| Itinerari número 35, “De Cardona a Navàs per Castelladral y St. Cugat de Salou“, en el capítol “III COMARCA BAIXA — COSTAT DE LLEVANT“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 162 a la 166. |
| Aquest itinerari, “De Cardona a Navàs per Castelladral y St. Cugat de Salou“, és un “Camí de montanya. Se frueixen belles vistes panoràmiques y trajectes pintorescos de boscos y fondals; importants obres d’arquitectura romànica. Recomanable al excursionista que vulgui fer la travessa a Cardona passant per la montanya y fugint de la carretera. A Navàs s’hi troba una estació del ferrocarril de Manresa a Guardiola-Bagà.” Es pot fer en 5 hores 30 minuts. A Cal Tist actualment als mapes es diu cal Tiet, pot ser un error tipogràfic de la guia. Des de Llobet fins a Coma Posada no hi ha camí identificat als mapes actuals, però a Wikiloc hi ha algunes rutes. Des de Castelladral fins a Sant Cugat del Racó hi ha carretera, que pot coincidir o no amb l’itinerari. Des de Sant Cugat a Navàs l’itinerari pot coincidir amb la carretera actual. Aquest camí, tal com esta descrit, no es pot fer tot en cotxe. Gairebé tots els llocs referenciats es poden identificar als mapes actuals, però no hi ha carreteres que els connectin directament, s’ha de passar per senders de muntanya o per camins de travessa que s’aproximen al recorregut de la guia. Una bona excusa anar a visitar Castelladral i Sant Cugat de Salou o del Racó. Navàs és el topònim oficial, però l’Institut d’Estudis Catalans ha defensat sempre la forma Navars. Fins a l’any 1960, el municipi s’anomenava Castelladral, ja que prenia el nom del principal nucli del terme municipal. L’extraordinari desenvolupament del barri riberenc de Navars, el qual ni tan sols constava al nomenclàtor de 1857, feu que primer s’hi instal·lessin els serveis municipals i, després, que se’n canviés el nom. Sobre Sant Cugat de Salou, l’enciclopèdia.cat fa notar l’evolució del topònim que el 1040 s’havia convertit en Sant Cugat de Castelladral, el 1293 ja era conegut com a Sant Cugat de l’Alou (de s’Alou) i el 1689 es deia Sant Cugat del Racó. |
Cases de Cardona amb el castell al fons i horts al peu – 1917-12-09 – AFCEC Arnau Izard i Llonch
Dos homes davant la muralla del Portal de Barcelona de Cardona i al fons cases i església del poble – Entre 1900 i 1930 – AFCEC Autor desconegut
ITINERARI N.° 35 – De Cardona a Navàs per Castelladral y St. Cugat de Salou
5 h. 30. Camí de montanya. Se frueixen belles vistes panoràmiques y trajectes pintorescos de boscos y fondals; importants obres d’arquitectura romànica. Recomanable al excursionista que vulgui fer la travessa a Cardona passant per la montanya y fugint de la carretera.
A Navàs s’hi troba una estació del ferrocarril de Manresa a Guardiola-Bagà.
Portal de Barcelona a Cardona – 1924 – Josep Salvany i Blanch – Biblioteca de Catalunya – Viquipèdia
Se surt de la població per l’antic portal de Barcelona, en el carrer de la Fonteta, y es baixa per una sobtada costa molt dreta y dolenta que’s desprèn per dessota dels enaspraments del Castell, dominant la clotada del Salí y el veïnat del Pont de La Coromina. Era aquesta sortida la del antic camí ral de ferradura de Cardona a Manresa.
El pont de la Coromina o de l’Areny i el riu Cardener amb el castell de Cardona al fons – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
10 m. S’arriba al fons de la vall aon se troba la carretera en el kilóm. 30, en el pàs del riu de la Sal, prop del pont de La Coromina.
Se segueix la carretera.
40 m. Se deixa aquesta, prop del kilómetre 28, prenent-se un camí que’s desprèn a l’esquerra y baixa a trobar el Cardener.
45 m. S’atravessa el riu Cardener y es puja per la vessant esquerra de la rivera de Navel.
1 h. Llobet, casa de pagès en un caire de serrat sobre la vall de Navel. Bell aspecte general de la casa y de la clotada. El camí s’enlaira contínuament, entre bosc y rocater, dominant bells punts de vista sobre la pintoresca vall de Navel.
1 h. 35. Portell del Ranxero, collet de bella vista. S’atravessa la serra, deixant enrera la vall de Navel. El camí va serrejant planerament entre paisatges de bosc.
1 h. 45. Coll de Guineu, —650 m. alt.— Bell punt de vista de valls y sotalades. Extens panorama. La serra de coll de Guineu, corre entre les valls d’Ortons y de Navel.
Se baixa dret a una sotalada que aflueix a la rivera d’Ortons.
2 h. S’atravessa el sot emboscat.
2 h. 15; La Soleia, casa de pagès molt ben orientada.
Al dessota y un xic en avall s’obren les curioses balmes de La Soleia, edificacions construïdes toscament sota la penya, tenint a n’aquesta per sostre.
Balma de la Soleia (Navàs. Bages) – Grup d’Espeleologia de Badalona (pdf)
2 h. 20. Can Tist, prop del camí.
Se remonta la vall de la rivera d’Ortons, per sa marjada dreta.
2 h. 30. S’atravessa la rivera d’Ortons, provinenta de les montanyes de Serrateix. —540 m. alt.
S’enlaira’l camí per la vessant esquerra de la vall, ovirant-se, en lloc accidentat, el poble de Castelladral emplaçat dalt de balços de penya.
2 h. 55. Creu de Coma Posada. El camí, obert sobre la penya, puja de dret en vistes del poble de Castelladral. Ferma pujada.
Vista del poble i l’Església de Sant Miquel de Castelladral al fons – Navàs – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Vista parcial de Castelladral – Navàs – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
L’església i cases de Castelladral – Navàs – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
3 h. 5. Cartelladral, — 715 m. alt,— poble d’una dotzena de cases agrupades pintorescament al envolt de la iglesia parroquial y damunt d’uns alts balços de penya que formen una muralla natural. En lloc prominent s’aixequen les ruïnes desballestades del antic castell, d’aparatós aspecte; coronen l’enasprat tossal envoltat d’estimbades penyes. Bell aspecte pintoresc de conjunt. Extens domini de vista.
Castelladral es cap d’un extens municipi heterogeni, del qual en formen part els poblets de Sant Cugat de Salou, El Mojalt y Navàs, Sant Salvador de Torruella, Sant Joan d’Orriols, Les Iglesies, El Sunyer, Sant Genis, càn Vall, Puiggròs, la colonia industrial del Palà y el veïnal de la Rata en la carretera de Cardona. Els poblets de Sant Cugat, Les iglesies, Mojalt y Navàs a l’altra part del Tordell y sota la serra de Marola, pertanyen ab bona part del terme a la comarca de Bages. Té un conjunt de 1900 habitants. Pertany al partit judicial de Manresa, a la provincià de Barcelona y al bisbat de Solsona.
La iglesia parroquial de Sant Miquel es del sigle XVIII; ofereix bon aspecte, ferma construcció y alt y garbós campanar. Té per sufragania la iglesia de Santa Fè de Valldeperes, en amunt de la serra entre Castelladral y Serrateix. El terme parroquial de Sant Miquel de Castelladral conta junt ab sa sufragania ab unes 80 cases y 500 ànimes y s’aveïna ab els termes parroquials de Cardona, la Coromina y Serrateix del propi bisbat de Solsona y comarca del Cardener, SantCugat de Salou, també de Solsona, y Súria y Castellnou de Bages del bisbat de Vich y comarca de Bages.
La situació alterosa del poble enlairat en el caire de la serra y en un morrot avançat de la mateixa fà que frueixi d’un cop de vista magnífic que s’esten a molt llunyans horitzons, per damunt de les més baixes serralades. Era un ferm punt estratègic, essent immillorable la situació del castell. D’aquesta antiga mansió senyorial y de Ies fortificacions d’èpoques molt posteriors, poca cosa en queda, sols murs esbalandrats, parets mig caigudes y fonaments de muralles y altres obres de defensa. L’herba y Ies plantes roqueres amparadores de les ruïnes se n’han anat posessionant. Sols s’hi respira solitut y abatiment. Havia pertangut a la jurisdicció del monastir de Serrateix.
Prop del collet de la part de llevant del poble hi existeix una antiga casa convertida en pagesia, nomenada encara el castell, que seria un temps mansió senyorial, mostrant encara detalls apreciables de sa antiga construcció en sos murs, en sos portals y finestres y també en son interior. De tota manera sa primitiva obra està del tot desfigurada per mutilacions, renovacions y aditaments, pera adaptar-la a son actual y mesquí objecte.
Des de Castelladral el camí emprèn ràpida baixada per les vessants del riu Tordell, afluent del Cardener. En la serra del oposat aiguaves del riu s’hi ovira, en lloc alterós, la iglesia de Sant Cugat de Salou o del
Recó.
EI camí corre entre bosc per ràpid davallant, suavisat per continues zig-zagades.
Bosc sota de Castelladral – Navàs – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
3 h. 30. S’atravessa un brancal del riu Tordell que s’origina en els cims de les serres de Viver y de Serrateix. Aquest riu, qual nom termenal tor indica prou bé limit, senyala el pas de la comarca del Cardener a la de Bages.
Travessada l’aigua el camí torna a pujar fortament pera guanyar un estrep avançat de la serra de Marola.
😉
Església de Sant Cugat del Racó i cases dels voltants – Navàs – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Església de Sant Cugat del Racó – Navàs – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
3 h. 50. Sant Cugat de Salou o del Recó, notable temple romànic molt interessant que presenta encara un bell cop de vista exterior, malgrat certs aditaments en ell practicats. Té la forma de creu grega, essent sa factura del sigle XI. Els tres braços rematen en sa part anterior y lateral en forma cairada; l’absis posterior es arrodonit. Una sola ratlla de cimbres apoiades en platabandes ornen tot el coronament exterior. Un elegant cimbori s’aixeca en el centre de l’obra, confluint-hi els quatre braços de la creu. Una feixuga torra pera les campanes, construïda, ab posterioritat a la primitiva obra, sobre’l braç anterior, enlletgeix el conjunt com l’enlletgeixen també unes prolongacions barroeres d’un dels absis laterals. La portada està oberta en un costat.
La iglesia té sols dos o tres cases properes, tenint-ne una vintena d’esbarriades en son terme parroquial ab un conjunt de 127 habitants. Pertany al extens municipi de Castelladral, si bé correspon a la comarca
de Bages.
Sa situació es molt bella, emplaçada en lloc alterós, ben airejada y ab plè domini de vista. El terme es montanyós y emboscat y en alguns llocs ben aspre.
Església de Sant Cugat del Racó, excursionistes i una petita creu de terme – Navàs – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Absis i façanes lateral i posterior de l’Església de Sant Cugat del Racó – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Des de la iglesia de Sant Cugat va baixant-se suaument, en direcció decantada a llevant.
3 h. 55. Collet de l’Estret, d’aon el camí emprèn forta baixada per espessa baga.
4 h. 10. Les Iglesies, antigua sufragania avui suprimida, en la que s’hi deia missa tots els dies festius. Ara sols s’hi celebra en diades extraordinàries.
El petit temple està baix la advocació de Santa Maria. Es de planta romànica molt modificada en èpoques posteriors a sa construcció. Se dibuixa l’absis de forma plana en son exterior, ornat ab quatre pilans en el mur que separen dues cimbres concèntriques; la teulada es a dues vessants. El portal fet de grans dovelles, sense cap detall, porta la fetxa del 1574; té al dessobre un campanaret d’espadanya.
Se baixa novament per bonica baga de pins en aigües de la rivera del Mojalt.
4 h 20. S’atravessa el pintoresc torrent del Recó, prop del qual hi ha un molí alimentat sols d’aigües de pluja, recullides en un gran bassol. La hermosa baga està ja dallant-se y prompte aquest joliu recó, quedarà sense bellesa y poesia.
Se recorre un territori de petits monticuls, pelat y aspre.
4 h. 40. La Torra, antiga masia del tot reformada. Conserva encara algun caràcter de sa primitiva construcció de casa forta.
4 h. 55. El Mojalt, petit poblet, ab iglesia fins fa poc parroquial. Ara es sufragania de Navàs, al revès d’abans que Navàs era sufragania del Mojalt. Navàs ab la fabricació y sa situació prop del Llobregat, de la carretera y del ferrocarril ha progresat notablement y té avui major nucli de població.
5 h. 10. La Collada. En vistes de Navàs y de la vall del Llobregat.
5 h. 25. Navàs; poble agregat al municipi de Balsareny. Estació del ferrocarril de Manresa a Olvan y Guardiola Bagà (Vegis Vol. V. Bergadà.)
😉
Navàs, 367 m. alt., poblet de 182 hab. y unes 40 cases, situades en carrers junt a la carretera y a la via. Forma ajuntament ab Castelladral.
La vall del riu va extrenyent-se y ’s deixa la comarca del Pla de Bages pera entrar en la del Bergadà. El to general del país es ja més enérgich, les montanyes se presenten més alteroses y ferrenyes, els cayents més aspres.
* Informació publicada a la Guia itinerari Volum V: Bergadá, valls altes del Llobregat. (1905)
Vista aèria de navàs, 1955. Arxiu Municipal de Navàs – Paisatges de Navàs – Ceptinavi (pdf)
😉
Comarca del Cardener 