| Itinerari número 21, “De Solsona al Santuari de Pinós“, en el capítol “II COMARCA BAIXA — COSTAT DE MIG-JORN“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 126 a la 127. |
| Aquest itinerari, “De Solsona al Santuari de Pinós“, és un “Camí de ferradura. Excursió molt interessant sobre tot si’s combina ab qualsevol dels itineraris nos 20, 22, 23 y 24, a Cardona, Calaf, Castellfollit y Torà, respectivament.” Es pot fer en 4 hores 30 minuts. Itinerari que actualment es pot fer bé, tant a peu, en bicicleta o en cotxe. La primer part, de Solsona al Miracle, és seguint l’itinerari n.° 10, i del miracle fins a la bifurcació per anar al Santuari de Pinós es fent el camí de tornada de l’itinerari n.° 12, de Cardona al Miracle. Actualment la carretera per anar al Santuari de Pinós surt de Su, però aquesta carretera és relativament nova, l’any 1922, quan es va publicar la guia de la Comarca del Cardener, aquesta carretera no existia. El camí que es feia servir era el que s’indica en aquest itinerari. Passat el pla de Gangolells i abans de la baixada que va a Su, es pren el trencant que va cap a Cal Marxant i a Casacremada, punt on connecta amb la carretera. En el trencant del camí a cal Marxant hi ha la Creu (cenotafi) de Julià Villanueva i Olza, en record al claretià que van matar en aquest punt durant la guerra del 36. A l’itinerari no s’indica, però al costat del camí hi ha el dolmen del Collet de Su o de Casacremada, a poca distància d’aquesta casa. El Santuari de Pinós continua sent un important i concorregut punt de referència, tant per ser considerat el Centre Geogràfic de Catalunya com perquè hi ha el restaurant més antic de Catalunya. |
ITINERARI N.° 21 – De Solsona al Santuari de Pinós
4 h. 30. Camí de ferradura. Excursió molt interessant sobre tot si’s combina ab qualsevol dels itineraris nos 20, 22, 23 y 24, a Cardona, Calaf, Castellfollit y Torà, respectivament.
El santuari del Miracle de Riner 1+2 – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
2 h. 30. Santuari del Miracle. (De Solsona al Miracle, Vegis itinerari n.° 12).
Al deixar el Santuari del Miracle se segueix cu sentit invers l’itinerari n.° 10 o sia’l camí de Cardona.
Creu de Terme de Sant Just o Creu de Gangolells – La foto del Pep – 02/05/2023
El menhir d’Ardèvol (Pla de Gangolells) – La foto del Pep – 21/07/2024
3 h. 10. Enforc de camins. Se deixa a la esquerra’l camí de Cardona y prenent el de la dreta se segueix per entre l’ombreig del bosc, tot dominant la vall d’Ardèvol.
Creu de Julià Villanueva i Olza (Cenotafi) – La foto del Pep – 17/02/2024
3 h. 45. Cal Marxant, prop del camí. Va faldejant-se un estrep de serra, avançat de la de Pinós. S’ovira al dessota, en la vall, la gran casa Tristany, d’aon eren originaris els famosos capitostos carlins del propi nom. Mostra encara aquesta gran casa, que’s troba a no molt llarga distancia, vestigis de fortificació, tenint un bell aspecte de noble casa pairal.
Casa pairal dels capitosts carlins Benet Tristany i Rafael Tristany i Parer (Viquipèdia)
4 h. 5. La Casa Cremada.
Dolmen del Collet de Su o de Casacremada – La foto del Pep – 29/03/2024
4 h. 10. Les Planes del Còs, aon s’encreua’l camí de Cardona a Torà per Ardèvol (Itinerari n.° 25).
Se puja seguidament pel vessant emboscat de la serra de Pinós, deixant al dessota la casa de pagès de Les Planes del Còs. Bell domini de vista.
4 h. 20. S’ajunta a la esquerra cl camí de Cardona a Pinós (Itinerari núm. 20) prop del cim de la serra.
El poble d’Ardèvol des dels afores amb la torre al centre 1 – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Va serrejant-se per camí frescal, entre la pineda. Variats y bells punts de vista sobre la vall d’Ardèvol, destacant-se’l poble ab sa superba torra. (Itinerari n° 19). La pujada va fent-se suau.
4 h. 30. Santuari de Pinós.
😉
El santuari de Santa Maria de Pinós des del camí de pujada – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Santuari de Pinós, situat al bell plà d’un collet obert en la serra del seu nom. Davant de la iglesia formen una placeta, l’hostal, la rectoria y una masoveria. En el costat obert en la part de ponent s’hi aixeca una bonica creu gòtica de terme, de pedra, ab un anell bellament esculturat, ornat ab figuretes. En la iglesia s’hi venera la Verge de Pinós. L’obra del temple es senzilla, sense apariencia y mancada de merit artístic o arqueològic. En l’altar del Roser hi ha un apreciable retaule del sigle XVI. El Santuari havia pertangut als cavallers de Sant Joan de Jerusalem.
La vila de Cardona, per un vot popular, visita anyalment en romiatge el Santuari de Pinós, el terç diumenge de Maig, en record de una aparició de la Verge ocorreguda segons tradició en l’any 1507 en temps de pesta. Es un aplec que acostuma a esser molt concorregut.
El restaurant més antic de Catalunya – La foto del Pep – 08/01/2017
Se celebren tres festes assenyalades en el Santuari, a les quals hi sol acudir molta de gent; el primer diumenge de Quaresma, la Dominica in albis y el 2 de Setembre, la principal, diada conmemorativa de la Aparició de la Santa Verge.
Rosa dels Vents del Centre Geogràfic de Catalunya – La foto del Pep – 25/02/2024
Des de un petit turonet davant del Santuari se frueix d’un extens y magnífic panorama. Més aquest es molt millor encara des de’l tossal superior de la serra, a un quart escàs de distància a ponent, aon s’hi puja suaument tot carenejant.— 929 m. alt.
La casa comunal del municipi de Pinós – La foto del Pep – 21/07/2023
La casa comunal del municipi de Pinós, se troba a uns cinc minuts de distància del Santuari, en el rampant de serra encarat a migjorn.
.
Sant Vicenç de Pinós – La foto del Pep – 03/05/2019
Pinós poble que dona nom al Santuari, a la serra y al terme municipal se troba separat, en el encapçalament de la vall, dalt d’un penyal aspre alterós. Produeix un pintoresc aspecte dominat per la grossa creu del Calvari que’s destaca en el punt més enlairat, sobresortint a la vegada la petita iglesia parroquial de Sant Vicents, d’origen romànic, ab campanaret d’espadanya.
El terme parroquial de Pinós confronta ab el de Vallmanya, a l’altra part de serra (Itinerari n.° 18) ab Matamargó al NE. (Itin. n.° 18) ab Ardèvol vers al nord y ponent (Itinerari n.° 19) ab Cellers al SO. y ab Calonge y la Molsosa, que pertanyen al bisbat de Vich y a la comarca de la Sagarra, a migjorn. Compta ab unes 30 cases y 183 habitants. Té anexa la sufragania de Sant Pere y Sant Feliu de Cuiner, sense coadjutor.
El terme municipal ab 725 habitants es molt extens y compren els poblets de Pinós, Vallmanya, Ardèvol y Matamargó.
.
Serra de Pinós. La serra de Pinós encarada ab els alts estreps pirenencs sobresurt alterosa entre les properes montanyes, tenint pertant un domini de vista extraordinari que s’estén vers a tots els quadrants.
Tanquen el llunyà horitzó, al N., la grandiosa serra de Cadí y les gropades colossals del massís del Port del Comte, Estibella, la Tossa Pelada, Cap de Querol y les Morreres, puig Subirà de Canalda y montanyes d’Oden y Cambrils. A l’altra part del clot del Cardener s’aixeca magestuosa la serra del Verd destacant-se més a llevant el Pedraforca, la alterosa serra d’en Cija y els extensos Rasos de Peguera, termenats ab el característic Cogulló d’Estela. S’avancen més endavant y a més baix nivell, el Cap de Balç, el Codó, les retallades montanyes de Lord y de Busa y les cinglateres de Taravil y dels Tossals. Se dibuixen les accidentades valls del Cardener, Aiguadevalls y Aiguadora. Més ençà es destaquen altres serres més baixes que reclouen els plans de Solsona y la vall del riu Negre; Lladurs, els Torrents, Besora, Linya, Joval y més aprop el Castellvell dominant l’antiga ciutat de Solsona.
Dret al NE. ressurten en apartats termens els alts cims pirenencs de les valls superiors del Llobregat y del Freser; Puigllançada, cim de la Mena, Puigmal y Taga, entre altres.
A llevant més enllà de les cingleres de Capolat, Taravil y els Tossals y de les abruptes serres de Picamill y Picancel y de les més suaus de Guardia y de Sant Pau de Pinós s’oviren les retallades serres de Ayats, Cabrera y Puigsacalm, el massís del Montseny y altres entreteixits de montanyes.
A ponent enllà de les acostades serres del Boix y de la Torragassa, s’oviren el Turb, la serra Serra, la d’Aubens, la del Boumort y el Montsec y plans, valls y montanyes de les comarques lleidatanes.
A migjorn el panorama es extens y detallat, en primer terme sobre Ies valls del riu Bregós, l’Urgell y la Sagarra, y dret al lluny, en els apariats horitzons, sobre gran part de la baixa Catalunya, sobressortint, entre l’onatge de montanyes, les retallades Roques del Montserrat y la silueta de Sant Llorenç de Munt, perdent-se moll sovint entre la bromaola calilxa, en el llunyà horitzó Ies serres del Panadés y de les comarques tarragonines.
La serra de Pinós s’allarga de SE. a NO., en una tirada d’uns cinc kilòmetres, formant en son cim uns quants tosçals, dels quals el més alt se troba en el costat de ponent. El santuari està situat en cl collet més baix y ample a meitat de serra. Tols els caients son emboscats cobrint l’asprositat de la penya. El costat més espadat es el que mira a migjorn, damunt del poble de Pinós.
L’antic nom de Pinós que porten Santuari, poble y montanya, prové de la constitució penyalosa de la serra y no pas dels pins que en molts indrets la poblan. Els llocs coberts pels pinetars eren coneguts ab el nom de pegueres, com pot notarse encara en distints llocs de Catalunya y entre altres en els renomenats Rasos y poble de Peguera. El mot peguera per pineda es encara viu en alguna comarca. Penhós de pena, penya, es el nom originari de la serra y com marcadament ho indica la topografia del terrer. Cal prescindir o desconfiar dels atributs més o menys heràldics inventats en la època mijeval.
Dona ses aigües per la part nord a la rivera d’Ardèvol y per la de migjorn a la de Pinós, tributaries abdues del riu Bregós. En la part decantada a llevant vessa sos caients a Ies riveres de Sangrà y de Vallmanya, que llencen llurs caudals d’aigua a la rivera de Salo que va a parar al Cardener.
Vers al N. y NO. altra baixa derivació, en les Planes del Còs, l’uneix ab la serra del Miracle que corre vers al NO. separant les aigües del riu Negre, tributari del Cardener, de les del riu Bregós afluent del Segre. Arrenquen del llarg de la serra altres brancals de montanyes que separen les clotades citades d’Ardèvol, Pinós, Cellers Vallmanya, Prades y Sangrà.
😉
Rutes des del Santuari de Pinós (pdf)
😉
Comarca del Cardener 