| Itinerari número 25, “De Cardona a Torá per Ardévol“, en el capítol “II COMARCA BAIXA — COSTAT DE MIG-JORN“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 132 a la 134. |
| Aquest itinerari, “De Cardona a Torá per Ardévol“, és un “antic camí ral de ferradura concorregut avui tant sols per la gent de la comarca. El poblet d’Ardèvol es digne d’especial interès.” Es pot fer en 6 hores 15 minuts. Ara aquest camí es pot fer en cotxe, considerant que hi ha, en la primera part, camins de travessa sense asfaltar. Els llocs referenciats es poden identificar en els mapes actuals, i es fàcil de seguir. Es fa referència a l'”Ermita de Sant Gabriel isolada, voltada de bosc y en el cap d’un serradet“, que no he sabut localitzar en els mapes actuals, situada a uns 30 minuts d’Ardevol. Per la seva situació es podria tractar de l’ermita de Sant Pere del Cós, de la que només només en resten uns vestigis de guix i de morter enmig de l’arbreda del paratge. Un itinerari de bon fer, millor en cotxe o en bicicleta, per descobrir una part de la comarca poc coneguda i que val la pena ser visitada. Una bona excusa per anar a visitar Ardèvol i Torà, passejar pels seus carres i fer un bon dinar. |
Vista de Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
Home assegut observant la ciutat de Cardona. Al fons, el castell – Entre 1890 i 1920 – AFCEC Autor desconegut
ITINERARI N.° 25 – De Cardona a Torà per Ardévol
6 h. 15. Antic camí ral de ferradura concorregut avui tant sols per la gent de la comarca. El poblet d’Ardèvol es digne d’especial interès.
Des de Cardona sortint pel portal de Sant Miquel se segueix el camí del Miracle senyalat en l’itinerari n.° 10.
El poble del Bergús des dels afores – Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
1 h. 40. Oratori del Miracle. Se deixa allí el camí d’aquest santuari y se segueix el que va a Pinós, marcat en l’itin. n.° 20.
Camí amb un gran pi al final prop de Pinós – Pi de Sangrà -1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Sant Grau de Sangrà – La foto del Pep – 06/04/2024
2 h. 50. Se deixa a l’esquerra el camí de Pinós pera empendre’n un altre, de carreta, que va a enforcar ab el de Solsona a Pinós. El camí corre de plà per dins del bosc dominant la vall de Sangra y’l pintoresc agrupament de la iglesia de Sant Grau ab les edificacions anexes plaçades en el caient de la vall.
2 h. 55. Les Planes del Cós, aon s’enforca’l camí de Solsona a Pinós (Itin. n.° 21). Formen les planes que donan nom a la casa un gran planell conreuat, sota Pinós, ornat de bosc y al que segueixen altres més petits planells que s’enfonsen en la naixenta vall d’Ardévol.
Seguint per poca estona el camí de Solsona a Pinós, se troba la casa Planes del Cós, que queda a la dreta gairebé tocant al camí. Allí mateix se deixa a l’esquerra el camí que s’enfila dret al Santuari, el qual s’ovira dalt de la careneta.
3 h. Atravessat el planell superior, el camí va baixant constantment per la dreta de la naixenta vall que forma ‘l brancal superior de la rivera d’Ardèvol, tenint a un costat un gentil bosquet y a l’altra un seguit de replanets conreuats formant grossos bancals al fons dels quals s’origina la rivera.
Se frueixen bonics punts de vista tant sobre les altes vessants de la pròpia vall, limitades a la esquerra per la enlairada massa de la serra de Pinós, com dret a separats horitzons.
3 h. 15. Ermita de Sant Gabriel isolada, voltada de bosc y en el cap d’un serradet. El camí passa sota un bancal de roques que amaguen la vista de la ermita, que es a tocar, no vegent-se no obstant fins que ja queda endarrera.
3 h. 30. S’atravessa la rasa d’Ardèvol. El lloc es pintoresc; l’aigua que s’escorre en petita quantitat s’entreté en xiques gorgues formades entre les roques caigudes en el sot y l’agombol de còdols arrossegats per les fortes corrents torrencials. L’arbreda que arriba fins a banyarse en el riveral dona colorit y realç a la fondalada.
El camí s’enfila per la vessant oposada deixant la rasa al fons, la qual se dirigeix a donar la volta sota el tallat promontori damunt d’aon s’agrupa’l petit poblet d’Ardèvol.
3 h. 35. El camí guanya’l cim de la careneta, fruint, en el collet que en ella’s forma, nous y extensos punts de vista de clotals y de montanyes, ovirantse proper al enfront el poble d’Ardévol, del que s’en destaca magestuosament la alta y rabassuda torra, escoronada en son cim. El campanar de la iglesia queda empitit al costat d’aquella massa gegantina.
El camí baixa suaument.
3 h. 45. Ardévol, (Vegis itinerari n.° 19).
El poble d’Ardèvol des dels afores amb la torre al centre 1 – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Carrer d’Ardèvol amb el peu de la torre al fons – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Casa d’Ardèvol amb un hort i al fons la torre de planta circula
Vista parcial de la torre d’Ardèvol i un hort – Pinós – 1912 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Torre d’Ardèvol – La foto del Pep – 28/04/2022
Ardévol, poblet de 12 cases y 55 habitants formant gaire bé un carrer unic, d’una sola cara, encapçalat per la torra gegantesca y per la iglesia parroquial.
Forma part junt ab Vallmanya del municipi de Pinós.
La iglesia parroquial baix la advocació de Santa Maria es bastant moderna y d’estil renaixement no oferint particularitat remarcable. Està alçada damunt dels restos de la antiga, existent ja en el sigle XII, essent donada, en 1123, a la Canònica de Santa Maria de Solsona per Pons Huc de Cervera. Pot veure’s en l’interior, en l’altar del Roser, un retaule del renaixement ab apreciables pintures en sos requadros.
El terme parroquial d’Ardèvol està format per 42 cases ab 260 habitants. Dista la iglesia mitja hora llarga del Santuari del Pinós, prop del qual hi ha la casa comunal; unes dues hores escasses del poblet de Vallmanya comprés dins del mateix municipi (Itin. n.° 18); una hora de la veïna iglesia de Llanera (Itin. n.° 28); una hora y mitja de Claret de Figuerola (Itin. n.° 24); altre tant de la de Sú (Itin. n. 14); igual de Cellers y dues hores de Matamargó (Itin. n.° 18).
Davant de la iglesia, un xic separada y unida a les cases del poble, s’hi aixeca una alta torra mijeval de grans proporcions, rodona y rabassuda, que sobresurt airosament y domina totes les edificacions. Té una porta-finestra enlairada en un de sos costats y altres petites obertures, ab vestigis d’enrunats pedrers o matacans. Està escapçada en sa part superior y té una grossa esquerda vertical que la ratlla de dalt a baix amenaçant sa seguretat. Al costat de la torra hi ha un vell edifici en ruïnes, restos d’antiga mansió senyorial, el qual ofereix encara algun caracter apreciable. La noble casa d’Ardèvol quedà refundida ab la de Cardona, pertanyent avui aquests restos senyorials a la casa de Medinaceli.
En el petit caseriu hi ha escoles municipals y un hostal. Està estés de llarg a llarg ocupant tot el cim d’un serrat, avançat entre’l fondal de la rivera d’Ardèvol y la més petita clotada d’una rasa que’s forma allí mateix al peu del poble. La situació es molt pintoresca.
Santa Maria d’Ardèvol – La foto del Pep – 25/11/2023
Home en un carrer d’Ardèvol – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Carrer d’Ardèvol amb roques a una banda i cases a l’altra – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Façana d’una casa d’Ardèvol i al fons el peu de la torre – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Un home en unes escales i al fons cases i la torre d’Ardèvol – Pinós – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
El poble d’Ardèvol des dels afores amb la torre al centre 2 – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Ardèvol amb una torre circular des del camí a Torà – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
El poble d’Ardèvol dalt d’un turó amb la torre sobresortint – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Sortint d’Ardévol va seguintse el nervi de la serra per damunt de la clotada.
3 h. 50. Cap de serrat d’aon se frueix de bonic punt de vista sobre’l pintoresc poblet.
Va serrejant-se pel cim de la careneta que separa la rasa de Claret de la que s’origina sota Ardévol. La vista es extensa y superba y’l camí va acompanyat de bonic esclareit de alzines, roures y pins joves.
4 h. Can Tassies, petita pagesia al peu del camí. Aquest segueix fruint de belles perspectives y alegre vista.
4 h. 15. S’ovira a la dreta a l’altra part de la vall la iglesia y poblet de Llanera.
Va carenejant-se sempre per dalt de la serra de Sant Cerni, en vistes de les valls de les riveres d’Ardévol y Llanera per una banda y de Claret per l’altra.
4 h. 35. Càn Miqueló, petita casa de pagès prop del camí.
4 h. 55. S’ovira a la dreta, a curta distància, la iglesia de Sant Cerni.
El camí segueix prop del cim de la serra, dominant la clotada de Claret.
5 h. 10. Enforca a la dreta el camí que vé de Solsona per Llanera y Sant Cerni. (Itinerari número 28).
5 h. 15. Serrejant sempre va dominant-se la vall de Llanera, sobressortint més enllà en altre clotal la gegantesca torra de Vallferosa. S’oviren també en altre indret de les serres, la iglesia y cases de Sant Pere de Padullers y les de Puigredon. El camí va corrent enlairat entre’ls fondals de Llanera y de la rivera de Claret.
Santa Maria de Claret – La foto del Pep – 28/07/2023
5 h. 30. A la esquerra, a la altra part de la vall y prop del cim de la frontera serra, s’hi noten la iglesia y veïnat de cases de Claret de Figuerola, confoses ab el colorit de la montanya.
5 h. 35. Cap de serrat d’aon s’ovira al dessota la iglesia de Fontanet al cim d’un grop avançat y prop de la unió de la rivera de Claret ab la de Llanera.
Forta baixada per camí rampant de pedres. Bell cop de vista de Fontanet y del conjunt de fondalades.
El poble de Fontanet i l’església de Sant Miquel – Torà – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
5 h. 45 Iglesia de Fontanet, filial de la parròquia de Torá. Es una interessant edificació d’estil romànic ab aditaments de diverses èpoques, essent de notar l’absis y la portadeta ab típic porxo al enfront; el campanaret d’cspadanya s’aixeca garbós damunt del temple. La situació es molt pintoresca.
Sant Miquel de Fontanet – La foto del Pep – 25/07/2023
L’església de Sant Miquel de Fontanet – Torà – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Sant Miquel de Fontanet de Llanera – Torà – 1912 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
L’església de Sant Miquel de Fontanet des de la vall – Torà – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
El nucli de Fontanet des dels afores – Torà – 1912 – AFCEC Cèsar August Torras
Se baixa al fons del clot de la rivera de Llanera, junt a son enforc ab la de Claret.
5 h. 50. Embranca a la dreta el camí de Solsona a Torà (Itin. n.° 26).
Va seguint-se’l curs de l’aigua Vall encaixonada.
6 h. Porta, casa de pagès que’s deixa a l’esquerra. En la part contraria del riveral s’hi estenen les xamoses hortes de Torà. La vall va aixamplant-se notablement presentant-se al esguard el bell agrupament de la vila de Torà, circundada per un gran revolt de la rivera y enlairada damunt d’ella.
S’atravessa un pont, abans d’entrar a la vila.
6 h. 15. Torà. (Vegis itinerari n.° 4).
Plaça de Torà amb una creu de terme, diverses persones i carros – 1927 – AFCEC Carles Fargas i Bonell
Creu de Sant Ramon de Torà – La foto del Pep – 29/06/2024
😉
Cases de Torà – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
8 de Abril de 1889 – Poble de Torà des del Llanera 1889-04-08 Torà – Vidal, Lluís Marià
21 de Juliol de 1932 – Vista del poble des de l’Aguda Torà – Jaume Coberó
Torà, vila de 972 habitants junt ab el poble de la Aguda y l’arrabal de les Casetes. Està situada en una pelila planura, a l’esquerra de la carretera, regada sa horta per la abundosa rivera de Llanera. Te abundor d’aigua y moltes fonts prop de la vila. Havia estat emmurallada tenint cinc portals d’entrada.
Convent que era de frares franciscans – La foto del Pep – 09/02/2025
Fora portes hi ha un convent que era de frares franciscans. Està baix l’advocació de Sant Antoni de Padua; iglesia y claustres son del sigle XVIII y no ofereixen cap interes artístic.
Iglesia parroquial – La foto del Pep – 09/09/2023
La iglesia parroquial està en el centre de la vila. L’antiga iglesia, junt ab les del terme, havia sigut cedida en el sigle XI, pels comtes d’Urgell, a la canònica de Santa Maria de Solsona. En la plaça Major, molt capàs y de tipic aspecte, ab rònecs porxos, hi ha una capella dedicada al Sants Matges, Cosme y Damià. -Artística creu gòtica de pedra molt ben treballada ab elegant y esculturat capitell ab figure sota doselets. – Hospital municipal.
La població ofereix generic caràcter d’antigor; sos carrers tenen grans porxossota els frontis de les cases y aquestes ostenten, en general, balconades de fusta y grans rafecs sortints a les teulades. El conjunt total de la vila es molt pintoresc.
Dalt de la muntanya que domina Torà, en pendent molt rosta, hi ha el poblet de l’Aguda. En lo més alt del serrat hi havia una torra molt antiga y alta que es veia des de molt llargues distàncies. Fa alguns anys que, en una nit tempestuosa, un fort cop de vent volcà la torra, arrabassant-la per complert, anant a caure tot sont material, ab fort espatec, rostos avall, ocassionant un gran espant y danys materials a la vila de Torà. No en va hi ha aquesta dita popular que demostra, ademés, l’enveja o poca benvolença dels pobles veïns: L’Aguda fos caiguda, Torà fos ensorrat, Biosca fos de plata, Sanahuja daurat.
La iglesia de l’Aguda – La foto del Pep – 13/08/2023
La iglesia de l’Aguda havia sigut l’antiga parròquia de Torà. Avui, en cambi y des de molts anys, es sufragania de la vila.
De la torra que dominava excelent punt de mira y que per tant era vista de moltes hores lluny no en queden més que arrels y fonaments.
L’oli que’s cull en la muntanya de l’Aguda es de molt bona qualitat y te forta anomenada en tota la comarca del Alt Urgell.
En 1835 els carlins, baix les ordres del seu capdill Samsó, atacaren la vila sense resultat.
Prop de Torà, en 1836, el general Espoz y Mina derrotà al exèrcit carlista del Baró d’Eroles. En 1837 el general carlista Tristany hi pegà foc, sense haver pogut entrar-hi.
En l’any 800, quan els moros atacaren a Cervera, es diu que’ls habitants d’aquesta població se refugiaren a Torà y a Cardona.
Torà te per armes un toro. L’etimologia de son nom crec, no obstant, que correspon a tor, límit sobre camp de color roig.
😉
Comarca del Cardener 