Itinerari número 47, “De Cardona a Llinàs per la Valldora y Sant Pere de Grau d’Escales (Vall de l’Aiguadora)“, en el capítol “III COMARCA BAIXA — COSTAT DE LLEVANT“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 198 a la 204.

Aquest itinerari, “De Cardona a Llinàs per la Valldora y Sant Pere de Grau d’Escales (Vall de l’Aiguadora)“, és “excursió molt interessant, faedora a peu o en cavalleria. Es un bell recorregut de la esplèndida vall del Aiguadora, podent-se remontar desde Llinàs fins a son començ, a la Font del Pi (Itinerari n.° 77).” Es pot fer en 6 hores 45 minuts. El camí d’aquest itinerari, passat el pont de Sant Joan, està en la seva totalitat operatiu, amb alguns trams asfaltats, la major part com camins de travessa que es poden fer amb un cotxe normal i a partir de Sant Pere de Graudescales fins al molí del Bancell pot fer falta un vehicle tot terreny. Gairebé tots els llocs referenciats es poden identificar als mapes actuals. Fer aquest itinerari és una bona oportunitat per seguir tot el curs del riu Aiguadora, gaudir dels seus paisatges, de la seva història i dels emblemàtics punts d’interès que s’hi troben,

Porta de Graell de Cardona– ca 1890 – AFCEC EMC Frederic Bordas i Altarriba

Homes i nens davant el Portal de Graells de Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

Muralla i castell de Cardona– 1912 – FFS Josep Salvany i Blanch

ITINERARI N.° 47 – De Cardona a Llinàs per la Valldora y Sant Pere de Grau d’Escales (Vall de l’Aiguadora)

6 h. 45. Excursió molt interessant, faedora a peu o en cavalleria. Es un bell recorregut de la esplèndida vall del Aiguadora, podent-se remontar desde Llinàs fins a son començ, a la Font del Pi (Itinerari n.° 77).

Bon hostatge per a’ls excursionistes a can Jaques de Llinàs.

Desde Llinàs sino’s vol tornar a Cardona pot anar-se a Berga (Itineraris n.°s 7 y 63) a Sant Llorenç del Piteus (Itinerari n.° 63) o a Gósol (Itineraris n.°s 79 y 80).

Llinàs es un bon centre d’excursions a la alta Vall del Aiguadora, Rasos de Peguera y serres de Busa y dels Bastets

Sortint de Cardona pel antic portal de Graell se baixa per ample y fort davallant a creuar la carretera que va a Solsona. En aquest rampant de montanya s’hi han anat alçant edificacions que venen a esser un
engrandiment de la vila.

Creuada la carretera es baixa a trobar el Cardener.

10 m. Pont de Sant Joan (Vegis itin. n.° 1) per damunt del qual s’atravessa el riu Cardener. Se domina a la dreta l’original Pont del Diable de inacabades y rompudes arcades, atrevit y pintoresc.

Pont de Sant Joan – Cardona– 1912 – FFS Josep Salvany i Blanch

Pont de Sant Joan a contrallum – Cardona– 1912 – FFS Josep Salvany i Blanch

Des del pont se frueix d’un bell colp de vista sobre’l riu, vall y horta de Cardona y sobre la vila y el castell.

Passat el pont se deixa a la dreta’l camí de Serrateix (Itinerari n.° 36) y al enfront el camí ral de Berga (Itinerari n.° 43). Entre aquests dos camins se deixen també l’antic hostal del Pont y la capella de Sant Joan.

Se pren el camí de mà esquerra y es remonta vora riu l’ampla vall del Cardener, estenent-se a son entorn la productiva horta de Cardona, allunyant-se prompte’l camí del curs de l’aigua.

20 m. Pont de la Lleura, sobre la rasa del Remei. A curta distància d’aquest pont hi havia encara fa pocs anys una gran pedra dreta nomenada la Pedra Fita, vell menhir, venerable monument de la època prehistòrica que havia sigut respectat per un seguit d’innombrables generacions, fins als nostres dies.

Creu Vermella – La foto del Pep – 21/07/2025

30 m. Creu Vermella. Enforc de camins; el de la dreta va al Aiguadora; el de l’esquerra era l’antic camí ral de ferradura de Cardona a Solsona, avui no transitat. Els braços de fusta de la creu porten indicades les direccions dels camins.

El camí seguint la conreuada plana va separant-se del Cardener y acostant-se a son afluent l’Aiguadora.

40 m. Pont de Sant Salvador sobre’l riu Aiguadora. Aquest pont-palanca fou construit anys enrera pera facilitar el trànsit, interromput sovint per les avingudes, a despeses dels pagesos y traginers, sense subvenció oficial de cap mena, havent-se construit també a particulars despeses l’ample camí carreter del Aiguadora.

Aquest riu va a unir-se al Cardener a cosa d’uns cinc minuts de distància descrivint festosos revolts abans de barrejar-hi ses aigües.

Atravessat el pont se remonta l’Aiguadora per sa vorera dreta. S’oviren al fons llunyanes montanyes destacant-se, entre elles, el Pedraforca y el massís den Cija.

45 m. Veïnat de Sant Salvador. Petita ermita del Sant, molt propera, no oferint interès artístic de cap mena.

L’Aiguadora dona un gros revolt, marcant un ample arc de circ.

1 h. Font del Joncar, sota’l camí. La vall va cloent-se. Les montanyes que la envolten van apropant-se.

1 h. 10. Molí dels Violins.

.

1 h. 15. Molí Nou, convertit en serradora. Està emplaçat en la unió del Aiguadora ab el torrent de Na Guilleuma.

A la dreta un camí que atravessa el riu per la palanca va a Gargallà (Itin. n.° 49) seguint curs amunt de la bella torrentera.

.

La vall va tancant-se. Paisatges de riu, roques y arbreda se succeeixen constantment. El trajecte’s fa agradable y placenter. Les vorades que’s recorren del riu presenten bells y sorprenents cambiants.

1 h. 20. Fornés, grossa pagesia enlairada en el caient de la serra.

Pel trau de la vall s’ovira el cercle de altes montanyes que la dominen; serra den Cija, Pedraforca, Rasos de Peguera, espadats de Busa y cingleres de Taravil y Capolat.

­1 h. 40. Can Estruch, grossa masia del poble de Sorba.

Santa Maria de Sorba – La foto del Pep – 19/07/2025

1 h. 45. Sorba (Vegis itinerari n.° 48) situat en la part oposada del riu. Vell y pintoresc pont-palanca.

La vall s’obre notablement. El camí continua per la banda dreta del riu, allunyant-se’n.

1 h. 55. Hostalet de Sorba, a la dreta del camí. Variats punts de vista. Paisatges de bosc entre conreus.

2 h. 5. Comabella, grossa pagesia de Sorba, enlairada a la esquerra del camí. S’ovira a la dreta, part d’enllà del riu, el renomenat hostal del Sant Pare, en el camí de Solsona a Berga.

Se deixa a la esquerra, mig amagada entre bosc de pins, la iglesia de Sant Jaume de Codonyet filial de Sorba.

Ressalta al NO., en les serres de la part dreta de la vall, l’enlairat castell de Besora y en les oposades, al NNE., la iglesia parroquial de Sant Feliu de Lluelles.

Forn Aiguadora des de 1923 – La foto del Pep – 28/05/2014

2 h. 10. Els Quatre camins. Encreuament del camí ral del Aiguadora ab el de Solsona a Berga (Itin. n.° 45). Segueix el camí tot planer pel curs de la vall.

2 h. 15. Se deixa a l’esquerra’l camí de Sant Llorenç (Itinerari n.° 68) que s’enfila serra amunt entre bosc y’s continua planejant per l’ampla vall del riu, que corre allunyat del camí.

2 h. 20. Hostal del Vinagre, proper al camí. Abans era molt renomenat.

S’atravessa la rasa de Càn Feliu originaria dels cims de Besora y de la serra de Vantolra. Segueix el camí per entre bosc de pins y roures.

2 h. 45. Rasa de Castelló, que baixa a la esquerra y que va a unir-se properament al Aiguadora.

S’atravessa la rasa y’s deixa també a la esquerra una carretera de desemboscar y’l camí de Busa per Sant Jaume de Marsenyach (Itin. n.° 69).

El camí s’apropa al riu.

2 h. 50. Palanca de Corbera, per la qual s’atravessa l’Aiguadora. Bell efecte pintoresc del riu y del conjunt de la vall.

Creuat el riu, el camí enfila sa vora esquerra fruint constantment de bells paisatges armonisats per l’Aiguadora. La vall s’estreny y les voreres del riu son festejades per l’arbreda y ornades de verdor. Les roques despreses, caigudes en el llit del riu, ocasionen bells jocs en son curs y els senyals de l’erosió de l’aigua en les penyes se manifesten en curioses formes. Grosses roques se presenten menjades en llurs bases y cantells oferint aspectes capritxosos, esprimatxades part d’abaix, amples y grofolludes en sa part superior. Es notable, entre altres, una gran roca al mig del riu que ofereix la forma més o menys encertada d’un gegantesc gerro de rudimentària traça.

3 h. 10. Vilafreda, casa de pagès; entre la casa y el camí s’alça magestuos un magnífic roure, robust, molt dret y espigat, d’una considerable alçaria, ab ample y fornida copa y estés y ben tallat brancatge. La soca te un metre y quaranta centímetres de gruix.

Palanca dels Terradets, per aon torna a creuar-se’l riu.

3 h. 15. Els Terradets, altra grossa pagesia.

Les voreres del riu continuen ab llur tirat pintoresc que captiva amorosament l’esguard.

3 h. 30. Bauma de Canaleta buidada a l’esquerra del camí sota un gros bancal de penya. Una grossa figuera creix arrapada en un esquei de roca sense que’s noti mica de terra en lloc.

3 h. 50. La Molina de Postils, antic molí pintoresc. Se segueix sempie’l curs de l’aigua per sa vorera dreta.

8 h. 55. Molí nou de Postils, bellament plaçat al peu de l’aigua; alta y rústega palanca a son enfront; bell ornament d’arbreda. Pel pas de la palanca va a trobarse’l camí que puja a la forta casa de Postils y a la iglesia de Tantellatge, en cosa d’una hora (Itin. n.° 50).

.

4 h. Font del Cep o de la Resclosa, sota el camí.

Resclosa del molí molt pintoresca.

Església parroquial de Santa Eulàlia a la Valldora – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs

Santa Eulàlia de la Vall d’Ora – La foto del Pep – 12/10/2023

4 h. 5. Iglesia parroquial de Santa Eulalia de la Valldora, del terme municipal de Naves

Està situada a l’esquerra, separada del camí y dominant un petit plà conreuat.

Consta de 30 cases ab 183 habitants y forma part del municipi de Navés, del partit de Solsona. Confronta al N. y al O. ab les parròquies de Busa y de La Selva, al E. ab les de Cint y Capolat y al S. ab la de Lluelles. Te per sufragania la iglesia de Sant Andreu de la Mora. L’existencia de la parròquia de la Valldora ve ja citada en l’acta de consagració de la catedral de la Seo d’Urgell. La iglesia actual es del sigle XVIII. A més de la filial de Sant Andreu hi ha en el terme la capella de Sant Lleí y la de càn Soler de Gramoneda. Prop de càn Espunyes hi ha una cova o tuta que te una gran extensió y capacitat.

4 h. 20. Riu d’Ora, grossa casa de pagès. Bell aspecte dels cingles de Taravil y montanyes de Busa que tanquen la vall al enfront.

4 h. 35. Palanca de l’Esclusa per aon atravessa un camí que va a La Mora.

La vall s’aixampla y’s presenta tota la massa del emmurallat de Busa, des de coll d’Arques fins al engorjat de la Valldora aon s’encara ab els esquerps cingles de Taravil, bellament emboscats en llurs caients. A l’esquerra s’obre l’ampla vall de La Selva descobrint-se enlairada en l’alta vessant aquella iglesia parroquial.

Hermosos punts de vista.

4 h. 40. L’Esclusa, pagesia a l’esquerra del camí.

El Pujol de la Vall d’Ora i dels cingles de Busa – Navès – 1925 – FFS Josep Salvany i Blanch

Ca l’Ambròs, molí i serradora, amb un cavall i persones al balcó i un pont sobre el riu Aigua d’Ora al costat a la Vall d’Ora – 1893 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras

4 h. 55. Palanca de Sant Lleí per aon s’atravessa el riu.

Veïnat de cases al peu de l’aigua. Lloc pintoresc.

Navès al Comte Guifré I el Pelós – La foto del Pep – 27/05/2023

Sant Lleïr de la Vall d’ Ora al vespre – Navès – 1925 – FFS Josep Salvany i Blanch

Sant Lleïr de la Vall d’ Ora i un paller – Navès – 1925 – FFS Josep Salvany i Blanch

Sant Lleïr de la Vall d’Ora – La foto del Pep – 20/07/2025

5 h. Sant Lleí de la Valldora, petita capelleta sense interes artístic. A son costat hi ha l’hostal. El camí creua la bonica planada de la Valldora. —810 m. alt.

5 h. 5. Molí den Quirze. Si no’s vol passar per Sant Pere de Grau d’Escales se segueix la part esquerra del riu, dominant la vall del Aiguadora per entre bells paisatges de bosc. Se fa grossa drecera. S’atravessa l’Aiguadora per una palanca y’s remonta la vora dreta internant-se el camí en l’engorjat format per la serra de Busa y els cingles de Taravil. Paisatges vigorosos.

5 h. 10. La Llosa. Grans agombolaments de roques en el curs del riu, algunes de dimensions extraordinàries; veritable caos de penyes estimbades. El riu corre entaforat pel dessota.

Un home a cavall passant per la palanca de Sant Pere sobre l’Aigua d’Ora (Aiguadora) – Navès – Entre 1895 i 1925 – AFCEC autor desconegut

5 h. 15. Palanca de Plana Salita. A l’altra part del riu s’alça un cingle gegantesc, isolat, tallat de dalt a baix, aparentant la forma d’arrodonida y gegantesca torra; es el cingle de Sant Mamet.

5 h. 20. Fraus de Valielles, a la dreta, per aon baixa una torrentera entre grenys abruptes y espadats.

Sant Pere de Graudescales, – Navès – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras i Ferreri

Església de Sant Pere de Graudescales 1 – Navès – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Restes del monestir de Sant Pere de Graudescales – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Sant Pere de Graudescales emprat com a portal del ramat – Navès – 1925 – FFS Josep Salvany i Blanch

5 h. 30. Sant Pere de Grau d’Escales —840 m. alt- en lloc molt aspre que forma ampla reconada.

Tanquen la part dreta de la vall els espadats del massís de Busa y a l’esquerra els enasprats trencalls dels cingles de Taravil. Al enfront baixa l’Aiguadora entaforat entre’ls verticals penyals del Amorrador que l’hi deixen tot just pas, obertura que s’ha fet el riu a força de centúries, furgant constantment y llimant la llisa y relluenta roca. Aquest ferestec passant del riu es conegut ab el nom d’Estret de Valiella. Son aspecte des del fons es imposant.

Al mig d’aquest circ obert entre montanyes, en vall tant trista y solitaria, poden encara visitar-se, a un petit tret del camí, les trocejades y desfigurades despulles del antic cenobi de Sant Pere de Grau d’Escales que fou de monjos benedictins y qual iglesia fou dedicada en l’any 913 per Nantigi bisbe d’Urgell, havent sigut alçada y dotada per Magnulf prebere, residint-hi canonges regulars de Sant Agustí fins al any 960 en que s’hi establí la regla de Sant Benet.

La iglesia que fa temps que fou abandonada y sospesa de culte es un exemplar romànic notabilíssim. Te la forma de creu, qual extrem superior central està constituit per un absis arrodonit ab una petita absiola a cada banda; els braços dels costats acaben en forma cairada. La nau es baixa y apuntada. El cimbori que s’alça sobre’l creuer es de forma avuitavada. La volta està en gran part esfondrada y el costat que forma el creuer convertit en corral de bestiar. !Quina llàstima y quina vergonya!

Convent de Sant Pere de Graudescales entre muntanyes – 1893 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras

Sant Pere de Graudescales – La foto el Pep – 01/05/2023

Des de Sant Pere el camí baixa a trobar el riual peu d’una serradora, atravessa l’Aiguadora y, s’enfila per una aspra coma que cau dels encinglerats del costat de sol ixent.

5 h. 40. Enllaça a la dreta el cami que creuant el bosc ve de Sant Llei per la vora esquerra del riu.

Se puja ràpidament per a guanyar alçaria y evitar el pas enfondit del Amorrador, aon ab prou feina hi te cabuda el riu, reclòs entre rectes espadats de penya.

El camí creua un cingle esgarrifós, a mig caire del mateix.

5 h. 45. Arriba’l camí a un revolt del espadat cingle y torç en amunt per dessobre la pregona vall de l’Aiguadora, fruint d’hermoses perspectives de la vall, de boscuries y cingleres, dels enasprats y tallats de la serra de Basa y dels cingletars del entorn.

Se perd tot seguit de vista el solitari fondal de Sant Pere de Grau d’Escales y’s domina el clot de l’Aiguadora.

5 h. 50. Cap de serrat en la part més alta de la pujada. Hermós trajecte de bosc. Paisatges de bella entonació. Sobtes y pintoresques recolzades, dominadores de sots pregons, de cingles tallats y de serres de retallades formes.

5 h. 55. Gran creu de fusta sobre’l camí dominant un paorós estimball. Aquesta creu que imposa soberanament pel lloc aon està posada, porta en els seus braços la següent xocant e ingènua inscripció:

«Miragle d’un burro ocorregut a Joseph Castelló de Gósol el dia 6 de Mars de 1915».

El camí enlairat arràn de cingle atravessa seguidament una hermosa fageda d’arbres corpulents de superbes soques, molts d’ells bellíssims exemplars. Quant temps durarà aquest hermós esclat de exhuberant naturalesa? No ho sé pas, més la serradora es molt propera, la fusta es cobejada, la carretera dona sortida al acarreig y cap llei protegeix les belleses naturals ni ampara la conservació dels boscos.

6 h. 20. S’ovira’l molí del Vancell y’l camí en baixada va apropant-se al riu.

6 h. 25. Molí del Vancell, situat pintorescament al peu de l’aigua, en un engorjat y enfondit clotal, ornat de verdor, d’aigua lluidora y de sublim encís. Hi ha establerta en el moli una serradora que treballa activament.

S’atravessa l’Aiguadora al peu del molí y’s troba’l camí ral de Berga a Sant Llorenç dels Piteus. Se segueix la vora dreta del riu.

6 h. 30. Palanca del Aiguadora aon se deixa’l camí ral de Sant Llorenç a Berga.

Va seguint-se la vall del Aiguadora, ampla en aquest indret. El camí se separa de l’aigua, atravessant bosc y conreus.

Vista des de lluny Llinars de l’Aiguadora – Castellar del Riu – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera

6 h. 45. Llinàs. Iglesia parroquial de Sant Iscle y Santa Victoria, senzilla, d’estil renaixement abarrocat, sense particular interès. Està situada garbosament dominant la vall.

No existeix cap nucli de població marcat. Unes quantes cases esbarriades son properes a la iglesia.

Llinàs forma part actualment del municipi de Castellar del Riu, partit judicial de Berga, provincià de Barcelona y bisbat de Solsona. Castellar es conceptuat del Bergadà y Llinàs de la comarca del Cardener. Disten una hora y mitja de camí.

Parròquia de Llinars de l’ Aiguadora – Castellar de Riu – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch

El terme parroquial de Llinàs consta de 32 casés escampades y de 180 habitants. Confronta en la part del nord y de llevant ab Peguera y Castellar del Riu, abdós en els caients dels Rasos; al SE. ab Capolat en el cim de ses pròpies cingleres; a migjorn ab Busa (Itin. n.° 64) en la serra de son propi nom y a ponent ab Sisquer que s’estén en la montanya entre les serres de Busa y den Cija (Itinerari n.° 79).

Mare de Déu del santuari de la Mata – Castellar de Riu – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch

La iglesia de la Mata, dedicada a la Mare de Deu se troba dins del terme de Llinàs.

Desde’l balcó format davant de la iglesia se frueix d’un bell cop de vista sobre tota la galana vall de Llinàs, tancada per les serres que enclouen la part superior de l’Aiguadora; per la serra de Sisquer, pels estimbats y erisalls de les serres de Busa y dels Bastets y per les abruptes cingleres de Taravil.

L’aigua medicinal de Llinàs té força nomenada per ses qualitats curatives en tota la comarca y l’hostal o fonda de can Jaques que presta’ls serveis d’establiment termal, es molt concorregut al estiu pels aiguaders, que hi posen els dies justos que necessiten pera pendre l’aigua.

La posada de can Jaques es de marcat interès y servei pera l’excursionista; en ella s’hi troba bon aculliment, netedat, modest confort, bona taula y preus arreglats.

Llinàs es un bon centre d’excursions y la posada de can Jaques un bon punt de partida pera les mateixes. Poden ferse’n a la Font del Pí, gorges superiors y naixement del Aiguadora (Itin. n.° 77), als Rasos de Peguera (Itin. n.° 90), a la serra den Cija (Itins. n °s 89 y 90), als cingles de Capolat, Taravil y’Is Tossals (Bergadà, vol. V), a les montanyes de Busa y dels Bastets (Itin. n.° 72), a Gósol (Itin. n.° 80), al pont Cabradiç (Itin. n.° 84), a Berga y a Sant Llorenç dels Piteus, y moltes d’altres combinades.

😉

El Pi de les Tres Branques – Castellar de Riu – ca. 1905 – AFCEC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Pagès i carro amb cavalls al costat d’un pi de tres branques al pla de Canopllong 1 – Entre 1900 i 1920 – AFCEC Autor desconegut

😉

Pagès i carro amb cavalls al costat d’un pi de tres branques al pla de Canopllong 2 – Entre 1900 i 1920 – AFCEC Autor desconegut

😉