Itinerari número 40, “De Serrateix a Casserres y Gironella“, en el capítol “III COMARCA BAIXA — COSTAT DE LLEVANT“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 179 a la 180.

Aquest itinerari, “De Serrateix a Casserres y Gironella“, és una “Bonica travessa de bosc y montanya.” Es pot fer en 4 hores 30 minuts. Aquest camí, tal com esta descrit, no es pot fer en cotxe, passa per antics camins de ferradura actualment perduts. Hi ha una bona carretera, asfaltada, que va de Viver a Gironella, però no passa exactament pel mateix itinerari. Gairebé tots els llocs referenciats es poden identificar als mapes actuals. Fer aquest itinerari és una bona excusa per anar a Gironella, Viver i fer una visita guiada del monestir de Serrateix.

Creu de terme de Serrateix – Entre 1907 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera

Monestir de Serrateix (vista) – Viver i Serrateix – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Monestir de Serrateix (torres) – Viver i Serrateix – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Creu de terme de Serrateix 1 – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Creu de terme de Serrateix 2 – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

El monestir de Santa Maria de Serrateix – Entre 1907 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera

Façana lateral del monestir de Santa Maria de Serrateix – Entre 1907 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera

Part posterior del monestir de Santa Maria de Serrateix – Entre 1907 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera

Camí i vista posterior del monestir de Santa Maria de Serrateix – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Absis de l’Església de Santa Maria de Serrateix – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

ITINERARI N.° 40 – De Serrateix a Casserres y Gironella

4 h. 30. Bonica travessa de bosc y montanya.

Se segueix desde Serrateix el camí marcat en l’itinerari número 38 fins a la iglesia de Viver.

Església de Sant Miquel de Viver i un home assegut a primer terme – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Viver i un home assegut en primer pla – Viver i Serrateix – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Masia i església del poble de Viver – Entre 1907 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera

Vista del poble de Viver – Entre 1907 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera

1 h. Viver.

S’atravessa el joliu planell de Viver, ornat de pins.

1 h. 5. Baixada rocosa per entre bosc.

1 h. 20. S’atravessa la rivera d’Escardívol y’s puja per l’aiguaves oposat.

1 h. 45. Serrat de cal Rovira. Creu de terme en el cim.

Davallant molt rocós, de mal passant pera les cavalleries.

2 h. S’atravessa la rivera del molí den Cirera, provinent de sota Cor de Roure y de les fonts de cal Barraler, brancal el més important de la rivera de Marola.

El corriol deixa a la dreta la masia de can Blasi y a l’esquerra dalt d’un serrat, la grossa pagesia de can Cirera.

2 h. 15. S’atravessa la torrentera de cal Cirera, que davalla del indret de la Esgleiola. Vers a la dreta y per costat de migjorn s’ovira la iglesia de Sant Sadurní de Fonollet.

El camí porta la direcció NE. travessant terrers molt barrancosos. Casserres se destaca al enfront damunt de terrer rocós.

3 h. 15. Casserres, vila de 1457 habitants, provincià de Barcelona, partit judicial de Berga, bisbat de Solsona, comarca del Bergadà.

Població molt antiga, notable per sa situació, per son típic aspecte y pels records y vestigis que té d’anteriors èpoques. Pera majors detalls Vegis Bergadà Vol. v.

😉

Un nen al carrer de l’església de Casserres – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras i Ferreri

Plaça de l’església de Casserres – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Plaça de Casserres i un home, al fons dos homes en un balcó – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Plaça de Casserres, al fons una dona en un balcó – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

Façana d’una casa de Casserres – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

^{* Informació publicada a la Guia itinerari Volum V: Bergadá, valls altes del Llobregat. (1905)}

Casserres, vila de 1.457 habitants, que té adjunts els vehinats de L’Atmellla y del Guixaró; partit de Berga, provincià de Barcelona, bisbat de Solsona.

HOSTALS: cal Serra, en el carrer de la Creu; ca la Tresó, plaça Major.

CAVALLERIES PERA EXCURSIONS: quasi tots els pagesos que tenen besties de carga s’ofereixen a llogar-les als preus corrents de jornal, que varien segons la temporada.

Es una de les poblacions més típiques de Catalunya y que conserven més caràcter d’antigor. Se noten en sos carrers notables cases de distintes centúries desde’l sigle XIII ençà, ab artístichs finestrals ostentant primoroses columnes, belles portalades de grosses dovelles y ràfechs de teulades molt volats. La plaça de la Creu es un dels llochs més interessants. L’iglesia parroquial es del 1600 y no ofereix particularitat esmentable. La de Santa Maria de l’Antiguetat es també moderna, alçada en el mateix lloch aont existia l’antiga. Guarda en son interior dos sepulcres de pedra que semblen esser del sigle XII, ab estàtues jacents esculpturades en les tapes. En l’una hi està representat un cavaller, en l’altra una figurà ab hàbits sacerdotals. Ostenten les cares anteriors, de les propries sepultures, escuts en els que s’hi veuen els símbols dels Pinós y dels Cardonas. L’imatge de la Verge que’s venera en l’altar major, d’origen romànich, fou malmesa bàrbarament, havent-li cambiat cap y braços.

Casserres fou en la guerra dels set anys quartel general de Carles d’Espanya, y en l’última guerra centre també de les forces carlistes.

L’Indústria especial del país es la del cànem, a la que principalment s’hi dediquen les dònes.

La situació es molt bonica. Son pla al cim de la serra, que parteix les aigües, que van a les rieres de Merola y de Clarà, es molt ben conreuat y el domini de vista molt extens y alegre.

A Casserres no s’hi va per mar ni per terra: es la dita popular, y verament es així, ja que, sentada sobre uns balsos de penya, no s’hi entra sinó per sobre roca.

Es la vila mes abandonada, en quant a comunicacions, de la provincià de Barcelona, y, per més que per part de la Diputació s’han fet estudis de carreteres y camins vehinals, fins avuy no té més accés que per camins de ferradura. Hi passava, abans de que’s fes la carretera pel peu del Llobregat, el camí ral de Barcelona a Berga.

La falta de moderns medis de comunicació li ha fet decaure sa importància, y’s troba avuy en plena decadència, que referà, sens dubte, tant prompte s’obrin camins rodats que li facilitin medis d’espandiment y vida.

Les fonts principals del terme, a més de les tres que hi ha dins la vila, són: la Fonteta y la Fàbrega, a mig quart de distancia; la del Totxot, un quart lluny, a mig camí de Sant Pau de Casserres; la de can Eloy, distant uns tres quarts d’hora; la font del Polvorí, prop de Sant Sadurní de Fonollet.

La festa major de Casserres es per Sant Bartomeu, el 24 d’Agost. Les fires se fan: l’una, a la vigilia dels Reys; l’altra, el primer dissabte després de Pasqua.

Les costums de la vila són senzilles y morigerades. Se conserven molt entre la gent del poble les tradicions piadoses.

En la rodalia hi ha moltes cases de pagès riques o acomodades.

Carrer de la creu a Casserres – 1918 – Viquipèdia Commons – Josep Salvany i Blanch

😉

3 h. 20. Santa Maria de la Antigüetat, iglesia moderna situada en el mateix lloc de la antiga que fou enderrocada malauradament, pera alçar l’actual. Guarda en son interior dos notables sepultures de pedra, del sigle XII, ab estàtues jacents, pertanyents a la antiga casa de Pinós. La Verge que’s venera en l’altar major es d’origen romànic, emperò fou malbaratada bàrbarament, havent-se-li cambiat cap y braços.

Empren el camí forta baixada dret al clot de la rivera de Clara, entre bonica roureda y rocaters sortints.

3 h. 35. Molí de Barnadàs, en situació pintoresca al peu de la rivera. Se passa aquesta davant del molí y es puja per l’aiguaves oposat.

3 h. 45. S’atravessael torrent de Barbats que baixa a unir-se a la rivera de Clarà. Bonic clot emboscat.

Se va pujant entre bosc.

3 h. 50. Barbats, bona casa de pagès, situada sobre uns grans balços de penya. Queda a l’esquerra del camí.

3 h. 55. Coll de Barbats

Va seguint-se entre paisatges de bosc, plà y avall.

4 h. 5. Menudells, casa de pagès que’s deixa a l’esquerra.

4 h. 15. Se descobreix un bell efecte de vista de Gironella y de la vall del Llobregat y es baixa fortament.

4 h. 30. Gironella, vila de 2966 habitants, en la comarca del Bergadà, provincià de Barcelona, partit judicial de
Berga, bisbat de Solsona. Per a majors detalls, Vegis Bergada Vol. V.

Estació del ferrocarril de Manresa a Berga y Quardiola-Bagà.

😉

Gironella a principis del segle XX – Fons Arxiu Històric Municipal Josep Busquets

^{* Informació publicada a la Guia itinerari Volum V: Bergadá, valls altes del Llobregat. (1905)}

Gironella, 455 m. alt. Vila de 2.966 hab., partit de Berga, provincià de Barcelona, bisbat de Solsona.

Si’s fes un cens veritat se trobarien molts més habitants, perquè en un terme molt petit hi han reunides quatre fàbriques de filats y teixits de cotó, les d’Alsina (Metre), can Basachs, Viladomiu nou y Viladomiu vell, en les quals hi treballa molta gent, havent-hi en les dues últimes pisos pera tots els treballadors.

FONDES: Jardí, o sia can Ton de la Vall, cal Pubill, cal Oliaire, cal Joan Lern. Preus corrents diaris, 3’50 a 4 ptes.

CASINOS: «La Perla del Llobregat» (Centre Catòlich) y «La Nueva Lira Gironellense», abdòs ab societats corals y petits teatres en els quals hi actuen aficionats.

CAFÊS: cal Jané (principal), Ninot, Mandri, Mayol y Torras a la carretera. A més, la Casa Nova y la «Lira Gironellense»: a la vila vella, cal Ricart y Centre Catòllch.

CARRUATGES: pera Vich; ne surten dos a les 5 h. 30 del mati, s’arriba a Prats de Lluçanès a quarts de nou, aon se cambien els tirs, y s’esmorsa, sortint-se a les 11 y arribant a Vich a les 2 de la tarda. Preus: a Prats, 1’50 ptes.; a Vich, 5’75 ptes. De Prats surt una tartana pera Sant Quirze. Preu, 3 ptes.

Pera Prats surten dues tartanes a les 2 h. 30, y hi arriben a quarts de set.

De Prats ne surten dues a les 5 del mati, que arriben a Gironella a quarts de nou y enllacen ab el segon tren descendent. Les que surten de Vich al mati arriben a Gironella a les 5 h. 30 de la tarda.

.

La part nova de la vila se troba junt a la carretera y la part vella s’extén vessant amunt de la vorera esquerra del Llobregat, enlairant-se per carrers estrets y costaruts. Les cases de la vila antiga són, en general, rònegues y velles, notant-se, en algunes construccions, detalls mig-evals. El conjunt general que ofereix la població es molt pintoresch, esgraonades les edificacions en les marjades del riu. Un pont uneix una part y altra de vila.

L’iglesia parroquial, modernisada, conserva sols vestigis de sa antiga planta. Està del tot trasformada per modificacions y aditaments de distintes èpoques, obeint sols a la conveniència de donar cabuda a major nombre de fidels y a les atencions del culte. La volta antiga de la nau es lleugerament apuntada. En l’altar de les ànimes hi ha un antich tapiç que ha sigut diverses vegades solicitat per tractants en antiguetats.

S’està construint una nova iglesia parroquial sense estil determinat y sense manifestes pretencions artístiques.

Prop de la carretera, abans d’entrar a la vila, se troba l’ermita de Sant Antoni, ab típica porxada.

Dessobre’l torrent del Guixaré, abans d’arribar a Gironella, hi ha l’ermita de Sant March, ab petit porxo davant l’entrada. Té en son interior un borrós quadro representant nostra Verge de Montserrat. S’hi fa un gros aplech en la diada del sant.

De l’antich castell, situat en la part més alta de la vila, 483 metres altitut, ne queden traces molt poch importants: sols un mur bastant alt que s’extén en avall fins al peu mateix del riu, fonamentat en el propri jaç d’ell. En el centre d’aquest gran mur se’n destaca un altre, de menys importància, en el que hi ha una rompuda finestra que dóna a un lloch aon s’hi noten rastres d’una sala ogival.

Dalt del castell, en lo que avuy es presó, diuen que hi existeix una especie de pou qual fons es ple d’aigua y dóna abaix al riu. Segons tradició, en els temps senyorials hi tenien els presos que volien que’s perdessin. Actualment aquest pou es cegat, ple per dalt, més molts vells asseguren que ab poch treball se podria tornar tal com era abans y restablir la comunicació.

.

Prop la vila, poch en avall, hi han els restos de l’antich pont del Diable, construcció migeval, del que no’n queda gaire bé res: sols troços de sos dos archs laterals, que no fa pas molts anys eren encara sencers. L’incuria més gran y desconeixement de son valer artístich-arqueològich per part del municipi de Gironella, ha fet que anés desapareixent aquest vell monument. Fins els pagesos dels voltants s’han entretingut impunement a treure-n les pedres pera construir barraques en llurs camps.

Dues són les tradicions populars referents a n’aquest pont. Segons una d’elles, la minyona d’una casa de pagés que s’anomenava cal Viader, pera anar a cercar aigua pera la casa tenia d’atravessar el riu per un palancot, que cada vegada que aquell venia gros se l’enduya, no podent aleshores passar, y tenint, per tant, d’anar acercar-la molt y molt lluny. Aburrida, una de tantes vegades, oferí donar-se de bona gana al diable ab tal de que a l’endemà, abans de cantar el gall, tingués un pont pera passar sense destorb a la vora oposada. Tot seguit d’haver-ho ofert se li aparegué’l dimoni en forma humana, li prengué la paraula, y en fent-se fosch una gran munió de gent extranya’s posà a treballar desesperadament en fer el pont. Espantada y penedida la criada, corregué a explicar-ho a sa mestressa; aquesta la tranquilisà, y poch abans de l’hora de mitja nit, en que’l gall canta, anaren al corral y tiraren un perol d’aigua bullenta sobre’l gall allí tancat. Aquest cantà esferehit; les baranes del pont no eren encara fetes; el dimoni perdé la juguesca y els de can Viader tingueren pont pera passar el riu.

L’altra tradició diu que empenyada forta brega entre’ls senyors de Bastareny y de Gironella, fou decidida per les armes a favor de l’últim, el qual obligà a son contrari, com a lley de vencedor, a construir un pontsobre’l riu. Fet el pont, li posaren els de Bastareny el renom de Pont del Diable, per les penalitats que sofriren al construir-lo de mal grat, lluny de llur casa y en profit de llurs contraris.

Les fires de Gironella se celebren cl 27 de Maig y el 30 de Setembre y són molt poch concorregudes.

La festa major es per l’Agost, el dia de Sant Joaquim. Abans se celebrava per Santa Eulalia, més avuy sols se celebra en aquest dia una festa religiosa en la parròquia.

Compta Gironella ab tres escoles públiques, dues de noys y una de noyes, altres de particulars y una dirigida per les germanes terciàries dominiques, havent-n’hi també en les dues colonies Viladomiu.

FONTS PÚBLIQUES: la del Pont, passat el Pont Nou de la carretera; la de Gironella a ca la Sion; la del Camp, prop de can Pequeny. En els voltants se troben la de cal Furroll, la de can Tarroy, la de l’Ermita, la de cal Sant Geli, la de Tórrechs, la de cal Feliu y la de cal Pere vell. A més, les del Bals y de les Febres, si bé fóra del terme, són molt aprop y molt concorregudes en tot temps de l’any, essent un passeig afavorit. La de les Febres s’assegura que es medicinal, apropriada pera desganes y dispepsies. La font del Bals se troba a cinch minuts escassos de la vila, y l’anterior a uns deu minuts, abdues en el propri torrent de les Febres. Són ja del terme de Casserres.

Prop de la repetida font de les Febres el proprietari de la vehina fàbrica de L’Atmetlla, Sr. Monegal, hi ha fet construir una capella de gust gòtich, en la que s’hi venera Sant Antoni, patró de la fàbrica, y aon s’hi celebra missa tots els diumenges fins y a tant que estiga acabada altra de gran que s’està construint on la dita fàbrica.

Desde Gironella la ferrada via devia dirigir-se a Berga on lloch d’anar a parar a Olvan. De Gironella a Berga la locomotora podia anar-hi ab relativa facilitat. Desde l’estació d’Olvan a Berga sols es verament factible un tramvia mogut per força elèctrica. No està abandonat per això’l projecte d’un brancal de Gironella a Berga, que podria prolongar-se més tard fins a Sant Llorenç dels Piteus y Solsona, donant vida a extenses comarcades faltades avuy de tota via de comunicació. Sobre tot pera Berga es d’una necessitat imprescindible aquest brancal de ferro-carril.

Pont del diable de Gironella i cases al fons – Gironella – Entre 1890 i 1923 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

😉