Itinerari número 63, “De Sant Llorenç dels Piteus a Berga“, en el capítol “IV CENTRE COMARCA“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 252 a la 258.

Aquest itinerari, “De Sant Llorenç dels Piteus a Berga“, va “fins a Berga seguint tot l’antic camí ral de ferradura.” Es pot fer en 6 hores 30 minuts. Quan es va publicar el llibre s’estava acabant la carretera: “La carretera que està construint la Mancomunitat, de cinc metres d’amplaria, està ja molt avençada, mancant-hi sols com a obres importants el pont sobre l’Aiguadora y’l del torrent de la Codina. La Mancomunitat té també a son càrrec la carretera de Berga a Llinàs per coll de Joet, fent-se aixi rembrancament de les dues. Aquesta nova y important via de comunicació un cop termenada serà d’una utilitat suma y la redempció efectiva de la vila de Sant Llorenç, mancada avui de tot trànsit rodat.“. Aquest itinerari es pot fer actualment, de manera aproximada, seguint la carretera de Sant Llorenç a Berga fins poc abans del molí dels Terrers, on es deixa la carretera per continuar per antic camí ral a Berga passant per Sant Serni i el pla de Campllong. L’antic camí ral passa pel costat del Pi de les Tres Braques. Fet a peu o en cotxe, és una bona oportunitat per gaudir dels excel·lents paisatges de l’entorn i per anar a fer un petit homenatge del que queda del Pi de les Tres Branques.

Poble de Sant Llorenç de Morunys camí del santuari de Llort – 1893-06-10 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras

Vista general de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

ITINERARI N.° 63 – De Sant Llorenç dels Piteus a Berga

6 h. 30. fins a Berga seguint tot l’antic camí ral de ferradura.

3 h. 15. de Sant Llorenç a la serradora den Garriga de Llinàs.

13 k. y mig per la nova carretera desde Sant Llorenç a Llinàs.

18 k. de Llinàs a Berga per la carretera de coll de Joet. (Itin. n.° 7).

La carretera que està construint la Mancomunitat, de cinc metres d’amplaria, està ja molt avençada, mancant-hi sols com a obres importants el pont sobre l’Aiguadora y’l del torrent de la Codina. La Mancomunitat té també a son càrrec la carretera de Berga a Llinàs per coll de Joet, fent-se aixi rembrancament de les dues.

Aquesta nova y important via de comunicació un cop termenada serà d’una utilitat suma y la redempció efectiva de la vila de Sant Llorenç, mancada avui de tot trànsit rodat.

Portal de la Capella de la Pietat – ca 1910 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

Capella de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Sortint de Sant Llorenç pel portal de la Pietat se segueix la nova carretera que’s deixa junt a la capella.

La carretera va a donar un gros tom per la part dreta del rieral de les Salines atravessant aquest curs d’aigua per un pontarró. Baixa per prop de la casa de l’Atalaia desde aon descriu fortes zigazagues pera anar a trobar als dos kilometres de Sant Llorenç el pont del Cardener.

El camí ral molt pedregós y força dolent baixa de ferm tot reblincolant per la banda esquerra del torrent de les Salines. Se frueix en la davallada d’un continuat panorama tancat a mig-jorn per les cantalludes arestes de Les Roques, els eriçalls del estret de Vallonga, la tallada serra de Busa, els rengles sortints dels Llangots, la Massana y’Is Bastets y molt més enllà les cingleres de Taravil; a llevant pels Rasos de Peguera dels que se’n destaquen la Roca d’Huró y’l Cogulló d’Estela y dret al NE. y Nord el Cap de Balç, el superb massis de la Serra del Verd y’is trencalls del Port del Comte.

El Cardener des de sota Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Viaducte de la Vall de Lord – La foto del Pep – 11/10/2024

20 m. Pont del Beato sobre’l Cardener. —780 m. alt.— Aquest antic y ferm pont ha sigut aprofitat pera’l pas de la carretera, posant-lo en les degudes condicions, fent-hi una volada a cada costat pera son eixamplement. Té l’amplada de tres metres; dos pera’l pas de carruatges y 75 centímetres a cada banda, pera’l pas dels peatons, havent-se guanyat aquests 25 centímetres a cada costat en les sortints volades que s’hi han construit. Té 11’60 metres de llum.

Prop del pont hi ha la fàbrica o antic molí del Beato, rodejada d’alta y espessa arbreda que li dona un gentil aspecte.

Passat el pont el camí vell y la carretera se confonen, anant a trobar el curs del Aiguadevalls, que s’uneix més al fons ab el Cardener a la entrada del estret de Vallonga.

Se segueix la part dreta del Aiguadevalls.

25 m. S’atravessa’l torrent dels Torrers o del Pregó.

30 m. La carretera s’enlaira a la esquerra pera anar a salvar en lloc aproposit l’embarrancat torrent de la Codina. Falta construir el pont, obra que serà la més important de la carretera. Tindrà sis metres de llum en son arc major ab altrepetit arc a son costat.

El camí puja per dessota de la carretera.

40 m. Se passa’l torrent de la Codina sota ferma barrancada.

Càn Codina en un serradet prop del camí.

1 h. S’atravessa’l torrent del Rial.

Rial pagesia corresponent ab terme parroquial de Sant Climents de Castelltort. Se deixa a un costat. Aquesta casa d’antic aspecte està situada damunt d’un turonet, dominant la vall del riu, d’amplrs marjades poblades de pins.

Bell cop de vista de les retallades arestes de serra, d’original aspecte, que s’avancen enfora del massis de Busa.

Església nova de Sant Climent de Castelltort – Guixers – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch

1 h. 5. Torrent de Castelltort que s’encreua. La carretera que corre més en amunt hi té un pont de 15 metres de llum.

Damunt d’un turó isolat, sortit enfora dels enasprats avantmurs de Busa, s’hl aixequen les ruïnes del Castell y de la antiga iglesia de Castelltort. Sols en queden fonaments y restos trocejats. Aquest castell tenia molt bella situació estratégica, en altres temps inespugnable. Dominava’l riu y bona porció de terreny. El nom de Rial o Real que porta la casa anteriorment citada fa creure en una directa relació entre dita casa y’l castell.

La iglesia nova parroquial de Sant Climents de Castelltort, obra del sigle XVIII, en qual data fou abandonada la iglesia vella, se troba a mig quart de distancia a la esquerra y més a prop de la montanya y de la carretera. Dret al cor de la serra s’hi troba la sufragania de Sant Martí de Guixés, filial sense coadjutor.

La antiga iglesia de Castelltort, d’origen romànic en sa obra, fou cedida en 1088 a la Canònica de Solsona, pel com te d’Urgell Armengol de Gerb, sa muller Llúcia y son fill Armengol. Pertany el terme parroquial de Castelltort al municipi rural de Guixés y té unes 30 cases molt escampades, ab 160 habitants El terme es molt extens y en gran part aspre y montanyós. Confronta a tramontana ab La Corriu, distant dues hores per molt males terres y pitjors camins; a llevant ab Sisquer a la altra part del Aiguadevalls, a la distancia d’una hora y mitja; a mig-jorn y a ponent ab Sant Llorenç dels Piteus.

El camí ral torna a anar unit ab la carretera.

1 h. 10. Se passa’l torrent de la Font del Sastre.

Se segueix pel repeu de la marjada del riu y entre camí voltat de bosc.

1 h. 15. Creu de pedra, en un petit serradet que atravessa’l camí. La creu es de ferro y senzilla, sobre un fust de pedra clavat en mig d’una mola, damunt de pedestal de grossos carreus. Aquesta creu fou reposada fa poc temps, després d’haver desaparegut l’anterior.

Riu Aigua de Valls amb l’anomenat pont del Guix al fons – Guixers – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras.

1 h. 20. Baixa a la esquerra’l torrent del Guix que s’atravessa per un pontarró.

El terrer es guixós y les marjades del riu son esquerdades y esllavíçades; el bosc que les cobreix les sosté en gran part amparant el curs del aigua. El llit del riu es ample y la corrent estesa. Bell aspecte de pics aguts y penyals enasprats.

Pontet del Guix sobre’l riu. Avui es impracticable; en resta sols una part. Son aspecte trencat y ruïnós y son ronec colorit li donen bell caracter pintoresc.

Continua seguint-se la vora del riu dominant-lo.

1 h. 25. S’atravessa’l torrent del Grau.

1 h. 30. Baixa a la esquerra’l torrent de Planella Greda.

1 h. 35. Clot de Cabanelles que cau a la part esquerra de la carretera.

L’antic camí ral anava a donar un gros revolt pera buscar el pas del Aiguadells. Avui’l salva pel pont de la carretera.

1 h. 40. (ks. 8-9 de la carretera). Pont sobre’l riu Aiguadevalls de quinze metres de llum. Té bons contraforts a cada extrem.—850 m. alt.

El riu forma a la dreta del pont un gran recolze. La direcció de N. a S. que porta desde son origen la cambia aquí, aturat pels contraforts del massis de Busa, torçent dret a ponent pera anar a buscar sa unió ab el Cardener.

Passat el pont el camí ral y la carretera se separen pera no tornar ja a unir-se fins al Pas del Aiguadora.

La nova carretera corre en avall del antic camí ral y va creuant el barranc de la Pera en el k. 10, el torrent de la Por en el k. 11, la Coma del Noguer en el k. 12 y el clot dels Abeuradors en el k. 13. Atravessa la divisòria del Aiguadevalls y del Aiguadora en el Serrat del Vancelló. Té 13 kilometres y mig de tirada desde Sant Llorenç a la Serradora den Garriga, a Llinàs, en son enforc ab la carretera de Berga per coll de Joet (Itinerari n.° 7)

L’antic cami ral un cop atravessat el riu s’enlaira sobtadament per la costa de La Pera, entre hermós bosc de pins.

Tot pujant se presenta una bella perspectiva del Pedraforca, ressorlint de darrera’l massis d’en Cija baix l’aspecte simulat de gegantesca fortalesa emmartelada.

Vall entre Berga i Sant Llorenç de Morunys amb cases d’un poble i el Pedraforca al fons – Data desconeguda – AFCEC Autor desconegut

2 h. 10. Font de la Pera, a la esquerra del camí a pocs minuts de distancia. Un corriol hi condueix. Està ben apariada; l’aigua es abundosa, fresca y bona.

La Pera; casa de pagès sobre un serradet y damunt d’una penya que li dona’l nom; Pera, pedra. Se dominen bellissims punts de vista, tant dret a la serra dels Bastets com vers al massis den Cija, les clotarades de l’Aiguadevalls, les fondalades de Guixés y La Corriu, el poblet de Montcau dalt de la serra
y un extens horitzó de mogudes ratlles dominat alterosament per la serra del Port o de la Bofia, destacant-se sota’l Cap de Querol la vila de Sant Llorenç.

Va serrejant-se.

2 h. 20. Càn Vancelló. —1000 m. alt — casa situada en una colladeta entre les vessants del
Aiguadevalls y del Aiguadora. Magnífic aspecte del seguit d’arestes retallades de la serra dels Bastets, ressortint airoses les puntes de Valielles y la pica aguda de la Viuda y dominant el conjunt la magestuosa serra de Busa.

Al dessota traspassa la carreterra la pròpia serra divisòria d’aigües.

Des de’l Vancelló el camí baixa entre bosc pels aiguavessos de l’Aiguadora.

Molí de Vancells (Bancells) – Guixers – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Can Vacells i Sant Pere del Vancell – La foto del Pep – 15/08/2025

2 h. 35. Càn Vancells —975 metres alt.— Casa antiga de gran aspecte situada en un cap de serrat. Te adjunta una capella dedicada al Patrocini de Sant Josep. Tenia forta renomenada la preciosa arbreda que envoltava la casa, composta de roures gegantescos de magestuosa planta. Ha sigut arrabassada y destruida tan interessant bellesa natural de la regió.

Se frueixen des de l’envolt de la casa interessants y llunyans punts de vista. Vers al nord se detalla l’accidentada vall de l’Aiguadora dominada per la grandiosa serra den Cija; en un replec de la vall s’hi ovira la iglesia de Llinàs mig amagada entre bosc y més apartada la iglesia de la Mata. Vers a migjorn l’Aiguadora s’engola dins ferestec engorjat. A la dreta dalt d’un serrat s’hi destaca la casa d’Espingart.

Continua ferma la baixada.

2 h. 50. S’atravessa l’Aiguadora per un vell pont palanca — 875 m. alt— prop de sa unió ab la copiosa rivera de Castellar.

Falta construir el pont de la carretera sobre’l riu.

2 h. 55. S’atravessa l’aigua de la Corva, brancal que baixa a unir-se a la rivera de Castellar.

Cavalls en un camí voltat de vegetació entre Berga i Sant Llorenç de Morunys – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

3 h. La Rivera, casa de pagès a l’esquerra, en un cap de serradet. Hi passava abans l’antic camí. Aleshores aquesta pagesia era un concorregut hostal en el que hi acostumaven a fer-hi parada els traginers, per trobar-se a la meitat aproximada de camí.

3 h. 15. Serradora den Garriga. Veïnat de cases ab magatzems y un hostal, aon pot trobar-s’hi bon aculliment, netedat y bon agrado.

El camí deixa la carretera que va dret a Coll de Joet y s’enlaira a l’esquerra pel faldar dret de la rivera de Castellar.

Paisatges de bosc.

Sant Serni de la Torre, prop de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys – Capolat – 1925 – FFS Josep Salvany i Blanch

3 h. 40. Sant Cerni, antiga iglesieta. Queda a la dreta dalt d’un serradet.

Segueix el camí pujant per la boscuria. A la part oposada de la vall s’esten l’ombrívola serra dels Tossals.

4 h. Càn Blanch, casa que’s deixa un xic enlairada a la dreta.

4 h. 10. S’atravessa el sot de Castellar, guanyant-se la marjada oposada.

Cases de Castellar del Riu amb arbres en primer terme – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Camí voltat de bosc i nevat al clot de Castellar del Riu – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

4 h. 15. Castellar del Riu. —1070 m. alt—poble d’una trentena de cases molt esgarriades, ab un cens de 100 habitants. Forma ajuntament ab Llinàs y Espinalvet ab un conjunt de 290 habitants.

La iglesia parroquial de Sant Vicents se troba un xic en amunt de la pintoresca clotada.

La pujada es va fent un xic accentuada, creuant el camí una preciosa baga de pins.

4 h. 50. Càn Rabeu. Hermos panorama de les aspres montanyes de Busa y dels Bastets, destacant-se al fons la magestuosa serra del Port del Comte.

5 h. Plà de Campllonch. Se destaca al mig del plà el magestuos Pí de les Tres Branques. S’atravessa el plà que s’esten de E. a O. uns dos kilometres per mig d’amplaria aproximadament. Abans estava cobert de bosc. En la part nord, enlairada sobre’l plà hi ha la casa de Campllonch; en la vessant de migjorn raja una rica font d’aigua de molta nomenada.

El Pi de les Tres Branques – Castellar de Riu – ca. 1905 – AFCEC Cèsar August Torras i Ferreri

El pi de les Tres Branques – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

Pi de les tres branques, que va morí abans del 1915 – Castellar del Riu – 1919  – FFS Josep Salvany i Blanch

Vista del gran pi de tres besses que s’aixeca al mig del pla de Campllong (Castellar del Riu, Berguedà). Al segle XVIII hom hi veié un símbol de la Santíssima Trinitat, al segle XIX fou considerat un símbol de la pàtria i cantat per molts poetes, entre els quals Jacint Verdaguer. Abans del 1915 morí, al 1987 fou considerat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya i els anys 2014 i 2016 atacs vandàlics van tallar branques amb moto-serra. (FFS Josep Salvany i Blanch)

El Pi de les Tres Branques – La foto del Pep – 08/12/2025

5 h. 5. Pí de les Tres Branques; arbre famós y gegantesc d’uns 30 metres d’alçaria per uns 7 de volt, propietat de la Unió Catalanista. (Vegis Bergadà, Volum V).

Pi de les Tres branques, en el centre de la planada, a l’enfront de la casa de Campllonch y al mig del camí ral que segueix dreta Sant Llorenç dels Piteus. Està ben emplaçat en lloch deliciós y poétich, rodejat de prats envellutats y de plançons d’arbreda de la grossa pinosa dallada de pòch temps. Abans, envoltat d’espessa boscuria, ressaltava més sa arrogant y ben tallada planta al contrast dels demés pins. Avuy un no’s fa càrrech de sa grandiositat fins que s’hi es ja ben aprop. Aquest arbre famós, tocat cent cops pels llamps, dels que’n du fondes y marcades senyals, s’alça arrogant y esbelt, formant tres tronchs regulars, rectes y uniformes, que arrenquen molt en avall de la ferma socalada, drets y espigats; resplendit brancatge s’extén ufanós pels costats, presentant elegant y extesa copa que projecta ampla y delitosa ombra. Té 30 m. d’alçaria per prop de 7 de volt, y’s necessiten tres homes agafats de les mans pera abraçar sa soca. Cedit generosament a l’«Unió Catalanista» per son proprietari y precedit d’un antich renom, pot considerar-se’l avuy com l’arbre de Guernica català, l’arbre sant de les llibertats de Catalunya. Déu li dó molts anys d’aguant pera ornament de la terra catalana y com a constant símbol de nostra regeneració patria. Dóna fe del respecte y renom que mereixia ja en temps passats el següent notable document, guardat en l’arxiu de la propera parròquia de Castellar del Riu: «Al devot cristià. Per tradició antiga se sab que I’Iltm. Sr. Fray Joseph de Mesquia, bisbe de Solsona, en 1746, concedí 40 dies de perdó resant tres Credos davant del Pi de les Tres branques, vestigi y figura del Misteri de la Santíssima Trinitat, principi y fi de nostre ser y bé. Lo mateix confirmà y a més anyadí 40 dies d’indulgencia resant, ab bona devoció, un Credo en memòria de la Sma. Trinitat, contemplant atentament l’obra visible del Pi y adorant la mà invisible que feu tal portento. Com diu l’Apòstol: «Invisibilia Dei perea quae facta sunt intellectu conspiciuntur.» Aixís ho he encontrat en lo Arxiu de esta Rectoria, y perquè fos mes expressiu he posat la figura del Pi, jo, Ramon Casals, Pbre. y Rector de Castellar del Riu». Informació publicada a la Guia itinerari Volum V: Bergadá, valls altes del Llobregat. (1905)

Pagès i carro amb cavalls al costat d’un pi de tres branques al pla de Campllong 1 – Entre 1900 i 1915 – AFCEC Autor desconegut

Pagès i carro amb cavalls al costat d’un pi de tres branques al pla de Campllong 2 – Entre 1900 i 1915 – AFCEC Autor desconegut

5 h. 10. Coll de la Creu de Campllonch. —1254 m. alt.— Senzilla creu de ferro en un costat. Bell punt de vista del plà. El coll uneix les montanyes de Coforp y Queralt ab les del Cogulló d’Estela. Domina bellament vers a llevant la dotada del riu Metge y la vall d’Espinalbet ovirant-se al lluny belles perspectives de montanyes. Forma la partió d’aigües del Llobregat pel Metge y de l’Aiguadora pel riu de Castellar.

Creuat el coll baixa el camí per la vall d’Espinalbet.

5 h. 15. Enforca a l’esquerra un camí que porta al Santuari de Corbera.

S’aixeca a la dreta a l’altra part de la naixenta vall, molt emboscada, un penyal d’aspecte molt marcat conegut ab el nom de Roca del Sanglar.

5 h. 20. Càn Noguer, al peu del camí. S’ovira a l’esquerra el santuari de Corbera, a poc més d’un quart de distància, al peu de retallada y aspra serra.

5 h. 30. Enforc ab un camí que va a Espinalbet y que’s deixa a l’esquerra.

5 h. 40. Casa de l’Alou. S’alça recta y enmurallada a la dreta la serra de Queralt, esqueixaladaen son cim, coronada en una de ses crestes pel grandiós Santuari de la Verge y en el més alt pel castell Bergada. Els aiguavessos encinglerats estàn recoberts per ufana pineda. La vessant oposada, esquerra de la vall, està dominada des de la Creu de Campllonch pel Cogulló d’Estela, que l’encapsala, el Roch del Huró, els cims dels Rasets, la retallada serra de Cabrera, el coll del Oreller y els cims de la Figuerassa. Esgraonatsota el coll del Oreller hi ha el poblet d’Espinalbet de pintoresc aspecte. Vers al fons el panorama es extens y grandiós, vist per dessobre d’un hermos engorjat de montanyes. Sobressurten airosament al fons el Montseny, Montserrat y Sant Llorenç de Munt.

Baixa’l camí sobtadament.

La riera de Metge a la font Negra prop de Berga – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

5 h. 55. Font Negre, prop del riu, sota’l camí. Es de les més riques dels envolts de Berga y brolla en abundosa dèu. Està molt ben apariada ab arbres, taules y pedrissos a son entorn y es un lloc afavorit de passeig dels bergadans.

Va enfonsant-se el camí. La vall s’estreny y les montanyes s’alcen espadades ab grans penyalars a cada costat.

6 h. 10. L’Estret -944 m. alt. —S’aixeca a la dreta el Gegant, penyal allancetat, de forma aguda y esprimatxada, destacat enfora del massis espadat dels penyalars. A son redos, en lloc arracerat al peu de la corrent del riu Metge, hi ha la fresca font de Mossèn Guiu, molt ben arreglada y molt concorreguda al estiu. Al costat del Gegant puja el camí de Queralt.

L’Estret i la font de Mossèn Guiu amb el Cogulló d’Estela al fons – Berga – ca 1890 – AFCEC Frederic Bordas i Altarriba

Font del Guiu o del Mossèn Guiu i Ponts de Queralt – Berga – ca 1920 – AFCEC Carles Fargas i Bonell

Espadats de penya gaire be verticals deixan tot just pas al riu, dreçats a banda y banda, rematats per esquerps trencalls de rares y capritxoses formes. El Metge corre adalerat al fons y’s retorç saltant frisós, deixant tot just pas per a’l camí obert sota el muradal de roca.

S’atravessa el riu per una palanca.

La vall s’obra seguidament ovirant-se ben prompte la ciutat de Berga.

6 h. 15. Se deixa a la dreta el camí que puja a Queralt per la part soleia.

Van trobant-se diverses fàbriques situades molt properes unes d’altres aprofitant la força del repetits saltants del riu.

6 h. 30. Berga.

😉

.

^{* Informació publicada a la Guia itinerari Volum V: Bergadá, valls altes del Llobregat. (1905)}

Berga, ciutat de 5.465 liab., a 721 m., altitut mitja, sobre’l nivell del mar, cap de partit, provincià de Barcelona, bisbat de Solsona, antiga capitalitat del Bergadà.

FONDES: Bergadana o de Queralt, SantAntoni, Orient.

POSADES: del Sol, casa Sora, ca la Toneta, can Ribot, can Pusquies. Preus d’hostatge, 4 y 5 pessetes diàries en les fondes; 3 y 4 en els hostals.

GUIES Y CAVALLERIES PERA EXCURSIONS: Joseph Fornell (a) Barraca, Ramon Cardo (a) Presumit, Pere Casellas (a) Peret de Graugés, y Joseph Solanas. Preu per diada, 7 ptes.

CORREUS Y LELEGRAFS: Plaça Cremada.

SERVEY DE CARRUATGES: a l’estació d’Olvan a totes les hores del tren. Preu, 50 cèntims de pesseta; a l’estaciò de La Baells, 50 cèntims de pesseta; a Vilada, Borredà, Alpens y Sant Quirse, a les 4 mati. Preus, 75 cèntims, 1’50, 2’50 y 3’50 ptes. respectivament; a L’Espunyola, a preu convencional.

Berga està hermosament situada en un replà de serra, entre les clotades de Metge, Fontullera y dels Molins, arracerada del nord per altes montanyes de formes enèrgiques y molt caracterisades, que fa que sien ben conegudes a grans distancies. La domina especialment l’arrogant serra de Queralt, damunt de la qual s’hi destaca’l santuari, y en son punt més alterós y enasprat els enderrochs de Castell Bergadà. Vers a ponent y mig-jorn frueix d’hermós y extens panorama de valls y montanyes, extenent-se la mirada dreta l’hermosa vall del Llobregat, y al lluny al Montseny, Montserrat y Sant Llorenç de Munt; dret a llevant té més properes les serres que s’aixequen a la banda esquerra del Llobregat. Al N. NO., vall amunt del Llobregat y pel trau de son aspre congost, s’ovira la carena pirenenca desde’l coll de Jou a les serres de Castellar.

Al SO. la serra de Noet separa sa vall y la Valldan de la d’Avià.

Se conta de l’excèntrich y sanguinari general comte d’Espanya, que havia concebut el propòsit d’arrasar la serra de Noet, empleant-hi’ls presidaris pera efectuar-ho.

Son districte municipal té un perímetre de 18 km. aproximadament. Confronta ab els municipis de la Valldan al N., ab el d’Avià a l’O., el d’Olvan a mig-jorn y el de La Baells a l’E.

La població’s divideix en quatre barris: Arrabal, carrer Major, Sant Pere y Canals.

Carrer de Berga amb un home, una tartana i un gos – Entre 1890 i 1919 – AFCEC Borràs

La major part dels carrers són costaruts y bastant estrets, y les places, de petites dimensions, exceptuant la de Viladomat, molt gran, aont hi ha establert el mercat. Les cases, en general, són altes, moltes d’elles ab venerable aspecte d’antigor, havent-n’hi algunes de molt grans y de marcat caràcter senyorial.

En la plaça de Viladomat hi ha alçat un modest monument a un bergadà llustre, el filosoph Mossèn Anton Comelles. Existeixen, a més d’aquesta plaça: la Cremada, avuy de la Constitució, aont hi ha l’iglesia parroquial de Santa Eulalia; la Casa de la Ciutat, les oficines de correus y el Casino del Canal; la de la Creu; la de les Fonts; la de Sant Joan y la del Forn, anomenada aixís per haver-hi existit el forn de pa del municipi.

Forma l’arteria principal de Berga un seguit de carrers, més o menys estrets y tortuosos, que comença pel del Roser, a l’extrem de la carretera de Solsona, arriba a la plaça de la Creu, torç de dret al carrer de Salagosa, puja pel carrer Major o de la Ciutat, molt ben empedrat, troba la plaça Cremada, y s’enfila d’alli, per la costaruda via de Canals, a l’antich portal de Santa Madalena.

Carrer de Berga, camí al santuari de Queralt – 1921 – AFCEC Carles Fargas i Bonell

Els carrers y travessies que aflueixen an aquesta gran artèria són tots ells en inclinat rampant.

En el carrer de la Ciutat hi ha’ls mellors cafès y principals establiments de comerç. Corre gaire bé paralel a n’aquest el carrer de Vals, un dels més importants de la ciutat.

Una ampla via, que passa fora muralles, uneix les diverses carreteres; puja per la plaça de Viladomat al collet de Santa Madalena, passa per sota’l castell, y baixa a unir les carreteres de Coforp y Solsona a l’extrem del carrer del Roser. Es un bon passeig de circunvalació. Tenen també nom de tals el de la Pau, brancal que uneix, en diagonal, la plaça de la Creu ab la carretera de Manresa; el passeig de la Canya y la Ronda de Moreta, que uneixen en revoltes les places de les Fonts y de Viladomat. No obstant, el passeig més concorregut pels bergadans es el de Pla Alemany, que porta a l’Hostal del Bou, ben arreglat ab pedriços y ombrejat ab corpulent y espès arbrat.

La riera de Metge a la font Negra prop de Berga – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Els voltants de Berga, molt pintoreschs, tenen abundoses y fresques fonts que són també llochs afavorits de passeig y esbarjo, no tant pels bergadans com pels forasters que en la ciutat estiuegen. Són fonts y setis predilectes: la d’en Lladó, la de Mossèn Guiu, la de Querot, la Font Negra, la dels Estudiants, la de Tagastet, la del Molí d’en Nin y d’altres més properes o més llunyanes, la major part ben arreglades.

El periòdich Lo Pide les Tres Branques enumera, en un de sos interessants números, les fonts que’s troben en els voltants de Berga a menys d’una hora de distancia, en la següent forma:

Anant per la carretera de Berga a Manresa: se troben a mà dretà les del Ros, Batlle, Farriols, Cirerer, Segadors, de la Pona, de l’Arç, de la Rompuda, Potis, Sant Elies, de l’Afrau, de càl Coix y de la Mosquera: a mà esquerra, les del Molí del Pla, de la Bassa, del Nelos, de la Siona. del Tela, de Lladó (Roca de Codines), Mas del Bosch, cal Garrós y la Bruguera.

Seguint el camí ral, o noves carreteres de Cardona y Coforp, se troben: a mà dreta, les dels Abeuradors, del Cassot, de l’Hostal del Bou, Fontcaldes, can Ballús.can Nucli o laTeula, Vinya del Casals, Vinya del Martin, Camps de Mas, Iluguets, Mas d’Huguets, La Guingueta, La Baells, Lladó:a mà esquerra, Caseta del Tutxú y Font Grossa. (Vegi-s alguna d’aquestes fonts, itin. 97.)

Prop del camí de Pedret se troben: a mà dreta, la de Sota Casa Pons, y a mà esquerra, les de Fontullera, cal Xero y les Teuleries. (Vegi-s itin. 23.)

Per la carretera de Borredà y camí de Serchs pot anar-se: a mà dreta, a lesfonts de la Serra, Tagastet y Recuyt, molt freqüentades, en especial la segona, de les mes concorregudes; a mà esquerra, les dels Terricers, Estudiants, Resta nyada (vegi-s itin. 12), Estanyclar (vegi-s itinerari 34), Roure, Mussolcra (vegi-s itin. 12), Tossa, Gall y Matxacot.

Font del Guiu – Camí amb un home i una mula – Berga – ca 1890 – AFCEC Frederic Bordas i Altarriba

Font del Guiu o del Mossèn Guiu i Ponts de Queralt – Berga – ca 1920 – AFCEC Carles Fargas i Bonell

Pel camí d’Espinalbet se va: a mà dreta, a les fonts de cal Conill o Garrell, de la Resclosa y del Molí del Baró: a mà esquerra, a la de cal Lluís Né, Mossèn Guiu, les Greixes, Nostra, Negra, Queralt y Querol. (Pera aquesta agrupació de fonts vegi-s itin. 5.)

Se troben més distanciade la Font Freda (vegi-s itin. 5), Comb, Espluga, Canal Escura, molt nomenada, Corbera (vegi-s itin. 6), les Planes, cal Deu (vegi-s itin. 14), Tagast (vegi-s itinerari 14), Ca (Rasos de Peguera, vegi-s itin. 18), Aucells (Rasos de Peguera) y Arrels (Rasos de Peguera).

Per la part de Les Garrigues y Estany s’hi troben les fonts del Pi (coll de l’Oreller, vegi-s itin. 16), Moixcres, Estany (vegi-s itin. 16), la Roca (Sota l’Estany), Vilaformiu (vegi-s itin. 12), Santa Marguerida (Casanova) y Santa Maria (Garrigues, vegi-s itin. 13) y la Roca (entre Merolla y cal Totxa).

Font a un carrer de Berga – Entre 1920 i 1925 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gaus

Les fonts públiques repartides per la ciutat són en gran nombre y s’assorteixen de distints manantials.

La població està, a les nits, molt ben aclarada per llum elèctrica, havent-hi bombetes incandescents en tots els carrers y grans focos d’arch voltaich en les principals vies y places.

Els mercats se celebren els diumenges y són molt concorreguts pels vehins comarcans.

Les fires tenen lloch el primer dissabte de Quaresma; el 22 de Setembre, dia de Sant Mateu; els dies 10 y 11 de Desembre, y el diumenge de Corpus, en que se celebra la fira dels Marxants.

Gegants i la Guita a la plaça de Sant Pere Berga plena de gent per la Patum – 1924 – AFCEC Josep Domènech i Sàbat

La festa major es el 10 de Desembre; més la festa més animada y característica es la que se celebra en les diades de Corpus, en la qual surt la tradicional-històrica Patum, comparsa la més important, en son genre, de Catalunya. Es d’origen antiquíssim y recorda les lluites dels bergadans contra’ls alàrbs en l’épóca de la reconquesta. Se coneixia antigament ab el nom de la Bulla y’s té ja coneixement de sa existència en temps del rey Don Joan l’Aimador de La gentilesa. Els bergadans y tots els comarcans de la rodalia hi senten gran entusiasme, y son recort els es inoblidable, per lluny que’s trobin de llur terra. Es dita popular y molt extesa que «el timbal de la Patum se sent fins a les Amériques». Encarna y resumeix en sos balls, passos y comparses tot el passat gloriós de la comarca.

En quatre dels dies de la vuitada de Corpus celebren la festa quiscun dels quatre barris de la ciutat.

Gegants i gent a un carrer de Berga a la Patum – 1924 – AFCEC Josep Domènech i Sàbat

Els casinos o societats de reunió y esbarjo són: el «Foment Regionalista», aon s’apleguen els que anteposen a tot ideal polítich el d’amor a nostra terra. Està situat en el carrer de la Ciutat y té un bon local, sales de cafè, conversa y lectura. En son estatge hi havia la redacció del periòdich Lo Pi de les Tres branques, publicació molt interessant, en là qual hi colaboraven molts distingits escriptors y que ha deixat malhauradament de publicar-se, sent d’esperar que torni a eixir novament millorada encara.

El «FomentCatòlich» compta ab més de 500 socis. Està molt ben instalat y té secció recreativa, ah teatre que funciona les festes, celebrant-se sovint vetllades literàries.

Són centres recreatius molt importants: el «Centre del Canal Industrial de Berga», el «Casino Bergadà», «Centre Comercial Industrial», «La Llodriga» y la «Bauma dels Encantats». Es molt original, la constitució y estatuts d’aquesta societat, instalada en la placa de Viladomat. Entre altres singularitats, hi ha la de que’ls socis s’arreglen y serveixen ells mateixos les consumacions. Per torn tenen nombrat son encarregat o administrador. No s’hi admeten tampoch nous socis.

Hi ha cafès molt concorreguts y de bon aspecte, com el del Negre y tres d’altres.

Adjunt al cafè del Negre hi ha’l teatre, capaç pera unes 500 persones.

Les orquestes de Berga són «La Constància», «La Alianza» y «La Union Bergadana». Les societats corals són el coro del «Foment Catòlich» y el de «La Union Bergadana», que té local propri, ab cafè.

Els periòdichs que avuy se publiquen són La Verdad y La Lucha.

La beneficencia està degudament atesa. A més de l’Hospital, sostingut per almoines y curtes rendes y cuidat per germanes carmelites, hi ha monges vetlladores de malalts, que van per les cases y que’s recomanen per son bon cuidado. Són de l’ordre de Carmelites descalces. Fou l’hospital fundat en 1290 pels cónsuls de la vila, en una casa comprada a la noble família de Prat, fundant hi també una capella adjunta, dedicada a Sant Bernabé. En 1726 se restaurà l’edifici, y en 1875 s’hi feren noves renovacions.

Hi ha ademés un asil de Germanetes dels Pobres, en el carrer de l’Unió, que té uns 25 asilats, y un Amparo de nenes órfanes a càrrech de religioses dominiques, fundat aquest per D.ª Teresa de Giblé y sostingut per les rendes que li llegà al morir D. Ramon Casals, qui li deixà tots sos bens, y per altres deixes y donatius.

La primera ensenyança està representada per les escoles municipals de la Mercè y de la Palma, pel col·legi del Dr. Saló, ab segona ensenyança, agregat a l’Institut de Lleyda, y pel novell Col·legi de Sant Jordi, dirigit pel reverent Mossèn Bonaventura Ribera, pbre. Abel poch temps que compta d’existencia ha adquirit una gran volada, y per son mètode y bona direcció honra a l’ensenyança catalana y a sos fundadors, protectors y mestres. Tant-de-bó’n tinguéssim establerts de parions en tots els pobles de Catalunya!

Se dóna ensenyança a noyes en l’escola municipal de la Mercè, tenint-ne també les monges Dominiques y les germanes Carmelites.

El climade Berga es sech, per sa situació enlairada al mig cayent de serra. L’hivern es fret y l’estiu molt temperat.

La boira que o bé’s recargola pels cims alterosos o bé s’ajaça pel fons de la vall del Llobregat, rarament envolcalla la ciutat. Sa situació a redós d’alt montanyam la resguarda dels vents forts de N. y NO. La temperatura mitja es de 13°, el promedi de la temperatura màxima es de 26° y el de la mínima 2°.

La salut es, en general, bona, y no predominen gairebé may les malalties infeccioses. Els bergadans són poch aficionats a moure-s de ciutat y no aimen l’expansió del camp, y a n’això serà degut, sens dubte, la preponderància del reuma y de les malalties nervioses y aplanament de forces.

Són moltes les famílies que hi estiuejen aprofitant la riquesa d’aigua de ses fonts, la suavitat de la temperatura, la sequedat de l’aire y’l bon tracte y amabilitat dels habitants.

Les produccions agrícoles del terme són especialment: forment, xeixa, blat-de-moro, fajol y patates. Les tardanies són molt importants. Les verdures de l’horta són riquíssimes y les fruites escullides. Les peres de Berga han gosat de molta nomenada, havent-sen conegut més de cent varietats de totes estacions de l’any, essent les més celebrades la pera de dos menes d’aigua y la de fulla de roure.

Els saltants del petit riu Metge y els del torrent saltironós dels Molins són aprofitadissims, utilisant llurs aigües diverses indústries, en especial molins fariners, dues fàbriques de filats y teixits y petites indústries.

Fàbrica de carbur a Berga – Entre 1900 i 1930 – AFCEC Guillem de Barnola

Són també en gran nombre els molins de xacolata, haventn’hi prop d’una dotzena establerts en els saltants dels torrents. Fóra portes hi ha la grandiosa fàbrica del Canal, y vora’l Llobregat la no menys grandiosa manufacturera dels carburs y l’important fàbrica del Riu.

A Berga existiren les primeres màquines de filar, que eren de fusta y se les coneixia ab el nom de bergadanes.

MONUMENTS. Iglesia parroquial de Santa Eulalia de Mérida, coneguda generalment per Sant Pere. Es relativament moderna, del 1677, y no ofereix particularitat esmentable. Està alçada en el lloch aont existia abans una capella al príncep dels Apòstols titulada Sant Pere de Cohorts. Té 32 beneficiats y residents y bona capella de música.

Iglesia parroquial de Sant Joan, en el lloch aont existia antigament el convent de la Mercè. Aquest convent fou fundat per Pere de Berga a principis del sigle XIII, sis anys després de l’instalació de l’ordre, instalant-s’hi quatre frares vinguts del convent de Barcelona. Hi prengué l’hàbit el comte Iluch de Mataplana. Més tart hi passaren els monjos del suprimit convent de Santa Magdalena y va pertànyer a l’ordre de Sant Joan de Jerusalem.

Interior de l’Església Sant Francesc de Berga – Entre 1878 i 1914 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

Convent de Sant Francesch. L’iglesia es molt espayosa y desembraçada, d’estil renaixement. Es de notar l’altar de Sant Antoni, que ostenta escuts senyorials de la casa fundadora. El convent serveix de quartel quan hi ha guarnició a Berga. Fou fundat en 1333 baix el patronat d’Alfons el Benigne. En 1725 se feu el nou convent y en 1729 s’inaugurà l’actual iglesia.

Capella de l’Oratori. Construïda modernament en el lloch que ocupava una petita capella o oratori, erigit en 1687, pera commemorar un fet prodigiós succehit en ocasió d’una plaga de llagosta que acotava la comarca de Berga.

Capella del Roser. Moderna y sense pretencions, situada a l’enfront de la carretera de Manresa. El Sant Crist del Roser se diu que’s d’un dels Viladomat.

Santa Magdalena. Existí prop de l’actual portal un convent d’aquest nom, de monges benetes. fundat per Pere de Berga, qui hi establí monges provinents del monastir de Sant Joan de les Abadesses. Els senyors de Merolla cediren al convent el feu del castell de Blancafort. Aquest convent se suprimí en el sigle XIV.

Grup de persones amb una verge en processó a Berga – 1920-05-24 – AFCEC Jaume Biosca i Juvé

Capella de la Pietat. Hi existí interinament l’iglesia parroquial al desaparèixer del castell aont estava y abans de fer-se l’actual.

Gremi dels Eloys. Posseeix un tambor y una bandera records d’una expedició feta a Alger contra’ls corsaris, en temps de l’emperador Carles V, per una companyia bergadana.

La Casa Consistorial o de la Ciutat, se troba a la plaça Cremada o de la Constitució.y es un edifici de pobre y mesquí aspecte y en molt mal estat de conservació, que no correspon a l’importancia de la població. Antigament era en la casa senyorial Asprer, carrer Major, actual «Centre Catòlich».

El Canal Industrial de Berga té la seva presa a Guardiola, a uns 20 km. de Berga, ab un desnivell d’uns 200 m. dividits en diversos salts. La presa es de 2.350 litres per segon, y porta un considerable caudal d’aigua destinada a l’industria.

Cases de Berga 1 – 1920 – AFCEC Carles Fargas i Bonell

NOTICIES HISTÒRIQUES. Vergium o Bergium, segons Baluci, era la capital dels Bergistans o Bergistanorum, y avuy es Berga.

Té per armes un escut en quatre quarters. En el primer y quart hi rumbegen les quatre barres catalanes; en el segon y tercer s’hi noten cinch llunes mimvantes.

S’ha volgut per alguns que fos l’antiga Athanagia (Porta difícil), emperò tal dita es mancada de fonaments veritables. Altres poblacions de Catalunya que s’atribueixen el propri origen poden encara millor remarcar la situació estratègica que denota l’indicat nom.

Prou honrós nom y origen té Berga en haver sigut capitalitat dels Bergistans.

Existeix la tradició fabulosa de que ocupava una extensió de 5 km. quadrats y que s’extenia fins a Avià. No s’han trobat vestigis que ho testifiquin. En l’època romana feu resistència a Escipió, qui la destruí en part al pendre-la. Tornà a sofrir el poble bergistà’l poder de Roma y fou novament reduït pel cònsul March Ponç Cató, qui manà degollar a tots els presoners que feu al penetrar dins la població, com a sever escarment. Els romans l’anomenaren Castrum Vergium, castell dels montanyesos, volent significar bergistà home de montanya. A Berga hi foren martiritzats els sants Quintilià, Màxim y Torcuat. Ocupà càrrechs a Roma’l bergistà Cayo Valeri Arabinus.

Quan l’invasió sarrahina en el sigle VIII, Berga fou presa y destruïda pels alarbs, y al cap de 87 anys fou represa per Lluís el Piadós a son pas pera Solsona. En 822 els sarrahins sitiaren novament Berga y sofriren una gran destroça al creuar l’Estret. (Vegi-s itin. 5.) A la mort de Guifré’l Pilós, comte de Barcelona, Berga y el Pago Bergistà passaren al fill d’aquell, Miró, comte de Cerdanya y del Conflent; anà més tard unida Berga al comtat de Besalú. En l’any 1000 hi feu Al-Mansur una irrupció, y en 1007 n’hi feu altra son successor Ab-el-Melich. En 1025 habità Berga, ab el títol de comte, Bernat, nét d’Oliva Cabreta. A la mort de son fill Guillem de Bergadà, molt conegut en el món de les lletres, tornà Berga y el pago Bergistà a unir-se al comtat de Cerdanya. En 1117 passà a la casa comtal de Barcelona en la persona de Ramon Berenguer III el Gran. En 1148 fou concedit son feu a Huch de Peguera per l’auxili que prestà a Ramon Berenguer el Sant en la conquesta de Tortosa. En 1190 la casa de Peguera succehí a la de Berga. En 1275 passà’l propri feu a la casa comtal de Pallars, y, per casament de Sibila de Pallars ab Huch de Mataplana, a la familia d’aquest últim. Huch de Mataplana feu una permuta de dominis ab Jaume II d’Aragó, y Berga passà a esser territori realench.

Començà llavors pera Berga l’época floreixent, obtenint son major esplendor en el regnat de Pere IV d’Aragó. En aquests temps estigué pres en la casa palau el rey Jaume de Mallorca, cunyat del rey En Pere. En la peste de 1347 Berga perdé les dues terceres parts de sa població. Pere IV li concedí molts drets y privilegis per l’ajuda que li prestà en la guerra contra Don Pere de Castella. En 1340 concedí també a l’allavors vila el senyoriu de la baronia de Guardiola. En 1365 comprà a dit rey el castell y terme de Blancafort, qui’l possehia desde la supressió del convent de monges benetes de Santa Magdalena. En 1391 el rey Don Joan I vengué a carta de gracia al comte de Foix, casat ab sa filla Joana, el feu de la vegueria de Berga, que rescatà en 1393. En aquests temps s’instituí la Patum.

En 1416 Alfons el Just visità la vila de Berga. Aquesta sofrí molt durant la guerra dels remenses. Cardona y la part alta del Bergadà estaven pera’l rey y sos aliats els remenses. Berga tractà de per manèixer neutral, més en 1468 el príncep Ferran hi posà seti, apoderant-se’n sense gran resistència. Els jueus s’establiren a Berga’l sigle XII o XIII, existint avuy encara’l barri dels jueus. La aljama estava establerta entre’l carrer de l’Hospital y les voltes d’en Pere Claris. La sinagoga’s trobava en el lloch aont avuy hi ha la presó, y adjunta la part de migjorn hi havia’l cementiri. En el sigle XIV s’instituhí’l Call nou. Expulsats els jueus y confiscats llurs béns a primers del sigle XV, la sinagoga fou cedida al Concell de Berga, essent convertida en iglesia de la congregació dels Xixells.

En els regnats de Felip II y Felip III sostingué Berga varies bregues ab els huguenots francesos, ja enviant expedicions contra d’ells, ja aguantant incursions llurs; essent assaltat per aquells, en 1581, el castell y saquejada l’iglesia parroquial que dins son recinte existia. Sostingué també fortes lluites ab els partidaris de Joan Cadell, qui mantingué’l territori en continua alarma en les llegendàries bregues entre nyerros y cadells.

En la guerra dels Segadors (1640) Berga segui la causa de Catalunya. El Concell de la vila feu en aquella epoca ús del dret d’encunyar moneda. També’ls carlins, en 1840, encunyaren mitges pessetes y peces de sis de calderilla. En 1652 Berga se someté a Felip IV, y en la continuació de la guerra abraçà’l partit dels castellans. En 1654 sofrí la milicia bergadana, afecta al govern de Madrid, una forta destroça a Bellver, en la Cerdanya. El príncep de Condé invadí’l Bergadà y atacà a Berga, que’s rendí després de forta, resistència. L’any següent (1655) les forces castellanes tornaren a entrar a Berga, fent-li sofrir un horrorós saqueig, com acostumaven a fer-ho seguidament aquelles odioses tropes en tot Catalunya. Tornaren a atacar-la’ls francesos, amparant-se’n després d’una violenta lluita, més ben prompte tornaren altra vegada’ls soldats castellans, y els francesos tingueren novament d’abandonar-la després d’una valenta resistència. Fou en aquella data que s’alçaren les muralles que resten actualment en el castell y part de la ciutat. Les milícies de Berga acompanyaren a Don Joan d’Austria en son atach a Solsona; reforços bergadans anaren en auxili de Sant Joan dels Piteus, y altres forces de la propria vila sofriren una completa destroça a l’anar a atacar als miquelets de Borredà. Acabada la guerra dels Segadors, tingué Berga de bregar molt de temps ab les partides de bandolers que deixà la lluita com a róssech.

Castell de Berga i el santuari de la Mare de Déu de Queralt, vista des del camí – 1900 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras

En la guerra de Successió Berga va declarar-se a favor de Felip V, renegant de la noble causa de la terra catalana, essent un dels caus més forts y ferms dels botiflers. Els bergadans feren grans sacrificis y sofriren grosses penalitats per aquell rey francès tant funest pera Catalunya. Sols de pas, y obligats per les circumstancies, acataren a voltes la soberania de Carles III d’Austria. Al lirmar-se en 1713 el tractat d’Utrech, el castell estava ocupat per les forces lleals a l’Arxiduch Carles; més la vila proclamà tot seguit al rey Felip, atacant els bergadans el castell ajudats pels somatents d’Avià, L’Espunyola, Serchs y La Nou. El somatent de La Portella tractà d’ajudar als lleals sitiats en el castell, però foren rebatuts per les forces majors dels bergadans y llurs auxiliars, y tingueren de retirar-se derrotats. Vingueren auxilis de Cerdanya als assetjadors, y les forces del castell tingueren de rendir-se. Quedà a Berga guarnició francesa y castellana pera amparar a la vila que havia renegat, desde un començ, de la causa catalana.Tota la montanya resistia encara la rebelió al nou rey Felip, y Berga so vegé bloquejada, sofrint molt ab motiu de sa desafecció. El 14 de Juny de 1714 varies partides combinades, a les ordres dels patriotes Armengol, Casanovas, Puig y Poal atacaren la vila. El combat fou encarniçat, tenint els assaltants de retirarse no sense haver cremat varies cases de la vila y de l’arrabal y distintes pagesies dels botiflers. Molt tingueren encara de patir els bergadàns en aquestes lluites, fins que sucombí Barcelona a les armes de l’odiàt Felip V. Aquest rey concedí als vehins de Berga, en paga de sa desafecció a la causa de Catalunya, molts de privilegis, entre altres l’exempció de quintes a perpetuitat, la condonació déls gastos soferts, pagats durant la guerra, l’ús d’armes y el malaguanyat títol de fldelissima a la vila.

El somatent de Berga assistí a la segona acció del Bruch, el 14 de Juny de 1808. En Pany 1811 s’instalà en el convent dels mercenaris la Junta Superior de Catalunya pera la defensa de la patria, montant-se en un edifici de darrera’l castell una fàbrica d’armes y pólvora y mestrança d’artilleria.

En la guerra dels set anys sovintejaren les accions entre carlins y lliberals pels voltants de Berga. En 1836 els carlins assaltaren la vila per sorpresa, essent rebatuts després de forta lluita; en 1837 sofrí un fort bloqueig de tres mesos, y, per fi, un nou y vigorós atach, tenint de sucumbir capitulant. Hi instalaren aleshores els carlins la Junta Central de Catalunya, montant-hi fàbriques d’armes y explosius, tallers de fundició y depósits de vestuari, ormetjos, etcètera. Hi governaren Urbistondo, Segarra y el sanguinari comte d’Espanya, qui cometé un sens nombre de barbaritats. Mort el comte d’Espanya, manà a Berga’l general Cabrera. En 1844 les forces isabelines d’Espartero y León s’apoderaren de Berga després d’un renyit combat ab les d’en Cabrera. En la guerra anomenada dels Matiners (1848) els carlins d’en Castells arribaren a entrar a la vila, tancant-se y defensant-se la guarnició en el quartel-convent de Sant Francesch. El còlera de 1854 castigà molt la població. En 1867 els sublevats lliberals manats per en Baldrich entraren pacíficament a Berga. En Juliol de 1872 les partides carlistes manades per en Castells, Murlans y Galceran entraren a la població, que abandonaren tot seguit després d’endur-se’n en penyora de la contribució alguns dels vehins principals. Més tard, en 26 de Marc següent, hi entraren les partides comanades per l’infant Don Alfons, Saballs y Miret. El sanguinari Saballs feu fusellar 68 voluntaris entre Serchs y Guardiola. Distints atachs y bloqueigs sofrí Berga durant la propria guerra, y un seti de quinze dies, efectuat pel gros de totes les faccions.

😉

Assecat de llonganisses a Berga – 1919-12-08 – AFCEC Arnau Izard i Llonch

😉

Automòbil a la carretera d’entrada a Berga – ca 1921 – AFCEC Carles Fargas i Bonell

😉

Berga amb un camp de conreu en primer terme – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

Berga, vista des del Castell – ca 1920 – AFCEC Carles Fargas i Bonell

😉

Carrer de Berga amb dos nens i una dona – ca 1890 – AFCEC Frederic Bordas i Altarriba

😉

Carrer de Berga amb nens – Entre 1890 i 1919 – AFCEC Borràs

😉

Carrer de Berga amb un home, una tartana i un gos – Entre 1890 i 1919 – AFCEC Borràs

😉

Carrer de Berga, camí al santuari de Queralt – 1921 – AFCEC Carles Fargas i Bonell

😉

Casa de Berga entre els pollancres – ca 1920 – AFCEC Carles Fargas i Bonell

😉

Cases de Berga 1 – 1920 – AFCEC Carles Fargas i Bonell

😉

Cases de Berga 2 – ca 1920 – AFCEC Carles Fargas i Bonell

😉

Cases de Berga amb la serra de Queralt al fons – ca 1920 – AFCEC Carles Fargas i Bonell

😉

Castell de Berga i el santuari de la Mare de Déu de Queralt, vista des del camí – 1900 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras

😉

Fàbrica de carbur a Berga – Entre 1900 i 1930 – AFCEC Guillem de Barnola

😉

Font a un carrer de Berga – Entre 1920 i 1925 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gaus

😉

Font del Guiu – Camí amb un home i una mula – Berga – ca 1890 – AFCEC Frederic Bordas i Altarriba

😉

Font del Guiu o del Mossèn Guiu i Ponts de Queralt – Berga – ca 1920 – AFCEC Carles Fargas i Bonell

😉

Gegants i gent a un carrer de Berga a la Patum – 1924 – AFCEC Josep Domènech i Sàbat

😉

Gegants i la Guita a la plaça de Sant Pere Berga plena de gent per la Patum – 1924 – AFCEC Josep Domènech i Sàbat

😉

Grup assegut a unes escales menjant botifarra a Berga – ca 1921 – AFCEC Carles Fargas i Bonell

😉

Grup de gent al mercat i el Santuari de Queralt – Berga – Entre 1912 i 1928 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

Grup de persones amb una verge en processó a Berga – 1920-05-24 – AFCEC Jaume Biosca i Juvé

😉

Home caminant per un carrer de Berga – 1920-05-24 – AFCEC Jaume Biosca i Juvé

😉

Interior de l’Església Sant Francesc de Berga – Entre 1878 i 1914 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

Interior del santuari de Queralt – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs

😉

Interior d’una església de Berga – Entre 1878 i 1914 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespin

😉

Interior d’una església de Berga – Entre 1878 i 1914 – AFCEC Gabriel Roig i Font

😉

La verge del santuari de Queralt – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs

😉

Paisatge de Berga – 1919-12-08 – AFCEC Arnau Izard i Llonch

😉

Panoràmica de la ciutat de Berga – 1919-12-08 – AFCEC Arnau Izard i Llonch

😉

Poble de Berga – 1920-05-24 – AFCEC Jaume Biosca i Juvé

😉

Santuari de la Mare de Déu de Queralt – Berga – Entre 1882 i 1929 – AFCEC Autor desconegut

😉

Un home assegut en un pati amb arcs – Entre 1890 i 1919 – AFCEC Borràs

😉

Verge a l’interior del santuari de la Mare de Déu de Queralt – Berga – Entre 1878 i 1914 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

😉

Verge de la Llet al santuari de Querat – Berga – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs

😉

Vista del castell de Berga – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs

😉

Vista general de Berga 1 – 1919-12-08 – AFCEC Arnau Izard i Llonch

😉

Vista general de Berga 2 – 1919-12-08 – AFCEC Arnau Izard i Llonch

😉

Vista general del Santuari de Queralt – Berga – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

😉

Els gegants de Berga – 2025 IA

😉

Camí de Berga a Sant Llorenç de Morunys

😉

Camí enmig d’un bosc entre Berga i Sant Llorenç de Morunys amb cases al fons – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

Cavalls en un camí voltat de vegetació entre Berga i Sant Llorenç de Morunys – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

Paisatge amb el pla de Busa des d’un camí cap a Berga – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

Paisatge amb un home en un camí enmig d’un bosc entre Berga i Sant Llorenç de Morunys – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

Paisatge d’una vall entre Berga i Sant Llorenç de Morunys – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

Paisatge entre Sant Llorenç de Morunys i Berga – ca 1907 – AFCEC Juli Vintró i Casallachs

😉

Vall entre Berga i Sant Llorenç de Morunys amb cases d’un poble i el Pedraforca al fons – Data desconeguda – AFCEC Autor desconegut

😉