| Itinerari número 38, “De Serrateix a Viver y Navàs“, en el capítol “III COMARCA BAIXA — COSTAT DE LLEVANT“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 174 a la 177. |
| Aquest itinerari, “De Serrateix a Viver y Navàs“, és un “Camí de ferradura. Hermosa excursió de bosc, ab excel·lents punts de vista per dalt dels cims de les serres.” Es pot fer en 3 hores. Aquest camí, tal com esta descrit, es pot fer tot en cotxe, coincideix amb l’actual carretera asfaltada, la principal via de comunicació entre aquets pobles. Gairebé tots els llocs referenciats es poden identificar als mapes actuals. Fer aquest itinerari és una bona excusa per anar a Navàs, Viver i fer una visita guiada del monestir de Serrateix. |
Creu de terme de Serrateix – Entre 1907 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera
Monestir de Serrateix (vista) – Viver i Serrateix – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Monestir de Serrateix (torres) – Viver i Serrateix – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Creu de terme de Serrateix 1 – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Creu de terme de Serrateix 2 – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
El monestir de Santa Maria de Serrateix – Entre 1907 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera
Façana lateral del monestir de Santa Maria de Serrateix – Entre 1907 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera
Part posterior del monestir de Santa Maria de Serrateix – Entre 1907 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera
Camí i vista posterior del monestir de Santa Maria de Serrateix – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Absis de l’Església de Santa Maria de Serrateix – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
ITINERARI N.° 38 – De Serrateix a Viver y Navàs
3 h. Camí de ferradura. Hermosa excursió de bosc, ab excel·lents punts de vista per dalt dels cims de les serres.
Des de la plaça del antic monastir se careneja en vistes d’esplendent panorama.
5 m. Veïnat de Serrateix, constituït per unes quantes cases arrenglerades formant carrer. El poblet de Serrateix constitueix la part més important del municipi de Viver, al qual pertany. Integren el poble de Serrateix 65 cases ab 214 habitants. Te un modest hostal, aon pot menjar-s’hi pagesívolament ab netedat y bon agrado.
Se deixa la carena prenent-se un corriol que s’interna en el bosc baixant seguidament, tenint propers al dessota pasturatges d’herbei y oliverars.
15 m. S’atravessa la pintoresca torrentera de l’AIbaredà. Atravessat el clot se va pujant per entre espés bosc molt embrossat, rublert d’exuberant vegetació arborescent. Es un trajecte molt interessant plé tot ell de bells y poètics paisatges. Arreu aon s’estén la mirada se descobreixen sinuositats de boscuria entre grops de roques. Acompanya al camí sempre a l’esquerra, el petit rierol d’escassa aigua, encara que rondinadora, esllaviçant-se entre les roques, vorejat per albes, pollancres y altres arbres d’aigua.
25 m. S’atravessa altre brancal pintoresc del petit riveral.
Puja’l camí entre la pineda. Belles fondalades de bosc amaguen el curs de l’aigua.
35 m. Coll de Sant Feliu, en el cim de la serra del propi nom.
La serra de Sant Feliu forma el punt culminant de les serres de Viver. Vers al SO. se’n desprèn la serra d’Ovessa o Aubessa de Viver que separa les aigües de la rivera del Mojalt de les de la vall del Tordell; d’ella n’arrenca la serra de Castelladral que corre entre les riveres d’Ortons y Tordell. En el cim de la serra hi ha la grossa casa de camp Aubessa de Viver, de les més antigües de la comarca, tenint en època anterior certs privilegis senyorials. Dret al S. s’estén la serra de Viver fins dessobre de Navàs entre les riveres del Mojalt y de Marola. Enllaça en el quadrant nord la serra de Cor de Roure entre aigües del Llobregat per la rivera de Marola y del Cardener per la vall de Querol y a ponent la de Serrateix entre aquesta vall y la d’Ortons.
Se va serrajant entre bosc de roures y alzines.
Masia de Can Feliu de Viver – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras
40 m. Càn San Feliu. Un planell conreuat rodejat de bosc envolta la casa. Se baixa suaument entre la boscuria per a guanyar altre turonet.
.
45 m. Creu de Viver, termenal, senzilla, plaçada sobre una socalada rodona que s’alça sobre tres graons y en mig d’un bosquet d’alzines, dominant molt bell panorama. Per sa bella situació produeix un efecte misteriós y en alt grau simpàtic. Per entre’l brancatge de l’arbreda s’ovira la casa de Sant Feliu, oferint bell punt de perspectiva.
Torna a baixar el camí entre bosc molt embrossat, descrivint fortes zigazagues y creuant entremig de aguts penyals y de roques de variades formes. La penya s’esgraona sovint. El corriol es molt dolent per a les cavalleries, en cambi es d’un bell tirat pintoresc y de galana entonació.
Casanova de Viver (Vilanova de Viver) – Viver i Serrateix – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
55 m. S’atravessa un camí que và de Balsareny a Caserres y’s deixa a la dreta la gran casa Vilanova de Viver, de molt bella apariencia, ab espaioses solanes o galeries; està bellament emplaçada sobre un alt bancal de penyes ombrejada per corpulents roures y no menys rabassudes alzines.
Església de Sant Miquel de Viver i un home assegut a primer terme – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Viver i un home assegut en primer pla – Viver i Serrateix – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
1 h. Iglesia parroquial de Sant Miquel de Viver, situada en una replanada llarga y estreta dalt d’una ampla collada. El planell està conreuat y voltat de bosc dominant esplèndid panorama de valls y fondals, tancats al lluny per les serres de Guardia y Pinós y més enllà encara per les de La Quar y Pic-en-cel o Picancel. Se destaquen al Nord els cims pirenencs. —Alt 655 metres.
La iglesia es moderna y té adjunta una grossa pagesia.
Iglesia y rectoria estan situades al peu del tossalet aon antigament s’alçava’l Castell dels barons de Viver. La casa Vilanova de Viver està edificada sobre les ruïnes d’aquell antic Castell.
Masia i església del poble de Viver – Entre 1907 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera
L’antiga iglesia de Viver fou consagrada en 1184 per Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell. Res en queda d’aquella primitiva construcció. Fou enderrocada del tot en el sigle XVII pera aixecar en son lloc el temple actual. Poseeix la parròquia algunes joies artístic-arqueològiques d’importancia, com son una creu, una peanya y uns encensers. El Rector Dr. Armengou, ordenà l’antic arxiu parroquial fent a la vegada’l Rectorologi de la parròquia.
Viver forma un municipi de 474 habitants junt ab Serrateix y SantJoan de Mondarn. Serrateix té 65 cases, Viver 49 y Sant Joan de Mondarn 25. Pertany aquest municipi a la provincià de Barcelona, partit judicial de Berga. Se troba en el límit de la comarca del Cardener ab el Bergadà y per sos antecedents històrics y per sa situació topogràfica pot considerar-se com a pertanyent a la primera de les ducs comarques. Eclesiàsticament pertanyen aquestes parròquies al bisbat de Solsona, lo qual corrobora la anterior afirmació ja que al constituirse’l bisbat se tingueren molt en compte les condicions tradicionals y històriques y les relacions comarcals.
Sant Joan de Mondarn es ajuda de la parròquia de Viver.
El terme parroquial de Viver agafa una extensió de més de tres hores de tirada, de N. a S., y d’unes dues hores desde llevant a ponent. En el costat de migjorn toca’ls termes de Sant Cugat de Salou, Castelladral y Serrateix. A ponent confronta ab Pujol de Planés y Montmajor que’s troben en les serralades oposades. Al nord hi té Montclar y Caserres de la comarca del Bergadà y a llevant Puigreig y Marola de la pròpia comarca. El terme es montanyós y emboscat y el caseriu molt escampat.
Dessota la rectoria de Viver s’hi troben dues fontetes nomenades del Vicari y de l’Horta de Vilanova. Aquestes petites fonts son l’origen de la rivera del Mojalt. Altre brancal de la pròpia rivera’s forma en la vessant de migdia del serrat de Salla que’s troba al mig del plà de Viver.
Davant de la iglesia de Viver se prén un camí que và serrejant planerament entre les valls del Mojalt y de la rivera de Marola. La boscuria de pins s’estén per tots indrets en les vessants.
Vista del poble de Viver – Entre 1907 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera
1 h. 15. Vilaferrant, casa de pagès propera al camí. Continua aquest per dalt de la serra sempre entre espessedat de bosc.
1 h. 30. Les Cises o Ciges, petita casa de pagès. Sota la casa dret a la vall del Mojalt hi ha una fresca font. Se domina bellament aquella vall, alçant-se en la part oposada la serra d’Ovessa.
1 h. 45. Fontfina, casa dessota’l camí, a l’esquerra. Prop de la casa hi ha una font molt bona que li dona nom.
1 h.55. Les Coromines; casa de pagès molt gran que s’ovira al dessota en la vall de la dreta.
L’esguard s’estén sempre sobre dilatats panorames y bells paisatges de bosc. El camí corre enlairat per dessobre’l planer cim de la serra.
2 h. 5. Càn Trulls, grandiosa pagesia que’s veu al dessota, a la dreta, al fons de la vall del Mojalt. Presenten bonic colp de vista, a l’esquerra, els fondals de la rivera de Marola. La serra continua sempre ab el llom aplanat sense grans alts ni baixos, revestida de bosc en abdues vessants.
2 h. 15. Se deixa a l’esquerra un camí que enfontsant-se dins de la espessor del bosc baixa a la Admetlla de Marola.
2 h. 20. Càn Dayna, al costat del camí. Comença aquest a baixar, sempre pel caire de la serra.
2 h. 30. Cap de serrat formant un replà, des de aon se domina el poblet de Navas, la vall del Llobregat y les serres de Guardia y de Pinós a l’altra part del riu.
Forta baixada fruint de bell colp de vista sobre Navàs y la vall del Llobregat.
3 h. Navàs. Estació del ferrocarril de Manresa a Berga y Guardiola-Bagà. (Vegis Bergadà, Vol. V).
😉
Navàs, 367 m. alt., poblet de 182 hab. y unes 40 cases, situades en carrers junt a la carretera y a la via. Forma ajuntament ab Castelladral.
La vall del riu va extrenyent-se y ’s deixa la comarca del Pla de Bages pera entrar en la del Bergadà. El to general del país es ja més enérgich, les montanyes se presenten més alteroses y ferrenyes, els cayents més aspres.
* Informació publicada a la Guia itinerari Volum V: Bergadá, valls altes del Llobregat. (1905)
Vista aèria de navàs, 1955. Arxiu Municipal de Navàs – Paisatges de Navàs – Ceptinavi (pdf)
😉
Comarca del Cardener 