2024

Des de un petit turonet davant del Santuari se frueix d’un extens y magnífic panorama. Més aquest es molt millor encara des de’l tossal superior de la serra, a un quart escàs de distància a ponent, aon s’hi puja suaument tot carenejant.— 929 m. alt.

La casa comunal del municipi de Pinós – La foto del Pep – 21/07/2023

La casa comunal del municipi de Pinós, se troba a uns cinc minuts de distància del Santuari, en el rampant de serra encarat a migjorn.

.

Sant Vicenç de Pinós – La foto del Pep – 03/05/2019

Pinós poble que dona nom al Santuari, a la serra y al terme municipal se troba separat, en el encapçalament de la vall, dalt d’un penyal aspre alterós. Produeix un pintoresc aspecte dominat per la grossa creu del Calvari que’s destaca en el punt més enlairat, sobresortint a la vegada la petita iglesia parroquial de Sant Vicents, d’origen romànic, ab campanaret d’espadanya.

El terme parroquial de Pinós confronta ab el de Vallmanya, a l’altra part de serra (Itinerari n.° 18) ab Matamargó al NE. (Itin. n.° 18) ab Ardèvol vers al nord y ponent (Itinerari n.° 19) ab Cellers al SO. y ab Calonge y la Molsosa, que pertanyen al bisbat de Vich y a la comarca de la Sagarra, a migjorn. Compta ab unes 30 cases y 183 habitants. Té anexa la sufragania de Sant Pere y Sant Feliu de Cuiner, sense coadjutor.

El terme municipal ab 725 habitants es molt extens y compren els poblets de Pinós, Vallmanya, Ardèvol y Matamargó.

.

Serra de Pinós. La serra de Pinós encarada ab els alts estreps pirenencs sobresurt alterosa entre les properes montanyes, tenint pertant un domini de vista extraordinari que s’estén vers a tots els quadrants.

Tanquen el llunyà horitzó, al N., la grandiosa serra de Cadí y les gropades colossals del massís del Port del Comte, Estibella, la Tossa Pelada, Cap de Querol y les Morreres, puig Subirà de Canalda y montanyes d’Oden y Cambrils. A l’altra part del clot del Cardener s’aixeca magestuosa la serra del Verd destacant-se més a llevant el Pedraforca, la alterosa serra d’en Cija y els extensos Rasos de Peguera, termenats ab el característic Cogulló d’Estela. S’avancen més endavant y a més baix nivell, el Cap de Balç, el Codó, les retallades montanyes de Lord y de Busa y les cinglateres de Taravil y dels Tossals. Se dibuixen les accidentades valls del Cardener, Aiguadevalls y Aiguadora. Més ençà es destaquen altres serres més baixes que reclouen els plans de Solsona y la vall del riu Negre; Lladurs, els Torrents, Besora, Linya, Joval y més aprop el Castellvell dominant l’antiga ciutat de Solsona.

Dret al NE. ressurten en apartats termens els alts cims pirenencs de les valls superiors del Llobregat y del Freser; Puigllançada, cim de la Mena, Puigmal y Taga, entre altres.

A llevant més enllà de les cingleres de Capolat, Taravil y els Tossals y de les abruptes serres de Picamill y Picancel y de les més suaus de Guardia y de Sant Pau de Pinós s’oviren les retallades serres de Ayats, Cabrera y Puigsacalm, el massís del Montseny y altres entreteixits de montanyes.

A ponent enllà de les acostades serres del Boix y de la Torragassa, s’oviren el Turb, la serra Serra, la d’Aubens, la del Boumort y el Montsec y plans, valls y montanyes de les comarques lleidatanes.

A migjorn el panorama es extens y detallat, en primer terme sobre Ies valls del riu Bregós, l’Urgell y la Sagarra, y dret al lluny, en els apariats horitzons, sobre gran part de la baixa Catalunya, sobressortint, entre l’onatge de montanyes, les retallades Roques del Montserrat y la silueta de Sant Llorenç de Munt, perdent-se moll sovint entre la bromaola calilxa, en el llunyà horitzó Ies serres del Panadés y de les comarques tarragonines.

La serra de Pinós s’allarga de SE. a NO., en una tirada d’uns cinc kilòmetres, formant en son cim uns quants tosçals, dels quals el més alt se troba en el costat de ponent. El santuari està situat en cl collet més baix y ample a meitat de serra. Tols els caients son emboscats cobrint l’asprositat de la penya. El costat més espadat es el que mira a migjorn, damunt del poble de Pinós.

L’antic nom de Pinós que porten Santuari, poble y montanya, prové de la constitució penyalosa de la serra y no pas dels pins que en molts indrets la poblan. Els llocs coberts pels pinetars eren coneguts ab el nom de pegueres, com pot notarse encara en distints llocs de Catalunya y entre altres en els renomenats Rasos y poble de Peguera. El mot peguera per pineda es encara viu en alguna comarca. Penhós de pena, penya, es el nom originari de la serra y com marcadament ho indica la topografia del terrer. Cal prescindir o desconfiar dels atributs més o menys heràldics inventats en la època mijeval.

Dona ses aigües per la part nord a la rivera d’Ardèvol y per la de migjorn a la de Pinós, tributaries abdues del riu Bregós. En la part decantada a llevant vessa sos caients a Ies riveres de Sangrà y de Vallmanya, que llencen llurs caudals d’aigua a la rivera de Salo que va a parar al Cardener.

Vers al N. y NO. altra baixa derivació, en les Planes del Còs, l’uneix ab la serra del Miracle que corre vers al NO. separant les aigües del riu Negre, tributari del Cardener, de les del riu Bregós afluent del Segre. Arrenquen del llarg de la serra altres brancals de montanyes que separen les clotades citades d’Ardèvol, Pinós, Cellers Vallmanya, Prades y Sangrà.

😉

Rutes des del Santuari de Pinós (pdf)

😉