ITINERARI N.° 39 – De Serrateix a Puigreig

Itinerari número 39, “De Serrateix a Puigreig“, en el capítol “III COMARCA BAIXA — COSTAT DE LLEVANT“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 177 a la 179.

Aquest itinerari, “De Serrateix a Puigreig“, és un “Camí deferradura. Hermoses dotades de bosc.” Es pot fer en 3 hores 15 minuts.

Aquest camí, tal com esta descrit, no es pot fer en cotxe, passa per antics camins de ferradura actualment perduts. Hi ha una bona carretera, asfaltada, que va de Viver a Puig-reig, però no passa exactament pel mateix itinerari.

Gairebé tots els llocs referenciats es poden identificar als mapes actuals.

Fer aquest itinerari és una bona excusa per anar a Puig-reig, Viver i fer una visita guiada del monestir de Serrateix.

Creu de terme de Serrateix – Entre 1907 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera

Monestir de Serrateix (vista) – Viver i Serrateix – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Monestir de Serrateix (torres) – Viver i Serrateix – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Creu de terme de Serrateix 1 – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Creu de terme de Serrateix 2 – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

El monestir de Santa Maria de Serrateix – Entre 1907 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera

Façana lateral del monestir de Santa Maria de Serrateix – Entre 1907 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera

Part posterior del monestir de Santa Maria de Serrateix – Entre 1907 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera

Camí i vista posterior del monestir de Santa Maria de Serrateix – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Absis de l’Església de Santa Maria de Serrateix – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

ITINERARI N.° 39 – De Serrateix a Puigreig

3 h. 15. Camí deferradura. Hermoses dotades de bosc.

Se segueix desde’l Monastir el camí marcat en l’itinerari anterior, fins a la iglesia de Viver.

Església de Sant Miquel de Viver i un home assegut a primer terme – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Viver i un home assegut en primer pla – Viver i Serrateix – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Masia i església del poble de Viver – Entre 1907 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera

Vista del poble de Viver – Entre 1907 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera

1 h. Iglesia de Viver.

Se prén un camí que baixa a l’esquerra, endinsant-se en l’hermós bosc d’Escardívol.

1 h. 15. S’atravessa l’amagat torrent d’Escardívol que forma una estreta gorja recoberta d’atapeïda boscuria y d’espessos matossalls, entre trencades roques.

Recorre’l camí la espessa pineda, pintoresca y ombrejada.

1 h. 20. Plà del Bosc, en l’aresta de petita y baixa serra que separa dues torrenteres. Se baixa pel vessant oposat, sempre entre bosc.

1 h. 35. S’atravessa una amagada torrentera provinenta dels cims de Sant Joan de Mondarn, la qual se reuneix més en avall ab el torrent de Santa Maria.

1 h. 40. Barraca de Viver, modesta casa de pagès, de pobre aspecte encara que gran.

Se puja suaument entre bosc per un camí deliciós. Se descobreixen extensos panorames, ovirant-se, per tot arreu aon allarga la mirada, negres y verdosos onatges d’arbreda. Magnífics fondals ab espessos boscos atapeïts.

1 h. 45. Se creua’l cim de la serra de Bechs y es va baixant per la vessant Nord d’aquesta.

1 h. 50. Casa de Bechs, que’s deixa a la dreta en un cap de serrat. Se baixa seguidament.

2 h. S’atravessa per passeres la rivera de Santa Maria procedent de Sant Joan de Mondarn y de la serra de Cor de Roure. Hermosa clotada coberta de vegetació y arbreda, omplenada de pintoresques roques que, junt al riveral, entretenen el pas dc l’aigua, alçant-se als costats dretes y accidentades vessants rublertes d’espessa boscuria; bell aspecte de la part superior de la vall que s’engorja en la part d’abaix tancada per un serrat, damunt del que s’hi destaca la casa de Bechs.

2 h. 5. Teuleria.

2 h. 15. Soler dels Jaumars, grandiosa casa de pagès, antiga, de molt bon aspecte, ab torra y iglesieta.

Se va planejant entre bosc.

2 h. 50. En vistes de Puigreig. Bonic cop de vista de la vall del Llobregat y de la població de Puigreig.

S’emprén forta baixada.

3 h. 15. Puigreig —418 metres alt.— poble de 3790 habitants, partit de Berga, provincià de Barcelona, comarca del Bergadà, bisbat de Solsona. Es població molt industrial ab 7 o 8 fàbriques en el terme. —Iglesia parroquial d’època romànica molt interessant— Ruïnes del Castell — Creu de terme d’estil ojival decadent, en la carretera. Per a més detalls vegis Bergadà, Vol. V.

Estació del ferrocarril de Manresa a Berga y Guardiola-Bagà.

Imatge de l’estació del ferrocarril de Puig-reig el 1909 – Climent Oliveró – Col·lecció Rosa Serra Rotés

😉

^{* Informació publicada a la Guia itinerari Volum V: Bergadá, valls altes del Llobregat. (1905)}

Puigreig (Purreig, pronuncien en la comarca), 418 metres alt., poble de 3.790 hab., junt ab sos agregats les colonies de L’Atmetlla, Pons y Prat; partit de Berga, provincià de Barcelona, bisbat de Solsona.

El nombre d’habitants es sens dubte molt major del que marca’l cens, ja que hiha molta de gent distribuïda en les set fàbriques que radiquen en el terme, les quals tenen, gaire bé totes, cases o pisos pera’ls treballadors.

L’estació es cosa d’un kilómetre en avall del poble.

FONDES Y HOSTALS: can Ti, can Simón., Fonda Nova, can Joan, La Cantina. Preus corrents, ptes. 4’50 a tot estar; 3’50 dinar y sopar.

CAFÉS: Cafè Nou, ab molt bon local y bon servey, té un teatret utilisat també pera sala de ball; Cerveseria del Llobregat; Antiga; cal Oriol; Cerveseria Roca, oberta sols les festes; cal Joan; cal Simon.

SERVEY DE CARRUATGES: pera Berga, a les 5 y a les 10 del mati y a les 3 de la tarda; preu, 1’50 pessetes. Pera Sallent, a les 5 y a les 11 del mati; preu, 1’25 ptes.

GUIES Y CAVALLERIES pera excursions, poden trobar-se’n a preus convencionals.

Puigreig deu especialment sa major importància a la fabricació.

La part nova del poble està edificada a una y altra banda de la carretera, aon s’hi troben les millors cases, establiments, posades y cafès.

La part antiga s’assenta pintorescament sobre un turó enasprat destacant-s’hi l’iglesia parroquial, y en son punt més alterós les ruines de l’antich castell.

En una placeta formada al costat de la carretera s’hi destaca la Creu de la Sala, de decadent estil ogival. Per la festa major y per la diada de Corpus se li dóna la volta en solemne processó, cantant-s’hi, a son entorn, el Tedeum ab el Santíssim Sagrament.

La plaça de la Creu amb la Casa Consistorial – Postal L. Roisin – Arxiu Iglesies

Les cases de la dreta de la rodada via miren al riu y estan bastides sobre uns balsos de penya espadats, produint, un pintoresch aspecte.

Comunica les dues vores del Llobregat un antich pont migeval.

L’iglesia parroquial, baix la advocació de Sant Martí, es un monument romànich molt apreciable del que’n queden sols sense reformar la portada y l’absis: lo restant ha sofert llastimoses modificacions. La portada té interessants detalls d’ornamentació; en un de sos costats hi ha’l ninxo d’una antiga tomba. En la paret que dóna al cementiri s’hi troba empotrada verticalment una estatua de pedra, de més bona execució que proporcions correctes, la qual representa un cavaller de l’Etat Mitjana; pertanyeria, sens dubte, a una antiga sepultura. Es molta la gent de pagès que la venera com a imatge de Sant Miquel, rebent, per tant, moltes oracions en aquest sentit. L’iglesia de Sant Marti de Puigreig ve citada ab el nom de Pujoregis entre les iglesies del Bergadà o Pago Bergistone, en la cèlebre acta de dotació feta a la Seu d’Urgell l’any 819. Havia pertengut al’ordre dels Templaris, y posteriorment a la dels cavallers de Sant Joan de Jerusalem.

Del vell castell ne resten sols murs esquarterats y la portad’ingrés, sense que puguin apreciar-se’n vestigis interessants. Dins del recinte hi ha avuy un aplec de petites y rònegues cases, essent un fet curiós y interessant que dins del cos emmurallat hi tenen peces de terra totes les cases mes importants y antigues del terme, lo qual dóna a suposar el dret, tal volta, que aquelles famílies tindrien d’estada y refugi dintre dels murs en cas de guerra o revolta. Existia una mina que sortia al peu del riu, la que si bé avuy està cegada, no falten pas encara vells del poble que l’han prou recorreguda.

La vista que de dalt del castell se domina es molt interessant y pintoresca, en especial sobre’l poble de Puigreig y la vall del Llobregat, ovirant-se en amunt el castell de Gironella y en avall el de Balsareny.

La fira que desde temps molt antich se celebra’l dia de Cap d’Any no té cap importància: la constitueix una grossa renglera de parades de firetaires a lo llarch del carrer de la Carretera.

La festa major se celebrava abans l’11 de Novembre, dia de son patró Sant Martí; més d’uns quants anys a n’aquesta part se celebra’l segon dia de la Pasqua granada.

Queda com a costum esmentable la dança dels cascabells, ballada pèls pagesos y que está a punt de desaparèixer sinó la manté’l bon gust de conservar aquests recorts pintorescos de temps passats.

Dues són les òrquestes que hi ha a Puigreig: «Els Minyons» y «La Joventut».

Hi ha, ademés, tres societats corals: «La Estrella», «Castalia» y «Orfeó Industrial».

A més de dos estudis de noys y dos col·legis de noyes, en el poble, hi ha’ls de la Colonia Prat, molt ben montats, y els de les cólonies Pons, Torras, Vidal, Riera y L’Atmetlla de Merola. L’educació y instrucció de les noyes corre a càrrech de les germanes terciàries dominiques en les colonies Pons, Vidal y L’Atmetlla.

Fonts públiques no n’hi ha ni una. Escampades pel terme n’hi ha moltíssimesy entre elles de molt bones, com són les de la Granja, Burguerés, Farriols, Fonollet, etc. A uns tres quarts lluny hi ha una grossa déu que podria assortir de sobres al poble, sense que sa conducció fos molt costosa.

Carrer Major de Puig-reig – ca 1912 – Fotografia cedida per Cinta Santasusagna Dolla

IGLESIES Y CAPELLES DEL TERME: Santa Maria de Merola al S. y a uns cinch quarts de distancia (vegi-s itin. 89). Abans era sufragania de Puigreig: avuy es parròquia.

Sant Andreu de cal Pallot. (Vegi-s itin. 14.)

Capella del Carme de Pericas, a l’enfront del poble y a l’altra part del riu. Rares vegades s’hi diu missa. La casa Pericas existia ja l’any 1200. Un fill ilustre de Puigreig, Arnau ses Comes, nasqué, segons tradició, en aquesta casa, nomenada aleshores Les Comes de Puigreig. Fou, Arnau de ses Comes, canonge de Barcelona, bisbe de Lleida y arquebisbe de Tarragona, morint en 1345. Feya, segons se conta, construir tres grans cases pera tres germanes seves pera deixar-les-hi en dot, quan el sorprengué la mort, sense poder veure-les acabades. Eren aquestes tres cases, les molt grans y antigues de la comarca, Pericas, Vall de Vilaramó, a l’altra part del Marlés, y Ouvesa de Viver, molt més enllà y amunt de l’iglesia parroquial de Viver. També, segons se diu, y pera facilitar comunicació a les propries cases, féu bastir el pont que hi ha sobre’l Llobregat y que uneix sota Puigreig les dues voreres del riu. En el portal de la casa Pericas s’hi nota una pedra esculplurada molt malmesa y borrosa, en qual gravat molts hi saben veure una mitra, simbol del predit arquebisbe.

Sant Joan Degollaci, a uns tres quarts lluny del poble, sobre’l pont del Guixaró. Es d’origen romànich. Té’l portalet a un costat y una petita espadanya. Posseeix un vell retaule que representa la degollació del sant. S’hi celebra missa per la diada de son patró. Segons tradició, havia existit en aquest lloch un antich monastir. Se troben testos de fonaments de grans construccions.

Capella de La Serra de Capsacosta, gran casa de pagés, al cim de la serra, entre’l Llobregat y’l torrent de la Sala, sobre Puigreig, mitja hora al NO. Raraments’hi diu missa.

Sant Marsal, a uns tres quarts al NO. del poble. (Vegi-s itin. 90.)

Capella de can Lladó, a una hora al N. (Vegi-s itin. 90.)

Capella del Roseret, distant cinch quarts de Puigreig, a l’0. (Vegi-s itin. 89.)

Sant Sadurní de Fonollet, sufragània de Puigreig. (Vegi-s el propri itin. 89.)

Capella del Mas Tresserra, bastant antiga, al SO. del poble y a mitja hora de distancia.

Capella del Soler dels Jaumars, una hora lluny. (Vegi-s itin. 95.)

Iglesia de la Colonia Prat, a uns 2 kilòmetres de distancia riu amunt.

Iglesia de la Colonia Pons, d’un gótich modern, molt sumptuosa y gran.

Iglesia de la Colonia Vidal, en avall del Llobregat, pertanyent a la parròquia de Merola.

Iglesia de la Colonia de L’Atmetlla (vegi-s itin. 54). Pertany també a la parròquia de Merola.

Capella de la Cortada dels Lluchs, al SE., a una hora de distancia de Puigreig, dalt d’un cap de serra prop de l’unió del Llobregat y el Marlés. S’hi diu missa’l dia de son patró, Sant Miquel, advocat contra Ies pedregades. Pertany també a la parròquia de Merola.

😉