Itinerari número 116, “De Sant Llorenç dels Piteus al cim de Les Morreres, la Bofia, Pouet de Bessies y Padró dels Quatre Batlles“, en el capítol “VIII SERRES DEL VERD Y PORT DEL COMTE “ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 398 a la 402.

Aquest itinerari, “De Sant Llorenç dels Piteus al cim de Les Morreres, la Bofia, Pouet de Bessies y Padró dels Quatre Batlles“, és una “hermosa excursió de montanya, de les més interessants de tota la comarca“. Es pot fer en 4 hores 45 minuts. Aquest és el temps per anar, cal pensar que s’ha de tornar, be sigui per mateix itinerari o, millor, per algun dels altres que uneixen aquests dos punt per fer una ruta circular. Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts, ben identificats i es poden trobar als mapes, considerant que els camins han canviat interferits per la construcció de l’estació d’esquí del Port del Comte. És un itinerari de muntanya amb molt desnivell, si es vol fer tot a peu, s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar. És una excursió molts interessant, una gran oportunitat per gaudir de Sant Llorenç de Morunys i de la serra del Port del Comte.

Sant Llorenç de Morunys amb camps al voltant des de la rodalia i el Port del Comte al fons – AFCEC Data i autor desconeguts

Vista general de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera

Vista general de Sant Llorenç de Morunys 2 – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

…

ITINERARI N.° 116 – De Sant Llorenç dels Piteus al cim de Les Morreres, la Bofia, Pouet de Bessies y Padró dels Quatre Batlles

4 h. 45. Hermosa excursió de montanya, de les més interessants de tota la comarca.

A la sortida de Sant Llorenç se segueix cl camí de coll de Jou (itinerari n.° 104).

20 m. Se deixa’l camí ral a l’esquerra y s’empren altre viarany.

25 m. Se deixa a la dreta la grossa casa Casserra de Vilamantell, aon hi ha una fresca font.

30 m. Se deixen també a la dreta les cases Vila y Bajona.

35 m. El camí s’enfila ràpidament per una costa molt agre y per terrer rocallós y esllavissat. Se va guanyant promptement alçaria y bell domini de vista.

L’empitrada es forta.

El Port del Comte des del mas la Pera – Guixers – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

50 m. S’atravessa’l camí que per coll de Jou va a La Coma.

Es camí estret y escabrós.

1 h. 15. Font de la Margarida, al peu del camí. Bona aigua, que es ben cobejada per t’assedegat vianant.

1 h. 25. S’enforca el camí de Solsona a La Seo per coll de Jou y Tuxent. Se segueix aquest camí que va tot de plà pel faldar de la serra a considerable alçaria.

1 h. 30. Font del Ginebró, al peu del camí; una de les més riquesfont d’aquesta montanya.

1 h. 35. Fonts de Querol, molt fredes, en el camí mateix; s’avança’l gros grop que forma el Cap de Querol, que domina Sant Llorenç. Al dessobre, dalt de tot de la serra y en son punt culminant s’hi aixeca el cim dels Urdiats, —2141 m. alt.

Se deixa aquí el camí ral y s’emprén vessant amunt de la serra, pujant pel glebatge y escalant els grops sortits, tot aprofitant els llocs més ondulats y accesibles.

Vessants nevats del Port del Comte – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

2 h. Cap d’Urdiats, —2141 m. alt.— en l’extrem avançat de la gegantesca serra de La Bofia. Extensíssim panorama. Bell cop de vista de la vall alta del Cardener y de son interessant circuit d’enèrgiques serres. Se aixequen en el mateix massís de serra, a ponent les Morreres y al NO. entre altres La Tossa Pelada, el Padró dels Quatre Batlles y Estibella. En l’entremig ressurten aspres arestes de serra pelades y ermes, sovint clapades de congestes, residència d’isarts y llensolades verdes de pasturatges aon s’hi nudreixen al estiu grosses ramades de bestiar boví, cavallar y de llana. Els contraforts s’avancen a ponent en altes y enterques serralades vers a Oden, Cambrils, Alinyà y Lavansa, donant en ses fondes valls aigües al Segre.

Desde aquest cim pot baixarse directament a La Bofia pel Portell del Os.

Seguint la aresta de la serra, en direcció a ponent, se va carenejant en decliu.

2 h. 15. Coma Centinella, collada que domina aquesta verda y empetxinada coma.

Continua carenejant-se tot guanyant alçaria.

Un home en un vessant nevat del Port del Comte – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

2 h. 30. Cim de les Morreres —2213 m. alt. — Esplendidíssim panorama. Bell domini sobre les dotades de Canalda y Oden ab els trencalls de coll de Jou en primer terme. La serra s’estén dret a ponent vers als cingles de La Garganta, Serrat de La Guineu y’ls Tres Pics.

De les Morreres en 25 minuts pot baixar-se directament al Pouet de Bessies.

Deixant la carena en direcció al NE, se deixa també de banda a la esquerra la aresta que dirigint-se dret al Nord separa les vessants d’aigües del Cardener y del Segre y ajunta ab les Morreres l’altre massís de serra dominat per la Tossa Pelada y Estibella.

Van seguint-se replecs ondulats de la carena.

3 h. Portell del Os. Aquest nom en tan bell y aspre indret de montanya indica que en anteriors temps estaria poblada aquesta en sos llocs més asprosos y no freqüentats per aitals besties feres que van desapareixent ràpidament del Pireneu, quedant circunscrites gaire bé avui a les serres del Pallars.

Se creua la serra tot descendint entre alts y baixos per les caients de la Rasa del Sucre.

Dos homes al costat de la Bòfia del Port del Comte – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

3 h. 15. La Bofia —2120 metres. alt.— Grandiós esboranc de penya de grossa obertura y pregona fondaria, aon s’hi conserven durant tot l’any grans quantitats de neu y de glaç, constituint una veritable gelera. La boca de la Bofia es alta y ampla y sa profunditat es molt important. Abans hi havia una escala de fusta pera baixar-hi. Avui cal fer-ho asegurant els peus en les escletxes y relleixos de la penya; no obstant la descensió no es perillosa.L’aspecte d’abaixa daltes d’ungran efecte. Els caramells de glaç omplen en la penya el pregon de la bofia. En el sigle passat y fins cap a les derreries del mateix, aquesta bofia tenia gran importància doncs el glaç era trasportat a Barcelona. Els matxos de bast el baixaven dret a Solsona y Berga pera desde allí ésser conduït a la capital. Avui el glaç artificial ha mort aquest negoci y ha cesat la explotació de la Bofia. Situada aquesta en lo més alt de la ampla vessant de la Rasa del Sucre, domina ample espai y es vista desde ben lluny dibuixant-se molt bé son ben conformat trau.

Desde’l repeu de la Bofia deu seguir-se vessant amunt fins al carenar de la Rasa del Sucre.

Paisatge de la rasa del Sucre al Port del Comte amb restes de neu – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

3 h. 25. Aresta de la Rasa del Sucre, —2127 m. alt.— separant aigües del Cardener allevant y del Segre a ponent per la rivera de Canalda, tributaria de la Rivera Salada. Úneix les dues grans meitats de la serra; les Morreres a mig-jorn y’l massís de la Tossa Pelada al Nord.

Se baixa dret al costat de ponent vers als hermosos pasturatges de Prat de Bessies.

·

3 h. 35. Pouet de Bessies, — 2100 m. alt.— riquíssima font que emergeix al peu d’un rocater. Al envolt s’estén l’ample pla de pasturatges poblat al estiu de grosses ramades. S’atravessa’l pla en direcció Nord guanyant altura.

3 h. 45. El Portell depresió, de serra avançada vers als clotals d’Oden. Pins esbarriats y retorçuts.

Se deixa a la dreta’l Prat Piqué y’s va seguint pla y amunt entre rocater descompost.

D’aquí pot pujar-se de dret per les Pedrisques, més es millor pendre la petita coma pedregosa de son costat. La pujada es menys fatigosa y’ls punts de vista més interessants.

4 h. Coll de Tancalaporta, d’aon se domina la hermosa fondalada d’Oden, deixant de banda la Plana Arbosa y la costa de les Feixines. A la esquerra el cim de les Pedrisses s’aixeca a 2331 m. alt. y a la dreta’l carenar de la Comtesa a 2336 m. alt.

Se va pujant faldejant la costa de les Pedrisques per glebatges pedregosos.

Se deixa a l’esquerra el cim arrodonit d’Alinyà —2293 méalt.— y’s va carenejant.

Grup d’homes i cavalls al Port del Comte amb algunes congestes de neu – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

4 h. 45. Cim del Padró dels Quatre Batlles —2386 m. alt— punt culminant de tot l’extens massís. La vista es superba y d’una extensió d’espai inmensa en especial pel costat de migjorn. En la part nort limita l’esguard el muradal llarg y alterós de la serra de Cadí. Vers al NE. s’aixeca magestuos sobressortint entre altres serres y retallant l’horitzó l’enasprat Pedraforca; més a llevant s’enlaira la serra del Verd y més endarrera y en avall els Rasos de Peguera y les cingleres del Tossals y Taravil. Vers al NO. per un trau de serres s’ovira una part de la plana de La Seo y al lluny les serres d’Andorra y del Pallars. A ponent tanquen l’espai les serres del Boumort el Turb d’Oliana, Aubens, y més lluny y en avall el Montsec. En lo restant del quadrant la vista sembla no tenir límits; valls plans y montanyes a desdir; Alt Urgell, Sagarra, comarca y ciutat de Solsona, Cardona, Manresa, el Plà de Bages, serres d’Igualada, Montserrat, Sant Llorenç de Munt, Tibidabo, Montseny, montanyes de les Guilleries, cingles d’Ayals y Cabrera, Puigsacalm y tantes y tantes d’altres que seria un mai acabar el relatar-les. S’oviren terrenys de les quatre províncies catalanes y d’una part d’Aragó.

Dos alpinistes al cim del Pedró dels Quatre Batlles – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

El Padró dels Quatre Batlles té per signe en son lloc preminent una modesta y senzilla creu sobre un munt de pedres. Confronten en aquest cim els ajuntaments de Tuxent, Pedra y Coma, Oden y Alinyà. Del cim del Padró arrenca cap a ponent un rem de serra de tossals propers y de pariona alçaria que s’estén en avall tancant la vall del Lavansa. Dret a ponent s’aixeca altra derivació de tossals arrodonits, emperò pedregosos, que tenen son punt culminant el cim d’Estibella —2331 m. alt.— y que s’avançen sobre la vall del Cardener naixent. Més cap al NO. s’aixeca molt propera la Tossa Pelada —2337 m. alt.— aon s’estreba el rem de serra que corre cap al Port del Comte y que’s el llas d’unió del gros massís ab l’arbre pirenenc. Desde’l Port va corrent el nervi de serra fins a coll de Mola al costat de la serra del Verd, tot separant vessants del Lavansa y de l’Aiguadevalls, segueix pels estreps del Pedraforca fins al Collell y les Bassotes per a pujar a unirse per la serra Pedregosa ab el Cadí. Per la part de mig-jorn una depressió més baixa que separa aigües del Cardener de les del Segre, uneix els dos grans brancalls del massís.

La serra del Port es un gran refugi d’isarts o cabirols, com s’anomenen en aquesta regió, que hi transcorren en grosses remades, el cap aixerit, l’ull viu y el cos lleuger. Les grosses congestes de neu hi perduren la major part de l’any. El terrer en general es molt pedregós ab grans clapes de pasturatges; la roca es calcàrea; les fonts escassegen, si bé les que hi ha son d’aigüa riquíssima; sortint en avall l’aigua que s’acumula en les grans cavitats per déus o adous tan importants com son les Fonts del Cardener, les Feus del riu Mola, les de Cambrils y altres.

Al Pedró dels Quatre Batlles – ca. 1920 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Fotografies del Port del Comte

😉

El Port del Comte des del mas la Pera – Guixers – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Interior de la Bòfia del Port del Comte, ca. 1920. Autor Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Dos homes al costat de la Bòfia del Port del Comte – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Fons rocós de la Bòfia – Port del Comte – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Un home i un cavall al port del Comte – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Un excursionista al peu d’una roca al Port del Comte – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Paisatge de la rasa del Sucre al Port del Comte amb restes de neu – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Congesta al peu del tossal d’Estivella – La Coma i la Pedra – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Grup d’homes i cavalls al Port del Comte amb algunes congestes de neu – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Vessants nevats del Port del Comte – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Excursionistes en un vessant nevat del Port del Comte – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Un home en un vessant nevat del Port del Comte – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Al Pedró dels Quatre Batlles – ca. 1920 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Dos alpinistes al cim del Pedró dels Quatre Batlles – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Cims del pedró dels Quatre Batlles i la tossa Pelada amb restes de neu – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Home amb dos cavalls al camí del coll del Port del Comte – La Coma i la Pedra – Entre 1889 i 1914 – AFCEC Juli Soler i Santaló

😉

Homes amb cavalls en un bosc del Port del Comte – La Coma i la Pedra – Entre 1882 i 1929 – AFCEC Juli Soler i Santaló

😉