| Itinerari número 48, “De Cardona a Tantellalge y la Bofia de Sant Jaume per Sant Feliu de Lluelles“, en el capítol “III COMARCA BAIXA — COSTAT DE LLEVANT“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 204 a la 209. |
| Aquest itinerari, “De Cardona a Tantellalge y la Bofia de Sant Jaume per Sant Feliu de Lluelles“, és un “camí de ferradura. Excursió molt recomanable baix distints y interessants aspectes.” Es pot fer en 4 hores 45 minuts. El camí d’aquest itinerari, passat el pont de Sant Joan, està en la seva totalitat operatiu, algun petit tram asfaltat i la major part com camins de travessa que en la part baixa es poden fer amb un cotxe normal i en la part alta amb un vehicle tot terreny. Gairebé tots els llocs referenciats es poden identificar als mapes actuals. Cal destacat en aquest itinerari com critica de l’estat en que estan les restes romanes del Castell del Vilar: “Part d’aquestes construccions estàn constituides per troços de corcats y mig caiguts llenços de muralles. En una d’elles s’hi ha aixecat al damunt un mesquí corral de porcs. iQuin dur contrast! Sobre les pròpies ruïnes y damunt d’un angle del corral hem vist destacars’hi, per més pena, un mal fardat ninot d’espantar aucells, al cap d’amunt d’una canya. Causa un verdader desconsol un contrast tan crudel….” És d’obligada lectura la descripció que es fa, en el llibre del Berguedà, de la Bòfia de Sant Jaume: “Després d’un corredor de 30 pams y d’una porta de 4 d’alçada, s’entra al Bany de la Princesa, rodó, de 40 pams de diàmetre, ab un petit estany en son centre. El sostre es estalagtitat, cayent de cada una de ses puntes, peresoses gotes d’aigua, que al reflectar-hi la llum de les teies semblen perles orientals.“ També explica com aquesta bòfia, segons la tradició, pot ser l’origen del nom de l’Aiguadora: “D’aquesta gran cova o bofia nomenada també la Cova del Or, n’existeix la tradició d’haver sigut una mina d’aquell preciós metall esplotada remotament y que la importància del mineral extret havia tingut tant de ressó que son nom havia sigut transmès al riu y a la vall; Valldora y Aiguadora.“ Fer aquest itinerari és una bona oportunitat per conèixer Sorba, Sant Feliu de Lluelles, Tentellatge i la Bòfia de Sant Jaume, gaudir dels seus paisatges, de la seva història i dels interessants punts d’interès que s’hi troben, |
Porta de Graell de Cardona– ca 1890 – AFCEC EMC Frederic Bordas i Altarriba
Homes i nens davant el Portal de Graells de Cardona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras
Muralla i castell de Cardona– 1912 – FFS Josep Salvany i Blanch
ITINERARI N.° 48 – De Cardona a Tantellalge y la Bofia de Sant Jaume per Sant Feliu de Lluelles
4 h. 45. Camí de ferradura. Excursió molt recomanable baix distints y interessants aspectes.
3 h 45. (a Tantellatge). Si’s vol fer el retorn per Berga pot seguir-se fins a La Tolosa aon se troba la carretera l’itinerari n.° 49 (en sentit invers) y desde allí l’itin. n.° 6.
4 h. 45. (a la Bofia de Sant Jaume). Pot fer-se el retorn a Berga seguint desde la Boixetera dels Bancs l’itinerari n.° 70, o bé a Llinàs seguint el propi itinerari en direcció contraria fins a Sant Llei, y continuant despres per l’itin. n.° 47.
Se segueix desde Cardona’l camí de l’Aiguadora (Itinerari n.° 47).
Pont de Sant Joan – Cardona– 1912 – FFS Josep Salvany i Blanch
Santa Maria de Sorba – La foto del Pep – 19/07/2025
1 h. 45. Palanca de Sorba. Se deixa’l camí de la Valldora y s’atravessa’l riu pel pont palanca davant de la iglesia de Sorba.
Santa Maria de Sorba, iglesia parroquial d’estil renaixement, ab bon campanar. No ofereix particularitat assenyalable. Té per filial la iglesia de Sant Jaume de Codonyet a la altra part del riu y a mitja hora de distancia. Junt a la iglesia de Sorba hi ha la rectoria y més enllà un molí. Està situada en un petit planell a la vora esquerra del Aiguadora.
Aquesta parròquia havia pertangut a la jurisdicció del monastir de Ripoll. Son terme parroquial bastant extens està tot ell constituït per cases escampades, sense nucli de població. Forma part del municipi rural de Montmajor. Constitueixen el terme parroquial 36 cases ab un total de 200 habitants. Té les següents distancies de les veïnes parròquies que la envolten: de Sant Feliu de Lluelles al Nord, en els aiguavessos esquers de la vall de l’Aiguadora una hora; de Navés també vers al N. y NO. en les vessants dretes del riu, altra hora; de Linya a ponent també altra hora; de Clariana al SO. en la vall del Cardener, hora y mitja; de Pegueroles a llevant una hora; de Gargallà més al SE., tres quarts d’hora y de Cardona a mitjorn una hora y tres quarts.
En aquest lloc parroquial hi havia existit la antiga Sorba havent-se trobat en distints indrets restos romans y d’altres més antigues civilisacions, entre ells alguns de prehistòrics.
Deixant la iglesia se segueix pel costat esquer de l’Aiguadora que’s deixa ben prompte allunyat.
1 h. 55. Prop del camí, en el sot d’un barranc, pot visitar-se un notable dolmen, constituït per unes grans lloses posades de cantell a terra, formant un quadrilàter rectangular cobert al dessobre, oferint l’aspecte d’una cabanyeta. Poca marrada té de fer-se pera visitar aquest notable record d’una època prehistòrica.
Va atravessant el camí per planell conreuat.
2 h. 5. Se deixa a la esquerra la casa de Querol, en una petita prominencia rocosa.
Façana de l’Hostal Cal Sant Pare – Navès – Entre 1890 i 1923 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
2 h 15. Cal Sant Pare. Encreuament ab el camí ral de Solsona a Berga. (Vegis itinerari n.° 45).
Al costat mateix del hostal de cal Sant Pare s’empren la pujada dominant la vall. Bonica vista de conjunt.
2 h. 25. El Qué o Quer, casa de pagès bastida sobre un roquer. Continua ferma la pujada. Sant Feliu se presenta en amunt, en el faldar de la serra.
2 h. 40. Encreuament ab el camí que va de Sant Feliu a la filial de Preixana. Sant Feliu queda a la dreta a cinc minuts de distancia. Preixana es al dessota a cosa d’un quart d’hora. Al fons de la vall s’ovira’i veïnat de Càn Feliu, de la parròquia de Navés.
Sant Feliu de Lluelles – La foto del Pep – 29/07/2025
Sant Feliu de Lluelles, es una parròquia rural, qual terme pertany al municipi de Montmajor. Confronta al Nord ab la seva sufragania de Tantellatge, de la que’n dista una hora; ab la parròquia de la Valldora més al NO., a unes dues hores, (Itin. n.° 47) junt al curs de l’Aiguadora; ab Correà vers al NE. a l’altra part de la serra de La Canya (Itin. n.° 6) distant una hora y mitja; ab Pegueroles al SE. (Itin. n.° 43) a una hora de distancia; ab la de Sorba, a mitjorn, y ab la de Navés dret a ponent, (Itin. n.° 45) una hora també lluny a la altra part del Aiguadora. El terme parroquial té unes 40 cases escampades y 188 habitants.
La iglesia parroquial baix la advocació de Sant Pere y Sant Feliu, es obra del sigle XVIII y no ofereix particularitat digne d’esment.
No lluny de la casa rectoral es d’observar un monument megalític, consistent en un dolmen, situat en un lloc recullit y amagat dins de l’arbreda.
Santa Maria de Preixana – La foto del Pep – 03/08/2024
Santa Maria de Preixana, filial de la parròquia de Sant Feliu, d’aon en dista una mitja hora, no ofereix particularitat remarcable, essent el temple d’obra relativament moderna.
Deixant Sant Feliu en amunt a la dreta y Preixana al dessota a la esquerra’l camí continua faldejant tot enlairant-se.
2 h. 55. La Creu, en un cap de serrat.
3 h. Coll de Tantellatge, desde aon se domina aquesta amagada y bonica vall, molt reclosa y ben solitaria, emboscada en ses vessants y coronada en sos cims superiors per les cinglateres de Taravil.
Se baixa a travers del bosc, seguint en amunt la direcció de la clotada de Tantellatge, entre belles perspectives d’arbreda. Solitut extremada, callament gaire bé complert.
3 h. 15. S’arriba a tocar la torrentera, remontant-la per sa vora esquerra.
3 h. 20 S’atravessa’l petit curs d’aigua. El camí s’enfila riveral amunt entre bellissims paisatges. La vall es molt reclosa. La vegetació arborescent ho cobreix tot. El riuet s’escorre lleuger y joguinós, formant en els reclots relluents emmirallats. L’ombra ho cobreix gaire bé tot. El sol no hi penetra més que d’esquitllentes y a travers de la espessedat del brancatge de l’arbreda.
3 h. 35. En lo més reclòs de la reduïda vall, a la dreta y en amunt d’una marjada, hi raja la fresca font del Vilar, d’aigua riquíssima. Està amagada dins de l’atapeïda arbreda.
Restes romanes i un edifici al Vilar de Tentellatge – Navès – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Restes romanes d’una fortificació i un edifici al Vilar de Tentellatge – Navès – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
En la part oposada, bon xic en amunt de la recta vessant, hi ha la casa del Vilar, entre bosc y claps de conreus. Tocant gaire bé a la casa, s’hi troben les interessants ruïnes del anomenat Castell del Vilar, de les quals poden notar-se’n antigues construccions fetes ab grosos carreus. Acusen una època molt remota y son de gran interès pera’ls aficionats a la arqueologia.
Part d’aquestes construccions estàn constituides per troços de corcats y mig caiguts llenços de muralles. En una d’elles s’hi ha aixecat al damunt un mesquí corral de porcs. iQuin dur contrast! Sobre les pròpies ruïnes y damunt d’un angle del corral hem vist destacars’hi, per més pena, un mal fardat ninot d’espantar aucells, al cap d’amunt d’una canya. Causa un verdader desconsol un contrast tan crudel. La veneració y respecte que’s mereix un tant antic monument, record preuadissim d’una civilisació remota, de la qual en son escassos els vestigis, resulten inconscientment befats per gent senzilla que, no coneixent-ho, s’admira maliciosament quan algun excursionista s’atura a inspeccionar tan interessant despulles fent un viatge exprés pera reconeixeries o yisitar-les. Valdria la pena que més encara que als pobres masovers, se fes coneixer al mateix propietari la valua de lo que poseeix, pera que s’apresses no sols a respectar-ho, sino a vetllar pera sa conservació.
Seguint camí amunt pel peu de la vall s’arriba al enforc de dues torrenteres, descobrint-se entre’l brodat del brancatge la iglesia de Tantellatge, en un tossalet, entre les dues valls enforcades.
S’atravessa’l torrent de la Tolosa que baixa de llevant y ve a unirse ab el de Postils que ve de dret al nórd.
Se puja ràpidament.
Sant Martí de Tentellatge – Navès – 1925 – FFS Josep Salvany i Blanch
Sant Martí de Tentellatge – La foto del Pep – 29/04/2023
Sant Martí de Tentellatge, altar i retaule – Navès – 1925 – FFS Josep Salvany i Blanch
3 h. 45. Sant Martí de Tantellatge. Temple construit en el sigle XVIII, de petites dimensions y de senzilla construcció. Guarda en son lloc prominent un ric altar barroc, molt daurat y esculturat, notable dins del seu estil. Estranya sobremanera trobar un altar tan ric en lloc tant amagat y desert, més hi ha que tenir en compte la existència, des de molt antic, d’una confraria del Santíssim Sagrament sostinguda perles millors pagesies de la rodalia y que a despeses de la pròpia confraria se feu l’altar y l’obra de la iglesia. Per la diada de Corpus fa aquest temple sa més grossa festa que’s veu molt concorreguda. En l’època de son esplendor, en els últims darrers sigles, s’hi celebraven sumptuoses funcions religioses els tercers diumenges de cada mes, essent més solemnes les dels mesos de Març, Juliol y Decembre y la més important de totes la de la diada de Corpus.
En les vessants del sot de Tantellatge hi ha riques y antigües pagesies, entre elles les de Postils, de la Tolosa y del Vilar.
Sant Martí de Tantellatge es una sufragania de Sant Feliu de Lluelles, ab coadjutor que viu en la residència adjunta a la iglesia. El veïnat escampat del terme de Tantellatge te una vintena de cases y 125 habitants.
El temple alçat en un replanet domina tot l’entall de la pintoresca clotada y sa situació per tant es excel·lent. Sota mateix s’uneixen les dues valls, la que baixa dels cims encinglats de Taravil y la que ve de La Tolosa.
Un home en un camí voltat de bosc prop de Tentellatge – Navès – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Quan la carretera de Berga a Solsona, que’s troba ja a uns cinc kilometres de distància, arribi a n’aquesta hermosa y amagada clotada, tant recoberta d’arbres y amarada de frescor, cambiarà completament sa fesomia y perderà grant part de son poètic interès; els arbres seràn tal volta destralejats y les fosques vessants quedaran rapades y ermes.
Des de Tantellatge s’empren un camí mal dibuixat que s’enfila serra amunt entre les dues torrenteres, fruint-se constantment d’un esplèndid panorama y d’un bellissim colp de vista sobre les valls y fondalades.
Sant Jaume de la Boixadera dels Bancs – Montmajor – 1925 – FFS Josep Salvany i Blanch
Sant Jaume de la Boixadera dels Bancs – La foto del Pep – 10/08/2025
La Bofia de Sant Jaume – La foto del Pep – 10/08/2025
4 h. 45. La Bofia de Sant Jaume situada a uns deu minuts de la capella del propi nom, adjunta a la casa de la Boixetera dels Bancs (Itin. n.° 70).
L’ilustrat escritor Mossèn Bonaventura Ribera, Pbre., en Lo Pi de les Tres Branques, any III, n.° 44, fa una detallada y poètica descripció d’aquesta cova que copiem en el Volum V, Bergadà, aon pot llegir-se.
Es una cova molt pregona, ab distintes galeries y compartiments, ab passants quelcom difícils y ornada d’estalagtites y estalagmites Pera recorre-la cal anar proveït de llums. Es molt interessant el visitar-la.
D’aquesta gran cova o bofia nomenada també la Cova del Or, n’existeix la tradició d’haver sigut una mina d’aquell preciós metall esplotada remotament y que la importància del mineral extret havia tingut tant de ressó que son nom havia sigut transmès al riu y a la vall; Valldora y Aiguadora.
AI fons d’aquesta cova, en el punt més pregon, el tantes voltes citat Mossèn Joan Serra y Vilaró hi ha descobert una notable estació ibèrica. Les troballes per ell fetes en aquest lloc ornen el Museu arqueològic del Bisbat de Solsona.
😉
.
La Bòfia de Sant Jaume, enllaços d’interès:
- Espeleo World – Bòfia de Sant Jaume (web)
- Engarrista – Bòfia de la Boixedera (web)
- Diputació de Barcelona – Boixadera dels Bancs o Bofia de Sant Jaume (pdf)
- espeleobloc – La Bòfia de Sant Jaume (1)
- espeleobloc – La Bòfia de Sant Jaume (2)
- espeleobloc – La Bòfia de Sant Jaume (3)
.
😉
Fotografies del bloc: espeleobloc – La Bòfia de Sant Jaume (2)
😉
Cèsar August Torras, 1905, Pirineu Catalá
Volum V: Bergadà – Valls altes del Llobregat
ITINERARI N.° 97 De Berga a la Cova o Bofia de Sant Jaume
4 h. 30. Pot anar-se a cavall fins a la Boixadera dels Banchs, molt prop de la Bofia.
…
4 h. 30. Bofia de Sant Jaume. La descriu l’ilustrat Mossèn Bonaventura Ribera, Pbre., molt coneixedor de la comarca, de la següent manera en Lo Pi de las Tres Brancas, any III, n.° 44:
«L’entrada es negra com gola de llop, quasi vertical, de 30 pams de llarch, 15 d’ample y 80 de fons. Té per escala una serie de timbes sense ordre ni concert, molsoses a causa de l’humitat. Passats els 80 pams el camí’s bifurca; les tenebres més espesses s’hostatgen en aquells llochs; una quietut fantàstica imposa a l’esperit de més empresa; dos camins venen al pas, de 8 y 12 pams respectivament, el de mà esquerra y el de mà dreta. El primer condueix a Les Campanes y el segon a la Plaça de les Bruixes. Pera entrar a Les Campanes es necessari esser prim: té aquest pas 7 pams de llarch, 4 d’ample y un y mig d’alt en la part que ho es més.
«Després d’un corredor de 30 pams y d’una porta de 4 d’alçada, s’entra al Bany de la Princesa, rodó, de 40 pams de diàmetre, ab un petit estany en son centre. El sostre es estalagtitat, cayent de cada una de ses puntes, peresoses gotes d’aigua, que al reflectar-hi la llum de les teies semblen perles orientals. Una de les parets laterals forma gaia cascata d’estalagmita de variats colors, tocant son cim quasi al sostre, y unint-se una munió meravellosa d’estalagtites, formant una primorosa filigrana. Les més llargues no tenen més que un pam y semblen talment columnes de cristall irisades, per entre les quals l’imaginació hi veu vagar ombres de sers vaporosos, prenent per llurs greus cants el rítmich accent de les gotetes d’aigua que acompassades van cayent entre les columnes.
«Pujada aquesta cascata, s’entra a Les Campanes, departament de 90 pams de llarch, 56 d’ample y 8 d’alt, alçada que disminueix a les vores. Son nom li ve de que entre les estalagtites que l’embelleixen n’hi han dues de 7 y 4 pams de llarch y 9 y 10 de diàmetre.
«Pera anar a la Plaça de les Bruixes s’ha de tornar pel roch estret y saltar a un pou que hi ha a mà dreta, y que per cert es bastant difícil y perillós. Un corredor de més de 150 pams de llarch, baix per tot de 3 a 5 pams, estret en llochs que quasi no’s passa, pendent en altres que es precís davallar relliscant, humit, y per tot roques que amenacen desplomar-se y interrompre’l pas, dóna entrada al grandiós Saló d’honor, de 68 canes de llarch, 24 d’amplada y 5 d’alt. El sostre es llis y estalagtitat en molts indrets: el paviment està ple de grosses timbes, y de tret en tret negres escadolles en que’ls rochs, butxinant, se senten llarga estona davallar, salvant abims y avenchs insondejables. A ma esquerra del Saló hi ha una cova preciosíssima que simula una iglesia ogival.
«Després d’un saltant de 20 pams s’entra a la Plaça de les Bruixes, en qual paviment d’estalagmita, ondulat igual que la maren calma, s’hi troben moltes fonts fresques y cristal·lines, les verdaderes fonts y aigües de que’ns parlen els poetes en llurs cants, y que molts creuen producte y efecte de sa fantasia. El sostre va minvant l’alçada fins que’s confon ab el paviment. L’esmentada y lleugerament descrita bofia s’anomena de Sant Jaume, perque està situada a l’encontorn d’una iglesia o capella dedicada an aquest sant.
«La tradició no diu res de lo que fa referencia a sa formació, però sembla deguda a una filtració d’aigua que originaria desprendiments o, mellor, un ensoterrament, donant lloch an aquestes coves. Això mateix ens fa creure la curbatura del terrer, mercès à la qual se reuneixen allí les aigües de l’encontrada. Refermen nostre humil judici’ls esdevinguts modernament desprendiments del sostre, tot roca-estratus, els quals soterraren la riquesa que tindria en temps remots, de la qual són testimonis infalibles el paviment y sostre de la Plaça de les Bruixes, les coves laterals, y la creencia de que l’aigua que neix allí dintre raja mitja hora més avall, a la font de l’Esclusa, vora l’Aiguadora.
«Diuen que aquesta bofïa es tant llarga que may s’ha pogut arribar a ses fites; que a certa profonditat les teies s’apaguen per falta d’aire; que s’hi troben grans abims; que hi ha xucladors que, posant-s’hi a la vora, atreuen a qui s’hi atança, y que en junt formen tal laberinte de roques que es impossible sortir-ne, si’s porta l’atreviment fòra’ls límits de la prudència.
«De segur que en temps antich era més fonda y la falta d’aire apagava les teies; però’ls desprendiments d’estratus fa molts y molts anys que han interromput el pas en la Plaça de les Bruixes, impedint avançar.
»Dels antichs perills sols dos ne resten avuy, y són: o que una llamborda’s desprenga del sostre, tancant el pas, o que s’apagui la llum, en qual cas es absolutament impossible la sortida.»
Pot fer-se’l retorn a Berga pels cingles de Taravil (vegi-s itineraris 104-105), o bé baixant a Sant Pere de Grau d’Escales (vegi-s itin. 100), pera atravessar l’engorjat de Balianes, anant desde allí a trobar el camí ral de Sant Llorenç a Berga (vegi-s itinerari 98).
😉
Fotografies del bloc: espeleobloc – La Bòfia de Sant Jaume (3)
😉
Comarca del Cardener 