Itinerari número 89, “De Llinàs a la Serra den Cija, per la Creu del Cabrer y Rasos de Peguera“, en el capítol “VI SERRA DEN CIJA V PEDRAFORCA“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 327 a la 332.

Aquest itinerari, “De Llinàs a la Serra den Cija, per la Creu del Cabrer y Rasos de Peguera“, és “una de les excursions més interessants y agradables a efectuar des de càn Jaques de Llinàs. Ofereix el captivant aspecte d’una part del engorjat de l’Aiguadora, de la clotada de les Canals de Cutllari, baga abans de les més famoses de Catalunya, dels magnífics y extensos Rasos de Peguera y de la superba massa de la montanya den Cija. Pot combinar-se ab un retorn a Berga, Serchs, Saldes o Gósol o be al propi Llinàs per la Font del Pi, baixant pel rampant de migjorn de la montanya.“. Es pot fer en 5 h. fins a Creu de Ferro, 5 h. 30. fins a Serrat Vulto. o 6 h. fins a cap de Llitzet. Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts, es poden trobar als mapes i hi ha rutes publicades que passen per aquests indrets. És una via de muntanya, per ser feta a peu, si es vol fer s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar. Recuperar aquest itinerari, d’una tirada o fet a trams més petits a peu o en cotxe, és una bona excusa per conèixer la Serra d’Ensija i els Rasos de Peguera.

Parròquia de Llinars de l’Aiguadora – Castellar del Riu – 1930 – AFCEC EMC – Lluís Bonet i Garí

Can Jaques i el santuari de la Mare de Déu de la Mata de Llinars – Castellar del Riu – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

Can Jaques a Llinars i el santuari de la Mare de Déu de la Mata – Castellar del Riu – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

ITINERARI N.° 89 – De Llinàs a la Serra den Cija, per la Creu del Cabrer y Rasos de Peguera

5 h. Fins a Creu de Ferro.
5 h. 30. Fins a Serrat Vulto.
6 h. Fins a cap de Llitzet.

Es una de les excursions més interessants y agradables a efectuar des de càn Jaques de Llinàs. Ofereix el captivant aspecte d’una part del engorjat de l’Aiguadora, de la clotada de les Canals de Cutllari, baga abans de les més famoses de Catalunya, dels magnífics y extensos Rasos de Peguera y de la superba massa de la montanya den Cija.

Pot combinar-se ab un retorn a Berga, Serchs, Saldes o Gósol o be al propi Llinàs per la Font del Pi, baixant pel rampant de migjorn de la montanya.

Cal Jaques de Llinars de l’Aiguadora – Castellar del Riu – Postal Todocolección

Davant mateix de càn Jaques de Llinàs se pren un corriol que s’enlaira sobtadament, deixant separada a la dreta la iglesia de Llinàs.

Mare de Déu del santuari de la Mata – Castellar del Riu – 1919 – FFS Josep Salvany i Blanch

10 m. Iglesia de la Mare de Deu de Mata. Se passa pel peu del temple y s’empren forta pujada pel bosc.

20 m. Se troba el camí de de les vagonetes que porta a la caseta del cable.

Va planejant-se pel propi camí vers a l’esquerra per anar a trobar el trau de les gorges de l’Aiguadora.

30 m. El camí revolta molt per damunt de l’engorjat del riu. Bonic aspecte de l’enforancada vall. S’obre pregon al dessota el clot de la Vallera de Sorrifes (Sorribes).

45 m. Penyal y clot de Molló, al dessota a l’esquerra.

Gent en un camí enmig d’un bosc a les Canals de Catllarí – Montmajor – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

50 m. Gira el camí cap a les dotades de les Canals de Catllarí deixant l’Aiguadora a l’esquerra. La baga de les Canals era abans molt fornida de magnífica arbreda y tenia justa anomenada. Avui està arrasada. Se n’extragueren mils de tonelades de fusta, havent-se fet obres importants per a sa millor explotació. S’obriren camins y’s col·locaren vies en l’extensió de molts kilometres. Aquestes vies acudien al caire d’un gran cingle en la vall de la Corva, des de qual cingle, per medi d’un cable, se baixava la fusta al fons de la vall en que hi havia altra instalació de vagonetes que conduien la fusta a la Serradora.

1 h. Queda a l’altra part del clotal, en lloc sortit y enlairat, la iglesieta de Sant Martí de Canals.

Bosc tallat i al mig la via del ferrocarril a les Canals de Catllarí – Montmajor – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras – Trajecte del ferrocarril de Canals de Catllari (DiBa)

1 h. 10. Cal Tany, aon se deixa el camí de les vagonetes per a enfilarse a l’esquerra per un dret viarany.

1 h. 15. Font del Tany, al peu del camí, en lloc arracerat.

Forta pujada per un extrem de serra avançat, entre la dotada del Neixador y la del Solà d’Abellanés que s’ajunten en avall davant de la casa de Canals.

Se guanya una costa molt feixuga y penosa.

1 h. 30. La pujada se suavisa bon xic y’s va planejant, fruint de la vista d’abdues dotades.

1 h. 40. Torna a refermar-se la pujada.

1 h. 50. Collet al peu mateix dels Rasos.

Ferma y última empitrada per a guanyar el carenar. Pasturatges verds y llisos brodats de pins. Queda a la dreta, a uns cinc minuts de distància, el collet aon s’hi enlaira la Creu del Cabrer, qual Sant Christ se destaca magestuosament. Val la pena d’arribar-hi encara que sia fent un xic de marrada.

La Creu de Cabrer als rasos de Peguera – Fígols – 1920 – AFCEC Ignasi Canals i Tarrats

Crucifix al coll de la Creu del Cabrer – Fígols – 1920 – AFCEC Ignasi Canals i Tarrats

Creu del Sant Crist de Peguera – Fígols – 1919 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

La Creu de Cabrer amb neu als rasos de Peguera – Fígols – 1920 – AFCEC Ignasi Canals i Tarrats

1 h. 55 Creu del Cabrer — 1700 m. alt— en un gran sortit de la collada que desestrebada dels Rasos separa els clots de les Canals de la dotada de Comabona. Limita’l Bergadà y la Comarca del Cardener.

La creu es alta y ostenta una magestuosa imatge del Sant Christ, obrada en metall. En aquest lloc solitari, encatifat d’herbci y rodejat d’escampats pins, davant de la gran immensitat de l’espai impressiona de debó l’aspecte sobirà de l’imatge destacada de la creu.

Aquest Sant Christ fou costejat pel propietari de Berga Sr. Pujol y Thomàs per a sustituir-ne un altre de fusta, record del famós bandoler conegut ab el nom de Cabrer.

Fins al peu del replà arriben els pins que resten del antic magnífic bosc.

A cinc minuts de distància en la vessant dels Rasos de Riu y caients del sot de Comabona, hi ha la Font del Cà d’aigua molt bona, que convida ab la seva ombra y frescor.

En la serra que separa el sot de Comabona dels clots de les Canals pot visitar-s’hi la grandiosa bauma nomenada de les Llosanques, molt gran, dividida en distints compartiments bellament ornats de jocs d’estalagtites y estalagmites.

De la Creu del Cabrer pot baixar-se clot de Comabona avall dret a càn Valentí y Llinàs. Es baixada molt dolenta y no pas recomenable per l’interés que ofereixi.

Pot anar-se també des de la Creu del Cabrer a Berga, per la Font del Cà, Grau dels Porxos y plà de Campllonch aon se troba el camí de Sant Llorenç. S’hi esmercen unes tres hores. (Vegis Bergadà, Vol. V).

Seguint nostre itinerari’s guanya el rampant herbat dels Rasos.

Refugi dels Rasos de Peguera inaugurat l’any 1933 – Fígols – Entre 1933 i 1940 – AFCEC Lluís Rubiralta

Alpinistes als Rasos de Peguera – Fígols – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

Boscos i vessant dels Rasos de Peguera – Fígols – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

Els Rasos de Peguera i al fons la serra d’Ensija – Fígols – 1920 – AFCEC Ignasi Canals i Tarrats

Esquiadors als Rasos de Peguera – Fígols – 1919 – AFCEC Santiago Perdigó i Díaz Caneja

Grup de gent en un prat nevat als Rasos de Peguera – Fígols – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

2 h. 10. Rasos del Mig — 1910 m. alt – en cl cim del carenar. Gran y ampla extensió de pasturatges. A la dreta vers a mig-jorn s’alça el Cap dels Rasos de baix o de Riu —2000 m.— y a l’esquerra dret al nord el Cap dels Rasos de Dalt a pariona alçaria. Dels Rasos del Mig, seguint la carena dret als Rasets, per la font de Tagast y el Santuari de Corbera, pot anar-se a Berga en poc més de tres hores (Vegis Bergadà,Vol. V).

Se segueix pel rampant de la serra en direcció al nord, passant per damunt del atapeït y lliscós herbatge.

2 h. 15. Cap dels Rasos de Dalt —2050 m. alt.— Punt culminant de l’extensa serralada. S’allarga molt planerament la montanya en direcció al nord y en una gran tirada. En el caient de ponent, en les dotades que van a l’Aiguadora, s’hi obre una grossa reconada, com una mena de bofia, formada per un reclòs de verticals espadats. Forma una gran olla buidada naturalment per l’espadat de la penya, tenint son dcsguaç o sortida en la part més baixa, aon forma com un gran y gegantesc entall o portal.

S’omplena de neu en les primeres nevades y ja no se’n va fins al començ de l’estiu. Es gaire be sempre la neu més endarrerida que queda a la montanya. Fosa la neu, queda el fons recobert de molçuda gleba y serveix al estiu pera resguard del bestiar. Es coneguda ab el nom de Corral de Saquelles.

Se frueix del Cap dels Rasos d’un panorama de primer ordre, dels millors dels esperons sortints del Pireneu. La mirada abarca molts y llunyans territorris.

Van seguint-se en pendent els ondulats Rasos, atapeïts de molçuts pasturatges.

La serra d’en Sitja, vista des de Rasos de Peguera – Fígols – Entre 1925 i 1936 – AFCEC Santiago Perdigó i Díaz Caneja

La serra d’Ensija des d’un vessant boscós i nevat dels rasos de Peguera – Fígols – 1920 – AFCEC Ignasi Canals i Tarrats

Paisatge nevat amb arbres en primer terme als rasos de Peguera – Fígols – 1920 – AFCEC Ignasi Canals i Tarrats

Pla nevat amb bosc als Rasos de Peguera – Fígols – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

Pla nevat amb roques als Rasos de Peguera – Fígols – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

Pla nevat dels rasos de Peguera i al fons la serra d’Ensija – Fígols – 1920 – AFCEC Ignasi Canals i Tarrats

Rasos de Peguera – Fígols – Entre 1925 i 1936 – AFCEC Ernest Mullor i Creixell

Rasos de Peguera amb un arbre a primer terme– Fígols – Entre 1925 i 1936 – AFCEC Ernest Mullor i Creixell

Restes de neu a Rasos de Peguera – Fígols – Entre 1925 i 1936 – AFCEC Ernest Mullor i Creixell

Un esquiador en un pla nevat i al fons un vessant boscós dels rasos de Pegu

Vista de la serra d’Ensija des dels Rasos de Peguera amb neu i uns bastons d’esquí e

2 h. 35. Cap de la baga de Saquelles. Se recorre un mal dibuixat viarany internat en la boscuria. L’arbreda es d’entonació negrenca y el sol es encatifat d’envellutat herbei d’una relluenta verdor, formant un bell contrast. La baga es prou espessa y els pins força revinguts.

2 h. 50. Se baixa per la costa de la Cremada de Peguera. Antiga socarrada de pins secs y rostits, de rabassudes soques calcinades. Se conta per tradició que’l foc que s’hi produí durà llarg temps y que al apagar-se’s trobà una gran estesa de llops, guineus, óssos, esquirols y altres animals salvatges.

La serra d’Ensija nevada – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

3 h. 5. Clot de Vinal —1765 metres alt.— Beli cop de vista de la superba serra den Cija que s’esten magestuosa al enfront. Més enrera de son costat de llevant resalta la carena pirenenca des de’l Pendis al Puigmal, ressortint el Moixaró, el Cim de la Mena, el Puigllançada y l’estesa tirada del plà de les Salines. Per l’indret de ponent s’ovira el massís del Port del Comte y la falaguera serra del Verd.

Va baixant-se pel gleber clapejat de pins y ornat de floretes boscanes, dominant-se al dessota, a la dreta, el joliu sot de Peguera.

3 h. 10. Saleres de Catllarí, planell herbat en el que hi ha rodades de pedres per a donar sal al bestiar que puja als Rasos al estiu en grosses ramades.

Se baixa fortament per l’aresta de la serra.

Vista de la Roca Gran de Ferrús – Fígols – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

3 h. 30. Coll de Ferrús — 1530 m. alt.— S’encreua el camí de Gósol a Berga.

S’emprén en amunt per l’estrep avançat de la serra den Cija y’s puja fortament en direcció decantada al nord.

Vessant nevats dels rasos de Peguera amb algunes cases del poble de Peguera – Fígols – 1920 – AFCEC Ignasi Canals i Tarrats

3 h. 50. Serrat de les Eres. Bonic punt de vista sobre’l poble de Peguera y el seu sot escaient, vers al massís dels Rasos y la baga de Nou Comes y vers a llevant vers a la Creu de Fumanya y sots y baga del propi nom.

Comença la forta y fatigosa pujada que no acaba fins al cim, sempre seguida y esbufagadora. Les caients son sovint gairebé verticals y les aspres pendents estàn a voltes esgraonades. S’alçen arreu sortits grenys. Bosc esclareït distreu poc o molt l’agror de la ràpida pujada. El desnivell de la costa desde coll de Ferrús a dalt es de prop de 800 metres sense mica d’interrupció.

La serra d’Ensija nevada – Fígols – Entre 1914 i 1935 – AFCEC Josep Puntas i Jensen

5 h. Creu de Ferro – 2250 m. alt- en el cim de la serra den Cija, en l’angle SE. de la mateixa. Es un eix de la grandiosa superba montanya y forma un gros tossal arrodonit. Els altres dos cims més enlairats son: el Serral Vulto —2281 m. alt— y el Cap de Llitzet o de Roques Blanques, el més culminant, — 2322 m. alt. El primer s’aixeca en direcció NE.; el segon en di­recció al ONO. seguint la gran serralada. La part superior de la serra mirant al nord cau en rasos verds y envellutats; el costat de mig-jorn es espadat y ferestec ab estimbats caients, grops sortits y canals vertiginoses y enxorrencades.

Desde coll de Ferrús a coll de Trapa‘l grandiós massis den Cija forma’l limit entre’l Bergadà y la comarca del Cardener. Les aigües cauen al nord al Aiguadora a qual riu dona naixement y més a ponent s’escorrenvers al Aiguadevalls; l’estrep de serra arrencat al dessota en la Creu de Moià separa les valls dels dos rius. Al nord se vessen les aigües al riu de Saldes y a llevant a les riveres de Valcebre y Peguera.

Panorama esplendid tant en primers com en últims termes. Vista magestuosa al NNO. del Pedraforca y de la gegantesca serra de Cadí. Al nord per damunt dels aspres trencalls de la serra de Gisclareny s’alça la gran serralada que corre desde’l coll de Tancalaporta al Pendis, ab els cims y foranques de Montmell, Vimboca y la Moixa.

Corre desde’l Pendis, el cercle de montanyes, dret a les puntes del Moixaró, coll de Jou, cim de la Mena y Padró dels Quatre Batlles. Ressurten enrera les serres d’Andorra y de Maranges, el Puigpedros y’l massis del Carlit. Vers al ENE. resalten el Puigllançada, el Puigmal y gran nombre de pics alterosos de les altes valls del Ter y del Freser. A llevant s’oviren les aspres montanyes de la Garrotxa y més en avall les de les Guilleries, Puigsacalm y Cabrera y al SE. el Montseny. En el quadrant de Mig-jorn entre un seguit de llunyanes y esfumades montanyes se destaquen, Sant Llorenç de Munt, Montserrat y la serra del Tibidabo. Per darrera de les originals montanyes de Busa y de Lord, vers al OSO., s’oviren les montanyes del Urgell y de la Sagarra. S’avança a ponent el massis del Port del Comte y Oden y més endavant y més al nord la bonica serra del Verd. Entre’l gran y dilatassim espaï que s’obre entre’ls últims termes s’ovira un entreteixit de serres, valls y dotades, pobles, ermites, santuaris y escampades pagesies.

Per sa situació ressortida enfora, son gran isolament y son domini dessobre’l demés montanyam, son cop de vista es un dels millors de Catalunya. Ab més o menys variacions locals y ab determinats punts de mira la grandiositat del panorama es pariona desde Creu de Ferro, Serrat Vulto y Cap de Llitzet.

Serrat Vulto. Desde’l cim de Creu de Ferro se baixa en direcció ENE. seguint el fil de la serra, deixant-se anar pel lliscós englebat.

La serra d’Ensija (Serra den Cíja) coberta de neu 1 – Fígols – 1918 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

La serra d’Ensija (Serra den Cíja) coberta de neu 2 – Fígols – Entre 1918 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

La serra d’Ensija (Serra den Cíja) coberta de neu 3 – Fígols – Entre 1918 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

La serra d’Ensija (Serra den Cíja) coberta de neu 4 – Fígols – Entre 1918 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

La serra d’Ensija (Serra den Cíja) entre els arbres d’un bosc – Fígols – 1918 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

5 h. 15. Ras den Cija —2225 m. alt,— ampla depressió de la serra entre Creu de Ferro y Serrat Vulto. Els pasturatges agafen una gran tirada. Les remades hi pugen al estiu a donar-hi alegria y a fruir de la bonesa del herbei.

S’atravessa’l camp joliu.

Desde’l Ras den Cija per la Font dels Combs, coll de Fumanya y’l Forat Negre pot baixar-se a Vallcebre, anant des de allí a la estació de ferrocarril de Serchs o a la de Figols les-Mines. (Vegis Bergadà Volum V.)

5 h. 25. Ferma pujada en direcció NNE. per entre esmicolada clapissa.

5 h. 30. Serrat Vulto. Admirable situació desembarassada en un dels caps de la serra, Bell domini de montanyes. —Altitud 2281 m.— Aixís com el cim de Creu de Ferro es llis y herbat el de Serrat Vulto es aspre y rocallós.

Sembla deure son nom al voltor, au carnicera, nomenada vulto en lloc de voltor en bona part de comarques pirenenques.

Bòfia de les Cinglades – Serra d’Ensija- EspeleoWorld

Cosa de vint a trenta minuts en avall del cim s’hi troba la Bofia, curiositat natural molt digne d’esser visitada. Forma una gran cavitat ab inclinació gaire bé vertical, fins a la fondària de 14 a 15 metres. En sa part baixa interior s’engrandeix notablement decantant-se a un costat. Son sostre forma un bell enteixinat de estalagtites combinades ab la volta de la roca. S’hi baixa per una ampla obertura en la penya que té una boca d’uns 9 ó 10 m. de diàmetre; els arbres la vorejen y les pròpies roques la mig amaguen. Té a més dues altres obertures, una aplomada que s’obre en el sostre y en el pla de la serra y altra que dona a la part oposada de la montanya d’aon reb llum, abdues son inaccesibles sense cordes. Al fons s’hi conserven grosses congestes de neu y gran quantitat de glaç que forma belles y fines estalagtites y estalagmites. La baixada al fons se fa ab major o menor dificultat, arrapant-se de peus y mans en els esqueis y grops sortits de la penya; en sent bon xic en avall el baixant es molt millor. Des de’l fons produeix en un gran efecte la grandiosa volta y els forats oberts en la penya. Al estiu se sent al fons forta impressió de fredor.

Cap de Llitzet o de Roques Blanques. Desde Creu de Ferro‘s baixa seguint l’aresta de la serra en direcció al NO. Continuats alts y baixos grops sortints, recolzes accentuats, cops de vista superbs, timbes en el costat de mig-jorn. En els Rasos den Cija que s’estenen al dessota en el costat nord hi ha la fresquíssima Font den Cija (Itin. n.° 91).

5 h. 40. Collet molt aspre que talla la serra —2275 m. alt.

Forta empitrada montanya amuntper clapissa esmenuçada.

RUTES PIRINEUS – Gallina Pelada (2.317m) per Peguera (pdf)

6 h. Cap de Llitzet o de Roques Blanques —2322 metres alt— punt culminant de la serra den Cija. S’alça estimbat pels costats de mig-jorn y de ponent. Bell mirador de la conca del Aiguadevalls y de la vall de Gósol. Panorama extensíssim. Bon punt d’observació y orientació del gran massis. Al dessota del cim s’aixequen les Roques Blanques, ben caracterisades, y en un grop avançat, nu y estimbat, el Cap de la Gallina Pelada, de típic tirat.

La Serra d’Ensija nevada des del cim del Pedraforca – Gósol – Entre 1910 i 1930 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

😉