| Itinerari número 46, “De Solsona a Casserres y Gironella“, en el capítol “III COMARCA BAIXA — COSTAT DE LLEVANT“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench“, de la pàgina 196 a la 198. |
| Aquest itinerari, “De Solsona a Casserres y Gironella“, és un “Cami deferradura. Excursió força interessant.” Es pot fer en 8 hores 30 minuts. L’any 1922 la carretera que havia de comunicar Solsona i Berga estava en construcció i només estaven fets uns quilometres per cada banda. Aquest itinerari segueix l’antic camí ral de Solsona a Berga fins a Cal Bisbe (Montmajor). Aquets tram de camí ral, entre Solsona i Navès, ha perdut la connectivitat per la construcció del pantà de Sant Ponç, el Pont de Golarons ha quedat colgat per les aigües de l’embassament. Exceptuant aquest interval, la resta es pot fer seguin un traçat força aproximant per camins de travessa que encara hi són. Anar per l’actual carretera també es una bona opció que permet gaudir plenament del viatge, fent parades en els llocs més significatius de l’itinerari. Fer aquest itinerari és una bona excusa per anar a visitar Solsona, Casserres, Gironella i el territori que els comunica i que no s’hi passa quan es fa via ràpida per carretera. |
Part posterior de l’església de Solsona amb els absis– ca 1890 – Frederic Bordas i Altarriba
Solsona amb un portal i l’església – 1890 – Frederic Bordas i Altarriba
Traginer amb una mula carregada a la riba del riu Negre amb el pont i Solsona al fons – 1924-03 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
Solsona vista des del turó de Figueres – 1893-06-03 – AFCEC Lluís Marià Vidal
ITINERARI N.° 46 – De Solsona a Casserres y Gironella
8 h. 30. Cami deferradura. Excursió força interessant.
Se segueix el camí ral de Berga marcat en l’itinerari anterior.
Antic camí Ral de Solsona a Berga passant pel pla de cal Tòfol – La foto del Pep – 28/04/2016
Santa Llúcia de Navès – La foto del Pep – 05/09/2023
Santa Margarida de Navès – La foto del Pep – 21/04/2023
Façana del Molí de la Moscavera, en primer terme riu i passera – Navès – Entre 1890 i 1923 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Façana de l’Hostal Cal Sant Pare – Navès – Entre 1890 i 1923 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
La Torreta de Pegueroles (casa) – Navès – Entre 1890 i 1923 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
4 h. 15 Enforc ab el camí ral de Cardona. Se segueix aquest camí indicat en l’itinerari n.° 43.
4 h. 30. Hostal de cal Bisbe.
Vista general de l’Hostal de Cal Bisbe – Entre 1890 i 1923 – AFCEC Cèsar August Torras i Ferreri
S’atravessa la rivera, passat l’hostal, al davant de les pintoresques roques de cal Bisbe.
.
El camí va planejant apartant-se de la rivera.
4 h. 55. Els Plans, aon se deixa a ma esquerra el camí que va a Berga per l’Hostal Nou.
5 h. Creu de Gabirols, en el pas de la serra que separa la rivera de cal Bisbe de la de Vilajoana.
Torre del castell (torre dels moros) de Montmajor – La foto del Pep – 13/08/2025
Plans de Montmajor, molt extensos, en el llom de la serra que’s baixa des de’l cim de Montmajor. La iglesia y la torra s’oviren a la dreta.
5 h. 15. Creu de cal Pere, en un collet. Comença la baixada per les ràpides costes de Montclar, en vistes d’aquest poble col·locat pintorescament sobre d’un promontori, avançat en la vessant oposada de la vall.
5 h. 30. Se passa la rivera de Vilajoana y es va a guanyar la vessant contraria.
5 h. 35. Riu, casa de pagès en el començ de la pujada, dominant el riveral. Costa penosa.
El poble de Montclar – Berguedà – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
5 h. 55. Montclar, anomenat generalment Montclar de Berga; poble de 361 habitants a 750 metres alt, pertanyent al partit de Berga, provincià de Barcelona y bisbat de Solsona.
Està agrupat al envolt d’una ampla plaça de molt típic caràcter. En un dels angles hi ha la iglesia parroquial de Sant Martí de construcció romànica, de la qual en conserva l’esbelt absis central, ab un de petit a cada costat. Ostenta un campanaret quadrat ab coberta a quatre vessants, tenint dues finestres en dos dels costats y una en els altres. Propera a la iglesia hi ha una casa de antic y senyorial aspecte, coneguda ab el nom del Castell.
Emplaçat el poble en el caire mateix d’un grop avançat de la serra domina un extens cop de vista, en especial pel costat de ponent, descobrint-se gran extensió de les valls y montanyes de la comarca del Cardener. Montclar se troba en la ratlla divisòria d’aquesta comarca ab la del Bergadà, formant part de l’última.
Se puja pel nervi rocós y estret que separa Montclar del gruix de la serra. Bell efecte dels fondals que s’obren a cada costat.
6h. Firal dels Reis. Hermós plà d’alzines sapades y ombroses y de recte brancatge, aon s’hi celebra anyalment la renomenada fira dels Reis. Es un espectacle verament interessant el que ofereix aquest extens plà en aquella diada. Aprop del camí s’allarguen grans tirades llocs de firataires, taules de turrons, de joguines, d’utensilis de pagès y de casa, robes etc., algun xerraire ponderant a grans crits els articles que té per vendre; arrencaqueixàls curalotodos, etc., y per tots els envolts les grans ramades de bestiar de tota llei, xais, vaques, garrins, eugues y cavalls. Les transaccions son nombroses y importants. Cap al mig dia la animació creix, el bullici es gros y per tots indrets se veuen rotllos de gent sentats a terra despatxant la menestra freda o l’arroç cuit allí mateix al camp. Per a l’excursionista fol·loric son notes interessants de bells quadros de costums. Pera l’artista hermoses notes de color y per a’l fotograf deu abundosa per a belles impressions de plaques.
Dones i nens al firal de Montclar – Monclar – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Gent al firal de Montclar – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Gent i carros al firal de Montclar – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
6 h. 10. Se surt del alzinar y es deixa a l’esquerra el camí de Cor de Roure a Berga (Itinerari n.° 41), quedant de banda, enlairada en un serrat, la iglesia y casa de Sant Pons.
6h. 30. Canudes, casa grossa de pagès, en un tossalet, dominant aigües del Cardener y del Llobregat.
6 h. 40. Creu de l’Eloy. A la dreta s’ovira La Esgleiola, sufragania de Casserres.
6 h. 45. Casa Nova del Roc o del Eloy.
Se va planejant.
6 h. 55. Cal Millàs.
Veïnat de les Barraques a la dreta.
7 h. 5. Enforc del camí de les Barraques. Plans de Casserres; bonica vista de la població.
7 h. 15. Casserres (Itinerari n.° 40).
Se segueix el camí assenyalat en el propi itinerari.
8 h. 30. Gironella
😉
Un nen al carrer de l’església de Casserres – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras i Ferreri
Plaça de l’església de Casserres – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Plaça de Casserres i un home, al fons dos homes en un balcó – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Plaça de Casserres, al fons una dona en un balcó – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Façana d’una casa de Casserres – 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
* Informació publicada a la Guia itinerari Volum V: Bergadá, valls altes del Llobregat. (1905)
Casserres, vila de 1.457 habitants, que té adjunts els vehinats de L’Atmellla y del Guixaró; partit de Berga, provincià de Barcelona, bisbat de Solsona.
HOSTALS: cal Serra, en el carrer de la Creu; ca la Tresó, plaça Major.
CAVALLERIES PERA EXCURSIONS: quasi tots els pagesos que tenen besties de carga s’ofereixen a llogar-les als preus corrents de jornal, que varien segons la temporada.
Es una de les poblacions més típiques de Catalunya y que conserven més caràcter d’antigor. Se noten en sos carrers notables cases de distintes centúries desde’l sigle XIII ençà, ab artístichs finestrals ostentant primoroses columnes, belles portalades de grosses dovelles y ràfechs de teulades molt volats. La plaça de la Creu es un dels llochs més interessants. L’iglesia parroquial es del 1600 y no ofereix particularitat esmentable. La de Santa Maria de l’Antiguetat es també moderna, alçada en el mateix lloch aont existia l’antiga. Guarda en son interior dos sepulcres de pedra que semblen esser del sigle XII, ab estàtues jacents esculpturades en les tapes. En l’una hi està representat un cavaller, en l’altra una figurà ab hàbits sacerdotals. Ostenten les cares anteriors, de les propries sepultures, escuts en els que s’hi veuen els símbols dels Pinós y dels Cardonas. L’imatge de la Verge que’s venera en l’altar major, d’origen romànich, fou malmesa bàrbarament, havent-li cambiat cap y braços.
Casserres fou en la guerra dels set anys quartel general de Carles d’Espanya, y en l’última guerra centre també de les forces carlistes.
L’Indústria especial del país es la del cànem, a la que principalment s’hi dediquen les dònes.
La situació es molt bonica. Son pla al cim de la serra, que parteix les aigües, que van a les rieres de Merola y de Clarà, es molt ben conreuat y el domini de vista molt extens y alegre.
A Casserres no s’hi va per mar ni per terra: es la dita popular, y verament es així, ja que, sentada sobre uns balsos de penya, no s’hi entra sinó per sobre roca.
Es la vila mes abandonada, en quant a comunicacions, de la provincià de Barcelona, y, per més que per part de la Diputació s’han fet estudis de carreteres y camins vehinals, fins avuy no té més accés que per camins de ferradura. Hi passava, abans de que’s fes la carretera pel peu del Llobregat, el camí ral de Barcelona a Berga.
La falta de moderns medis de comunicació li ha fet decaure sa importància, y’s troba avuy en plena decadència, que referà, sens dubte, tant prompte s’obrin camins rodats que li facilitin medis d’espandiment y vida.
Les fonts principals del terme, a més de les tres que hi ha dins la vila, són: la Fonteta y la Fàbrega, a mig quart de distancia; la del Totxot, un quart lluny, a mig camí de Sant Pau de Casserres; la de can Eloy, distant uns tres quarts d’hora; la font del Polvorí, prop de Sant Sadurní de Fonollet.
La festa major de Casserres es per Sant Bartomeu, el 24 d’Agost. Les fires se fan: l’una, a la vigilia dels Reys; l’altra, el primer dissabte després de Pasqua.
Les costums de la vila són senzilles y morigerades. Se conserven molt entre la gent del poble les tradicions piadoses.
En la rodalia hi ha moltes cases de pagès riques o acomodades.
Carrer de la creu a Casserres – 1918 – Viquipèdia Commons – Josep Salvany i Blanch
😉
Gironella a principis del segle XX – Fons Arxiu Històric Municipal Josep Busquets
* Informació publicada a la Guia itinerari Volum V: Bergadá, valls altes del Llobregat. (1905)
Gironella, 455 m. alt. Vila de 2.966 hab., partit de Berga, provincià de Barcelona, bisbat de Solsona.
Si’s fes un cens veritat se trobarien molts més habitants, perquè en un terme molt petit hi han reunides quatre fàbriques de filats y teixits de cotó, les d’Alsina (Metre), can Basachs, Viladomiu nou y Viladomiu vell, en les quals hi treballa molta gent, havent-hi en les dues últimes pisos pera tots els treballadors.
FONDES: Jardí, o sia can Ton de la Vall, cal Pubill, cal Oliaire, cal Joan Lern. Preus corrents diaris, 3’50 a 4 ptes.
CASINOS: «La Perla del Llobregat» (Centre Catòlich) y «La Nueva Lira Gironellense», abdòs ab societats corals y petits teatres en els quals hi actuen aficionats.
CAFÊS: cal Jané (principal), Ninot, Mandri, Mayol y Torras a la carretera. A més, la Casa Nova y la «Lira Gironellense»: a la vila vella, cal Ricart y Centre Catòllch.
CARRUATGES: pera Vich; ne surten dos a les 5 h. 30 del mati, s’arriba a Prats de Lluçanès a quarts de nou, aon se cambien els tirs, y s’esmorsa, sortint-se a les 11 y arribant a Vich a les 2 de la tarda. Preus: a Prats, 1’50 ptes.; a Vich, 5’75 ptes. De Prats surt una tartana pera Sant Quirze. Preu, 3 ptes.
Pera Prats surten dues tartanes a les 2 h. 30, y hi arriben a quarts de set.
De Prats ne surten dues a les 5 del mati, que arriben a Gironella a quarts de nou y enllacen ab el segon tren descendent. Les que surten de Vich al mati arriben a Gironella a les 5 h. 30 de la tarda.
.
La part nova de la vila se troba junt a la carretera y la part vella s’extén vessant amunt de la vorera esquerra del Llobregat, enlairant-se per carrers estrets y costaruts. Les cases de la vila antiga són, en general, rònegues y velles, notant-se, en algunes construccions, detalls mig-evals. El conjunt general que ofereix la població es molt pintoresch, esgraonades les edificacions en les marjades del riu. Un pont uneix una part y altra de vila.
L’iglesia parroquial, modernisada, conserva sols vestigis de sa antiga planta. Està del tot trasformada per modificacions y aditaments de distintes èpoques, obeint sols a la conveniència de donar cabuda a major nombre de fidels y a les atencions del culte. La volta antiga de la nau es lleugerament apuntada. En l’altar de les ànimes hi ha un antich tapiç que ha sigut diverses vegades solicitat per tractants en antiguetats.
S’està construint una nova iglesia parroquial sense estil determinat y sense manifestes pretencions artístiques.
Prop de la carretera, abans d’entrar a la vila, se troba l’ermita de Sant Antoni, ab típica porxada.
Dessobre’l torrent del Guixaré, abans d’arribar a Gironella, hi ha l’ermita de Sant March, ab petit porxo davant l’entrada. Té en son interior un borrós quadro representant nostra Verge de Montserrat. S’hi fa un gros aplech en la diada del sant.
De l’antich castell, situat en la part més alta de la vila, 483 metres altitut, ne queden traces molt poch importants: sols un mur bastant alt que s’extén en avall fins al peu mateix del riu, fonamentat en el propri jaç d’ell. En el centre d’aquest gran mur se’n destaca un altre, de menys importància, en el que hi ha una rompuda finestra que dóna a un lloch aon s’hi noten rastres d’una sala ogival.
Dalt del castell, en lo que avuy es presó, diuen que hi existeix una especie de pou qual fons es ple d’aigua y dóna abaix al riu. Segons tradició, en els temps senyorials hi tenien els presos que volien que’s perdessin. Actualment aquest pou es cegat, ple per dalt, més molts vells asseguren que ab poch treball se podria tornar tal com era abans y restablir la comunicació.
.
Prop la vila, poch en avall, hi han els restos de l’antich pont del Diable, construcció migeval, del que no’n queda gaire bé res: sols troços de sos dos archs laterals, que no fa pas molts anys eren encara sencers. L’incuria més gran y desconeixement de son valer artístich-arqueològich per part del municipi de Gironella, ha fet que anés desapareixent aquest vell monument. Fins els pagesos dels voltants s’han entretingut impunement a treure-n les pedres pera construir barraques en llurs camps.
Dues són les tradicions populars referents a n’aquest pont. Segons una d’elles, la minyona d’una casa de pagés que s’anomenava cal Viader, pera anar a cercar aigua pera la casa tenia d’atravessar el riu per un palancot, que cada vegada que aquell venia gros se l’enduya, no podent aleshores passar, y tenint, per tant, d’anar acercar-la molt y molt lluny. Aburrida, una de tantes vegades, oferí donar-se de bona gana al diable ab tal de que a l’endemà, abans de cantar el gall, tingués un pont pera passar sense destorb a la vora oposada. Tot seguit d’haver-ho ofert se li aparegué’l dimoni en forma humana, li prengué la paraula, y en fent-se fosch una gran munió de gent extranya’s posà a treballar desesperadament en fer el pont. Espantada y penedida la criada, corregué a explicar-ho a sa mestressa; aquesta la tranquilisà, y poch abans de l’hora de mitja nit, en que’l gall canta, anaren al corral y tiraren un perol d’aigua bullenta sobre’l gall allí tancat. Aquest cantà esferehit; les baranes del pont no eren encara fetes; el dimoni perdé la juguesca y els de can Viader tingueren pont pera passar el riu.
L’altra tradició diu que empenyada forta brega entre’ls senyors de Bastareny y de Gironella, fou decidida per les armes a favor de l’últim, el qual obligà a son contrari, com a lley de vencedor, a construir un pontsobre’l riu. Fet el pont, li posaren els de Bastareny el renom de Pont del Diable, per les penalitats que sofriren al construir-lo de mal grat, lluny de llur casa y en profit de llurs contraris.
Les fires de Gironella se celebren cl 27 de Maig y el 30 de Setembre y són molt poch concorregudes.
La festa major es per l’Agost, el dia de Sant Joaquim. Abans se celebrava per Santa Eulalia, més avuy sols se celebra en aquest dia una festa religiosa en la parròquia.
Compta Gironella ab tres escoles públiques, dues de noys y una de noyes, altres de particulars y una dirigida per les germanes terciàries dominiques, havent-n’hi també en les dues colonies Viladomiu.
FONTS PÚBLIQUES: la del Pont, passat el Pont Nou de la carretera; la de Gironella a ca la Sion; la del Camp, prop de can Pequeny. En els voltants se troben la de cal Furroll, la de can Tarroy, la de l’Ermita, la de cal Sant Geli, la de Tórrechs, la de cal Feliu y la de cal Pere vell. A més, les del Bals y de les Febres, si bé fóra del terme, són molt aprop y molt concorregudes en tot temps de l’any, essent un passeig afavorit. La de les Febres s’assegura que es medicinal, apropriada pera desganes y dispepsies. La font del Bals se troba a cinch minuts escassos de la vila, y l’anterior a uns deu minuts, abdues en el propri torrent de les Febres. Són ja del terme de Casserres.
Prop de la repetida font de les Febres el proprietari de la vehina fàbrica de L’Atmetlla, Sr. Monegal, hi ha fet construir una capella de gust gòtich, en la que s’hi venera Sant Antoni, patró de la fàbrica, y aon s’hi celebra missa tots els diumenges fins y a tant que estiga acabada altra de gran que s’està construint on la dita fàbrica.
Desde Gironella la ferrada via devia dirigir-se a Berga on lloch d’anar a parar a Olvan. De Gironella a Berga la locomotora podia anar-hi ab relativa facilitat. Desde l’estació d’Olvan a Berga sols es verament factible un tramvia mogut per força elèctrica. No està abandonat per això’l projecte d’un brancal de Gironella a Berga, que podria prolongar-se més tard fins a Sant Llorenç dels Piteus y Solsona, donant vida a extenses comarcades faltades avuy de tota via de comunicació. Sobre tot pera Berga es d’una necessitat imprescindible aquest brancal de ferro-carril.
Pont del diable de Gironella i cases al fons – Gironella – Entre 1890 i 1923 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
😉
Comarca del Cardener 