| Itinerari número 113, “De Gósol al cim de Prat Naviral, per la montanya de les Comes“, en el capítol “VIII SERRES DEL VERD Y PORT DEL COMTE “ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 391 a la 393. |
| Aquest itinerari, “De Gósol al cim de Prat Naviral, per la montanya de les Comes“, és una “variant verament recomenable que permet recorre la preciosa montanya de Les Comes, rica de fonts, de verdor y d’arbreda“. Es pot fer en 2 hores 45 minuts. Aquest és el temps per anar, la tornada es pot fer per algun dels altres itineraris de la guia entre Gósol i el Prat Naviral. Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts, ben identificats i es poden trobar als mapes. És un itinerari de muntanya amb molt desnivell, si es vol fer a peu, s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar. És una excursió molts interessant, una gran oportunitat per gaudir de Gósol i de la serra del Verd. |
Interior de l’ església de Santa Maria a Gósol – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch
La plaça de la vila de Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Vista general de Gósol amb el Cadí nevat al fons – Gósol – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Cooperativa de Fluido Eléctrico (Catalunya)
ITINERARI N.° 113 – De Gósol al cim de Prat Naviral, per la montanya de les Comes
2 h. 45. Variant verament recomenable que permet recorre la preciosa montanya de Les Comes, rica de fonts, de verdor y d’arbreda.
Se surt de Gósol seguint el camí de coll de Mola (Itinerari n.° 99).
5 m. Se deixa’l camí de Tuxent que s’enlaira a la dreta y es va faldejant per dessobre la coma de coll de Mola.
A l’altra part de la vall hi ha el salí de Gósol.
30 m. S’atravessa el riveral al enfront de l’aspre clotal de Torrentsenta.
A la font de Torrentsenta – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch
Excursionistes al voltant de la font de Torrentsenta, prop de Gòsol – Gósol – Entre 1895 i 1916 – AFCEC Autor desconegut
Font de Torrentsenta a Gósol – Gósol – Entre 1888 i 1890 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras
35 m. Font de Torrentsenta. Copioses dens d’aigua que naixen al peu d’un curt y bell entall. L’aigua es fresca y molt abundant. Al damunt s’hi aixeca un enasprat y pregon entall de penyes recobert de matolls y arbreda, formant un estret engorjat. En l’espadat d’aquesta gola s’hi obra una bauma de molt dolent accés, estreta en l’entrada, tenint en son interior una cabuda per a 4 o 5 persones. S’anomena la Cambra de les Cabres.
Deixa’l camí la font a la dreta y s’enfila serra amunt per grosses reblincoles guanyant un rost terrer.
1 h. Cap de la carretera dels Rulls, aon se troba un ample camí de bosc que va rodejant la montanya. Es un eamí molt deliciós ombrejat tot ell per la ufana baga de pins y abets, pertanyent al comú de Gósol. Cada any se fa sols una aclarida y cada veí te marcat ja per endavant l’arbre que li toca. Sense voler assegurar per aixó quc’s faci tot d’una manera equitativa y de que no’s cometi algun abus de tallar algun arbre més dels corresponents, la mida es molt encertada y es la manera de conservar be els boscos ja que’ls arbres nous de cada anyada van sustituint als arrabassats.
Si en totes les bagues se fes aixis, no hi haurien tants erms en les montanyes.
1 h. 30. font de les Abeuraries —1880 m. alt.— L’aigua molt freda y rica raja abundosa per dos o tres indrets y’s filtra totseguit, poc en avall, perdentse son rastre, lo qual dona lloc a la suposició de que torna a reapareixer en la font de Torrentsenta. Uns quants combs posats prop del manantial arrepleguen l’aigua y serveixen per a abeurar la vacada de la montanya. El lloc es molt deliciós, tot envoltat de bosc que li dona bella ombra y suau reculliment, ab un bell paisatge estés al lluny a travers dels embrancaments de troncs y fullatges.
Se deixa l’ample camí forestal que va donant toms per la montanya y tornant un xic enrera, es puja pel costat de fonda y amagada barrancada, sempre dins de l’hermosura del bosc, començant-se a trobar bells exemplars d’abets, alts de tronc, espessos de soca y ab estés brancatge.
1 h. 40. S’entra de plé en la esplèndida abetosa d’arbres gegantescos, d’elegant y magestuos tirat. Magnífics paisatges decoratius.
Va ascendint-se constantment. Al dessota en uu clot entre’l bosc s’hi ovira la fresca y abundosa font dels Combs, en un planell herbat. Serveix també d’abeurada per a’l bestiar de la montanya.
·
1 h. 50. Font del Gall —2120 metres alt.— Aigua riquísima y gelada, si be no molt abundant. La font raja ben aconduïda, arreglada pels pastors que porten els remats ais prats del cim de la montanya.
Se va faldejant per dins del bosc, per passants enrevessats a causa de l’espessor de la baga, sense camí fresat, fruint-se de bells paisatgesy excel·lents cops de vista. Al dessobre a l’esquerra. no gaire en amunt, hi han els tres Collets des de aon pot pujar-se als cims de Baga Agre, Cap d’Urdet y Prat d’Aubes.
2 h. 15. Font de la Moneda —2140 m. alt— de gran anomenada a Gósol, per son aigua pura y gemada. Es poc abundosa. Raja en mig de l’espessedat del bosc.
Se va faldejant tot de plà sempre per dins del cor de la baga.
2 h. 30. Coll dels Belitres —2140 m. alt— entre’l Cap de Prat d’Aubes y el Cap de Verd o cim de Prat Naviral, en l’extrem oriental del hermos plà d’Aubes, encatifat de verds, grassos y frescos pasturatges, que nodreixen al estiu a les remades.
Tirant a l’esquerra en cosa d’un quart pot pujar-se al Cap de Prat d’Aubes (Itin. nº 114).
Desde’l coll deixant de banda el Prat d’Aubes, va guanyant-se el cim de la serra pujant per dessobre’ls atapeïts pasturatges.
2 h. 45. Cim de Prat Naviral.
·
Cap de Verd o Turó de Prat Naviral. —2281 m. alt.— Extens panorama, un dels més interessants de la regió. Al dessota del cim, gaire bé tot de plà, s’hi esten el magnífic ras de Prat Naviral, envellutat y verd, rematant sobtadament en sa part de ponent en verticals cingletars. De la punta Nord del ras s’ovira ben al fons el poble de Tuxent y sa preciosa vall. Sota la part de mig-jorn del turó s’hi esten ondulat el relluent herbat de Prat d’Aubes. El bestiar puja al estiu a grans ramades a pasturar en aquests frescos y rics herbatges.
Tanca l’horitzó al Nord la serra de Cadí formant un gegantesc muradal del que se’n destaquen marcadament els cims de les Tres Canaletes, el de la Canal Baridana al costat del pas del propi nom y’l Vult Turó en el costat oposat. Al ENE. s’avança magestuós el Pedraforca, destacant-se isolat. Al lluny vers al NE. s’oviren el Puigmal y les altes montanyes del Freser y del Ter ab la grandiosa serra del Catllar que separa abdos rius.
A llevant sobressurt el Taga avantçant-se a la serra Cavallera. Al ESE. omple propera l’espai la serra den Cija, més enllà dels altres cims de la pròpia serra del Verd. Al SE. s’estenen els Rasos de Peguera y’l Cogulló d’Estela, ressortint més al lluny el Montseny. Al SSE. se dominen les espadades montanyes de Busa y’is enaspralls de la dels Bastets separades, per l’entall per aon s’endinsa’l Cardener, de les de La Mola y Roques de Lord. Al SO. s’enlairen el Cap de Querol y les Morreres sobre Sant Llorenç, estenent-se vers a ponent la serra de La Bofia, qual forat s’ovira, la rasa del Sucre y’is cims aspres y pelats de la serra del Port del Comte, la Tossa Pelada, el Padró dels Quatre Batlles y’Is tossals d’Estibella; es un bell mirador detallat d’aquella ampla y extensa serra. Al dessota s’allarga’l nervi escabrós y accidentat que uneix la serra del Verd ab el Port del Comte; a la dreta al fons s’ovira la vall del Lavansa, a la esquerra la bonica vall de La Pedra y més enllà la de Sant Llorenç. Al O.se noten al lluny, per dessobre de la vall del Lavansa, les serres del Boumort, Cabó y Ares. Al ONO. enllà del Cadí de Tost s’oviren les montanyes de Sant Joan del Herm. Dret a mig-jorn se dibuixen en els llunyans horitzons onades de serres, de les que se’n destaquen les de Montserrat retallades en l’espai y la de Sant Llorenç de Munt, distingint-se en dies clars nostra serra del Tibidabo. Més al SO. enllà de les montanyes de Sagarra s’apercebeixen les de las comarques de Tarragona y el Montsec de Lleida y més properes les de Oliana, el Turb y la serra d’Aubens. Vers a llevant en dies ben serens arriba a veure’s a llevant el mar de Roses.
La serra del Verd s’avansa magestuosa entre’l Pedraforca y’l gran massis de la serra del Port del Comte, corrent de N. a S. entre les altes y hermoses valls del Cardener y del Aiguadevalls, de Pedra y Coma y Sant Llorenç y de
Gósol. Està unida al gran sistema general pirenenc per coll de Mola al Nord, donant la mà a ponent pel Port del Comte, al massis del propi nom.
La serra pròpia del Verd termina en el coll dels Belitres, sota’l cim de Prat Naviral o Cap de Verd, desde aquell coll pren el nom local de montanya de les Comes o serra del Gall (Itin. n.° 113) y porta la direcció decantada a llevant. Desde’l coll dels Belitres enllà constitueixen sa part superior tres tossals de pariona alçaria y poc més baixos que’l cim de Prat Naviral. Al costat del coll dels Belitres s’hi aixeca’l cim de Prat d’Aubes —2275 m. alt—; segueixen els Tres Collets, —2175 m. alt— el Cap d’Urdet —2272 m. alt.— y’l pla y cap de Baga Agre —2241 m. alt.
La montanya de les Comes està plena de fresques fonts que brollen arreu al mig dels espessos boscos. La serra pròpia del Verd no es tan rica d’aigües. Sols té la font de Verd no molt abundosa y la font Blanca d’escàs caudal.
.
😉
Fotografies de la Serra del Verd
😉
Alpinistes portant esquís a l’espatlla en un vessant nevat de la serra del Verd – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Cim nevat amb una roca en primer terme a la serra del Verd 1 – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Cim nevat amb una roca en primer terme a la serra del Verd 2 – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Cim nevat amb una roca en primer terme a la serra del Verd 3 – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Cims nevats de la serra del Verd – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Grup d’esquiadors descansant en un pla nevat i un cim al fons, a la serra del Verd – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Paisatge nevat a la serra del Verd 1 – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Paisatge nevat a la serra del Verd 2 – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Paisatge nevat a la serra del Verd 3 – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Poble en un vessant de la serra del Verd amb un riu en primer terme – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Riu en un pla nevat i al fons cims rocosos de la serra del Verd – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Riu en un pla nevat i al fons cims rocosos de la serra del Verd – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Un esquiador en un vessant nevat de la serra del Verd 1 – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Un esquiador en un vessant nevat de la serra del Verd 2 – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Vessant nevat d’una muntanya a la serra del Verd amb dos alpinistes – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Comarca del Cardener 