| Itinerari número 112, “De Gósol al Cap de Verd o Turó de Prat Naviral per al collada de Mola“, en el capítol “VIII SERRES DEL VERD Y PORT DEL COMTE “ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 389 a la 391. |
| Aquest itinerari, “De Gósol al Cap de Verd o Turó de Prat Naviral per la collada de Mola“, “pot fer-se gaire be fins al cim en cavalleria. La excursió a la serra del Verd es del tot recomanable“. Es pot fer en 2 hores 15 minuts. Aquest és el temps per anar, la tornada es pot fer per algun dels altres itineraris de la guia entre Gósol i el Prat Naviral. Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts, ben identificats i es poden trobar als mapes. És un itinerari de muntanya amb molt desnivell, si es vol fer a peu, s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar. És una excursió molts interessant, una gran oportunitat per gaudir de Gósol i de la serra del Verd. |
Vista general amb cims nevats – Gósol – ca 1927 – AFCEC EMC Lluís Estasen i Pla
La plaça major de Gòsol amb gent i bèsties de càrrega – Entre 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
Vista general amb homes i bèstia de càrrega – Gósol – ca 1927 – AFCEC EMC Lluís Estasen i Pla
ITINERARI N.° 112 – De Gósol al Cap de Verd o Turó de Prat Naviral per la collada de Mola
2 h. 15. Pot fer-se gaire be fins al cim en cavalleria. La excursió a la serra del Verd es del tot recomanable.
El Pedraforca vista des de Gósol – Gósol – 1919 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
1 h. 15. Collada de Mola.
De Gósol a la collada de Mola. (Vegis itin. n.° 99).
Se faldeja’l Cul de Verd per un camí planer entre’l negre pinatar, en direcció al SO. y per dessobre la coma del riu de
Mola, en vistes de Gósol y sa vall y del admirable enforcat del Pedraforca.
1 h. 30. Clot de les Carboneres, aspre replec de la serra. Porta son nom no del carbó sino de car, pedra o quer, com be ho indica lo pedregós del davallant o clapissa que’l mateix clot forma.
Se va faldejant la serra del Verd.
1 h. 40. Portell del Os, entall obert en el cim del carenar, relleix de penya entre timbes y alts espadats. Sa ferestega canal cau a la vall del riu de Mola. En altre temps aquesta serra molt atapeïda de pins y abets estava poblada d’óssos y’ls seus boscos eran gaire bé impenetrables.
Se va planejantsota la cresta de la serra.
1 h. 50. Solana dels Ginebres, encarada a migdia. S’atravessen verds pasturatges. La font del Verd y la font Blanca queden un xic en avall de la serra.
2 h. Clot de Prat Salvatge, que baixa del cim dels Caballets y del de Prat Naviral.
El camí s’enfila fortament pel gleber.
·
2 h. 15. Cap de Verd o Turó de Prat Naviral. —2281 m. alt.— Extens panorama, un dels més interessants de la regió. Al dessota del cim, gaire bé tot de plà, s’hi esten el magnífic ras de Prat Naviral, envellutat y verd, rematant sobtadament en sa part de ponent en verticals cingletars. De la punta Nord del ras s’ovira ben al fons el poble de Tuxent y sa preciosa vall. Sota la part de mig-jorn del turó s’hi esten ondulat el relluent herbat de Prat d’Aubes. El bestiar puja al estiu a grans ramades a pasturar en aquests frescos y rics herbatges.
Tanca l’horitzó al Nord la serra de Cadí formant un gegantesc muradal del que se’n destaquen marcadament els cims de les Tres Canaletes, el de la Canal Baridana al costat del pas del propi nom y’l Vult Turó en el costat oposat. Al ENE. s’avança magestuós el Pedraforca, destacant-se isolat. Al lluny vers al NE. s’oviren el Puigmal y les altes montanyes del Freser y del Ter ab la grandiosa serra del Catllar que separa abdos rius.
A llevant sobressurt el Taga avantçant-se a la serra Cavallera. Al ESE. omple propera l’espai la serra den Cija, més enllà dels altres cims de la pròpia serra del Verd. Al SE. s’estenen els Rasos de Peguera y’l Cogulló d’Estela, ressortint més al lluny el Montseny. Al SSE. se dominen les espadades montanyes de Busa y’is enaspralls de la dels Bastets separades, per l’entall per aon s’endinsa’l Cardener, de les de La Mola y Roques de Lord. Al SO. s’enlairen el Cap de Querol y les Morreres sobre Sant Llorenç, estenent-se vers a ponent la serra de La Bofia, qual forat s’ovira, la rasa del Sucre y’is cims aspres y pelats de la serra del Port del Comte, la Tossa Pelada, el Padró dels Quatre Batlles y’Is tossals d’Estibella; es un bell mirador detallat d’aquella ampla y extensa serra. Al dessota s’allarga’l nervi escabrós y accidentat que uneix la serra del Verd ab el Port del Comte; a la dreta al fons s’ovira la vall del Lavansa, a la esquerra la bonica vall de La Pedra y més enllà la de Sant Llorenç. Al O.se noten al lluny, per dessobre de la vall del Lavansa, les serres del Boumort, Cabó y Ares. Al ONO. enllà del Cadí de Tost s’oviren les montanyes de Sant Joan del Herm. Dret a mig-jorn se dibuixen en els llunyans horitzons onades de serres, de les que se’n destaquen les de Montserrat retallades en l’espai y la de Sant Llorenç de Munt, distingint-se en dies clars nostra serra del Tibidabo. Més al SO. enllà de les montanyes de Sagarra s’apercebeixen les de las comarques de Tarragona y el Montsec de Lleida y més properes les de Oliana, el Turb y la serra d’Aubens. Vers a llevant en dies ben serens arriba a veure’s a llevant el mar de Roses.
La serra del Verd s’avansa magestuosa entre’l Pedraforca y’l gran massis de la serra del Port del Comte, corrent de N. a S. entre les altes y hermoses valls del Cardener y del Aiguadevalls, de Pedra y Coma y Sant Llorenç y de
Gósol. Està unida al gran sistema general pirenenc per coll de Mola al Nord, donant la mà a ponent pel Port del Comte, al massis del propi nom.
La serra pròpia del Verd termina en el coll dels Belitres, sota’l cim de Prat Naviral o Cap de Verd, desde aquell coll pren el nom local de montanya de les Comes o serra del Gall (Itin. n.° 113) y porta la direcció decantada a llevant. Desde’l coll dels Belitres enllà constitueixen sa part superior tres tossals de pariona alçaria y poc més baixos que’l cim de Prat Naviral. Al costat del coll dels Belitres s’hi aixeca’l cim de Prat d’Aubes —2275 m. alt—; segueixen els Tres Collets, —2175 m. alt— el Cap d’Urdet —2272 m. alt.— y’l pla y cap de Baga Agre —2241 m. alt.
La montanya de les Comes està plena de fresques fonts que brollen arreu al mig dels espessos boscos. La serra pròpia del Verd no es tan rica d’aigües. Sols té la font de Verd no molt abundosa y la font Blanca d’escàs caudal.
.
😉
Fotografies de la Serra del Verd
😉
Alpinistes portant esquís a l’espatlla en un vessant nevat de la serra del Verd – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Cim nevat amb una roca en primer terme a la serra del Verd 1 – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Cim nevat amb una roca en primer terme a la serra del Verd 2 – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Cim nevat amb una roca en primer terme a la serra del Verd 3 – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Cims nevats de la serra del Verd – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Grup d’esquiadors descansant en un pla nevat i un cim al fons, a la serra del Verd – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Paisatge nevat a la serra del Verd 1 – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Paisatge nevat a la serra del Verd 2 – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Paisatge nevat a la serra del Verd 3 – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Poble en un vessant de la serra del Verd amb un riu en primer terme – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Riu en un pla nevat i al fons cims rocosos de la serra del Verd – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Riu en un pla nevat i al fons cims rocosos de la serra del Verd – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Un esquiador en un vessant nevat de la serra del Verd 1 – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Un esquiador en un vessant nevat de la serra del Verd 2 – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Vessant nevat d’una muntanya a la serra del Verd amb dos alpinistes – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Comarca del Cardener 