Itinerari número 44, “De Cardona a Berga pel Pujol de Planés y Montmajor“, en el capítol “III COMARCA BAIXA — COSTAT DE LLEVANT“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 188 a la 193.

Aquest itinerari, “De Cardona a Berga pel Pujol de Planés y Montmajor“, “es una variant molt interessant de la excursió anterior que facilita’l recorregut de la destacada serra de Montmajor y la visita a la romànica iglesia del Pujol de Planés. No es camí marcat de trànsit com l’anterior.” Es pot fer en 7 hores. Aquest itinerari comença a la carretera que va de Cardona a Berga, es desvia per agafar la carretera de Serrateix fins a Navel per anar fins al Pujol de Planés, on el camí de l’itinerari es pot fer de manera aproximada per camins de travessa. Es continua amb bona carretera fins a Montmajor, per enllaçar amb la carretera de Solsona a Berga, per seguir el camí de l’itinerari anterior. Gairebé tots els llocs referenciats es poden identificar als mapes actuals. Fer aquest itinerari és una bona excusa per anar a visitar Cardona, Berga i descobrir el Pujol de Planés i Montmajor.

Porta de Graell de Cardona– ca 1890 – AFCEC EMC Frederic Bordas i Altarriba

Homes i nens davant el Portal de Graells de Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

Muralla i castell de Cardona– 1912 – FFS Josep Salvany i Blanch

ITINERARI N.° 44 – De Cardona a Berga pel Pujol de Planés y Montmajor

7 h. Es una variant molt interessant de la excursió anterior que facilita’l recorregut de la destacada serra de Montmajor y la visita a la romànica iglesia del Pujol de Planés. No es camí marcat de trànsit com l’anterior.

Se segueix a la sortida de Cardona el propi camí de Berga marcat en l’itin. anterior.

.

Façana de Cal Clauer de Cardona – Entre 1890 i 1923 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

35 m. Cal Claüer, aon se deixa a la esquerra el camí de Berga.

Ermita del Remei – La foto del Pep – 05/08/2025

40 m. Creu del Remei. Cal Dejú, al peu del camí. Ermita y veïnat del Remei a la esquerra.

Vista llunyana de Santovà de Cardona – Entre 1890 i 1923 – AFCEC Cèsar August Torras i Ferreri

Padró de Sant Ubà (Oratori de Santovà) – Fotografia del Pep – 27/06/2025

45 m. Sant Ubà, aon se troba abans d’ari ibar-hi altre camí procedent de Cardona (Itinerari n.° 36).

Se segueix aquest itinerari o sia’l camí de Navel y Serrateix.

Navel de Serrateix (casa) – Viver i Serrateix – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Molí de Navel i un riu en primer terme – Viver i Serrateix – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Molinet de Navel – Montmajor – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

1 h. 30. El Molinet. Se deixa a la dreta’l camí de Serrateix y’s pren un viarany que va pel costat dret de la enclotada rivera del Espital o de cal Bisbe, d’altes y rectes vessants emboscades.

Pont del Molí de Navel sobre el riu – Montmajor – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

1 h. 35. S’atravessa la rivera per un pintoresc pontet de pedra d’un sol ull, estrebat en un costat y altre damunt de la roca. En el centre d’una de les cares del pont hi ha una inscripció que indica la data de sa construcció, en 1783, per ordre y a despeses del monastir de Serrateix.

Bell aspecte del pregón engorjat. Arreu ressurten en les vessants grops de penya revestits d’arbreda. El bosc cubreix de dalt a baix les montanyes.

Se remonta la vora esquerra del amagat fondal, dominant-se les aspres sinuositats per aon se recargola’l petit riuet dins de la ferestega clotada.

Ferma pujada per entre la espessor del bosc

1 h. 50. Se deixa a l’esquerra un camí que recorre la baga a travers de la montanya y’s pren un viarany que continua de ferm en amunt per dins de la espessedat del hermós bosc de l’Àubagueta, ab belles perspectives rublertes de llum y de color.

S’ovira en la part oposada de la vall y en el cim de la serra la casa de Calabuig situada en un replà conreuat envoltat de bosc.

2 h. 5. Cap de la Costa. El camí penetra en els amples plans de Planés o de Claret estesos en cl cim de la serra. Extensos punts de vista. Panorama de montanyes.

2 h. 10. Creu de terme senzilla en la part alta del pla. Se descobreix la iglesia parroquial del Pujol de Planés, a la altra part d’una fonda torrentera.

2 h. 25. Cal Vescomte; propera a n’aquesta casa hi ha la de cal Escuder. Aquests noms indican haver existit en aquests llocs, al envolt de senyorial castell, distintes dependencies a n’ell anexes. Avui aquestes cases son petites masoveries.

Se baixa dret a la torrentera.

2 h. 30. S’atravessa la clotada entre balços de penya. Fondal molt pintoresc. Sota la balçura neix una fresca font que ofereix un bell aspecte pictòric.

Se puja novament.

Olm de Torrebadella – Pujol de Planès – Montmajor – Entre 1890 i 1923 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Vista general del Pujol de Planès – Montmajor – Entre 1890 i 1923 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

2 h. 35. Pujol de Planés. Iglesia parroquial; antiga casa y rectoria. El terme parroquial té 28 cases ab 150 habitants. Aquestes cases estan escampades en sa major part en els plans d’aquests cims de serra. La iglesia parroquial de Sant Esteve es un bell exemplar romànic, un dels monuments més interessants de tota la comarca cardonina malgrat sa senzillesa. Els tres elegants absis, resto important de la antiga obra, s’acusen en l’exterior y se destaquen damunt d’uns grans balços de penya que miren desobre un pregón fondal rublert d’arborescent vegetació; fondal plé d’ombra, repòs y solitut, de bell callament sorprès tant sols pel xerroteig y la cantadissa dels aucells; per aquest fondal hi puja, serpejant entre la delitosa arbreda, un camí que vé de la vall de Vilajoana.

El Pujol de Planés es un agregat del municipi de Montmajor.

El terme parroquial confronta ab Montmajor al Nord seguint la mateixa serra, ab Gargallà a ponent a la altra part de la vall de la rivera de cal Bisbe (Itinerari n.° 43), ab Serrateix y Viver a llevant a la altra part de la rivera de Vilajoana (Vegis itin.n.°36 y 38 respectivament) y ab Castelladral vers al indret de mitjorn a la altra banda de la serra de coll de Guineu (Itinerari n.° 35).

El Pujol de Planés i església de Sant Esteve – Montmajor – Entre 1890 i 1923 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Al costat mateix de la iglesia del Pujol se prén un viarany molt pintoresc que s’enfila tot seguit dret al fil de la serra de Montmajor.

2 h. 40. Suavisada la costa’l camí va planejant entre’l bosc pel cim de la alterosa serra, fruint d’hermosos esguards. La serra de Montmajor, despresa de sota les cingleres de Capolat y Taravil, s’enfila airosament dalt del cimcoronat per la Torra, corrent fins a sobre’l Pujol, tot de plà, pera anar a abaixar-se en els plans de Planés o de Claret y enfondir-se després pera moriren la rivera de Navel, separant sempre les valls de les riveres de Vilajoana y del Cint o de cal Bisbe. Enlairada sobre les demés carenes enrondantes frueix en dies clars de panorames y punts de vista dilatadíssims; sos horitzons son molt extensos; l’aire es pur y agradable, perfumat per les flaires del bosc. El recorregut se fa agradable sobre camí plà y net desembarassat de pedregall. En els costats y mirant a les enfondides valls ressurten al guns espadats y penyalars.

2 h. 50. Pla d’hermoses alzines, en el cim mateix de la serra.

Van creuant-se boscuries. Als boscos d’alzines segueixen espesses pinedes. La baga que mira a la montanya de Serrateix, a llevant, es rosta y molt atapeïda d’arbres y matolls. Paisatges delitosos a travers de la boscuria.

3 h. Barraca en un collet. Continua’l camí serrejant entre arbreda pels alts y baixos de la carena. Van succeint-se colladetes y petits tossals d’excel·lents punts de mira. El camí es molt franc y planer.

.

3 h. 40. En vistes de la torra de Montmajor, isolada en un tossal. Se baixa sobtadament.

3 h. 50. Coll enfondit en el carenar de la serra.

Se deixa a la dreta un camí que, faldejant el turó de la torra de Montmajor, va en cosa d’un quart a la iglesia parroquial de Sant Sadurní, passant pel peu de can Sabata.

S’escala l’arrodonit turó en ferma pujada y per entre bosc. Al dessota, a la dreta y en un sortit planell avançat, en el davallant de la serra, s’hi ovira’l casal de cal Sabata.

Torre del castell (torre dels moros) de Montmajor – La foto del Pep – 13/08/2025

3 h. 55. Cim de Montmajor. Una antiga torra s’enlaira en el punt culminant del arrodonit tossal recobert de pins que li tapen la vista. La torra que es rodona està partida de dalt a baix, per meitat, amenaçant desplomar-se. Ofereix ab tot encara un sever aspecte de magestat y fortalesa. Ressurt ardida entremig d’esplèndids exemplars d’arrogants pins que aconorten ab l’afalac de llur brancatge, remogut pel vent, el desampar de son latent enrunament.

Desde’l tossal coronat per la torra y pel plomissall de la pineda que la envolta, se baixa de dret a la iglesia y rectoria de Montmajor, arredossada en el vessant Nord.

Rectoria de Montmajor – Entre 1890 i 1923 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

4 h. Iglesia parroquial de Sant Sadurní de Montmajor, situada en un marjal que domina’ls plans de son propi nom y una gran extensió de territori. Es obra de les últimes centúries, sense relleu especial, enganxada ab la gran casa rectoral com formant un sol còs. Té un portal mig amagat, d’estil abarrocat. Son campanaret, adosat a la paret de la rectoria, es d’espadanya y de la major modèstia posible. Res
queda de la antiga iglesia anterior.

Sant Sadurní de Montmajor (Inaugurada l’any 1922) – La foto del Pep – 27/08/2025

El terme parroquial de Montmajor situat part en la serra y altra major part en els plans de son nom y en les valls enclotades de cal Bisbe y de Vilajoana, té 45 cases y 232 habitants. Confronta en la part Nord ab Correà en els plans de son nom, ab Montelar de Berga, en la serra de llevant, ab el Pujol de Planés a mitjorn y ab Gargallà y Pegueroles a ponent vers a la serra Buscadora.

El municipi de Montmajor s’estén dret a ponent per les vessants del Aiguadora y abarca les parròquies y termes de Gargallà, Sorba, Sant Feliu de Lluelles, Correà y Pujol de Planés, ab un conjunt de 691 habitants. No té cap nucli de població important. Pertany a la provincià de Barcelona, partit judicial de Berga y comarca del Cardener.

Se baixa pel faldar emboscat de la serra en direcció Nord aon s’estenen terres de conreu.

4 h. 15. Se troba’l camí ral de Solsona a Caserres (Itinerari n.° 46) que se segueix.

4 h. 25. Se deixa a mà dreta el camí de Caserres.

4 h. 40. Hostal Nou.

5 h. Se troba la carretera prop del veïnat de cal Pauet (Itin. n.° 6) la qual se segueix, tot aprofitant les

7 h. Berga.

😉

Automòbil a la carretera d’entrada a Berga – ca 1921 – AFCEC Carles Fargas i Bonell

.

^{* Informació publicada a la Guia itinerari Volum V: Bergadá, valls altes del Llobregat. (1905)}

Berga, ciutat de 5.465 liab., a 721 m., altitut mitja, sobre’l nivell del mar, cap de partit, provincià de Barcelona, bisbat de Solsona, antiga capitalitat del Bergadà.

FONDES: Bergadana o de Queralt, SantAntoni, Orient.

POSADES: del Sol, casa Sora, ca la Toneta, can Ribot, can Pusquies. Preus d’hostatge, 4 y 5 pessetes diàries en les fondes; 3 y 4 en els hostals.

GUIES Y CAVALLERIES PERA EXCURSIONS: Joseph Fornell (a) Barraca, Ramon Cardo (a) Presumit, Pere Casellas (a) Peret de Graugés, y Joseph Solanas. Preu per diada, 7 ptes.

CORREUS Y LELEGRAFS: Plaça Cremada.

SERVEY DE CARRUATGES: a l’estació d’Olvan a totes les hores del tren. Preu, 50 cèntims de pesseta; a l’estaciò de La Baells, 50 cèntims de pesseta; a Vilada, Borredà, Alpens y Sant Quirse, a les 4 mati. Preus, 75 cèntims, 1’50, 2’50 y 3’50 ptes. respectivament; a L’Espunyola, a preu convencional.

Berga està hermosament situada en un replà de serra, entre les clotades de Metge, Fontullera y dels Molins, arracerada del nord per altes montanyes de formes enèrgiques y molt caracterisades, que fa que sien ben conegudes a grans distancies. La domina especialment l’arrogant serra de Queralt, damunt de la qual s’hi destaca’l santuari, y en son punt més alterós y enasprat els enderrochs de Castell Bergadà. Vers a ponent y mig-jorn frueix d’hermós y extens panorama de valls y montanyes, extenent-se la mirada dreta l’hermosa vall del Llobregat, y al lluny al Montseny, Montserrat y Sant Llorenç de Munt; dret a llevant té més properes les serres que s’aixequen a la banda esquerra del Llobregat. Al N. NO., vall amunt del Llobregat y pel trau de son aspre congost, s’ovira la carena pirenenca desde’l coll de Jou a les serres de Castellar.

Al SO. la serra de Noet separa sa vall y la Valldan de la d’Avià.

Se conta de l’excèntrich y sanguinari general comte d’Espanya, que havia concebut el propòsit d’arrasar la serra de Noet, empleant-hi’ls presidaris pera efectuar-ho.

Son districte municipal té un perímetre de 18 km. aproximadament. Confronta ab els municipis de la Valldan al N., ab el d’Avià a l’O., el d’Olvan a mig-jorn y el de La Baells a l’E.

La població’s divideix en quatre barris: Arrabal, carrer Major, Sant Pere y Canals.

Carrer de Berga amb un home, una tartana i un gos – Entre 1890 i 1919 – AFCEC Borràs

La major part dels carrers són costaruts y bastant estrets, y les places, de petites dimensions, exceptuant la de Viladomat, molt gran, aont hi ha establert el mercat. Les cases, en general, són altes, moltes d’elles ab venerable aspecte d’antigor, havent-n’hi algunes de molt grans y de marcat caràcter senyorial.

En la plaça de Viladomat hi ha alçat un modest monument a un bergadà llustre, el filosoph Mossèn Anton Comelles. Existeixen, a més d’aquesta plaça: la Cremada, avuy de la Constitució, aont hi ha l’iglesia parroquial de Santa Eulalia; la Casa de la Ciutat, les oficines de correus y el Casino del Canal; la de la Creu; la de les Fonts; la de Sant Joan y la del Forn, anomenada aixís per haver-hi existit el forn de pa del municipi.

Forma l’arteria principal de Berga un seguit de carrers, més o menys estrets y tortuosos, que comença pel del Roser, a l’extrem de la carretera de Solsona, arriba a la plaça de la Creu, torç de dret al carrer de Salagosa, puja pel carrer Major o de la Ciutat, molt ben empedrat, troba la plaça Cremada, y s’enfila d’alli, per la costaruda via de Canals, a l’antich portal de Santa Madalena.

Carrer de Berga, camí al santuari de Queralt – 1921 – AFCEC Carles Fargas i Bonell

Els carrers y travessies que aflueixen an aquesta gran artèria són tots ells en inclinat rampant.

En el carrer de la Ciutat hi ha’ls mellors cafès y principals establiments de comerç. Corre gaire bé paralel a n’aquest el carrer de Vals, un dels més importants de la ciutat.

Una ampla via, que passa fora muralles, uneix les diverses carreteres; puja per la plaça de Viladomat al collet de Santa Madalena, passa per sota’l castell, y baixa a unir les carreteres de Coforp y Solsona a l’extrem del carrer del Roser. Es un bon passeig de circunvalació. Tenen també nom de tals el de la Pau, brancal que uneix, en diagonal, la plaça de la Creu ab la carretera de Manresa; el passeig de la Canya y la Ronda de Moreta, que uneixen en revoltes les places de les Fonts y de Viladomat. No obstant, el passeig més concorregut pels bergadans es el de Pla Alemany, que porta a l’Hostal del Bou, ben arreglat ab pedriços y ombrejat ab corpulent y espès arbrat.

La riera de Metge a la font Negra prop de Berga – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Els voltants de Berga, molt pintoreschs, tenen abundoses y fresques fonts que són també llochs afavorits de passeig y esbarjo, no tant pels bergadans com pels forasters que en la ciutat estiuegen. Són fonts y setis predilectes: la d’en Lladó, la de Mossèn Guiu, la de Querot, la Font Negra, la dels Estudiants, la de Tagastet, la del Molí d’en Nin y d’altres més properes o més llunyanes, la major part ben arreglades.

El periòdich Lo Pide les Tres Branques enumera, en un de sos interessants números, les fonts que’s troben en els voltants de Berga a menys d’una hora de distancia, en la següent forma:

Anant per la carretera de Berga a Manresa: se troben a mà dretà les del Ros, Batlle, Farriols, Cirerer, Segadors, de la Pona, de l’Arç, de la Rompuda, Potis, Sant Elies, de l’Afrau, de càl Coix y de la Mosquera: a mà esquerra, les del Molí del Pla, de la Bassa, del Nelos, de la Siona. del Tela, de Lladó (Roca de Codines), Mas del Bosch, cal Garrós y la Bruguera.

Seguint el camí ral, o noves carreteres de Cardona y Coforp, se troben: a mà dreta, les dels Abeuradors, del Cassot, de l’Hostal del Bou, Fontcaldes, can Ballús.can Nucli o laTeula, Vinya del Casals, Vinya del Martin, Camps de Mas, Iluguets, Mas d’Huguets, La Guingueta, La Baells, Lladó:a mà esquerra, Caseta del Tutxú y Font Grossa. (Vegi-s alguna d’aquestes fonts, itin. 97.)

Prop del camí de Pedret se troben: a mà dreta, la de Sota Casa Pons, y a mà esquerra, les de Fontullera, cal Xero y les Teuleries. (Vegi-s itin. 23.)

Per la carretera de Borredà y camí de Serchs pot anar-se: a mà dreta, a lesfonts de la Serra, Tagastet y Recuyt, molt freqüentades, en especial la segona, de les mes concorregudes; a mà esquerra, les dels Terricers, Estudiants, Resta nyada (vegi-s itin. 12), Estanyclar (vegi-s itinerari 34), Roure, Mussolcra (vegi-s itin. 12), Tossa, Gall y Matxacot.

Font del Guiu – Camí amb un home i una mula – Berga – ca 1890 – AFCEC Frederic Bordas i Altarriba

Font del Guiu o del Mossèn Guiu i Ponts de Queralt – Berga – ca 1920 – AFCEC Carles Fargas i Bonell

Pel camí d’Espinalbet se va: a mà dreta, a les fonts de cal Conill o Garrell, de la Resclosa y del Molí del Baró: a mà esquerra, a la de cal Lluís Né, Mossèn Guiu, les Greixes, Nostra, Negra, Queralt y Querol. (Pera aquesta agrupació de fonts vegi-s itin. 5.)

Se troben més distanciade la Font Freda (vegi-s itin. 5), Comb, Espluga, Canal Escura, molt nomenada, Corbera (vegi-s itin. 6), les Planes, cal Deu (vegi-s itin. 14), Tagast (vegi-s itinerari 14), Ca (Rasos de Peguera, vegi-s itin. 18), Aucells (Rasos de Peguera) y Arrels (Rasos de Peguera).

Per la part de Les Garrigues y Estany s’hi troben les fonts del Pi (coll de l’Oreller, vegi-s itin. 16), Moixcres, Estany (vegi-s itin. 16), la Roca (Sota l’Estany), Vilaformiu (vegi-s itin. 12), Santa Marguerida (Casanova) y Santa Maria (Garrigues, vegi-s itin. 13) y la Roca (entre Merolla y cal Totxa).

Font a un carrer de Berga – Entre 1920 i 1925 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gaus

Les fonts públiques repartides per la ciutat són en gran nombre y s’assorteixen de distints manantials.

La població està, a les nits, molt ben aclarada per llum elèctrica, havent-hi bombetes incandescents en tots els carrers y grans focos d’arch voltaich en les principals vies y places.

Els mercats se celebren els diumenges y són molt concorreguts pels vehins comarcans.

Les fires tenen lloch el primer dissabte de Quaresma; el 22 de Setembre, dia de Sant Mateu; els dies 10 y 11 de Desembre, y el diumenge de Corpus, en que se celebra la fira dels Marxants.

Gegants i la Guita a la plaça de Sant Pere Berga plena de gent per la Patum – 1924 – AFCEC Josep Domènech i Sàbat

La festa major es el 10 de Desembre; més la festa més animada y característica es la que se celebra en les diades de Corpus, en la qual surt la tradicional-històrica Patum, comparsa la més important, en son genre, de Catalunya. Es d’origen antiquíssim y recorda les lluites dels bergadans contra’ls alàrbs en l’épóca de la reconquesta. Se coneixia antigament ab el nom de la Bulla y’s té ja coneixement de sa existència en temps del rey Don Joan l’Aimador de La gentilesa. Els bergadans y tots els comarcans de la rodalia hi senten gran entusiasme, y son recort els es inoblidable, per lluny que’s trobin de llur terra. Es dita popular y molt extesa que «el timbal de la Patum se sent fins a les Amériques». Encarna y resumeix en sos balls, passos y comparses tot el passat gloriós de la comarca.

En quatre dels dies de la vuitada de Corpus celebren la festa quiscun dels quatre barris de la ciutat.

Gegants i gent a un carrer de Berga a la Patum – 1924 – AFCEC Josep Domènech i Sàbat

Els casinos o societats de reunió y esbarjo són: el «Foment Regionalista», aon s’apleguen els que anteposen a tot ideal polítich el d’amor a nostra terra. Està situat en el carrer de la Ciutat y té un bon local, sales de cafè, conversa y lectura. En son estatge hi havia la redacció del periòdich Lo Pi de les Tres branques, publicació molt interessant, en là qual hi colaboraven molts distingits escriptors y que ha deixat malhauradament de publicar-se, sent d’esperar que torni a eixir novament millorada encara.

El «FomentCatòlich» compta ab més de 500 socis. Està molt ben instalat y té secció recreativa, ah teatre que funciona les festes, celebrant-se sovint vetllades literàries.

Són centres recreatius molt importants: el «Centre del Canal Industrial de Berga», el «Casino Bergadà», «Centre Comercial Industrial», «La Llodriga» y la «Bauma dels Encantats». Es molt original, la constitució y estatuts d’aquesta societat, instalada en la placa de Viladomat. Entre altres singularitats, hi ha la de que’ls socis s’arreglen y serveixen ells mateixos les consumacions. Per torn tenen nombrat son encarregat o administrador. No s’hi admeten tampoch nous socis.

Hi ha cafès molt concorreguts y de bon aspecte, com el del Negre y tres d’altres.

Adjunt al cafè del Negre hi ha’l teatre, capaç pera unes 500 persones.

Les orquestes de Berga són «La Constància», «La Alianza» y «La Union Bergadana». Les societats corals són el coro del «Foment Catòlich» y el de «La Union Bergadana», que té local propri, ab cafè.

Els periòdichs que avuy se publiquen són La Verdad y La Lucha.

La beneficencia està degudament atesa. A més de l’Hospital, sostingut per almoines y curtes rendes y cuidat per germanes carmelites, hi ha monges vetlladores de malalts, que van per les cases y que’s recomanen per son bon cuidado. Són de l’ordre de Carmelites descalces. Fou l’hospital fundat en 1290 pels cónsuls de la vila, en una casa comprada a la noble família de Prat, fundant hi també una capella adjunta, dedicada a Sant Bernabé. En 1726 se restaurà l’edifici, y en 1875 s’hi feren noves renovacions.

Hi ha ademés un asil de Germanetes dels Pobres, en el carrer de l’Unió, que té uns 25 asilats, y un Amparo de nenes órfanes a càrrech de religioses dominiques, fundat aquest per D.ª Teresa de Giblé y sostingut per les rendes que li llegà al morir D. Ramon Casals, qui li deixà tots sos bens, y per altres deixes y donatius.

La primera ensenyança està representada per les escoles municipals de la Mercè y de la Palma, pel col·legi del Dr. Saló, ab segona ensenyança, agregat a l’Institut de Lleyda, y pel novell Col·legi de Sant Jordi, dirigit pel reverent Mossèn Bonaventura Ribera, pbre. Abel poch temps que compta d’existencia ha adquirit una gran volada, y per son mètode y bona direcció honra a l’ensenyança catalana y a sos fundadors, protectors y mestres. Tant-de-bó’n tinguéssim establerts de parions en tots els pobles de Catalunya!

Se dóna ensenyança a noyes en l’escola municipal de la Mercè, tenint-ne també les monges Dominiques y les germanes Carmelites.

El climade Berga es sech, per sa situació enlairada al mig cayent de serra. L’hivern es fret y l’estiu molt temperat.

La boira que o bé’s recargola pels cims alterosos o bé s’ajaça pel fons de la vall del Llobregat, rarament envolcalla la ciutat. Sa situació a redós d’alt montanyam la resguarda dels vents forts de N. y NO. La temperatura mitja es de 13°, el promedi de la temperatura màxima es de 26° y el de la mínima 2°.

La salut es, en general, bona, y no predominen gairebé may les malalties infeccioses. Els bergadans són poch aficionats a moure-s de ciutat y no aimen l’expansió del camp, y a n’això serà degut, sens dubte, la preponderància del reuma y de les malalties nervioses y aplanament de forces.

Són moltes les famílies que hi estiuejen aprofitant la riquesa d’aigua de ses fonts, la suavitat de la temperatura, la sequedat de l’aire y’l bon tracte y amabilitat dels habitants.

Les produccions agrícoles del terme són especialment: forment, xeixa, blat-de-moro, fajol y patates. Les tardanies són molt importants. Les verdures de l’horta són riquíssimes y les fruites escullides. Les peres de Berga han gosat de molta nomenada, havent-sen conegut més de cent varietats de totes estacions de l’any, essent les més celebrades la pera de dos menes d’aigua y la de fulla de roure.

Els saltants del petit riu Metge y els del torrent saltironós dels Molins són aprofitadissims, utilisant llurs aigües diverses indústries, en especial molins fariners, dues fàbriques de filats y teixits y petites indústries.

Fàbrica de carbur a Berga – Entre 1900 i 1930 – AFCEC Guillem de Barnola

Són també en gran nombre els molins de xacolata, haventn’hi prop d’una dotzena establerts en els saltants dels torrents. Fóra portes hi ha la grandiosa fàbrica del Canal, y vora’l Llobregat la no menys grandiosa manufacturera dels carburs y l’important fàbrica del Riu.

A Berga existiren les primeres màquines de filar, que eren de fusta y se les coneixia ab el nom de bergadanes.

MONUMENTS. Iglesia parroquial de Santa Eulalia de Mérida, coneguda generalment per Sant Pere. Es relativament moderna, del 1677, y no ofereix particularitat esmentable. Està alçada en el lloch aont existia abans una capella al príncep dels Apòstols titulada Sant Pere de Cohorts. Té 32 beneficiats y residents y bona capella de música.

Iglesia parroquial de Sant Joan, en el lloch aont existia antigament el convent de la Mercè. Aquest convent fou fundat per Pere de Berga a principis del sigle XIII, sis anys després de l’instalació de l’ordre, instalant-s’hi quatre frares vinguts del convent de Barcelona. Hi prengué l’hàbit el comte Iluch de Mataplana. Més tart hi passaren els monjos del suprimit convent de Santa Magdalena y va pertànyer a l’ordre de Sant Joan de Jerusalem.

Interior de l’Església Sant Francesc de Berga – Entre 1878 i 1914 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

Convent de Sant Francesch. L’iglesia es molt espayosa y desembraçada, d’estil renaixement. Es de notar l’altar de Sant Antoni, que ostenta escuts senyorials de la casa fundadora. El convent serveix de quartel quan hi ha guarnició a Berga. Fou fundat en 1333 baix el patronat d’Alfons el Benigne. En 1725 se feu el nou convent y en 1729 s’inaugurà l’actual iglesia.

Capella de l’Oratori. Construïda modernament en el lloch que ocupava una petita capella o oratori, erigit en 1687, pera commemorar un fet prodigiós succehit en ocasió d’una plaga de llagosta que acotava la comarca de Berga.

Capella del Roser. Moderna y sense pretencions, situada a l’enfront de la carretera de Manresa. El Sant Crist del Roser se diu que’s d’un dels Viladomat.

Santa Magdalena. Existí prop de l’actual portal un convent d’aquest nom, de monges benetes. fundat per Pere de Berga, qui hi establí monges provinents del monastir de Sant Joan de les Abadesses. Els senyors de Merolla cediren al convent el feu del castell de Blancafort. Aquest convent se suprimí en el sigle XIV.

Grup de persones amb una verge en processó a Berga – 1920-05-24 – AFCEC Jaume Biosca i Juvé

Capella de la Pietat. Hi existí interinament l’iglesia parroquial al desaparèixer del castell aont estava y abans de fer-se l’actual.

Gremi dels Eloys. Posseeix un tambor y una bandera records d’una expedició feta a Alger contra’ls corsaris, en temps de l’emperador Carles V, per una companyia bergadana.

La Casa Consistorial o de la Ciutat, se troba a la plaça Cremada o de la Constitució.y es un edifici de pobre y mesquí aspecte y en molt mal estat de conservació, que no correspon a l’importancia de la població. Antigament era en la casa senyorial Asprer, carrer Major, actual «Centre Catòlich».

El Canal Industrial de Berga té la seva presa a Guardiola, a uns 20 km. de Berga, ab un desnivell d’uns 200 m. dividits en diversos salts. La presa es de 2.350 litres per segon, y porta un considerable caudal d’aigua destinada a l’industria.

Cases de Berga 1 – 1920 – AFCEC Carles Fargas i Bonell

NOTICIES HISTÒRIQUES. Vergium o Bergium, segons Baluci, era la capital dels Bergistans o Bergistanorum, y avuy es Berga.

Té per armes un escut en quatre quarters. En el primer y quart hi rumbegen les quatre barres catalanes; en el segon y tercer s’hi noten cinch llunes mimvantes.

S’ha volgut per alguns que fos l’antiga Athanagia (Porta difícil), emperò tal dita es mancada de fonaments veritables. Altres poblacions de Catalunya que s’atribueixen el propri origen poden encara millor remarcar la situació estratègica que denota l’indicat nom.

Prou honrós nom y origen té Berga en haver sigut capitalitat dels Bergistans.

Existeix la tradició fabulosa de que ocupava una extensió de 5 km. quadrats y que s’extenia fins a Avià. No s’han trobat vestigis que ho testifiquin. En l’època romana feu resistència a Escipió, qui la destruí en part al pendre-la. Tornà a sofrir el poble bergistà’l poder de Roma y fou novament reduït pel cònsul March Ponç Cató, qui manà degollar a tots els presoners que feu al penetrar dins la població, com a sever escarment. Els romans l’anomenaren Castrum Vergium, castell dels montanyesos, volent significar bergistà home de montanya. A Berga hi foren martiritzats els sants Quintilià, Màxim y Torcuat. Ocupà càrrechs a Roma’l bergistà Cayo Valeri Arabinus.

Quan l’invasió sarrahina en el sigle VIII, Berga fou presa y destruïda pels alarbs, y al cap de 87 anys fou represa per Lluís el Piadós a son pas pera Solsona. En 822 els sarrahins sitiaren novament Berga y sofriren una gran destroça al creuar l’Estret. (Vegi-s itin. 5.) A la mort de Guifré’l Pilós, comte de Barcelona, Berga y el Pago Bergistà passaren al fill d’aquell, Miró, comte de Cerdanya y del Conflent; anà més tard unida Berga al comtat de Besalú. En l’any 1000 hi feu Al-Mansur una irrupció, y en 1007 n’hi feu altra son successor Ab-el-Melich. En 1025 habità Berga, ab el títol de comte, Bernat, nét d’Oliva Cabreta. A la mort de son fill Guillem de Bergadà, molt conegut en el món de les lletres, tornà Berga y el pago Bergistà a unir-se al comtat de Cerdanya. En 1117 passà a la casa comtal de Barcelona en la persona de Ramon Berenguer III el Gran. En 1148 fou concedit son feu a Huch de Peguera per l’auxili que prestà a Ramon Berenguer el Sant en la conquesta de Tortosa. En 1190 la casa de Peguera succehí a la de Berga. En 1275 passà’l propri feu a la casa comtal de Pallars, y, per casament de Sibila de Pallars ab Huch de Mataplana, a la familia d’aquest últim. Huch de Mataplana feu una permuta de dominis ab Jaume II d’Aragó, y Berga passà a esser territori realench.

Començà llavors pera Berga l’época floreixent, obtenint son major esplendor en el regnat de Pere IV d’Aragó. En aquests temps estigué pres en la casa palau el rey Jaume de Mallorca, cunyat del rey En Pere. En la peste de 1347 Berga perdé les dues terceres parts de sa població. Pere IV li concedí molts drets y privilegis per l’ajuda que li prestà en la guerra contra Don Pere de Castella. En 1340 concedí també a l’allavors vila el senyoriu de la baronia de Guardiola. En 1365 comprà a dit rey el castell y terme de Blancafort, qui’l possehia desde la supressió del convent de monges benetes de Santa Magdalena. En 1391 el rey Don Joan I vengué a carta de gracia al comte de Foix, casat ab sa filla Joana, el feu de la vegueria de Berga, que rescatà en 1393. En aquests temps s’instituí la Patum.

En 1416 Alfons el Just visità la vila de Berga. Aquesta sofrí molt durant la guerra dels remenses. Cardona y la part alta del Bergadà estaven pera’l rey y sos aliats els remenses. Berga tractà de per manèixer neutral, més en 1468 el príncep Ferran hi posà seti, apoderant-se’n sense gran resistència. Els jueus s’establiren a Berga’l sigle XII o XIII, existint avuy encara’l barri dels jueus. La aljama estava establerta entre’l carrer de l’Hospital y les voltes d’en Pere Claris. La sinagoga’s trobava en el lloch aont avuy hi ha la presó, y adjunta la part de migjorn hi havia’l cementiri. En el sigle XIV s’instituhí’l Call nou. Expulsats els jueus y confiscats llurs béns a primers del sigle XV, la sinagoga fou cedida al Concell de Berga, essent convertida en iglesia de la congregació dels Xixells.

En els regnats de Felip II y Felip III sostingué Berga varies bregues ab els huguenots francesos, ja enviant expedicions contra d’ells, ja aguantant incursions llurs; essent assaltat per aquells, en 1581, el castell y saquejada l’iglesia parroquial que dins son recinte existia. Sostingué també fortes lluites ab els partidaris de Joan Cadell, qui mantingué’l territori en continua alarma en les llegendàries bregues entre nyerros y cadells.

En la guerra dels Segadors (1640) Berga segui la causa de Catalunya. El Concell de la vila feu en aquella epoca ús del dret d’encunyar moneda. També’ls carlins, en 1840, encunyaren mitges pessetes y peces de sis de calderilla. En 1652 Berga se someté a Felip IV, y en la continuació de la guerra abraçà’l partit dels castellans. En 1654 sofrí la milicia bergadana, afecta al govern de Madrid, una forta destroça a Bellver, en la Cerdanya. El príncep de Condé invadí’l Bergadà y atacà a Berga, que’s rendí després de forta, resistència. L’any següent (1655) les forces castellanes tornaren a entrar a Berga, fent-li sofrir un horrorós saqueig, com acostumaven a fer-ho seguidament aquelles odioses tropes en tot Catalunya. Tornaren a atacar-la’ls francesos, amparant-se’n després d’una violenta lluita, més ben prompte tornaren altra vegada’ls soldats castellans, y els francesos tingueren novament d’abandonar-la després d’una valenta resistència. Fou en aquella data que s’alçaren les muralles que resten actualment en el castell y part de la ciutat. Les milícies de Berga acompanyaren a Don Joan d’Austria en son atach a Solsona; reforços bergadans anaren en auxili de Sant Joan dels Piteus, y altres forces de la propria vila sofriren una completa destroça a l’anar a atacar als miquelets de Borredà. Acabada la guerra dels Segadors, tingué Berga de bregar molt de temps ab les partides de bandolers que deixà la lluita com a róssech.

Castell de Berga i el santuari de la Mare de Déu de Queralt, vista des del camí – 1900 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras

En la guerra de Successió Berga va declarar-se a favor de Felip V, renegant de la noble causa de la terra catalana, essent un dels caus més forts y ferms dels botiflers. Els bergadans feren grans sacrificis y sofriren grosses penalitats per aquell rey francès tant funest pera Catalunya. Sols de pas, y obligats per les circumstancies, acataren a voltes la soberania de Carles III d’Austria. Al lirmar-se en 1713 el tractat d’Utrech, el castell estava ocupat per les forces lleals a l’Arxiduch Carles; més la vila proclamà tot seguit al rey Felip, atacant els bergadans el castell ajudats pels somatents d’Avià, L’Espunyola, Serchs y La Nou. El somatent de La Portella tractà d’ajudar als lleals sitiats en el castell, però foren rebatuts per les forces majors dels bergadans y llurs auxiliars, y tingueren de retirar-se derrotats. Vingueren auxilis de Cerdanya als assetjadors, y les forces del castell tingueren de rendir-se. Quedà a Berga guarnició francesa y castellana pera amparar a la vila que havia renegat, desde un començ, de la causa catalana.Tota la montanya resistia encara la rebelió al nou rey Felip, y Berga so vegé bloquejada, sofrint molt ab motiu de sa desafecció. El 14 de Juny de 1714 varies partides combinades, a les ordres dels patriotes Armengol, Casanovas, Puig y Poal atacaren la vila. El combat fou encarniçat, tenint els assaltants de retirarse no sense haver cremat varies cases de la vila y de l’arrabal y distintes pagesies dels botiflers. Molt tingueren encara de patir els bergadàns en aquestes lluites, fins que sucombí Barcelona a les armes de l’odiàt Felip V. Aquest rey concedí als vehins de Berga, en paga de sa desafecció a la causa de Catalunya, molts de privilegis, entre altres l’exempció de quintes a perpetuitat, la condonació déls gastos soferts, pagats durant la guerra, l’ús d’armes y el malaguanyat títol de fldelissima a la vila.

El somatent de Berga assistí a la segona acció del Bruch, el 14 de Juny de 1808. En Pany 1811 s’instalà en el convent dels mercenaris la Junta Superior de Catalunya pera la defensa de la patria, montant-se en un edifici de darrera’l castell una fàbrica d’armes y pólvora y mestrança d’artilleria.

En la guerra dels set anys sovintejaren les accions entre carlins y lliberals pels voltants de Berga. En 1836 els carlins assaltaren la vila per sorpresa, essent rebatuts després de forta lluita; en 1837 sofrí un fort bloqueig de tres mesos, y, per fi, un nou y vigorós atach, tenint de sucumbir capitulant. Hi instalaren aleshores els carlins la Junta Central de Catalunya, montant-hi fàbriques d’armes y explosius, tallers de fundició y depósits de vestuari, ormetjos, etcètera. Hi governaren Urbistondo, Segarra y el sanguinari comte d’Espanya, qui cometé un sens nombre de barbaritats. Mort el comte d’Espanya, manà a Berga’l general Cabrera. En 1844 les forces isabelines d’Espartero y León s’apoderaren de Berga després d’un renyit combat ab les d’en Cabrera. En la guerra anomenada dels Matiners (1848) els carlins d’en Castells arribaren a entrar a la vila, tancant-se y defensant-se la guarnició en el quartel-convent de Sant Francesch. El còlera de 1854 castigà molt la població. En 1867 els sublevats lliberals manats per en Baldrich entraren pacíficament a Berga. En Juliol de 1872 les partides carlistes manades per en Castells, Murlans y Galceran entraren a la població, que abandonaren tot seguit després d’endur-se’n en penyora de la contribució alguns dels vehins principals. Més tard, en 26 de Marc següent, hi entraren les partides comanades per l’infant Don Alfons, Saballs y Miret. El sanguinari Saballs feu fusellar 68 voluntaris entre Serchs y Guardiola. Distints atachs y bloqueigs sofrí Berga durant la propria guerra, y un seti de quinze dies, efectuat pel gros de totes les faccions.

😉

Assecat de llonganisses a Berga – 1919-12-08 – AFCEC Arnau Izard i Llonch

😉

Automòbil a la carretera d’entrada a Berga – ca 1921 – AFCEC Carles Fargas i Bonell

😉

Berga amb un camp de conreu en primer terme – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

Berga, vista des del Castell – ca 1920 – AFCEC Carles Fargas i Bonell

😉

Carrer de Berga amb dos nens i una dona – ca 1890 – AFCEC Frederic Bordas i Altarriba

😉

Carrer de Berga amb nens – Entre 1890 i 1919 – AFCEC Borràs

😉

Carrer de Berga amb un home, una tartana i un gos – Entre 1890 i 1919 – AFCEC Borràs

😉

Carrer de Berga, camí al santuari de Queralt – 1921 – AFCEC Carles Fargas i Bonell

😉

Casa de Berga entre els pollancres – ca 1920 – AFCEC Carles Fargas i Bonell

😉

Cases de Berga 1 – 1920 – AFCEC Carles Fargas i Bonell

😉

Cases de Berga 2 – ca 1920 – AFCEC Carles Fargas i Bonell

😉

Cases de Berga amb la serra de Queralt al fons – ca 1920 – AFCEC Carles Fargas i Bonell

😉

Castell de Berga i el santuari de la Mare de Déu de Queralt, vista des del camí – 1900 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras

😉

Fàbrica de carbur a Berga – Entre 1900 i 1930 – AFCEC Guillem de Barnola

😉

Font a un carrer de Berga – Entre 1920 i 1925 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gaus

😉

Font del Guiu – Camí amb un home i una mula – Berga – ca 1890 – AFCEC Frederic Bordas i Altarriba

😉

Font del Guiu o del Mossèn Guiu i Ponts de Queralt – Berga – ca 1920 – AFCEC Carles Fargas i Bonell

😉

Gegants i gent a un carrer de Berga a la Patum – 1924 – AFCEC Josep Domènech i Sàbat

😉

Gegants i la Guita a la plaça de Sant Pere Berga plena de gent per la Patum – 1924 – AFCEC Josep Domènech i Sàbat

😉

Grup assegut a unes escales menjant botifarra a Berga – ca 1921 – AFCEC Carles Fargas i Bonell

😉

Grup de gent al mercat i el Santuari de Queralt – Berga – Entre 1912 i 1928 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

Grup de persones amb una verge en processó a Berga – 1920-05-24 – AFCEC Jaume Biosca i Juvé

😉

Home caminant per un carrer de Berga – 1920-05-24 – AFCEC Jaume Biosca i Juvé

😉

Interior de l’Església Sant Francesc de Berga – Entre 1878 i 1914 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

Interior del santuari de Queralt – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs

😉

Interior d’una església de Berga – Entre 1878 i 1914 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespin

😉

Interior d’una església de Berga – Entre 1878 i 1914 – AFCEC Gabriel Roig i Font

😉

La verge del santuari de Queralt – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs

😉

Paisatge de Berga – 1919-12-08 – AFCEC Arnau Izard i Llonch

😉

Panoràmica de la ciutat de Berga – 1919-12-08 – AFCEC Arnau Izard i Llonch

😉

Poble de Berga – 1920-05-24 – AFCEC Jaume Biosca i Juvé

😉

Santuari de la Mare de Déu de Queralt – Berga – Entre 1882 i 1929 – AFCEC Autor desconegut

😉

Un home assegut en un pati amb arcs – Entre 1890 i 1919 – AFCEC Borràs

😉

Verge a l’interior del santuari de la Mare de Déu de Queralt – Berga – Entre 1878 i 1914 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

Verge de la Llet al santuari de Querat – Berga – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs

😉

Vista del castell de Berga – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs

😉

Vista general de Berga 1 – 1919-12-08 – AFCEC Arnau Izard i Llonch

😉

Vista general de Berga 2 – 1919-12-08 – AFCEC Arnau Izard i Llonch

😉

Vista general del Santuari de Queralt – Berga – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

😉