| Itinerari número 99, “De Gósol a Tuxent, per coll de Mola“, en el capítol “VII COMARCA ALTA – COSTAT DE PONENT“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 351 a la 353. |
| Aquest itinerari, “De Gósol a Tuxent, per coll de Mola“, és el “Camí ral de ferradura a Tuxent y La Seo. Al hivern es més practicable que’l de coll de Josa del qual se n’amparan molt sovint les neus. Es trajecte molt interessant“. Es pot fer en 2 hores 45 minuts. Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts, es poden trobar als mapes i hi ha rutes publicades que passen per aquests indrets. És una via de muntanya, per ser feta a peu, si es vol fer s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar. Recuperar aquest itinerari és una oportunitat per gaudir de Gósol, Tuixent i els seus entorns. |
Vista general amb cims nevats – Gósol – ca 1927 – AFCEC EMC Lluís Estasen i Pla
La plaça major de Gòsol amb gent i bèsties de càrrega – Entre 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Vista general amb homes i bèstia de càrrega – Gósol – ca 1927 – AFCEC EMC Lluís Estasen i Pla
ITINERARI N.° 99 – De Gósol a Tuxent, per coll de Mola
2 h. 45. Camí ral de ferradura a Tuxent y La Seo. Al hivern es més practicable que’l de coll de Josa del qual se n’amparan molt sovint les neus. Es trajecte molt interessant.
Sortint de la plaça de Gósol se baixa dret al riveral que s’atravessa seguint-se per la vorera esquerra. Al altre costat s’hi aixeca’l turó aon hi ha’l castell y la iglesia vella.
Queda també a la altra part del clotal l’abundós manantial de Les Fonts.
10 m. El camí s’enlaira a la dreta pel baix caient dels cingles de Cosfafreda. La costa es molt pedregosa. S’obre al dessota, a la esquerra, el clot de la rasa que baixa del coll de Mola, ovirant-se més enllà’l pintoresc sot de la font de Torrentsenta (Itin. n.° 113) y més en avall el Salí.
30 m Ermita de Santa Margarida, moderna y sense interès esmentable. Està molt ben situada, dominant la clotada de coll de Mola, els caients de la serra del Verd y la xamosa vall de Gósol, fruint a la vegada de bell cop de vista sobre’l Pedraforca y’l massís den Cija.
Se va pujant en direcció SO. de primer tot suaument, accentuant-se seguidament més forta costa.
A la dreta s’aixequen els cingles de Costafreda, més al enfront el Roc del Toi y prop de la collada’l Roc Mal.
1 h. 15. Collada de Mola — 1845 m. alt.—oberta entre les vessants del Aiguadevalls y del Lavansa, estrebant-se al nord ab el Roc Mal, grop sortit dels cingles de Costafreda, y a migjorn ab l’extrem seteptrional de la galana serra del Verd.
Forma partió entre la Comarca del Cardener y l’Urgellet.
El Pedraforca vista des de Gósol – Gósol – 1919 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
Magnífic panorama de valls y montanyes. Superba perspectiva del Pedraforca que’s redreça magestuós vers a llevant ratllant l’horitzó. Al SE. tanca l’espai el massís grandiós de la serra den Cija. Més enllà ressurt al lluny la serra dels Rasos de Peguera. En l’espai intermig s’hi estén la bonica vall del Aiguadevalls, el camp de Gósol, la pintoresca vila y munió de poblats. Dret al fons del riu s’oviren els trencalls y espadats del engorjat y més prop del coll la riolera serra del Verd. Per la part de ponent la vista no es menys interessant y extensa. Se presenta en primer terme la emboscada vall del riu de Mola enrondada de cingleres. Al enfront s’aixeca alterosa y pelada la extensa serra del Port del Comte tancant el quadrant occidental. Per l’indret NNO. s’allargaça la grossa ossada del Cadí y entre abdues colosals brancades s’oviren al lluny al NO. les serres dels Pallars.
La baixada es molt ferma y’l davallant molt dur, seguint-se el replec de la esquerra de la vall que’s forma al dessota de la collada. Un camí de marrada, pera les cavalleries carregades, revolta en grossesllaçades amagant-se entre’I bosc. Se va baixant seguidament per entre espes pinetar brodat d’hermoses clapades de rabassuts y magestuosos abets. Les caigudes de la serra’s presenten gaire bé verticals y en sa cendrosay aspra carcassa s’hi arrela en amunt l’hermosa arbreda.
El camí va ensotant-se en el negrenc fondal atravessant la seca barrancada. El bosc cobreix sempre’ls aspres rampants. A la dreta s’alcen els espadafs de les Costasses; a la esquerra s’aixequen imposants, revestits de negres pins y abets d’estesa brancada, els cingles del Portell del Os.
1 h. 45. Cortal den Fogató, en un planell herbat, aon la vall s’obre formant un nou respatller. El camí es ja de pendent més suau. Girant la vista enrera’s frueix del aspecte general de la comarcada que s’acaba de recorre.
1 h. 55. Cortal den Martí, aon s’atravessa la torrentera tenint a la esquerra a curta distancia les Feus o deus del riu Mola, quals boques s’oviren obertes en la penya. Aquests manantials no son constants. Gran part del any molts d’ells mostren sa seca gola. Després de la revinguda de les aigües, en el temps de les fortes pluges, aquells tenebrosos traus s’estremeixen y llencen una quantitat d’aigua considerable. Arriben a denar fins a 20 moles d’aigua. Llavors es quant es més bonic el visitar-los. De totes maneres val la penà, sent tant propers del camí, d’arribar-s’hi encara que sia en la època en que estàn secs o tot just babegen. Les sortides inferiors porten constantment regular quantitat d’aigua que forma tot seguit un joganer riveral. Sobre les Feus s’aixequen els cingles de Fanarals y vers al SE. el Portell del Os. Se troben a 1450 m. alt.
Va seguint-se la vora dreta del naixent riveral. El camí es molt plàcid, vorejat de bella arbreda que enfestona’l curs dè l’aigua.
El riu de Mola voltat de vegetació prop de Tuixent – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
El poble de Tuixent des del riu de Mola – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
2 h. 10. S’atravessa’l riuet de Mola per una palanca de fusta y se segueix la vorera esquerra. Lloc pintoresc.
2 h . 20. Cortal den Jaume. S’atravessa altra volta’l riu per un pont de fusta.
Baixa a la esquerra la desfregada Coma de la Plana de Tuxent formada en el respatller de la Serra del Verd, dels Caballets y Cim de Prat Naviral. En amunt de la aspre clotada negregen elsboscos d’abets y pins.
El camí s’enlaira per la vessant dreta.
2 h. 30. En vistes de Tuxent y de sa hermosa y enforcada vall. El poblé’s presentà enlairat al cim d’un tossal avançat entre dues valls. La serra de Cadí s’estén al Nord.
2 h. 45. Tuxent.
El poble de Tuixent i la rodalia – Josa i Tuixén – 1905 – AFCEC Autor desconegut
Tuxent, poble de 400 habitants partit judicial de La Seo, provincià de Lleyda, bisbat de La Seo, comarca del Urgellet —1225 m. alt.
Hostal recomanable — Ferratgetes.
Població pintorescament esglaonada en un tossal que domina l’aiguabarreig dels rius Lavansa y Mola. Les voreres dels dos rius son frescals y ombrejades per bella y variada arbreda y els envolts ornats per verds prats que li donen alegre entonació; l’aigua corre per tot arreu y les fonts son abundoses y fresques. El clima es molt sà y la temperatura molt agradable. Si tingués mellors medis de comunicació Tuxent seria un lloc predilecte d’estiueig per ses bones condicions; ab tot son algunes les famílies que hi passen la temporada de calor. La vall està enclosa al nord per les dretes vessants del Cadinell. El riu Lavansa corra de llevant a ponent y’l de Mola baixa del SE. Vers a ponent s’aixeca en el massís del Port del Comte la Tossa pelada y més al SO. el turó d’Estibella. Al S. al costat del coll de Port s’hi alça’l turó del Mig-dia. Tuxent es un bell centre d’excursions, en especial al Cadí, a la serra del Verd y al massís del Port del Comte.
La iglesia es d’origen romànic. Posseix un antic retaule retirat del culte. En la placeta hi rajen abundoses fonts d’aigua exquisida. Les aigües de sos rius crien abundor de truites, de les que n’hi ha de salmonades.
Sense arribar, si’s vol, a dalt del poble, deixant-lo encastellat a la dreta, se prén un camí que va per la vora del riu de Mola, passant-se seguidament per ample passeig ornat de bella arbreda y d’un gran embrossat que amaga’l curs de l’aigua.
| Josa i Tuixén Josa i Tuixén (oficial), o Josa i Tuixent, és un municipi de la comarca de l’Alt Urgell. El cap municipal és Tuixent i inclou l’entitat municipal descentralitzada de Josa de Cadí i l’estació d’esquí de Tuixent – la Vansa. El 2004 l’Ajuntament va demanar el canvi del nom del municipi modificant Tuixén per Tuixent basant-se en un major suport social, però va ser desestimat per l’informe desfavorable de l’Institut d’Estudis Catalans. La forma “Tuixent” es manté per l’entitat de població, responsabilitat municipal, i per l’estació d’esquí, empresa de titularitat pública. Tuixent o Tuixén (normativament) és una població situada al vessant meridional de la Serra del Cadí, a la comarca de l’Alt Urgell. Fou municipi independent fins a l’any 1973, quan es va unir amb el terme de Josa de Cadí. Actualment, és el cap municipal de Josa i Tuixent. El municipi Josa i Tuixén actualment té una població de 141 habitants, 25 dels quals viuen a Josa de Cadí i els 116 restants a Tuixent. Sumant els habitats d’aquests dos pobles l’any 1910 tenien 539 habitants i 425 l’any 1920 |
😉
Fotografies de Josa i Tuixén de Cèsar August Torras (AFCEC)
😉
Carrer de Tuixent amb tres homes i al fons el campanar – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
La masia de Can Cortina des de la teulada de cal Farragetes a Tuixent – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Vista parcial de Tuixén 1 – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
😉
Vista parcial de Tuixén 2 – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
😉
Racó del poble de Tuixent – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
El poble de Tuixent amb un camp en primer terme – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
El poble de Tuixent des del riu de Mola – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
El riu de Mola voltat de vegetació prop de Tuixent – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
El poble de Tuixent al vessant de la muntanya – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Carena de la serra del Cadí des del puig de la Canal del Cristall – Puig de la Josa i Tuixen – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Cim rocós del puig de la Canal del Cristall – Puig de la Josa i Tuixen – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
😉
Fotografies de Josa i Tuixén de d’aquells anys d’altres autors
😉
Imatge romànica de la Mare de Déu de Tuixent – Josa i Tuixén – 1919 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Creu processional de Tuixent – Josa i Tuixén – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
😉
El coll de Josa amb el Pedraforca al fons – Josa i Tuixén – Entre 1910 i 1930 – AFCEC Emili Jové i Cusido
😉
El poble de Tuixent i la rodalia – Josa i Tuixén – 1905 – AFCEC Autor desconegut
😉
El riu de la Vansa el seu pas per Josa i Tuixent – Josa i Tuixén – Entre 1900 i 1930 – AFCEC Cooperativa de Fluido Eléctrico (Catalunya)
😉
Font i església de Tuixén – Josa i Tuixén – 1919 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Josa i el Cadirell vistos des del camí de Gosol – Josa i Tuixén – ca 1893 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras
😉
Plaça de Tuixén al vespre – Josa i Tuixén – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Poble de Tuxent camí de la Seu d’Urgell – Josa i Tuixén – 1893 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras
😉
Pujada al coll i vista de Tuixén – Josa i Tuixén – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Vista de Tuixent – Josa i Tuixén – ca 1890 – AFCEC Frederic Bordas i Altarriba
😉
Vista del Coll del Port cap a Fòrnols – Josa i Tuixén – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Vista d’una casa de Tuixén – Josa i Tuixén – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Vista general de Josa del Cadí – Josa i Tuixén – 1919 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch
😉
Comarca del Cardener 