Itinerari número 91, “De Gósol a la Serra den Cija, per la Font Salada“, en el capítol “VI SERRA DEN CIJA V PEDRAFORCA“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 335 a la 337.

Aquest itinerari, “De Gósol a la Serra den Cija, per la Font Salada“, per anar “al cap de Roques Blanques, al Serrat Vulto o al cim de la Creu de ferro. Es un itinerari molt interessant per a pujar a la Serra des de Gósol y el més pràctic y descansat per a poder anà a cavall fins aprop del cim.“. Es pot fer en 4 hores i 45 minuts. Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts, es poden trobar als mapes i hi ha rutes publicades que passen per aquests indrets. Actualment la Font Salada es fora dels camins més transitats, sent la font Freda, situada a uns 500 metres de la font Salada, la que es fa servir de referència, perquè és per on s’hi arriba en cotxe. És una via de muntanya, per ser feta a peu, si es vol fer s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar. Recuperar aquest itinerari, d’una tirada o fet a trams més petits a peu o en cotxe, és una bona excusa per conèixer la Serra d’Ensija des de Gósol.

La plaça major de Gòsol amb gent i bèsties de càrrega – Entre 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Interior de l’ església de Santa Maria a Gósol – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch

Vista general amb homes i bèstia de càrrega – Gósol – ca 1927 – AFCEC EMC Lluís Estasen i Pla

ITINERARI N.° 91 – De Gósol a la Serra den Cija, per la Font Salada

4 h. 45. Al cap de Roques Blanques, al Serrat Vulto o al cim de la Creu de ferro. Es un itinerari molt interessant per a pujar a la Serra des de Gósol y el més pràctic y descansat per a poder anà a cavall fins aprop del cim.

Castell de Gósol – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanc

Vista parcial d’Aspà (Espà) nevat – Saldes – Entre 1890 i 1923 – AFCEC EMC Cèsar August Torras

Església romànica de Sant Andreu d’Espà – Saldes – 1919 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

45 m. Aspà. De Gósol al Aspà (Vegis itinerari n.° 76). Se deixa’l camí ral de Berga a la dreta y’s pren altre camí que s’enfila a l’esquerra.

50 m. Càn Reig, casa situada pintorescament sota un enrestallat de punxaguts penyals, isolats, acanalats y rectes.

S’empren pujada molt forta per terrer rost.

1 h. Càn Miquel. Plana del Reig. Bonic cop de vista de montanyes. Continua ferma la pujada en direcció SE.

1 h. 5. Cap de la pujada. Segueix tot planer el camí, més aviat en lleugera baixada, dominant la clotada de Fanés. Aquest petit poblet se veu al dessota damunt dels bancals de penya del riu Aiguadevalls.

S’atravessa una regió rocallosa molt abundant en fòssils.

Serra d’Ensija des del coll de Trapa – Saldes – 1911 – AFCEC Guillem de Barnola

1 h. 25. Veïnat de coll de Trapa, a la dreta, separat del camí. Aquest empren la direcció vers a llevant. Paisatges tristos y desolats. El massís den Cija s’alça arrogant a mig-jorn.

1 h. 35. Coll de Trapa — 1460 m. alt.— Ampla derivació de serra, molt ampla y oberta, que corre de N. a S. entre’ls rectes y enlairats caients de la serra den Cija a mig-jorn y els contraforts del Pedraforca al nord. Partió d’aigües del Llobregat y de l’Aiguadevalls. Limit entre les comarques del Bergadà y Cardener.

Se baixa en direcció ENE. per la vora esquerra del clot desolat, pelat y aspre que’s forma sota coll de Trapa. Terrer esllavissat y enxorrencat.

1 h. 45. Aiguabarreig de la barrancosa vall que baixa dels contraforts de ponent de la serra den Cija y de la pelada y eixuta que’s forma sota coll de Trapa.

Enforc de camins. Se deixa a l’esquerra el que va a Saldes.

Se baixa per la vorera aspra y enfondida de la torrentera. Terrer molt trencat; a l’esquerra del camí hi càn Xisquet, a la dreta càn Cisteller o Cap de Dol, cases de pobre aspecte.

1 h. 50. Se passa a la part oposada de la clotada junt a la unió de dues torrenteres, la que baixa de Roques Blanques en la serra den Cija y la de Coll de Trapa.

2 h. Càn Rapat, casa abandonada. Segueix el terrer erm y pelat.

·

2 b. 10. Masfret, casa de pagès que’s deixa a un costat.

S’hi deixa també el camí ral que pel coll de Morronegre y Vallcebre, Grau de la Mola y poblet de Figols, va a Pont de Raventí y a l’estació de Serchs; el tragecte es de cinc hores llargues. Un embrancament d’aquest camí, des de’l coll de Morronegre porta a Figols les Mines per Vallcebre y el Grau de les Granotes, tragecte practicable en quatre hores y mitja. (Vegis per a detalls d’aquests camins Bergadá, Vol. V).

Se puja serra amunt per dolent viarany. El terrer es molt pedregós y eixaragallat. La costa molt feixuga segueix la aresta que separa l’Aigua Salada de l’Aigua de Pont.

2 h. 50. Collet obert entre les dues citades valls. El viarany molt perdedor se decanta dret al clot de l’Aigua Salada per terrer del tot desfregat y aspre. El riuet salta joganer entre pedregall triturat. Més enllà se dominen en avall els desolats plans de Palomera, el coll de Paràdell y els cingles de Costafreda; més a la dreta s’alça avançat el Serrat Vúlto en l’extrem de la serra den Cija. El Pedraforca s’aixeca arrogant damunt de Saldés. Vers al Nord s’esten el Cadí y més al NE, el Moixaró damunt de l’asprosa serra de Gisclareny.

La Gallina Pelada PR-C 79 (pdf)

3 h. 10. Font Salada —1740 m. alt,— a petita distancia del camí, a la esquerra, en un sot embarrancat. La temperatura de l’aigua es de 4° y té un gust molt fort de sal que la fà de mal rebre al paladar. Brolla
sota un bancal de penya, en forma de bauma. Neix per tots indrets formant una deu copiosa y constituint tot seguit el riuet que’s llença en avall joguinos y saltador per llit embarrancat. Deixa a son pas una capa blanquinosa per la molta sal que desprèn.

El camí domina tot seguit el sot aon neix la font y s’enlaira ràpidament, perdent-se tot sovint entre les esllavissades y terralleres que’s presenten, a voltes, gaire bé verticals.

3 h. 30. S’atravessa una barrancada seca y escrostonada y’s puja dè travers y de dret per terrer molt rost, de mal bregar pera les cavalleries que no poden reblincolar y llisquen a l’ensorrar-se en el triturat pedregall. Es imoosible anar montat desde la font en amunt.

3 h. 50. Se troba la barrancada que baixa de la Font den Cija. La pujada continua ferma, més no es ja per terrer rocallós. El davallant està format per una extensa y atapeïda catifa de verd y relluent herbei.

4 h. 10. Font den Cija, — 2200 m. alt.— Està sempre apariada pels pastors. La temperatura del aigua es dé 6°. A tot son envolt y sota l’aresta de la serra s’estenen magnífics rasos de pasturatge que s’allarguen fins al Ras den Cija, entre Serrat Vulto y Creu de Ferro, en caients suaus. Grosses congestes de neu s’amaguen en els replecs y clapen la brillant verdor del herbei.

El panorama dret al Nord verament suggestiu es des de’I Cadí al Puigmal. Dret a llevant s’alcen en confos desordre totes les altes serres del Bergadà y vers a ponent s’enlaira la serra del Verd y les montanyes de Sant Llorenç. El Pedraforca ofereix un bell aspecte de retallades puntes y trencalls, perdent el caracter y la forma que li dona nom.

Al estiu donen bó de veure les ramades de bestiar boví y de llana que s’escampen per aquest bé de Deu de pasturatges. La temperatura es sumament agradable y l’aire frescal y’l sol no molesten pas, encara que aquest cremi la pell.

Desde la font puja un camí a la esbiaixada dret al cim, arribant al repeu del serrat més alterés que cal sols escalar.

4 h. 45. Cap de Roques Blanques.

En 30 minuts pot anar-se també, desde la font, al Cap de la Creu de Ferro o al Serrat Vulto.

😉

RUTES PIRINEUS – Gallina Pelada (2.317m) per Peguera (pdf)

Cap de Llitzet o de Roques Blanques —2322 metres alt— punt culminant de la serra den Cija. S’alça estimbat pels costats de mig-jorn y de ponent. Bell mirador de la conca del Aiguadevalls y de la vall de Gósol. Panorama extensíssim. Bon punt d’observació y orientació del gran massis. Al dessota del cim s’aixequen les Roques Blanques, ben caracterisades, y en un grop avançat, nu y estimbat, el Cap de la Gallina Pelada, de típic tirat.

La Serra d’Ensija nevada des del cim del Pedraforca – Gósol – Entre 1910 i 1930 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

😉

La serra d’Ensija (Serra den Cíja) coberta de neu 1 – Fígols – 1918 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

La serra d’Ensija (Serra den Cíja) coberta de neu 2 – Fígols – Entre 1918 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

La serra d’Ensija (Serra den Cíja) coberta de neu 3 – Fígols – Entre 1918 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

La serra d’Ensija (Serra den Cíja) coberta de neu 4 – Fígols – Entre 1918 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

La serra d’Ensija (Serra den Cíja) entre els arbres d’un bosc – Fígols – 1918 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

😉