ITINERARI N.° 2.1 – Solsona – La Mare de les Fonts

Itinerari número 2.1, “Solsona – La Mare de les Fonts”, en el capítol “I Carreteres” de la guia “TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, a la pàgina 59, al final de l’itinerari 2, en un dels apartats on es dona la informació sobre la ciutat de Solsona.

Aquest itinerari, “Solsona – La Mare de les Fonts“, molt conegut i caminat pels solsonins, té d’interessant poder llegit com era i com s’explicava fa més de cent anys i poder mirar les fotografies que tenim d’aquella època.

És curiós, i encertat, que se l’anomeni la Mare de les Fonts, en plural, perquè era la font que havia alimentat les tres fonts públiques de Solsona. D’aquesta manera s’explica a la Viquipèdia:

L’origen de les fonts públiques de Solsona cal cercar-lo a principis del segle XV a causa de les dificultats de proveïment d’aigua que patia la ciutat. Per tal de resoldre aquest problema el Consell de la llavors encara vila va acordar fer arribar a Solsona l’aigua de la llavors coneguda com la Font de Mirabella, l’actual Mare de la Font. En un document datat l’any 1420 hi consta el contracte signat pel Consell amb Pere Puigredom, de Cervera, i Joan Ferrer, de Montblanc, per a construir els canons de la conducció que havien de tenir un pam d’amplada i dos de llargada. Aquest contracte incloïa, així mateix, la construcció d’un aqüeducte sobre la riera d’Olmeda (encara subsistent) i dels tres dipòsits de tres fonts a bastir dins del recinte de la ciutat: la Font Major (Font de la plaça de Sant Joan), la Font de l’Església (Font de la Plaça de la Catedral) i la Font del Castell (Font de la Plaça Sant Isidre).

Malgrat disposar de tota aquesta informació, i com era habitual quan es va escriure aquesta guia de viatge, hi ha tendència a atribuir als romans les construccions en pedra antigues “massa ben treballades”, com passa a la Mare de la Font on si diu: “Al entorn s’hi troben espessos murs de construcció romana“.

Plaça Sant Joan de Solsona amb un cavall bevent aigua en una font i una església al fons – 1893-06-03 – AFCEC Lluís Marià Vidal

Font de la plaça de l’Església – Solsona – 1915 – FFS Josep Salvany i Blanch

ITINERARI N.° 2.1 – Solsona – La Mare de les Fonts

Aigües.

Solsona està ben dotada d’aigües que poseeix des de molt antic. Les aigües de Lladurs, de les quals se gaudeix, foren concedides a la ciutat en 1033, pel vescomte Ramon Folch de Cardona, qual concesió fou ratificada en 1332 pel vescomte Huch, y més tard, en 1423 per la comtesa Joana. Les aigües arribaren aconduides a Solsona en 1763. Els treballs de conducció foren de molta importància, essent especialment de notar l’hermós aqueducte o Pont de la Frau, del que’n parlarem més endavant. Des de alguns anys ençà venen aconduides per una nova y més ferma canalisació, lo qual permet que arribin a la ciutat en millors condicions y sobretot més clares y pures.

Font de la Mare de la Font situada al parc de la Mare de la Font de Solsona – 1917 – AFCEC Cèsar August Torras

La Mare de les Fonts.

Entre les distintes fonts que més o menys abundoses brollen en els envolts de Solsona, es la més important y recomenada la coneguda ab el nom de Mare de les Fonts.

Se troba a uns dos kilometres de Solsona molt aprop y a la dreta de la carretera que va a La Basella. Està molt ben situada, formant un gran replà de forma quadrada voltat de pedrissos y engalanat per arbreda, fruint-se d’un bell cop de vista vers a la plana y a les llunyanes montanyes. Raja ab bastanta abundor y l’aigua es fresca, y molt bòna. Al entorn s’hi troben espessos murs de construcció romana.

Es el lloc predilecte de passeig dels solsonins y aon s’hi efectuen les tornabodes, aplecs y altres festes, plenes totes elles d’animació y vida.

😉