| Itinerari número 114, “De Gósol a Cap d’Urdet y al cim de Prat Naviral“, en el capítol “VIII SERRES DEL VERD Y PORT DEL COMTE “ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 393 a la 395. |
| Aquest itinerari, “De Gósol a Cap d’Urdet y al cim de Prat Naviral“, és una “variant dels dos itineraris anteriors, força interessant també si’s volen recorre carenejant tots els cims de la serra.“. Es pot fer en 3 hores 15 minuts. Aquest és el temps per anar, la tornada es pot fer per algun dels altres itineraris de la guia entre Gósol i el Prat Naviral. Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts, ben identificats i es poden trobar als mapes. És un itinerari de muntanya amb molt desnivell, si es vol fer a peu, s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar. És una excursió molts interessant, una gran oportunitat per gaudir de Gósol i de la serra del Verd. |
Interior de l’ església de Santa Maria a Gósol – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch
Sortida de Missa – Gósol – 1916 – AFCEC EMC Antoni Gallardo i Garriga
Vista general amb arc en primer terme – Gósol – ca 1927 – AFCEC EMC Lluís Estasen i Pla
ITINERARI N.° 114 – De Gósol a Cap d’Urdet y al cim de Prat Naviral
3 h. 15. Variant dels dos itineraris anteriors, força interessant també si’s volen recorre carenejant tots els cims de la serra.
A la font de Torrentsenta – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch
35 m. Font de Torrentsenta.
De Gósol a la font de Torrentsenta (Vegis itin. anterior).
Enllà de la font se deixa tot seguit el camí dels Rulls y de la font de les Abeurades y’s puja de dret per un estret corriol.
45 m. Se revolta la serra dret al respatller de la part de llevant, pujant el camí de ferm per la forta costa d’Urdedells, sempre entre bosc.
55 m. S’entra en l’hermós bosc de les Cassoles, aon hi brollen moltes fonts. Pels cims de la alta arbreda s’hi veuen saltar sovint els aixerits esquirols que abunden en la baga. El camí molt penós va pujant constantment.
1 h. 20. Collada d’Urdedells, en l’extrem baix oriental de la montanya de les Comes y del massís general de la serra del Verd. Bonica vista sobre’ls boscos y amagats clots de les Cassoles per un costat y ’ls boscos de les Comes per l’altre.
Se va carenejant en amunt sempre entre bosc.
1 h. 35. Serrat Rodó, grop cupular de la serra, que’s va faldejant.
2 h. Prat de Llitzés, extens ras de pasturatges. Se dominen el coll de Gósol, la Montanyeta y Prat Formiu. El panorama es extens. Se va pujant fortament per l’herbam.
2 h. 10. Cap de Baga Agre, —2241 m. alt.— cim arrodonit, d’extensa mirada. Rampant suau englebat.
Plà de Baga Agre, en el llom ample de la serra. Tots aquests cims son poblats al estiu de bestiar que hi puja a gaudir de la riquesa de la pastura y de la frescor de la montanya. Aquest plà de Baga Agre s’esten entre el tossal de son nom y’l Cap d’Urdet. La Baga Agre s’allarga al dessota pels aiguavessos de la vall de La Pedra.
Se puja pera guarnyar el cim.
·
2 h. 25. Cap d’Urdet —2272 m. alt.— Esplèndida vista pariona a la del cim de Plà Naviral, ab distincions de panorama local.
Va carenejant-se en baixada per entre grenys y bosc.
2 h. 35. Els Tres Collets, —2175 m. alt.— Ondulacions de la carena. Rasos herbats. Sota la collada que formen els Tres Collets hi ha la font del Gall (Itinerari anterior) a molt curta distància.
Torna a pujar-se per herbatge clapat de bosc seguint el rem de la serralada.
2 h. 50. Cap de Prat d’Aubes, —2275 m. alt.— en el punt més alt de la montanya de Les Comes. Domina l’hermosa vall de La Pedra y la de Sant Llorenç per un costat y la de Gósol per l’altre. El panorama general es parió al del cim de Prat Naviral.
Se baixa pel tou del ras englebat.
3 h. Coll dels Belitres (Itinerari anterior).
3 h. 15. Cap de Verd o cim de Prat Naviral.
·
Cap de Verd o Turó de Prat Naviral. —2281 m. alt.— Extens panorama, un dels més interessants de la regió. Al dessota del cim, gaire bé tot de plà, s’hi esten el magnífic ras de Prat Naviral, envellutat y verd, rematant sobtadament en sa part de ponent en verticals cingletars. De la punta Nord del ras s’ovira ben al fons el poble de Tuxent y sa preciosa vall. Sota la part de mig-jorn del turó s’hi esten ondulat el relluent herbat de Prat d’Aubes. El bestiar puja al estiu a grans ramades a pasturar en aquests frescos y rics herbatges.
Tanca l’horitzó al Nord la serra de Cadí formant un gegantesc muradal del que se’n destaquen marcadament els cims de les Tres Canaletes, el de la Canal Baridana al costat del pas del propi nom y’l Vult Turó en el costat oposat. Al ENE. s’avança magestuós el Pedraforca, destacant-se isolat. Al lluny vers al NE. s’oviren el Puigmal y les altes montanyes del Freser y del Ter ab la grandiosa serra del Catllar que separa abdos rius.
A llevant sobressurt el Taga avantçant-se a la serra Cavallera. Al ESE. omple propera l’espai la serra den Cija, més enllà dels altres cims de la pròpia serra del Verd. Al SE. s’estenen els Rasos de Peguera y’l Cogulló d’Estela, ressortint més al lluny el Montseny. Al SSE. se dominen les espadades montanyes de Busa y’is enaspralls de la dels Bastets separades, per l’entall per aon s’endinsa’l Cardener, de les de La Mola y Roques de Lord. Al SO. s’enlairen el Cap de Querol y les Morreres sobre Sant Llorenç, estenent-se vers a ponent la serra de La Bofia, qual forat s’ovira, la rasa del Sucre y’is cims aspres y pelats de la serra del Port del Comte, la Tossa Pelada, el Padró dels Quatre Batlles y’Is tossals d’Estibella; es un bell mirador detallat d’aquella ampla y extensa serra. Al dessota s’allarga’l nervi escabrós y accidentat que uneix la serra del Verd ab el Port del Comte; a la dreta al fons s’ovira la vall del Lavansa, a la esquerra la bonica vall de La Pedra y més enllà la de Sant Llorenç. Al O.se noten al lluny, per dessobre de la vall del Lavansa, les serres del Boumort, Cabó y Ares. Al ONO. enllà del Cadí de Tost s’oviren les montanyes de Sant Joan del Herm. Dret a mig-jorn se dibuixen en els llunyans horitzons onades de serres, de les que se’n destaquen les de Montserrat retallades en l’espai y la de Sant Llorenç de Munt, distingint-se en dies clars nostra serra del Tibidabo. Més al SO. enllà de les montanyes de Sagarra s’apercebeixen les de las comarques de Tarragona y el Montsec de Lleida y més properes les de Oliana, el Turb y la serra d’Aubens. Vers a llevant en dies ben serens arriba a veure’s a llevant el mar de Roses.
La serra del Verd s’avansa magestuosa entre’l Pedraforca y’l gran massis de la serra del Port del Comte, corrent de N. a S. entre les altes y hermoses valls del Cardener y del Aiguadevalls, de Pedra y Coma y Sant Llorenç y de
Gósol. Està unida al gran sistema general pirenenc per coll de Mola al Nord, donant la mà a ponent pel Port del Comte, al massis del propi nom.
La serra pròpia del Verd termina en el coll dels Belitres, sota’l cim de Prat Naviral o Cap de Verd, desde aquell coll pren el nom local de montanya de les Comes o serra del Gall (Itin. n.° 113) y porta la direcció decantada a llevant. Desde’l coll dels Belitres enllà constitueixen sa part superior tres tossals de pariona alçaria y poc més baixos que’l cim de Prat Naviral. Al costat del coll dels Belitres s’hi aixeca’l cim de Prat d’Aubes —2275 m. alt—; segueixen els Tres Collets, —2175 m. alt— el Cap d’Urdet —2272 m. alt.— y’l pla y cap de Baga Agre —2241 m. alt.
La montanya de les Comes està plena de fresques fonts que brollen arreu al mig dels espessos boscos. La serra pròpia del Verd no es tan rica d’aigües. Sols té la font de Verd no molt abundosa y la font Blanca d’escàs caudal.
.
😉
Fotografies de la Serra del Verd
😉
Alpinistes portant esquís a l’espatlla en un vessant nevat de la serra del Verd – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Cim nevat amb una roca en primer terme a la serra del Verd 1 – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Cim nevat amb una roca en primer terme a la serra del Verd 2 – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Cim nevat amb una roca en primer terme a la serra del Verd 3 – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Cims nevats de la serra del Verd – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Grup d’esquiadors descansant en un pla nevat i un cim al fons, a la serra del Verd – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Paisatge nevat a la serra del Verd 1 – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Paisatge nevat a la serra del Verd 2 – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Paisatge nevat a la serra del Verd 3 – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Poble en un vessant de la serra del Verd amb un riu en primer terme – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Riu en un pla nevat i al fons cims rocosos de la serra del Verd – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Riu en un pla nevat i al fons cims rocosos de la serra del Verd – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Un esquiador en un vessant nevat de la serra del Verd 1 – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Un esquiador en un vessant nevat de la serra del Verd 2 – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Vessant nevat d’una muntanya a la serra del Verd amb dos alpinistes – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Comarca del Cardener 