ITINERARI N.° 86 – De Gósol a Bagà

Itinerari número 86,De Gósol a Bagà“, en el capítol “V COMARCA ALTA – COSTAT DE LLEVANTTORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 319 a la 322.
Aquest itinerari, “De Gósol a Bagà“, és una “Bonica excursió de montanya molt recomanable. Notables belleses naturals.“. Es pot fer en 6 hores.

Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts, es poden trobar als mapes i hi ha rutes publicades que passen per aquests indrets.

És una via de muntanya, per ser feta a peu, si es vol fer s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar.

Recuperar aquest itinerari, d’una tirada o fet a trams més petits a peu o en cotxe, és una bona excusa visitar Gósol, Bagà, gaudir de les vistes del Pedraforca i de la part central del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Sortida del poble de Gòsol amb masia i al fons la Serra del Cadí nevada – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

La plaça de la vila de Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

El Pedraforca nevat des del camí de Coll de Molà (Molar) – Gósol – Entre 1910 i 1930 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

ITINERARI N.° 86 – De Gósol a Bagà

6 h. Bonica excursió de montanya molt recomanable. Notables belleses naturals.

Se surt de la plaça de Gósol per un carrer que va en direcció Nord. Deixant el poble enrera’l camí s’enfila tot seguit per costa dolenta y pedregosa dominant-se ben prest la vall de Gósol y bona part del curs del Aiguadevalls, estant tancat el circuit per altes montanyes. A la dreta s’alcen els enaspralls avançats del Pedraforca.

Font Terrers de Gósol – Wikiloc

40 m. Coll de Font Tarrés (Font Terrers), 1675 m. alt. —Limit entre la comarca del Cardener y l’Urgellet.

Està obert en la aresta de serra que separa les aigües del Lavansa, afluent del Segre, de les del Aiguadevalls, tributari del Cardener. Aquesta serra es derivació del Pedraforca y corre en direcció a ponent dret al Tossal de Castell de Termes que s’alça al costat occidental del coll, baixa d’allí al coll de Josa —1690 m. alt,— corre a la collada de les Tosses, s’alça novament en la montanya dels Clotarons, torç a mig-jorn en la cinglera de Costafreda baixant a coll de Mola, —1845 metres alt – y clot de Carboners pera tornar a pujar al Portell del Os y Prat de les Fustes, alçant-se en el turó de Prat Naviral o Cap de Verd a 2280 m. alt. — Del Cap de Verd surt una derivació vers al coll de Belitres, puig de Prat d’Aubes y Cap d’Urdet, formant el massis de la montanya de les Comes; el nervi general, baixa al coll de Port del Comte — 1694 m. alt pera anar a enlairar-se en son punt culminant en la Tossa Pelada y Padró dels Quatre Batlles a 2386 m. alt.

Es molt interessant el panorama que captiva la mirada, desde’l coll de Font Tarrés. Al Nord se redreça sempre alterosa, cantalluda, ab energies tons, pelada y aspra, magestuosa y farrenya, l’esqueixalada Serra de Cadí, endinsant sa gegantesca testa en la puresa d’un cel blau y trasparent, acaronada sovint per les manyagoses boires; s’avança de son massis el Cadinell, destacat del coll de Jovell, formant un enterc avant mur, obrint-se al fons la solitaria y trista vall de Cerneda, originaria del Lavansa, enclotada entre ferestec montanyam. A llevant s’ofereixen al resguard els trencalls avançats del Pedraforca, ab tot l’aspecte d’una naturalesa en ruïnes, d’un massis enorme desballestat per una brega titànica, desolat y erm. A ponent darrera la frescal y alterosa serra del Verd que tanca per aquell indret la verda y hermosa vall de Gósol ressurt la extensa carenada del colosal massis de la serra de La Bofia o de Port del Comte. A mig-jorn els espais son dilatadissims; la colosal serra den Cija s’avança superba estrenyent la vall; entre ella y’l coll de Gósol s’obre’l pregon entall de la gorja del Aiguadevalls, sota de la placida vall, coberta de conreus, arbres y prats, ab escampall de caseriu; més al fons s’ovira, enllà del engorjat, l’original montanya de Busa, atimbalada, de caíents dretes y estimbades, ab son eriçall davanter enrastallat y agut format per la serra dels Bastets; més al S.O. s’alçen les típiques Roques de La Mola y cingles de Lord; montanyes y més montanyes apareixen en zumzades en l’horitzó.

La font que dona nom al coll neix en el cim de la collada, en un prat verdós, de cara a tramontana, donant l’aigua al afluent del Segre.

Es popular la tradició de que a Font Tarrés hi ha enterrada una pell de bou plena d’unses d’or y de que tots quants a la nit (perque aquestes coses sols de nit poden fer-se) han provat d’anar-la a treure han tingut de fugir espaordits, perque al socavar la terra apareixen esperits fantàstics y malignes.

Segons la dita del poble per aquests varals no hi corren sols els isarts, hi corren també les bruixes que tenen sos caus imaginaris en el Pedraforca.

Desde Font Tarrés se dona un revolt vers a llevant.

45 m. Baixa a ma dreta la coma dels Caners que prové de la collada dels Teulers, lloc indicat pera pujar al Pedraforca. (Vegis itin. n.° 93).

Puja’l camí tot faldejant grenys en direcció al Nord.

55 m. Cap de la Portella, — 780 m. alt— entre grenys aspres, eriçats y cantelluts.

Se va faldejant per dolents passants.

1 h. Serrat de la Salve, — 1740 m. alt— d’aon se domina a tot pler la deserta vall de Cerneda, desamparada d’arbres y escassa de vegetació, vall tancada per les caients abruptes de la Costa Cabirolera, de la collada del Collell y del plà de les Bassotes. En el fons de la sotalada s’hi ovira’l petit santuari de Santa Maria de la Llosa.

Se revolta per dolent terrer esllavissat. L’arrossec de les aigües esborra sovint el camí barrant el pas. Les cavalleries tenen aleshores de fer grans marrades dret al fons de la vall, tornant a remuntar-la pera evitar els mals passants y’l perill d’estimbar-se.

1 h. 10. Font de La Roca, d’aigua fredissima. Neix en un recolze del camí dessota un xorrec y damunt de tremenda esllavissada. Raja dels esqueis d’un penyalar recobert d’eura y de molsa.

Va faldejant-se la part superior de la vall de Cerneda per enxorrencada vessant.

Vista del Pedraforca des del Collell – Saldes – 1919 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

1 h. 30. El Collell, — 1800 m. alt,— ampla collada estesa de pasturatges. Dona aigües al Llobregat per la vall del Gresolet y al Segre per la vall de Cerneda. Limit entre’l Bergadà y l’Urgellet.

Desde’l Clollell un corriol baixa a la preciosa vall del Gresolet y pels estrets de Meronta y de Lluria va a Gisclareny y a Bagà. Es una excursió verament interessant, variant de la que’ns ocupa. Del Collell a Baga s’hi esmercen més de cinc hores. (Vegis Bergadà Vol. V).

Va planejant-se en direcció al NNE. per glebatges y rasos de pastura.

1 h. 40. Plà de les Bassotes, — 1890 m. alt— en el llom de la collada. Les basses d’aigua que li donen nom tenèn sempre més o menys aigua y serveixen al estiu pera la abeurada del bestiar.

Desde les Bassotes se puja en direcció al Nord a la serra de Cadí y Bellver pel coll de Prat d’Aguiló. (Itin. n.° 88).

Se va faldejant per terrer englebat y pels faldars de la Serra Pedregosa, tenint a la dreta’ls aspres caients de la vall del Gresolet, sobressortint arreu rocaters enasprats. El Pedraforca presenta son costat Nord del tot estimbat, ab una renglera colossal d’enasprats marlets.

2 h. 5. Coll del Torn obert en un serrat d’aspres rocaters, estimbats pel costat de la vall del Gresolet.

Font Cerdana – Saldes – Mostra fonts

2 h. 15. Font Cerdana, molt fresca, en l’enforc dels camins de Baga a Bellver. Indicat lloc de reposada, en el trajecte.

De la Font Cerdana a Bagà (Vegis pera major detalls Volum V. Bergadà.)

Se deixa a la esquerra’l camí de Cerdanya (Itin. n.° 87) y’s pren el de la dreta que baixa en direcció ENE.

2 h. 35. Les Costes de Roset, casa de pagès solitaria, unic punt de refugi desde Gósol en tota la extensió del camí.

Continua ferma la baixada.

El Pedraforca des del coll de Bauma – Gisclareny – 1920 – AFCEC Ignasi Canals i Tarrats

Pedraforca des de el coll de Bauma 1550 m – Gisclareny – Entre 1924 i 1932 – AFCEC Antoni Miralda Espinal

2 h. 50. Coll de Bauma, — 1550 m. alt— Queda un xic enlairat a la dreta del camí. Del coll n’arrenca un camí que per la hermosa espessedat del bosc baixa en tres quarts d’hora al Santuari de Gresolet.

S’obre’l coll de Bauma entre les vessants del Gresolet y del Bastareny.

Se segueix el rampant de serra que mira al nord.

Camí del Gresolet a Bagà per el coll de Bauma i coll de la Vena – Gisclareny – Entre 1924 i 1932 – AFCEC Antoni Miralda Espinal

Al coll de la Bena amb el Pedraforca al fons – Gisclareny – 1905 – AFCEC Cèsar August Torras

8 h. 25. Coll de la Vena, (Coll de la Bena) — 1435 m. alt— entre les caients del Bastareny y del riu de Saldés. Se deixa a la dreta.

3 h. 30. Font vella, ombrejada per un arbre sapat, d’extensa brancada.

Se baixa fortament.

Casa de Murcurols – Gisclareny – 1922 – AFCEC Ignasi Canals i Tarrats

La casa de Murcurols – Gisclareny – 1922 – AFCEC Ignasi Canals i Tarrats

Vista general de Murcarols – Gisclareny – 1913 –

3 h. 55. Casa de Murcarols.

4 h. 5. Ferma baixada pel clot de Murcarols.

Hermos saltant de Murcarols

4 h. 20. S’atravessa el torrent de la Boixassa.

4 h. 25. Montmell. S’atravessa el torrent de Murcarols.

Canal de la Serradora a poca distància de les fonts del riu Bastar

Salt d’aigua a les fonts del Bastareny – Gisclareny – 1922 – AFCEC Ignasi Canals i Tarrats

Un home a les fonts del Bastareny – Gisclareny – Entre 1889 i 1916 – AFCEC Autor desconegut

4 h. 30. Fonts del Bastareny. Esplèndida bellesa natural — 968 m. alt.

Se segueix tot de plà la vora dreta de la reclosa y tortuosa vall del Bastareny.

4 h. 40. Bullidor de Sant Esteve, en el fons del riu. Altra notable curiositat natural.

Molí del Puig – Gisclareny – 1905 – AFCEC EMC Cèsar August Torras

Molí del Puig – Gisclareny – Entre 1890 i 1936 – AFCEC EMC Autor desconegut

Pont del Molí del Puig – Gisclareny – Entre 1890 i 1936 – AFCEC EMC Autor desconegut

4 h. 50. S’atravessa el Bastareny per un pontet de pedra. Molí del Puig.

4 h. 55. Veïnat dels Forats aon se barreja al dessota el torrent del propi nom. Enforc ab el camí que ve de Cerdanya pel Pendis.

La casa del Forat – Gisclareny – Entre 1907 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera

S’atravessa per un pontet el torrent dels Forats.

S’aixeca dalt d’un serrat a la dreta del riu la iglesia de Sant Martí del Puig.

La masia el Puig i l’ermita de Sant Martí del Puig – Gisclareny – ca1927 – AFCEC EMC Lluís Estasen i Pla

La vall va obrint-se.

5 h. 5. Pont de Santa Magdalena, per aon va un camí a la grandiosa y restaurada casa del propi nom.

5 h. 15. Se deixa a la dreta altre pont sobre’l Bastareny.

5 h. 25. Pont de Sant Joan que’s deixa també a la dreta. L’enrunada ermita s’aixeca en la part oposada, enlairada sobre la vall.

5 h. 30. Bonica resclosa que forma un galan saltant; dona força a una central elèctrica.

Pont de Riugrèixer (de Baix) – Bagà – 1919 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

5 h. 40. Pont de Greixa, estès en dues arcades sobre d’aquest riu que enforca allí proper ab el Bastareny. Prové de la serra del Moixaró y de coll de Jou.

Se puja en revolt una sobtada costa y es descobreix tot seguit Bagà.

6 h. Bagà. (Vegis Vol. V, Bergadà).

😉

Església i cases de Bagà – Bagà – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

Informació publicada a la Guia itinerari Volum V: Bergadá, valls altes del Llobregat. (1905)

Bagà

Fondes y hostals: Hotel del Roser, Fonda del Centre (a) ca la Munda, cal Oliaire, cal Bardillo.

Guies pera excursions: Piula, molt coneixedor de les serres, Xupina, Ferran Ripoll.

Cavalleries: Joan Rossell (a) Pedrals, Joan Vilaseca. Joseph Serres, Joan Freixa (a) Pantalon.

Carruatges: Surten tartanes pera Varribada y sortida dels trens a l’estació de Guardiola-Bagà, al preu de 35 cèntims de pesseta per plaça.

L’antiga y abans important vila de Bagà, setge de la noble família de Pinós, compta avuy sols ab 800 habitants, se troba a 773 m. alt. sobre’l mar y pertany a la provincià de Barcelona, partit de Berga y bisbat de Solsona.

Està bellament situada en una deliciosa vall, al peu del Bastareny, reclosa en amfiteatre per les alteroses serres de Greixa, Cadí, Montmell, Pendís, Moixaró, La Mena, coll del Pal y Sant March, y en la part contraria perles montanyes que separen son terme de Gisclareny. Prop de la població, riu amunt, contlueix el Bastareny ab el riu de Greixa. En el Bastareny s’hi pesquen molt riques truites. El clima es molt sanitós, fred a l’hivern y fresch a l’estiu. Posseeix molt bones fonts, una d’elles sulfurosa, a la temperatura de 25º, a un quart de distancia.

Pot esser, ab la construcció de la nova via carrilera, una magnífica estació d’estiu si sos habitants s’esforcen en atraure’ls forasters. Es també un magnifich centre d’excursions montanyenques.

Se troben importants criadors de margues betuminoses en son terme, prop la font del Sofre, en el clot del Juncar y en les Costes de Llanies. En el terme s’hi troben també moltes guixeres.

L’horta es molt próductiva, y s’hi fan bones verdures y llegums, cullint-se molt de gra en sos ben eonreuats camps. La montanya es rica en pasturatges, y’ls boscos espessos y fornits se troben també encara en gran quantitat.

L’industria antiga del pais es la de mitges d’estam y estamenyes. Tenen, ab justícia, molta nomenada les llangonices que’s fabriquen a Bagà, ont ha adquirit aquesta indústria molta importància.

La plaça Galceran de Pinós a Bagà – Bagà – 1904 – AFCEC Cèsar August Torras i Ferreri

La vila ofereix un aspecte general molt agradable, ab cert colorit d’antiguetat. Té grans cases, de bona presencia, algunes de pedra picada, ab marcat caràcter senyorial, llars antigues pairals de les famílies nobles de la comarca, de les quals n’ostenten gran part els escuts en llurs fatxades, campejant-hi en molts d’elis les barres catalanes, els quatre oronells de la casa Soronell, les pinyes del Pinós o altres signes heràldichs o simbólichs. Els carrers, algun d’ells amplet, estan empedrats ab llosanes. A l’entrada de la població hi ha una capelleta romànica; a la meitat del carrer d’ingrés a la vila, un típich arch o portal on el centre. La plaça ofereix original aspecte ab ses antigues voltes d’archs rodons en una cara y carrats en l’altra. Moltes cases tenen sortides balconades, espayosos finestrals y extesos ràfechs en llurs teulades.

Carrer de Bagà – Bagà – Entre 1914 i 1935 – AFCEC Josep Puntas i Jensen

Homes davant la porta de l’església parroquial de Bagà 2 – Bagà – Entre 1890 i 1920 – AFCEC Eduard Royo i Crespo

Interior de l’esglèsia de Bagà – Bagà – 1919 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

L’iglesia parroquial de Sant Esteve es molt digna de menció: té dos portals ogivals, una l’enfront y altre en un costat. L’interior consta de tres naus.

Després de la crema, ocorreguda a mitjans del sigle XVIII, sofrí les modificacions barroques que l’enlletgeixen,en motllures, cornises y aditaments de guix.

Són d’observar la pica de l’aigua beneita, romànica, ab notables y variades motllures, un sepulcre que ostenta l’estatua jacent d’un cavaller del tot armat, y cincli granssants de fusta d’estil mig-eval en el primer altar de mà dreta.

Pila baptismal de l’església de Bagà – Bagà – 1919 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

Sepulcre a l’ interior de l’església de Bagà – Bagà – 1919 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

Creu processional – Bagà – ca 1890 – AFCEC Autor desconegut

Possehia, ademés, una notable caixeta gòtica pera’ls Sants Olis, que orna avuy nostre Museu Municipal, y un elegant y minuciós triptich. Es joya preuada la Creu que’s guarda en la rectoria, d’estil oriental, de plata daurada y d’elegant dibuix atesa sa simplicitat. En una cara hi té senyalat el lloch pera guardar-hi’l lignuin crucis, y en l’altra hi porta una inscripció que diu «Creu de Christ Nostre Senyor». Les inscripcions que en lletres gregues hi ha en els braços y al mig del tronch les tradueix el P. Fita en la següent forma: «El troç de la Vera Creu, en la que Tu, despullat, venceres al dimoni — Etern Salvador, omnipotent Verb de Déu. — Havent-se vestit altra volta ab l’immortalitat ala mortals, — guardareu eu un réliquiari de plata daurada — aquells que foren captivats per la salvació que Tu dónes y que es l’única». Segons se diu, la portà de les creuades ei bisbe Arnulf de Vich, l’any 1000.

El P. Fita opina que aquesta Creu, que la considera com un exemplar únich a Catalunya, no es de més ençà del sigle X, y, per lo tant, una obra de les mes antigues d’orfebreria cristiana existents avuy.

Se guarden també en la rectoria: un cap de Sant Esteve, de plata, de tamany natural, del sigle XVIII; un vestit riquissim y de senyalat mèrit arqueológich, de la Verge de Paller, fet d’un davantal antich d’una senyora de Pinós, qui’l legà a n’aquella devota imatge; els bordons de plata macissa, de la comunitat, que són de bell y calat treball.

Santuari del Paller 2 – Bagà – 1904 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Santuari de la Verge de Paller, a una mitja hora de Berga. (Vegi-s itin. De Bagà a Puigcerdà pel santuari de Paller.)

Capella de Sant Antoni, dins la vila, ab portal adovellat d’estil romànich en sa última època.

Mare de Déu del Roser, bonica iglesia d’estil renaixement.

Mare de Déu del Palau, en el lloch aont hi havia la casa-palau dels senyors de Pinós.

Capella de Sant Roch. Hi ha molta devoció desde’l còlera de 1854, en que fou advocat per la vilà.

Capella de Sant Sebastià. Antiga construcció a cosa de mig quart de distancia. Avuy s’està reedificant.

Capella de Santa Fe, antiquíssima, en lloch enlairat, a la dreta del Bastareny. Domina tota la vall desde’l cim del torrent de Nou Comes, prop d’una baga frescal. Gosa de vista molt desembraçada.

Sant Joan d’Avellanet, capelleta romànica, a mitja hora llarga de Bagà, prop del camí de Gisclareny. En el sigle XIII era ja sufragània de Bagà. Fa sis o set anys que fou abandonada. Son actual propriétari, senyor Manaut, té l’intent de restaurar-la.

Hi ha dues escoles públiques a la vila, una de noys y altra de noyes.

De l’hospital sols ne queda l’edifici, decaiguda la santa casa d’uns quants anys a n’aquesta part. No hi ha avuy ni un llit ni una peça de roba.

El coro «La Flor del Bastareny», baix la direcció de Mossèn Andreu Rovira, pbre., beneficiat d’aquesta vila, respira molt d’aire de la terra en les composicions que executa. Honra a Bagà y a son director. Hi ha també una cobla de músichs.

Les fires tenen lloch el 16 de Setembre y el 2 de Novembre. La festa major se celebra pel Sant Nom de Maria, el diumenge de Setembre que segueix al Natalici de la Verge. El 8 del propri mes se fa l’animat aplech a la Mare de Déu de Paller.

Es costum esmentable la dels fallaires. A la nit de Nadal corren pels carrers ballant ab grans, fochs de falles (fayes diuen en el país). Es una festa molt animada. Els fochs són produïts per manats encesos d’una herba nomenada falla o faya, lligats ab cordills a l’alçaria d’uns 2 metres.

Les fonts de l’entorn més dignes d’assenyalar són: la del Rector, davant la vila, a l’altra part del Bastareny; la del Roser, a pochs passos, de la capella d’aquest sant; la del Torrent, tocant als murs de la vila, vora’l torrent de Paller; Ja de Sant Roch, al peu de la capella d’aquest sant; la de la Vinya vella, en mig d’una espessa baga de pins, a un quart y mig de la població, a la dreta del riu en avall. La del Sofre, un quart lluny, vora’l torrent de Paller, se diu que té sofre y quitrà en gran quantitatyes considerada com a medecina), essent molt concorreguda en aquestsentit. Moltes més fonts hi ha escampades en els hermosos y frescals voltants de la vila, y altres de molt fredes y riques un xich més distants.

Junt a la vila hi ha les ruines de l’antich palau de la família Còdols, emplaçades en el lloch que havia ocupat anteriorment el castell dels Pinós.

La baronia de Pinós, després de sa anexió ab el comtat de Mataplana, comprenia, segons el Llibre de la Rodalia de Bagà. les viles de La Pobla y Bagà y els llochs de Sant Marti del Puig, Sant Miquel de Gisclareny, Santa Eulalia de Vilella, Saldes, Massanes, Aspà, Fanés, Sorribes,Josa, Brocà, Greixa, Gavarrós, Sant Vicens de Rus, Castellar d’en Huch, Toses, Fornells, Dorria y Planés.

Bagà es patria del noble y brau cavaller Galceran de Pinós, que acompanyà com a almirall de l’armada catalana, en 1147, a Ramon Berenguer IV, en sa expedició contra Almeria, cayent presoner dels moros junt ab Sancerní, senyor del castell de Suyl. Ab motiu d’aquest fet existeix una tradició referent a son rescat, d’entrega al rey moro de cent donzelles, cent cavalls blanchs, cent draps de brocat d’or, cent vaques bragades y cent mil dobles d’or, rescat que feren efectiu els de Bagà per amor a son senyor, y que no arribà a portar-se a terme per quan, per un acte miraculós, el comte’s vegé lliure, trobant prop del port de Salou, aont anava a embarcar-se, la trista comitiva que aconvoyava’l rescat demanat pel rey moro. Es fama que’l comte repartí les cent mil dobles d’or a les cent donzelles y que concedí molts de dons y privilegis a sos bons y fidels vassalls. Se conta també que anà de genolls nusos en terra desde l’enforch del Bastareny fins a l’iglesia de Sant Esteve de Bagà en agrahiment al sant per sa miraculosa intervenció en esser deslliurat, y que estigué més d’un any sense poder sortir de casa a causa de les llagues que se li feren als genolls. Ab l’abans dit motiu feu distintes donacions a l’iglesia de Bagà. Aquest fet tradicional està representat en una taula del monastir de Santes Creus que’s troba sobre la tomba del noble senyor de Pinós.

Se guarden en les parets de l’iglesia, a l’esquerra, prop del presbiteri, les esposes que portava dit senyor en son captiveri.

Un Galceran de Pinós acompanyà a Oliva Cabreta, comte de Besalú y Cerdanya y senyor del Pago Bergistà, en l’expedició feta en auxili del comte Borrell pera la reconquesta de Barcelona en el sigle X.

Fou també Bagà patria de l’insigne dominich fra Arnau de Pinós, de la venerable Paula Cuquet, del venerable Diego de Bagà y de l’historiador Tomich.

Bagà, junt ab tota la part alta de la montanya, estigué dominada pels remenses comanats pel valent y atrevit capitost Verntallat.

En 1465 les forces del Condestable de Portugal, nomenat rey pels catalans ab el nom de Pere V, entraren victorioses a Bagà, fent retrocedir als bergadans partidaris del rey castellà Felip IV, tant enemich de Catalunya.

😉

Fotografies de Bagà de Cèsar August Torras (AFCEC)

😉

La plaça Galceran de Pinós a Bagà – Bagà – 1904 – AFCEC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Plaça porxada de Bagà 1 – Bagà – 1904 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Plaça porxada de Bagà 2 – Bagà – 1904 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Santuari del Paller 1 – Bagà – 1904 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Santuari del Paller 2 – Bagà – 1904 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Santuari del Paller 3 – Bagà – 1904 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Fotografies de Bagà de d’aquells anys d’altres autors

😉

Carrer de Bagà – Bagà – 1919 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Carrer de Bagà – Bagà – 1930 – AFCEC EMC Antoni Gallardo i Garriga

😉

Carrer de Bagà – Bagà – Entre 1914 i 1935 – AFCEC Josep Puntas i Jensen

😉

Carrer de Bagà amb un arc i gent al fons – Bagà – Entre 1890 i 1919 – AFCEC Borràs

😉

Cases en una plaça de Bagà – Bagà – 1930 – AFCEC Albert Oliveras i Folch

😉

Creu al costat de la casa de l’ Olm – Bagà – 1919 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Creu de terme en el camí cap a Bagà – Bagà – 1919 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Creu processional – Bagà – ca 1890 – AFCEC Autor desconegut

😉

Creu processional – Bagà – Entre 1895 i 1929 – AFCEC Autor desconegut

😉

Detall de la portalada romànica de l’església de Bagà – Bagà – 1918 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Edificis de la plaça porxada de Bagà – Bagà – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

😉

El municipi de Bagà – Bagà – ca 1890 – AFCEC Autor desconegut

😉

Església i cases de Bagà – Bagà – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

😉

Homes davant la porta de l’església parroquial de Bagà 1 – Bagà – Entre 1890 i 1920 – AFCEC Eduard Royo i Crespo

😉

Homes davant la porta de l’església parroquial de Bagà 2 – Bagà – Entre 1890 i 1920 – AFCEC Eduard Royo i Crespo

😉

Interior de l’esglèsia de Bagà – Bagà – 1919 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

😉

La plaça porxada de Bagà – Bagà – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

😉

Nens a un carrer porxat de Bagà – Bagà – Entre 1914 i 1935 – AFCEC Josep Puntas i Jensen

😉

Persones a la plaça porxada de Bagà – Bagà – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

😉

Pila baptismal de l’església de Bagà – Bagà – 1919 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Plaça de Bagà – Bagà – 1913 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

😉

Plaça de Bagà – Bagà – 1919 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Plaça major de Bagà – Bagà – 1911 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Plaça porxada de Bagà – Bagà – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs

😉

Plaça porxada de Bagà – Bagà – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

😉

Plaça porxada de Bagà – Bagà – Entre 1927 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

😉

Plaça porxada de Bagà amb gent – Bagà – Entre 1890 i 1936 – AFCEC EMC Autor desconegut

😉

Plaça porxada de Bagà amb un grup d’homes – Bagà – Entre 1880 i 1926 – AFCEC Joaquim Morelló i Nart

😉

Plaça porxada de Bagà amb una font i alguns arbres – Bagà – 1922 – AFCEC Ignasi Canals i Tarrats

😉

Plaça porxada de Bagà des de sota els porxos 1 – Bagà – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

😉

Plaça porxada de Bagà des de sota els porxos 2 – Bagà – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

😉

Pont de Bagà – Bagà – 1919 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Pont de Riugrèixer (de Baix) – Bagà – 1919 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Portalada principal de l’església de Bagà – Bagà – 1919 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Porxada de la plaça de Bagà – Bagà – 1913 – AFCEC EMC Lluís Estasen i Pla

😉

Porxada de la plaça de Bagà – Bagà – 1920 – AFCEC EMC Antoni Gallardo i Garriga

😉

Porxada de la plaça de Bagà – Bagà – 1926 – AFCEC EMC Autor desconegut

😉

Porxos de la plaça de Bagà – Bagà – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

😉

Porxos i plaça de Bagà – Bagà – 1926 – AFCEC Autor desconegut

😉

Santa Magdalena – Bagà – 1930 – AFCEC EMC Antoni Gallardo i Garriga

😉

Sepulcre a l’ interior de l’església de Bagà – Bagà – 1919 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

😉

Un home amb un paraigües a cavall per un carrer de Bagà – Bagà – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

😉

Vista general de Bagà i serra de Montmell al fons – Bagà – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

😉

Vista general de la vall del riu Basterany a Bagà – Bagà – Entre 1890 i 1920 – AFCEC Eduard Royo i Crespo

AFCEC EMC Lluís Estasen i Pla

😉

Deixa un comentari