ITINERARI N.° 83 – De Sant Llorenç al Pont Cabradíç, per Vilacireres y Molí den Güell

Itinerari número 83, “De Sant Llorenç al Pont Cabradíç, per Vilacireres y Molí den Güell“, en el capítol “V COMARCA ALTA – COSTAT DE LLEVANT“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 316 a la 316.

Aquest itinerari, “De Sant Llorenç al Pont Cabradíç, per Vilacireres y Molí den Güell“, és una “variant dels itineraris anteriors. Se guanya el Pont per la part superior dels engorjats. Pot anar-se en cavalleria fins al Molí den Güell. Del molí den Güell al Pont Cabradiç no hi ha senyal de camí y es trajecte que sols pot esser feta per gent avesada a trescar per les penyes“. Es pot fer en 5 hores 15 minuts.

Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts, es poden trobar als mapes i hi ha rutes publicades que passen per aquests indrets.

La part més destacada d’aquest itinerari és el Pont Cabradís o Pont Quebradís, un túnel natural de roca d’uns 60 metres de llarg per on passa el riu Aigua de Valls, descrit esplèndidament i amb tot detall per Cèsar August Torras. Per arribar-hi, cal fer una mica d’excursionista explorador i enfilar-se cap a l’Espai Natural Protegit de la Serra del Verd, entre el Berguedà i el Solsonès. La ruta comença a un quart d’hora en cotxe de l’ermita de Sant Esteve de Sisquer, on una pista asfaltada porta fins a una petita presa hidràulica amb aparcament i un cartell informatiu.

És una via de muntanya, si es vol fer s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar. Recordeu que “del molí den Güell al Pont Cabradiç no hi ha senyal de camí y es trajecte que sols pot esser feta per gent avesada a trescar per les penyes“, i actualment continua d’aquesta manera.

A peu o en cotxe recuperar aquest itinerari és una bona excusa per visitar Sant Llorenç de Morunys i per fer l’excursió al Pont Cabradís.

Vista parcial de Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Caramelles a cavall per un carrer de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1925 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs

Vista general de Sant Llorenç de Morunys 2 – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

ITINERARI N.° 83 – De Sant Llorenç al Pont Cabradíç, per Vilacireres y Molí den Güell

5 h. 15. Variant dels itineraris anteriors. Se guanya el Pont per la part superior dels engorjats. Pot anar-se en cavalleria fins al Molí den Güell.

Del molí den Güell al Pont Cabradiç no hi ha senyal de camí y es trajecte que sols pot esser feta per gent avesada a trescar per les penyes.

Se segueix des de Sant Llorenç el camí de Gósol marcat en l’itinerari n.° 74.

Portal de Sant Lleïr de Casabella – La Coma i la Pedra – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch

Can Blanch – Vilacireres 2 – Gòsol – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Can Blanch – Vilacireres 1 – Gòsol – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

3 h. 20. Càn Blanch.

Se deixa enlairat el camí de Gósol a l’esquerra y’s baixa seguidament pel davallant de la serra dominant el curs de
l’Aiguadevalls.

Casa de la Collada. Continua 1a baixada fins a trobar el riu.

4 h. 15. Molí den Güell. Se segueix l’itin. n.° 81 en sentit invers.

Pont i Molí d’En Güell – Gósol – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

5h. 15. Pont Cabadrís.

😉

Congost de l’aigua de Valls amb uns homes en primer terme – Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Escala de mà, de fusta, per aon té de pujar-se quan el riu ve revingut, seguintse un estret viarany en el que’ls espessos matolls amaguen lo rost del terrer.

L’aigua de Valls des de pont Cabredís – Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Torrent fondo que s’atravessa al peu de son desguaç en l’Aigua de Valls. Lloc, verament encisador. El torrent baixa entre parets de penya, sota un sostre de boixos y mates contrastant l’aspresa de colorit de les roques ab la exuberant verdor de la vegetació. Claps de claror foradant la volta donen vesllums platejats a l’aigua que s’ofereix en altres llocs llindants fosca y ennegrida. El fons pregó se presenta misteriós y en tenebres; es el nomenat Clot del Infern que s’origina en el replec de llisos de penya, gaire bé verticals y acanalats. Es forços escalar un ferm de roca pera guanyar la vora oposada del torrent. En la part contraria del riu cau feréstega la canal enxorrencada y estimbada del Sauquer. Des de aquí el mal dreçat corriol continua per ben dolents passants enfilant-se sovint sobre’l curs de l’aigua per damunt del massís de roca, endintsant-se en l’aspror espessa de la brossa alta y atapeïda que tapa tot l’csguard; la vall revolta presentant nous y variats aspectes de les altes muralles de penyes que l’envolten y la encreuen, oferint algunes d’elles original aspecte.

Un alt mogot de punxaguda forma s’alça eriçat, solter, a la part oposada de la vall.

Congost de l’aigua de Valls des de Can Segarra – Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Pont Cabradíç. Se surt damunt del pont sense donar-se compte de que un s’hi trobi. Tota la volta d’aquest està coberta de vegetació y arbreda y fa l’efecte d’un gran replà entre parets de penya. No obstant per dessota hi corre’l riu. Aquest replà de sobre’l pont te uns 35 metres de llargaria per 18 a 20 d’amplaria; l’alçaria sobre el riu es també de 35 metres. Per a baixar a la boca del pont per la part de l’entrada de l’aigua, calen cordes sino’s vol esposarse al perill molt segur de despenyarse. A la part de sortida de l’aigua ja es més possible baixar-hi, per la part dreta del riu. Al arribar al fons sorprèn verament aquesta bellesa natural. L’alçada del pont es de 35 metres, més la boca en medirà ben bé una vintena. Forma un gran arc apuntat de forma irregular, com una gran foradada, a qual fons s’hi veu la llum de la part oposada. En tot lo llarg de l’ampla volta hi baixen com ornament grandioses estalactites, algunes de formes capritxoses y vistoses, caient grans raigs d’aigua en distints indrets y en plena volta. L’aigua passa de part a part y en alguns llocs ben fonda, de forma que no es pot recorre l’ampla foradada sense fi cars e dins de l’aigua. La boca del pont està, tant en sa part superior com en les parets dels costats, rublerta d’esplèndida vegetació. La vista des de dins a fora es també força bonica. L’engorjat del riu entre tallats de penya continua força en avall. La tosca ha soldat completament l’ampla volta d’aquest amagat pont natural. ¿Seria aquest format per dos grans penyes mogudes per l’aigua y per ella esllavissades que s’encreuerian sobre’l riu soldant-se després ab la tosca y furgantse la corrent de l’aigua el pas per dessota o be seria una gran caverna per la qual el riu s’obriria pas constituint per tant un veritable pont natural? Sia lo que’s vulga es una bellesa natural importantíssima.