Itinerari número 100, “De Sant Llorenç dels Piteus a la Font Pudia, Fonts del Cardener, Tuxent y La Seo d’Urgell“, en el capítol “VI SERRA DEN CIJA V PEDRAFORCA“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 353 a la 362.

Aquest itinerari, “De Sant Llorenç dels Piteus a la Font Pudia, Fonts del Cardener, Tuxent y La Seo d’Urgell“, és l’“antic camí ral de ferradura intercomarcal. Es una de les excursions més importants y de major interès que poden efectuar-se en la comarca. Les Fonts del Cardener mereixen per si soles una excursió que no deu deixar de fer tot aquell que visiti Sant Llorenç.“. Es pot fer en 10 hores. Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts, es poden trobar als mapes i hi ha rutes publicades que passen per aquests indrets. La font Puda o font de la Puda en aquells anys era coneguda com la font Púdia. La carretera actual de Sant Llorenç a la Seu d’Urgell per Coll de Port coincideix força amb aquest itinerari. Es pot fer a peu, en bicicleta o en cotxe. És una via de muntanya amb molt desnivell, si es vol fer a peu o bicicleta, s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar. Tal com es diu a la presentació, és una de les millors excursions de la comarca, una gran oportunitat per gaudir de la muntanya i dels pobles per on passava l’antic camí ral entre Sant Llorenç de Morunys i la Seu d’Urgell.

Vista parcial de Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Caramelles a cavall per un carrer de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1925 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs

Vista general de Sant Llorenç de Morunys 3 – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

ITINERARI N.° 100 – De Sant Llorenç dels Piteus a la Font Pudia, Fonts del Cardener, Tuxent y La Seo d’Urgell

10 h. Antic camí ral de ferradura intercomarcal. Es una de les excursions més importants y de major interès que poden efectuar-se en la comarca.

Les Fonts del Cardener mereixen per si soles una excursió que no deu deixar de fer tot aquell que visiti Sant Llorenç.

Se baixa fortament desde Sant Llorenç per camí molt pedregós.

20 m. S’arriba al peu del Cardener y’s remonta sa vora dreta, seguint-se prop del aigua per pintoresc y ombrejat camí.

El Cardener des de l’anomenada Font Pudia prop de Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

El riu Cardener i Font Púdia en primer terme i al fons el cim de l’Urdet – La Coma i la Pedra – Entre 1900 i 1930 – AFCEC Josep de Rovira Cabanas

45 m. Font Pudia. Raja a la altra part del riu molt prop de l’aigua, sota un embalmat de penyes. Les aigües son sulfuroses y molt estimades per llurs qualitats medecinals, tant per la gent de la comarca com per nombrosos forasters de distints indrets que concorren a Sant Llorenç y al poblet de La Coma atrets per llur nomenada, justificada per les moltes curacions atribuïdes. Contenen en distintes quantitats acid hidrosulfuric lliure, cloruros de calç, de magnèsia y de sosa, carbonats de calç y de magnèsia y sulfats de magnèsia y calç.

Se va seguint la marjada dreta del riu.

50 m. La Gafa, fàbrica situada en la vorera oposada junt a la unió del Mosoll ab el Cardener. La bonica vall del Mosoll es la del poblet de Pedra. La antiga iglesiela del poble’s destaca enlairada. En amunt sota’ls alts aiguavessos de la serra del Verd s’hi ovira la casa Pujol del Recó. La vall de La Pedra es molt interessant, frescal y pintoresca. (Vegis itinerari n.° 115).

Va remuntant-se sempre la vall.

Camí a la vall del Cardener amb la Coma al fons – La Coma i la Pedra – Entre 1900 i 1930 – AFCEC MdC Autor desconegut

1 h. 10. Se presenta sobtadament a la vista’l poble de La Coma sorprenent l’esguard per sa bella situació pintoresca. S’aixeca enlairat sobre’l riu que descriu un gros revolt a son entorn, avançant se en el centre de la vall, esglaonat, entre hermosa arbreda variada de tons, rocaters, prats d’intensa verdor prop del riu, aigua brollant y saltant arreu, hermós enquadrament d’altes y esquerpes montanyes.

Un home en una passera sobre el Cardener i al fons el poble de la Coma – La Coma i la Pedra – Entre 1900 i 1930 – AFCEC Autor desconegut

Vista general de La Coma – La Coma i la Pedra – Entre 1900 i 1930 – AFCEC Autor desconegut

Vista general de la Coma, amb un fotògraf – La Coma i la Pedra – 1890 – AFCEC MdC Frederic Bordas i Altarriba

1 h. 15. La Coma, poblet de unes 40 cases y 135 habitants que junt ab La Pedra forman un sol municipi de 500 habitants, —895 m. alt.— La iglesia baix la advocació de Sant Quirze y Santa Julita té més aspecte pintoresc que purament artístic, no oferint particularitat en son caracter arquitectònic. La situació del poble es molt escaienta en el cim d’un aspre esquenall o aresta atravessat al pas del riu.

El poblet de La Coma està molt concorregut al estiu y son molts els modestos estiuejants o aiguaders que hi concorren pera fruir no sols de la bonesa de son clima frescal y sanitós y de la bellesa de sos paisatges, sino ademés pera gaudir-se de la esquisitat de les aigües especialment de les de la Font Pudia. Se troben en la població netes y endreçades habitacions de lloguer a preus verament economies. El tracte de la gent del pais es amable y condescendent.

L’església parroquial de San Quirze i Santa Julita a la Coma – La Coma i la Pedra – Entre 1920 i 1925 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa

Carrer de la Coma amb alguns homes en primer terme 1 – La Coma i la Pedra – Entre 1890 i 1919 – AFCEC MdC Borràs

Carrer de la Coma amb alguns homes en primer terme 2 – La Coma i la Pedra – Entre 1890 i 1919 – AFCEC MdC Borràs

El terme parroquial de La Coma abarca un territori molt montanyós y tota la part més alta de la vall del Cardener. Confronta en sa part Nord ab la parròquia de Tuxent a la altra part del Port del Comte, en la comarca del Urgellet; a llevant ab La Pedra en la pròpia vall del Cardener y ab Gósol y La Corriu en l’Aiguadevalls; a mig-jorn ab Sant Llorenç dels Piteus y a ponent ab Canalda, a la altra part del coll de Jou y del cim de Cap de Querol en la Rivera Salada. Té 107 cases y 500 habitants segons el cens parroquial.

Travessat’l poblet se baixa altra vegada a trobar el curs del aigua. Paisatges exquisits, bells termes fotografies, hermosos conjunts de prats y variada arbreda, matisada verdor. Al fons per l’entallats dels penyals del Custodi s’ovira enlairat el Port del Comte. A la dreta s’aixeca sobre aspres bastions el Cap d’Urdet y a la esquerra la colossal serra de La Bofia y’l cim d’Estibella.

Cases de La Coma i el Coll de Port – La Coma i la Pedra – Entre 1900 i 1930 – AFCEC MdC Autor desconegut

Font del Cardener amb dos homes a la vora – La Coma i la Pedra – ca 1890 – AFCEC Frederic Bordas i Altarriba

Fonts del riu Cardener – Entre 1882 i 1929 – AFCEC Autor desconegut

1 h. 30. Les Fonts del Cardener —1050 m. alt.

Davant d’una casa mig amagada entre’ls arbres y mig cercada d’aigua s’atravessa per un palancot el riu que té ses fonts més altes en la vall asprosa que s’origina en el Port del Comte. Passant pel peu de la casa va pujant-se per prop de l’aigua que emergeix del naixement del riu. Surt aquest d’entre grans rocaters, ab una abundor d’aigua considerable y en distintes deus que naixen acoplades en el propi indret. El riu al nàixer forma ja una forta y ampla corrent que’s llença tumultuosa, escumejanta, brunzenta, joguinejant entre grosses roques, formant escaients saltants y sovint amagada sota sostre de verdor. El lloc es atraient. L’aigua es molt freda y bona y es tanta l’abundor de son tou que un no sab materialment aon decidirse a cullir-la.

Damunt de les copioses dèus del riu s’hi aixeca un alt muradal de penyes que s’enlaira tot seguit per aspres aiguavessos.

Les fonts distan 3 ó 4 minuts del camí.

El curs d’aigua que hi neix al ajuntar-se ab el mes migrat que baixa del Port dona ja nom al riu Cardener. El nom d’aquest riu s’ha anat transformant per no dir corrompent d’algun temps ençà. Oficialment se li ha donat el nom de Cardoner y aixó ha fet que de mica en mica s’anés perdent en molts llocs l’antic y veritable apel·latiu que caldria fer els esforços necesaris pera que fos conservat. No obstant en la part alta de la comarca, especialment, continua nomenant-se’l tal com se deu. No fou Cardona qui va donar el nom al riu, sino’l riu qui donà nom a Cardona. Molt abans de que existís aquesta població y son vescomtat el riu ja existia y’l nom del riu es ben clar y evident que prové de la situació del lloc aon neix, entre un gran davasall de cars; aixo es pedres
o roques.

Torna a buscar-se’l camí.

Fonts del Cardener amb un home al costat – La Coma i la Pedra – Entre 1895 i 1929 – AFCEC Autor desconegut

1 h. 30. Deixant a l’esquerra el gros caudal d’aigua de les Fonts del Cardener, se segueix en amunt el riveral que baixa dels aiguavessos del Port del Comte y d’Estibella. El camí transcorre al costat de l’aigua que corre brunzenta y joguinosa, saltant entre grossos codols.

1 h. 35. Se deixa el curs de l’aigua y el camí s’enlaira vers a la dreta per terrer aspre y rocós. El paisatge va adquirint tons enèrgics. Enteres penyals semblen barrar el pas. Pel trau del fons s’ovira’l Port del Comte.

·

1 h. 50. Se passa pel repeu dels cingles del Custodi penyals alterosos que’s redrecen a la dreta verticals y aflautats. Els bastions de serra que s’avançcn al enfront y que engorgen la vall se presenten espadats ab acanalats caients. El riuet corre en avall entaforat en l’engorjat.

Puja el cami per un aspre davallant rocatós, davant d’un paisatge de tons durs y de feréstega grandesa.

2 h. 15. Veïnat de Dalt, de La Coma, format per unes quantes cases esbarriades, acloplades algunes d’elles en un replà barrancós, damunt de l’aspra clotada.S’aixequen arreu emmurallats depenya,ressortint a la dreta els cingles del Custodi, caracteritzats per llurs formes originals y capritxoses.

El camí va enfilant-se suaument vall amunt.

2h.30. L’Apallador. Porta’l lloc aquest nom perque essent aproximadament a mig camí de la pujada s’hi acostuma a donar palla al bestiar de carga.

La vall se tanca y el camí s’enlaira ràpidament per un costaner aspre, ovirant-se bellament dret al fons, en avall de l’abrupta sotalada, de moguts termes y entonació vigorosa, la vall del Cardener, contrastant la verda vegetació del fons ab els trencalls de roques y penyes de coloració distinta que s’avancen derivats de la serra del Port del Comte.

Coma Furosa que baixa de la Font de Estibella, a l’altra part de la vall.

Ferma pujada.

Vista del Coll del Port cap a Fòrnols – Josa i Tuixén – 1923 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

3 h. Coll del Port del Comte —1694 m. alt,— obert en pas alterós, entre la vall del Cardener y la del Lavansa, tributari del Segre. Límit entre la Comarca del Cardener y l’Urgellet.

Panorama esplendid. Al enfront tanquen l’espai la serra de Cadí y el Cadinell, formant el quadrant nord. La verda y deleitosa vall y poble deTuxent se destaquen al fons. A ponent se segueixen avall del riu Lavansa els accidents pintorescos d’aquella enclotada y hermosa vall que va a desaiguar en el Segre en un fercstec engorjat, més amunt d’Organyà. Vers al NO. s’oviren montanyes d’Andorra y del Pallars. A mig-jorn per damunt de la vall del Cardener se destaquen Ics serres de Busa y dels Bastets y un seguit de termes d’esglaonades montanyes. Està estrebat el coll a ponent ab una aspra aresta que s’arrela en la Tossa Pelada, alçant-se al OSO., a l’altra part de fragosa comarcada, el cim d’Estibella. Pel costat de llevant s’arrela en el el turó enterc del Migdia que s’enllaça ab les derivacions de la serra del Verd.

Forma’l Port del Comte una abrupta serralada en la que s’hi aixequen grossos grenys de formes rares y capritxoses. Grossos pins centenaris arriben isolats fins al mateix coll, destacant-se superbs entre’ls penyals. La serra del Port del Comte, derivant-se de la collada, se destria des de’ls magestuosos cims d’Estibella, Tossa Pelada y Padró dels Quatre Batlles en distints alts y estesos brancals que prenen els noms de les localitats, La Bofia, Ossera, Morreres, Oden, Alinyà y Cambrils.

Aquest gran grop pirenenc destacat de la serra de Cadí y avançat en l’Urgellet y en la comarca del Cardener, ocupa una grossa porció de territori dificultant les comunicacions entre les localitats que l’envolten, aixis es que del coll de Cambrils en un extrem del massís fins al coll de Port en l’altre no hi ha cap més pas verament accesible pera facilitar la circulació per a les cavalleries.

No te res d’estrany doncs que ja des de temps immemorial porti aquest pas el nom de Port, que no el té cap més dels colls y collades de tota aquesta regió pirenenca. Ja en l’etat mitjana era renomenat aquest pas, per facilitar el transcurs entre’ls comtats d’Urgell y de Cardona y per ell ha vingut sempre passant el camí ral de ferradura entre La Seo d’Urgell y les importants poblacions de Solsona, Cardona y Berga.

Ha sigut sempre també un pas estratègic. Per ell vingueren a passar en l’última guerra carlista gran part de les forces, entre elles artilleriademontanya, que anaren a posar setge a La Seo.

Se deixa a l’esquerra cl camí directe que va al Molí de Fórnols, sense passar per Tuxent. (Vegis el següent itinerari).

Des de’i Port se baixa suaument entre grenys abruptes en vistes del encastellat poble de Tuxent y de sa verda y ufanosa vall.

El poble de Tuixent i la rodalia – Josa i Tuixén – 1905 – AFCEC Autor desconegut

3 h. 5. Petit collet en un cap de serrat. Uns molt alts abets solitaris, un d’ells socarrat, s’aixequen al costat del collet.

El camí baixa ràpidament en seguits revolts.

3 h. 20. Font del Gallinó. Brolla en un petit sot sota’l camí y l’aigua es freda y molt bona, oferint frescor y descans al vianant—1535 m. alt.

La baixada continua molt ferma. El camí es dolent, pelat y pedregós.

El poble de Tuixent des del riu de Mola – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

3 h. 45. Se revolta un serrat y el camí baixa per un estrep entre la clotada de Font Gallinó y altra que es provinenta dels caients del tossal de Migdia. Aquest tossal es anomenat aixís perque l’ombra que en ell el sol projecta dona l’hora exacta del mig-dia al poble de Tuxent.

4 h. S’arriba al peu del riu de Mola que s’atravessa per un pont de fusta, emprenent-se la pujada al poble de Tuxent pel costat d’un molí.

Carrer de Tuixent amb tres homes i al fons el campanar – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Imatge romànica de la Mare de Déu de Tuixent – Josa i Tuixén – 1919 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

4 h. 15. Tuxent, poble de 400 habitants partit judicial de La Seo, provincià de Lleyda, bisbat de La Seo, comarca del Urgellet —1225 m. alt.

Hostal recomanable — Ferratgetes.

Població pintorescament esglaonada en un tossal que domina l’aiguabarreig dels rius Lavansa y Mola. Les voreres dels dos rius son frescals y ombrejades per bella y variada arbreda y els envolts ornats per verds prats que li donen alegre entonació; l’aigua corre per tot arreu y les fonts son abundoses y fresques. El clima es molt sà y la temperatura molt agradable. Si tingués mellors medis de comunicació Tuxent seria un lloc predilecte d’estiueig per ses bones condicions; ab tot son algunes les famílies que hi passen la temporada de calor. La vall està enclosa al nord per les dretes vessants del Cadinell. El riu Lavansa corra de llevant a ponent y’l de Mola baixa del SE. Vers a ponent s’aixeca en el massís del Port del Comte la Tossa pelada y més al SO. el turó d’Estibella. Al S. al costat del coll de Port s’hi alça’l turó del Mig-dia. Tuxent es un bell centre d’excursions, en especial al Cadí, a la serra del Verd y al massís del Port del Comte.

La iglesia es d’origen romànic. Posseix un antic retaule retirat del culte. En la placeta hi rajen abundoses fonts d’aigua exquisida. Les aigües de sos rius crien abundor de truites, de les que n’hi ha de salmonades.

Sense arribar, si’s vol, a dalt del poble, deixant-lo encastellat a la dreta, se prén un camí que va per la vora del riu de Mola, passant-se seguidament per ample passeig ornat de bella arbreda y d’un gran embrossat que amaga’l curs de l’aigua.

Font i església de Tuixén – Josa i Tuixén – 1919 – AFCEC FFS Josep Salvany i Blanch

4 h. 25. S’atravessa el riu per un pont-palanca — 1169 metres alt.—prop del aiguabarreig dels rius de Josa y de Mola que prenen un cop units el nom de Lavansa.

Se va seguint la vora dreta del riu Lavansa, bon xic en amunt, dominant-lo bellament. Prats, conreus y arbreda variada son la nota culminant del paisatge; grans y ràpids vessants coberts de fosca boscuria son l’enquadrament. La serra del Port y la baga de la Bogassa s’estenen amplament, ocupant tota la banda esquerra del riu.

Poble de Tuxent camí de la Seu d’Urgell – Josa i Tuixén – 1893 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras

4 h. 50. Se deixa a la dreta un camí que s’enfila serra amunt y porta a Cornellana.

Continua’l camí pel repeu de la xamosa vall, ornada de bells paisatges realçats per la remor de l’aigua, la frescor de l’arbreda y el xiuxiueig dels aucells. Corre’l riu entre les dretes caients del Cadinell y del massís del Port del Comte.

El molí de Fórnols amb un riu en primer terme i muntanyes al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

El molí de Fórnols amb alguns arbres al voltant – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

5 h. 10. Molí de Fórnols, situat pintorescament al peu del aigua, ombrejat de bella arbreda.

Encreuament de camins; el de la esquerra procedeix directe del coll del Port; el del enfront porta a Lavansa seguint la rivera. Se pren el de la dreta que atravessa’l riu de Cornellana y que baixa a ajuntar-se al Lavansa.

Deixant en avall la preciosa clotada’l camí s’enfila per feixuga costa, remuntant-se entre les valls de Cornellana y Lavansa. A mida que’s va pujant s’obre a la mirada la amagada y bella vall de Cornellana, reclosa entre’l Cadí y el Cadinell, destacant-se’l poble que li dona nom en un alt faldar del Cadí, del qual se’n ovira un llarg tirat. El poble de Fórnols s’ovira també en amunt al dessota de la serra de Banchs.

Portal de l’església de Sant Climent de Fórnols – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Homes baten l’herba a l’era d’una casa de Fórnols i algunes persones als balcons mirant – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

6 h. Fórnols —1288 m. alt — petit poblet de 200 hab. que forma ajuntament ab Adraent y Cornellana. Pertany al bisbat d’Urgell, comarca del Urgellet y provincià de Lleyda.

Les cases formen un aplec de curts carrers, tortuosos y costaruts, constituint un pintoresc agrupament junt a la iglesia parroquial, modesteta, molt senzilla y sense pretensions de cap mena. Fórnols es un interessant exemplar de poblet de montanya. Està situat a redós d’un turó avançat de la serra.

Se surt de Fórnols en direcció a ponent, revoltant el turó tot planerament.

6 h. 30. Collada de Banchs —1395 m. alt.—en el pas de la serra d’aquest nom, avançada dels últims esperons del Cadí. Bonica vista sobre la vall d’Adraent que s’obre al davant y vers al coll de Creus que s’alça al NO. al extrem de la serra de Cadí. Girant la vista enrera se frueix encara d’un bell panorama de la verda vall del Lavansa y de la superba serra del Port del Comte allargada en son extens y alterós brancal d’Osera y Alinyà.

Baixa’l camí cap a la vall de Adraent.

Un home en un camí i al fons el nucli d’Adraén en un vessant rocós – La Vansa i Fórnols – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

6 h. 40. Se creua un camí que d’Adraent va dret a Lavansa, faldejant la vall. Se baixa dret a la clotada per camí molt dreturer, que zigzagueja seguidament. La vall se presenta al fons trista y solitària. A la dreta s’ovira en un serradet, arrimat en un reclot, el poblet d’Adraent.

6 h. 50. S’atravessa la rivera d’Adraent en un sot pintoresc, aon el llit del petit riu s’eixampla obertament donant un revolt molt grós pera dirigir-sc a ponent a trobar en l’extrem de la serra de Banchs y a son repeu el curs del riu Lavansa del qual es afluent.

El camí s’enlaira de ferm tot faldejant per la vessant oposada, deixant el clot de la vall al fons. El terrer es rost y prou ferm.

7 h. 15. Font de la Saucella o millor dit de la Salcella. Es molt comú en el parlar del poble la sustitució de la l per la u quan aquella va davant d’una consonant.

La font de la Salcella o Saucella raja sobre’l camí, en lloc gens ombrejat damunt d’un promontori rost. Es no obstant lloc molt comú de parada de traginers y vianants. L’aigua es prou fresca per a atemperar la sét.

Puja el camí molt ràpid, costejant seguidament la vessant dreta de la vall per recte pendís recobert en gran part d’herbei. Va seguint en amunt per uns plans ondulats rebaixats de la serra, no deixant-se mai de vista, a la dreta, el poblet de Adraent.

8 h. Coll de Creus, —1516 m. alt.— obert de llevant a ponent en l’extrem occidental de la serra de Cadí. En aquest coll acaba el Cadí per a continuar la serra ab el nom de serra de Tost o Cadí de Tost. Se descobreix hermós panorama sobre la vall del Segre, el Baridà, el plà de La Seo, el curs inferior del Balira y els alts cims pirenencs de Maranges, Bascaràn, Andorra y Sant Joan del Herm. Al costat de llevant, al seguit d’una carena rocosa, s’oviren els últims cimals estimbats y esqueixalats de la serra de Cadí. Enrera dret a migjorn tanca la vall solitaria de Adraent, l’alta serra de Banchs destacada del Cadí, formant un gran arc de circ.

Empren el camí rapida baixada per terrer de roca descomposta, molt aspre y desballestat. La pendent es molt dreta. La mirada s’esten per hermos panorama.

8 h. 20. Deixa’l camí’l rampant dret de la collada y corre per una aresta de serra que uneix el tossal del Puig ab el davallant del coll de Creus y separa dues pregones valls la de La Bastida a llevant y la de Sagars a ponent. Corre’l camí bastant planer en vistes de la vall de Sagars. La roca es de un fort color rogenc. Al fons de la vall solitaria de Sagars, envoltada de dretes vessants, s’hi ovira’l Santuari del propi nom. Al enfront del camí s’hi redreça’l Puig.

8 h. 30. Coll de les Planes d’Antona, al costat mateix del Puig que s’alsa alterós a son costat. Al fons a la dreta en un alt replà de la vall s’hi destaca garbosament la grandiosa pagesia de Les Planes que dona nom al coll. Bell efecte girant la vista enrera del coll de Creus y de la esgalabrada serra de Cadí. Panorama general grandiós.

Se baixa pel faldar de la montanya del Puig, dominant-se La Bastida y la seua vall.

Un home en una roca i al fons la Bastida d’Hortons – Alàs i Cerc – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

El poble de la Bastida d’Hortons des de la rodalia – Alàs i Cerc – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

9 h. 10. La Bastida dels Ortons —975 m. alt,—petit poblet de cases de pagès esglaonades y apilades al redós de la parroquial iglesia y sota les ruïnes d’una fortalesa migeval que li donà nom. EI conjunt del poble es molt pintoresc, com ho es també en detall. Sa situació es desembarassada dalt d’un promontori avançat sobre la vall que domina.

El camí baixa fortament reblincolant per una pendent pedregosa.

9 h. 15. S’arriba al fons del riveral, que se segueix. El petit curs d’aigua’s retorç constantment en pintoresques recolzades. La vall es encongida y l’arbreda orna’l riveral. El riuet s’escorre joganer.

La Seu d’Urgell a riba d’un riu vist des del camí Torre Zulueta – La Seu d’Urgell – 1893 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras

9 h. 45. La vall s’obre sobtadament y’l camí penetra en el plà de La Seo deixant el riveral a la dreta. La plana s’esten, el paisatge s’obre y la vista s’embadaleix davant de la riquesa dels conreus y fruiterars y del circuit de altes montanyes que enronden l’ample espai. Davant per davant, a la altra part del Segre, s’aixeca rumbosa la serra de Bascaran. Més a la esquerra s’ovira’l trau del Balira provinent d’Andorra que s’obre pas entre enèrgic montanyam; més lluny y més a ponent s’oviren les montanyes de Sant Joan del Herm. La ciutat de la Seo rumbeja al mig de sa hermosa plana.

Abans d’arribar a la ciutat se passa’l Segre per un ample pont, fruint-se a son pas d’un bell espectacle de les ombrejades voreres del riu.

10 h. La Seo d’Urgell.

😉

Absis de l’Arxiprestal de la catedral de la Seu d’Urgell – La Seu d’Urgell – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Marcel·lí Gausachs i Gausachs

Claustre de la catedral de la Seu d’Urgell – La Seu d’Urgell – Entre 1890 i 1910 – AFCEC autor desconegut

El cor de la catedral de la Seu d’Urgell – La Seu d’Urgell – 1923 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera

Carrer parcialment cobert amb dues persones a la Seu d’Urgell – 1902 – AFCEC Cèsar August Torras

La Seo, -690 m. alt. Ciutat de 3044 habitants, seu de bisbat, comarca del Urgellet, provincià de Lleyda, cap de partit judicial y antiga capitalitat del extens comtat d’Urgell. Plaça forta de 2.ª classe ab governador militar.

Fondes: Riambau; Llebreta; Ardria; Bartolo.

Automòvils: A Calaf, Artesa y a Puigcerdà. Servei diari.

La ciutat està situada en un hermós plà de dues a tres hores d’extensió per una d’amplaria, regat pels rius Segre y Balira que s’ajunten a un kilometre en avall de La Seo y tancat pel Cadí y les montanyes de Tost a mitjorn y la serra de Bescaran al N. y de Sant Joan de l’Herm a ponent.

Catedral del sigle XI. Hermosa fatxada y absis romànic. Interior enlletgit per moderns aditaments de distintes èpoques. Forma tres naus ab creuer. Altar major gòtic ab cert tirat al de La Seo de Barcelona. Se conservan algunes bones pintures en la Sagristia. Cadirat del chor de fusta de noguera molt ben treballada. Ric tresor ab objectes del culte molt notables. Arxiu importantissim, dels millors d’Espanya. Claustre del sigle XIII ab una part construida en el XVI. Iglesia parroquial de Sant Miquel en el Claustre instalada en 1364.

• Iglesia de Sant Domingo.
• Palau episcopal, grandiós y de magestuos aspecte, sumptuosament enriquit y
  restaurat pel anterior bisbe y princep d’Andorra Dr.Benlloch qui es desvetllà molt pera la diòcesis durantson episcopat.
• Seminari nou molt gran començat en el sigle passat pel bisbe Caixal.
• Asil de pobres.
• Germans de la Doctrina cristiana.
• Monges de la Ensenyança.
• PP. del Sagrat Cor y de Sant Armengol.
• Sagrada Familia.
• Hospital.
• Govern militar.
• Aduana.
• Llum elèctrica.
• Teatre del Instituto Obreto.
• Teatro Principal de Riambau.
• Societat Comercial, Industrial y Agrícola.

La ciutat estava emmurallada y fortificada y en les muralles hi havia quatre portals; de la Princesa, de la Pau, de Cerdanya y d’Andorra.

Desde una altura situada en la part Nord que’s titula puig de les Forques se frueix d’una bella vista de la ciutat.

1900 ca. La Seu d’Urgell (l’Alt Urgell). – Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC-MdC). – Els vells porxos del carrer dels Canonges.

😉

Mesures per gra en un porxo a la Seu d’Urgell – La Seu d’Urgell – Entre 1890 i 1936 – AFCEC EMC autor desconegut

😉

Una dona davant l’absis de l’església de Sant Miquel de la Seu d’Urgell – La Seu d’Urgell – ca 1907 – AFCEC Juli Soler i Santaló

😉

La Seu d’Urgell a riba d’un riu vist des del camí Torre Zulueta – La Seu d’Urgell – 1893 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras

😉

Pont vell sobre el riu Valira i al fons la Torre Solsona de Castellciutat – La Seu d’Urgell – Entre 1900 i 1930 – AFCEC Marcel Chevalier

😉

Vista de la Torre Solsona de Castellciutat – La Seu d’Urgell – Entre 1900 i 1930 – Marcel Chevalier, Marcel

😉

Vista general de Castellciutat 1 – La Seu d’Urgell – Entre 1900 i 1930 – AFCEC Marcel Chevalier

😉

Vista general de la Seu d’Urgell i al fons la Serra del Cadí – La Seu d’Urgell – Entre 1900 i 1930 – AFCEC Marcel Chevalier

😉

Vista general de La Seu d’Urgell nevada 1 – La Seu d’Urgell – ca 1900 – AFCEC Marcel Chevalier

😉

Vista general de La Seu d’Urgell nevada 2 – La Seu d’Urgell – ca 1900 – AFCEC Marcel Chevalier

😉

Vista posterior del Palau episcopal de la Seu d’Urgell – La Seu d’Urgell – Entre 1900 i 1930 – AFCEC Marcel Chevalier

😉