| Itinerari número 115, “De Sant Llorenç dels Piteus a la serra del Verd y puig de Prat Naviral“, en el capítol “VIII SERRES DEL VERD Y PORT DEL COMTE “ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 395 a la 398. |
| Aquest itinerari, “De Sant Llorenç dels Piteus a la serra del Verd y puig de Prat Naviral“, és una “interessant ascenció a una de les més hermoses muntanyes de l’alta conca del Cardener“. Es pot fer en 4 hores. Aquest és el temps per anar, cal pensar que s’ha de tornar o continuar fins a Gósol amb algun dels itineraris anteriors. Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts, ben identificats i es poden trobar als mapes. És un itinerari de muntanya amb molt desnivell, si es vol fer a peu, s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar. És una excursió molts interessant, una gran oportunitat per gaudir de Sant Llorenç de Morunys, la Pedra i de la serra del Verd. |
Poble de Sant Llorenç de Morunys camí del santuari de Lord – 1893-06-10 – AFCEC Lluís Marià Vidal i Carreras
Sant Llorenç de Morunys amb un camp en primer terme i el serrat del Verd al fons – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
Home i infant davant les cases de Sant Llorenç de Morunys i al fons la Serra de Guixers i la Serra del Verd – Sant Llorenç de Morunys – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut
ITINERARI N.° 115 – De Sant Llorenç dels Piteus a la serra del Verd y puig de Prat Naviral
4 h. Interessant ascenció a una de les més hermoses muntanyes de l’alta conca del Cardener.
Se segueix fins a La Gafa el camí de La Coma (Vegis itinerari n.° 100).
El Cardener des de l’anomenada Font Pudia prop de Sant Llorenç de Morunys – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras
El riu Cardener i Font Púdia en primer terme i al fons el cim de l’Urdet – La Coma i la Pedra – Entre 1900 i 1930 – AFCEC Josep de Rovira Cabanas
50 m. La Gafa.
S’atravessa el Cardener per una palanca, davant de la fàbrica, y tot seguit el Mosoll d’ample llit pedregós, deixant a la dreta el camí de la iglesia parroquial de Sant Sadurní de Pedra que està situada a cosa d’un quart de distància, dominant des d’una eminencia sa preciosa vall.
Camí cap a la Pedra amb una persona vist des del camí de Sant Llorenç – La Coma i la Pedra – 1893 – AFCEC MdC Lluís Marià Vidal
Església parroquial de Sant Sadurní de la Pedra – La Coma i la Pedra – Entre 1920 i 1940 – AFCEC MdC Francesc Blasi i Vallespinosa
La parròquia de Sant Sadurní de Pedra està emplaçada dins dels clots de sa reclosa vall exuberant de verdor y arbreda y voltada y coronada per farreny montanyam, alt y enasprat. Forma ab la parròquia de La Coma el municipi de Pedra y Coma. Llinda en sa part nord, pel Cardener, ab la parròquia de La Coma y per la Serra del Verd ab Tuxent; a llevant confronta ab Gósol per Cap d’Urdet y la montanya de les Comes y ab La Corriu pels alts cimals de Cap de Balç y al S. y al O. ab Sant Llorenç dels Piteus per la vall del Cardener. Té unes 50 cases y 268 habitants.
La vella iglesia de Sant Cerni o Sant Sadurní fou consagrada en 1507 per Guillem Guifré, bisbe d’Urgell.
El camí s’enlaira en l’estrep avansat de serra que separa la vall de La Pedra de la vall de La Coma. La mirada’s complau en el bell aspecte de les verdes fondalades, rublertes de conreus, prats esmeragdats y variada arbreda, circundades per penyals de formes agudes y vessants farrenyes cobertes de negra boscuria sota cims aspres, secs y trencats. Dret a ponent a l’altra part del Cardener barra l’espai la superba serra de La Bofia, coronada a un costat pel Cap de Querol y les Morreres y per l’altre per la Tossa Pelada, Padró dels Quatre Batlles y Estibella. Vers al
nord s’oviren els trencalls de Cap de Port y’ls caients abruptes de Cap de Verd.
Poble de la Pedra entre els arbres – La Coma i la Pedra – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Francesc Blasi i Vallespinosa
1 h. 15. Se perd de vista la vall del Cardener, atraient l’esguard la bella clotada del Recó, rublerta d’arbres y de penyals aspres y enteres, tancant l’espai els caients abruptes y emboscats dels cims de Prat d’Aubes y de Cap d’Urdet.
1 h. 30. Castell de Moros, antiga torra migeval enrunada, de ta que sols ne queden les quatre esquarterades parets y alguns restos de la adovellada porta y de les finestres que li donaven llum.
A curta distància’s troba la capelleta de Sant Andreu, molt senzilla, conservant restos de sa antiga construcció romànica. Els paisatges son bellíssims.
Can Pujol del Recó de La Coma – La Coma i la Pedra – Entre 1890 i 1923 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri
1 h. 35. Can Pujol del Recó, grandiosa casa pairal que respira benestar, deliciosament banyada pel sol, encarada a mig-jorn y ab ampla solana o galeria. A son entorn hi té un magnífic bosc d’alzines y roures centenaris. Penyals de rares formes enquadren l’esplèndid bosc, al que dona encara més encís y galanura el caudalós manantial de La Rivereta que neix entre’ls arbres, serpejant son copiós caudal per dins del bosc. L’aigua es fresca y riquíssima.
Volta’l camí per darrera de la casa y s’enfila tot seguit perdent-la prompte de vista, giragonsant per aspre pujant, entre portells de bell esguard formats per arrogants y cantelluts penyals d’enèrgic y ben entonat colorit. Prompte’s guanya ferma alçaria sobre la vall.
·
2 h. 15. La Borda den Pujol, masoveria de modest aspecte, situada damunt de tancats espadats al cap d’una repianada que forma un relleix de la serra. Camps de conreu envoltats de bosc.
2 h. 20. Font de la Borda. EI camí domina la repianada.
2 h. 25. Se penetra en un espés bosc de pins, alts y ombrosos. Puja’l camí dins del bosc.
2 h. 45. S’empren fatigosa pujada, molt dreta y de mal remar; molt dolenta per a les cavalleries. La serra’s presenta gaire be vertical, ab caients enxorrencats y pedregosos. Els pins s’enlairen entre’l pedregant. El corriol es sovint perdedor, esborrat pels arrastres de pedregall ocasionats pels mals temps de montanya. La Baga Agre ocupa una gran extensió en la vessant de la serra. Es agre de veritat y son nom ben be li escau.
3 h. 35. Prat d’Aubes, ras de pasturatges ample y hermos que s’estén en suau decliu dret al cap de la Baga y per dessota el cim de son nom y del de Baga Agre. Al estiu està poblat per les remades -2200 m. alt.
Des de’l Prat d’Aubes pot anar-se pel repeu de son propi cim en deu minuts als Tres Collets per a pujar des de allí a Cap d’Urdet.
Se remunta pel suau davallant del ras envellutat, brodat de bosc.
3 h. 45. Coll dels Belitres. S’empren la pujada sempre per damunt de l’herbei.
4 h. Puig de Prat Naviral.
·
Cap de Verd o Turó de Prat Naviral. —2281 m. alt.— Extens panorama, un dels més interessants de la regió. Al dessota del cim, gaire bé tot de plà, s’hi esten el magnífic ras de Prat Naviral, envellutat y verd, rematant sobtadament en sa part de ponent en verticals cingletars. De la punta Nord del ras s’ovira ben al fons el poble de Tuxent y sa preciosa vall. Sota la part de mig-jorn del turó s’hi esten ondulat el relluent herbat de Prat d’Aubes. El bestiar puja al estiu a grans ramades a pasturar en aquests frescos y rics herbatges.
Tanca l’horitzó al Nord la serra de Cadí formant un gegantesc muradal del que se’n destaquen marcadament els cims de les Tres Canaletes, el de la Canal Baridana al costat del pas del propi nom y’l Vult Turó en el costat oposat. Al ENE. s’avança magestuós el Pedraforca, destacant-se isolat. Al lluny vers al NE. s’oviren el Puigmal y les altes montanyes del Freser y del Ter ab la grandiosa serra del Catllar que separa abdos rius.
A llevant sobressurt el Taga avantçant-se a la serra Cavallera. Al ESE. omple propera l’espai la serra den Cija, més enllà dels altres cims de la pròpia serra del Verd. Al SE. s’estenen els Rasos de Peguera y’l Cogulló d’Estela, ressortint més al lluny el Montseny. Al SSE. se dominen les espadades montanyes de Busa y’is enaspralls de la dels Bastets separades, per l’entall per aon s’endinsa’l Cardener, de les de La Mola y Roques de Lord. Al SO. s’enlairen el Cap de Querol y les Morreres sobre Sant Llorenç, estenent-se vers a ponent la serra de La Bofia, qual forat s’ovira, la rasa del Sucre y’is cims aspres y pelats de la serra del Port del Comte, la Tossa Pelada, el Padró dels Quatre Batlles y’Is tossals d’Estibella; es un bell mirador detallat d’aquella ampla y extensa serra. Al dessota s’allarga’l nervi escabrós y accidentat que uneix la serra del Verd ab el Port del Comte; a la dreta al fons s’ovira la vall del Lavansa, a la esquerra la bonica vall de La Pedra y més enllà la de Sant Llorenç. Al O.se noten al lluny, per dessobre de la vall del Lavansa, les serres del Boumort, Cabó y Ares. Al ONO. enllà del Cadí de Tost s’oviren les montanyes de Sant Joan del Herm. Dret a mig-jorn se dibuixen en els llunyans horitzons onades de serres, de les que se’n destaquen les de Montserrat retallades en l’espai y la de Sant Llorenç de Munt, distingint-se en dies clars nostra serra del Tibidabo. Més al SO. enllà de les montanyes de Sagarra s’apercebeixen les de las comarques de Tarragona y el Montsec de Lleida y més properes les de Oliana, el Turb y la serra d’Aubens. Vers a llevant en dies ben serens arriba a veure’s a llevant el mar de Roses.
La serra del Verd s’avansa magestuosa entre’l Pedraforca y’l gran massis de la serra del Port del Comte, corrent de N. a S. entre les altes y hermoses valls del Cardener y del Aiguadevalls, de Pedra y Coma y Sant Llorenç y de
Gósol. Està unida al gran sistema general pirenenc per coll de Mola al Nord, donant la mà a ponent pel Port del Comte, al massis del propi nom.
La serra pròpia del Verd termina en el coll dels Belitres, sota’l cim de Prat Naviral o Cap de Verd, desde aquell coll pren el nom local de montanya de les Comes o serra del Gall (Itin. n.° 113) y porta la direcció decantada a llevant. Desde’l coll dels Belitres enllà constitueixen sa part superior tres tossals de pariona alçaria y poc més baixos que’l cim de Prat Naviral. Al costat del coll dels Belitres s’hi aixeca’l cim de Prat d’Aubes —2275 m. alt—; segueixen els Tres Collets, —2175 m. alt— el Cap d’Urdet —2272 m. alt.— y’l pla y cap de Baga Agre —2241 m. alt.
La montanya de les Comes està plena de fresques fonts que brollen arreu al mig dels espessos boscos. La serra pròpia del Verd no es tan rica d’aigües. Sols té la font de Verd no molt abundosa y la font Blanca d’escàs caudal.
.
😉
Fotografies de la Serra del Verd
😉
Alpinistes portant esquís a l’espatlla en un vessant nevat de la serra del Verd – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Cim nevat amb una roca en primer terme a la serra del Verd 1 – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Cim nevat amb una roca en primer terme a la serra del Verd 2 – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Cim nevat amb una roca en primer terme a la serra del Verd 3 – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Cims nevats de la serra del Verd – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Grup d’esquiadors descansant en un pla nevat i un cim al fons, a la serra del Verd – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Paisatge nevat a la serra del Verd 1 – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Paisatge nevat a la serra del Verd 2 – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Paisatge nevat a la serra del Verd 3 – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Poble en un vessant de la serra del Verd amb un riu en primer terme – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Riu en un pla nevat i al fons cims rocosos de la serra del Verd – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Riu en un pla nevat i al fons cims rocosos de la serra del Verd – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Un esquiador en un vessant nevat de la serra del Verd 1 – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Un esquiador en un vessant nevat de la serra del Verd 2 – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Vessant nevat d’una muntanya a la serra del Verd amb dos alpinistes – Gósol – Entre 1915 i 1935 – AFCEC Lluís Estasen i Pla
😉
Comarca del Cardener 