ITINERARI N.° 84 – De Llinàs al Pont Cabradíç

Itinerari número 84, “De Llinàs al Pont Cabradíç“, en el capítol “V COMARCA ALTA – COSTAT DE LLEVANT“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 316 a la 316.

Aquest itinerari, “De Llinàs al Pont Cabradíç“, és “pot fer se en cavavalleria fins al Molí de La Corriu. Bonic itinerari per a combinar ab els anteriors“. Es pot fer en 3 hores 30 minuts.

Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts, es poden trobar als mapes i hi ha rutes publicades que passen per aquests indrets.

La part més destacada d’aquest itinerari és el Pont Cabradís o Pont Quebradís, un túnel natural de roca d’uns 60 metres de llarg per on passa el riu Aigua de Valls, descrit esplèndidament i amb tot detall per Cèsar August Torras. Per arribar-hi, cal fer una mica d’excursionista explorador i enfilar-se cap a l’Espai Natural Protegit de la Serra del Verd, entre el Berguedà i el Solsonès. La ruta comença a un quart d’hora en cotxe de l’ermita de Sant Esteve de Sisquer, on una pista asfaltada porta fins a una petita presa hidràulica amb aparcament i un cartell informatiu.

És una via de muntanya, si es vol fer s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar.

A peu o en cotxe recuperar aquest itinerari és una bona excusa per visitar Llinars, els seus voltants, i per fer l’excursió al Pont Cabradís.

Vista des de lluny Llinars de l’Aiguadora – Castellar del Riu – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera

Parròquia de Llinars de l’Aiguadora – Castellar de Riu – 1930 – AFCEC EMC – Lluís Bonet i Garí

Cal Jaques de Llinars de l’Aiguadora – Castellar de Riu – Postal Todocolección

Can Jaques a Llinars – Castellar del Riu – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

Can Jaques entre els arbres a Llinars – Castellar del Riu – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

Can Jaques i la parròquia de Llinars – Castellar del Riu – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

ITINERARI N.° 84 – De Llinàs al Pont Cabradíç

3 h. 30. Pot fer se en cavavalleria fins al Molí de La Corriu. Bonic itinerari per a combinar ab els anteriors.

Prenent com a punt de sortida càn Jaques de Llinàs se remunta l’Aiguadora.

5 m. S’atravessa el riu y se segueix pel clot de una torrenterra que baixa del indret de Sisquer.

Bonica fondalada ombrejada d’arbreda y rica en fonts.

20 m. Comença la ferma pujada pel bosc.

1 h. Sisquer (itin. n.° 79).

Església de Sant Esteve de Sisquer i la muntanya de Busa vistos des del camí de Montcalb – 1893-05-23 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras

Sant Esteve de Sisquer – La foto del Pep – 25/05/2024

Església i rectoria de Sant Esteve de Sisquer – Guixers – ca 1927 – AFCEC EMC Antoni Arderiu i Pasqual

El camí s’enlaira per la vessant de la serra.

1 h. 10. Se perd de vista la iglesia de Sisquer y’s recorre l’emboscada aresta de la montanya.

1 h. 20. Cap de serrat. El camí baixa fortament sempre entre espessor de bosc y en vistes del plà de Sanromà.

L’església de Sant Pere de Montcalb – Guixers – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Església i rectoria de Montcalp i Cal Barb a la dreta – Guixers – ca 1927 – AFCEC EMC Antoni Arderiu i Pasqual

1 h. 35. Plà de Sanromà, rasos d’herbei y camps de conreu. Veïnat de cases escampades pertanyents al terme parroquial de Sisquer. S’ovira encimat el poble de Montcaup, oferint pintoresc cop de vista. S’estenen arreu pel circuit de les vessants ufanoses bagues de pins que donen severitat a la entonació dels paisatges.

1 h. 45. Creuat el plà el camí baixa seguidament dominant l’engorjat de l’Aiguadevalls y l’espadat dessota del que s’hi amaga el Gorg de l’Olla.

El molí de la Corriu a la riba de l’aigua de Valls – Guixers – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Molí vora el riu Aiguadevalls de Corriu – Guixers – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

2 h. 10. Molí de La Corriu.

Del molí de La Corriu se segueix l’itinerari n.° 81.

L’aigua de Valls des del pont del molí de la Corriu – Guixers – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Buma de Can Sagarra, d’una roca prop de Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

3 h. 30. Pont Cabradís.

😉

Congost de l’aigua de Valls amb uns homes en primer terme – Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Escala de mà, de fusta, per aon té de pujar-se quan el riu ve revingut, seguintse un estret viarany en el que’ls espessos matolls amaguen lo rost del terrer.

L’aigua de Valls des de pont Cabredís – Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Torrent fondo que s’atravessa al peu de son desguaç en l’Aigua de Valls. Lloc, verament encisador. El torrent baixa entre parets de penya, sota un sostre de boixos y mates contrastant l’aspresa de colorit de les roques ab la exuberant verdor de la vegetació. Claps de claror foradant la volta donen vesllums platejats a l’aigua que s’ofereix en altres llocs llindants fosca y ennegrida. El fons pregó se presenta misteriós y en tenebres; es el nomenat Clot del Infern que s’origina en el replec de llisos de penya, gaire bé verticals y acanalats. Es forços escalar un ferm de roca pera guanyar la vora oposada del torrent. En la part contraria del riu cau feréstega la canal enxorrencada y estimbada del Sauquer. Des de aquí el mal dreçat corriol continua per ben dolents passants enfilant-se sovint sobre’l curs de l’aigua per damunt del massís de roca, endintsant-se en l’aspror espessa de la brossa alta y atapeïda que tapa tot l’csguard; la vall revolta presentant nous y variats aspectes de les altes muralles de penyes que l’envolten y la encreuen, oferint algunes d’elles original aspecte.

Un alt mogot de punxaguda forma s’alça eriçat, solter, a la part oposada de la vall.

Congost de l’aigua de Valls des de Can Segarra – Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Pont Cabradíç. Se surt damunt del pont sense donar-se compte de que un s’hi trobi. Tota la volta d’aquest està coberta de vegetació y arbreda y fa l’efecte d’un gran replà entre parets de penya. No obstant per dessota hi corre’l riu. Aquest replà de sobre’l pont te uns 35 metres de llargaria per 18 a 20 d’amplaria; l’alçaria sobre el riu es també de 35 metres. Per a baixar a la boca del pont per la part de l’entrada de l’aigua, calen cordes sino’s vol esposarse al perill molt segur de despenyarse. A la part de sortida de l’aigua ja es més possible baixar-hi, per la part dreta del riu. Al arribar al fons sorprèn verament aquesta bellesa natural. L’alçada del pont es de 35 metres, més la boca en medirà ben bé una vintena. Forma un gran arc apuntat de forma irregular, com una gran foradada, a qual fons s’hi veu la llum de la part oposada. En tot lo llarg de l’ampla volta hi baixen com ornament grandioses estalactites, algunes de formes capritxoses y vistoses, caient grans raigs d’aigua en distints indrets y en plena volta. L’aigua passa de part a part y en alguns llocs ben fonda, de forma que no es pot recorre l’ampla foradada sense fi cars e dins de l’aigua. La boca del pont està, tant en sa part superior com en les parets dels costats, rublerta d’esplèndida vegetació. La vista des de dins a fora es també força bonica. L’engorjat del riu entre tallats de penya continua força en avall. La tosca ha soldat completament l’ampla volta d’aquest amagat pont natural. ¿Seria aquest format per dos grans penyes mogudes per l’aigua y per ella esllavissades que s’encreuerian sobre’l riu soldant-se després ab la tosca y furgantse la corrent de l’aigua el pas per dessota o be seria una gran caverna per la qual el riu s’obriria pas constituint per tant un veritable pont natural? Sia lo que’s vulga es una bellesa natural importantíssima.