Itinerari número 119, “De Sant Llorenç dels Piteus a la Bofia per La Coma“, en el capítol “VIII SERRES DEL VERD Y PORT DEL COMTE “ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 403 a la 404.

Aquest itinerari, “De Sant Llorenç dels Piteus a la Bofia per La Coma“, és una “bonica variant d’itinerari que permet visitar a la vegada les copioses Fonts del Cardener.“. Es pot fer en 3 hores 30 minuts. Aquest és el temps optimista per anar-hi, cal pensar que s’ha de tornar, be sigui per mateix itinerari o, millor, per algun dels altres que uneixen aquests dos punt per fer una ruta circular. Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts, ben identificats i es poden trobar als mapes, considerant que els camins han canviat interferits per la construcció de l’estació d’esquí del Port del Comte. És un itinerari de muntanya amb molt desnivell, si es vol fer tot a peu, s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar. És una excursió molts interessant, una gran oportunitat per gaudir de Sant Llorenç de Morunys, la Coma, les fonts del Cardener i de la serra del Port del Comte.

Sant Llorenç de Morunys amb camps al voltant des de la rodalia i el Port del Comte al fons – AFCEC Data i autor desconeguts

Vista general de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera

Vista general de Sant Llorenç de Morunys 2 – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

ITINERARI N.° 119 – De Sant Llorenç dels Piteus a la Bofia per La Coma

3 h. 30. Aquesta bonica variant d’itinerari permet visitar a la vegada les copioses Fonts del Cardener.

Se segueix el camí ral de Tuxent. (itin. n.° 100).

Vista general de la Coma, amb un fotògraf – La Coma i la Pedra – 1890 – AFCEC MdC Frederic Bordas i Altarriba

Cases de La Coma i el Coll de Port – La Coma i la Pedra – Entre 1900 i 1930 – AFCEC MdC Autor desconegut

Font del Cardener amb dos homes a la vora – La Coma i la Pedra – ca 1890 – AFCEC Frederic Bordas i Altarriba

Les fonts del Cardener – La foto del Pep – 18/02/2016

Fonts del riu Cardener – Entre 1882 i 1929 – AFCEC Autor desconegut

1 h. 30. Fonts del Cardener un xic separades a la esquerra del camí y a la part oposada del llit del riveral.

Les Fonts del Cardener —1050 m. alt. Davant d’una casa mig amagada entre’ls arbres y mig cercada d’aigua s’atravessa per un palancot el riu que té ses fonts més altes en la vall asprosa que s’origina en el Port del Comte. Passant pel peu de la casa va pujant-se per prop de l’aigua que emergeix del naixement del riu. Surt aquest d’entre grans rocaters, ab una abundor d’aigua considerable y en distintes deus que naixen acoplades en el propi indret. El riu al nàixer forma ja una forta y ampla corrent que’s llença tumultuosa, escumejanta, brunzenta, joguinejant entre grosses roques, formant escaients saltants y sovint amagada sota sostre de verdor. El lloc es atraient. L’aigua es molt freda y bona y es tanta l’abundor de son tou que un no sab materialment aon decidirse a cullir-la. Damunt de les copioses dèus del riu s’hi aixeca un alt muradal de penyes que s’enlaira tot seguit per aspres aiguavessos. Les fonts distan 3 ó 4 minuts del camí. El curs d’aigua que hi neix al ajuntar-se ab el mes migrat que baixa del Port dona ja nom al riu Cardener. El nom d’aquest riu s’ha anat transformant per no dir corrompent d’algun temps ençà. Oficialment se li ha donat el nom de Cardoner y aixó ha fet que de mica en mica s’anés perdent en molts llocs l’antic y veritable apel·latiu que caldria fer els esforços necesaris pera que fos conservat. No obstant en la part alta de la comarca, especialment, continua nomenant-se’l tal com se deu. No fou Cardona qui va donar el nom al riu, sino’l riu qui donà nom a Cardona. Molt abans de que existís aquesta població y son vescomtat el riu ja existia y’l nom del riu es ben clar y evident que prové de la situació del lloc aon neix, entre un gran davasall de cars; aixo es pedres o roques. Torna a buscar-se’l camí.

Continua seguint-se’l camí de Tuxent.

1 h. 40. Se deixa’l camí ral y’s pren un viarany a la esquerra que baixa a atravessar el riu.

Travessat aquest el camís’enlaira ràpidament.

Vessants nevats del Port del Comte – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

2 h. Veïnat de la Montanya, de La Coma. Cases esbarriades.

El viarany s’enlaira de ferm per una pendent molt pedregosa, dominant tot de seguida la alta vall del Cardener.

Estació d’esquí del Port del Comte – La foto del Pep – 08/02/2025

2 h. 15. S’enforca’l camí ral de Solsona a La Seo (Itinerari n.° 101). Se pren aquest camí cap a la esquerra.

2 h. 20. Se deixa’l camí ral y’s puja vers a la dreta per un mig perdedor corriol.

2 h. 30. Cortal del Marqués, aon s’hi tanquen ramades de les que pasturen al estiu per aquests indrets de montanya.

Paisatge de la rasa del Sucre al Port del Comte amb restes de neu – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Se puja fortament per la vessant esquerra de la rasa del Sucre, entre’ls pasturatges y davasalls de pedres de la Coma de Dadell.

2 h. 50. S’atravessa la rasa y continua la ferma pujada per entre pasturatges, clapes de bosc de pins y davasalls de detritus. Bonics punts de vista.

3 h. 30. La Bofia, enlairada a l’esquerra de la coma. (Itinerari n.° 116)

Dos homes al costat de la Bòfia del Port del Comte – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

La Bofia —2120 metres. alt.— Grandiós esboranc de penya de grossa obertura y pregona fondaria, aon s’hi conserven durant tot l’any grans quantitats de neu y de glaç, constituint una veritable gelera. La boca de la Bofia es alta y ampla y sa profunditat es molt important. Abans hi havia una escala de fusta pera baixar-hi. Avui cal fer-ho asegurant els peus en les escletxes y relleixos de la penya; no obstant la descensió no es perillosa.L’aspecte d’abaixa daltes d’ungran efecte. Els caramells de glaç omplen en la penya el pregon de la bofia. En el sigle passat y fins cap a les derreries del mateix, aquesta bofia tenia gran importància doncs el glaç era trasportat a Barcelona. Els matxos de bast el baixaven dret a Solsona y Berga pera desde allí ésser conduït a la capital. Avui el glaç artificial ha mort aquest negoci y ha cesat la explotació de la Bofia. Situada aquesta en lo més alt de la ampla vessant de la Rasa del Sucre, domina ample espai y es vista desde ben lluny dibuixant-se molt bé son ben conformat trau.

Interior de la Bòfia del Port del Comte, ca. 1920. Autor Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Grup d’homes i cavalls al Port del Comte amb algunes congestes de neu – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Cim del Padró dels Quatre Batlles —2386 m. alt— punt culminant de tot l’extens massís. La vista es superba y d’una extensió d’espai inmensa en especial pel costat de migjorn. En la part nort limita l’esguard el muradal llarg y alterós de la serra de Cadí. Vers al NE. s’aixeca magestuos sobressortint entre altres serres y retallant l’horitzó l’enasprat Pedraforca; més a llevant s’enlaira la serra del Verd y més endarrera y en avall els Rasos de Peguera y les cingleres del Tossals y Taravil. Vers al NO. per un trau de serres s’ovira una part de la plana de La Seo y al lluny les serres d’Andorra y del Pallars. A ponent tanquen l’espai les serres del Boumort el Turb d’Oliana, Aubens, y més lluny y en avall el Montsec. En lo restant del quadrant la vista sembla no tenir límits; valls plans y montanyes a desdir; Alt Urgell, Sagarra, comarca y ciutat de Solsona, Cardona, Manresa, el Plà de Bages, serres d’Igualada, Montserrat, Sant Llorenç de Munt, Tibidabo, Montseny, montanyes de les Guilleries, cingles d’Ayals y Cabrera, Puigsacalm y tantes y tantes d’altres que seria un mai acabar el relatar-les. S’oviren terrenys de les quatre províncies catalanes y d’una part d’Aragó.

Dos alpinistes al cim del Pedró dels Quatre Batlles – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

El Padró dels Quatre Batlles té per signe en son lloc preminent una modesta y senzilla creu sobre un munt de pedres. Confronten en aquest cim els ajuntaments de Tuxent, Pedra y Coma, Oden y Alinyà. Del cim del Padró arrenca cap a ponent un rem de serra de tossals propers y de pariona alçaria que s’estén en avall tancant la vall del Lavansa. Dret a ponent s’aixeca altra derivació de tossals arrodonits, emperò pedregosos, que tenen son punt culminant el cim d’Estibella —2331 m. alt.— y que s’avançen sobre la vall del Cardener naixent. Més cap al NO. s’aixeca molt propera la Tossa Pelada —2337 m. alt.— aon s’estreba el rem de serra que corre cap al Port del Comte y que’s el llas d’unió del gros massís ab l’arbre pirenenc. Desde’l Port va corrent el nervi de serra fins a coll de Mola al costat de la serra del Verd, tot separant vessants del Lavansa y de l’Aiguadevalls, segueix pels estreps del Pedraforca fins al Collell y les Bassotes per a pujar a unirse per la serra Pedregosa ab el Cadí. Per la part de mig-jorn una depressió més baixa que separa aigües del Cardener de les del Segre, uneix els dos grans brancalls del massís.

La serra del Port es un gran refugi d’isarts o cabirols, com s’anomenen en aquesta regió, que hi transcorren en grosses remades, el cap aixerit, l’ull viu y el cos lleuger. Les grosses congestes de neu hi perduren la major part de l’any. El terrer en general es molt pedregós ab grans clapes de pasturatges; la roca es calcàrea; les fonts escassegen, si bé les que hi ha son d’aigüa riquíssima; sortint en avall l’aigua que s’acumula en les grans cavitats per déus o adous tan importants com son les Fonts del Cardener, les Feus del riu Mola, les de Cambrils y altres.

Al Pedró dels Quatre Batlles – ca. 1920 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Fotografies del Port del Comte

😉

El Port del Comte des del mas la Pera – Guixers – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Interior de la Bòfia del Port del Comte, ca. 1920. Autor Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Dos homes al costat de la Bòfia del Port del Comte – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Fons rocós de la Bòfia – Port del Comte – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Un home i un cavall al port del Comte – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Un excursionista al peu d’una roca al Port del Comte – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Paisatge de la rasa del Sucre al Port del Comte amb restes de neu – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Congesta al peu del tossal d’Estivella – La Coma i la Pedra – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Grup d’homes i cavalls al Port del Comte amb algunes congestes de neu – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Vessants nevats del Port del Comte – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Excursionistes en un vessant nevat del Port del Comte – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Un home en un vessant nevat del Port del Comte – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Al Pedró dels Quatre Batlles – ca. 1920 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Dos alpinistes al cim del Pedró dels Quatre Batlles – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Cims del pedró dels Quatre Batlles i la tossa Pelada amb restes de neu – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Home amb dos cavalls al camí del coll del Port del Comte – La Coma i la Pedra – Entre 1889 i 1914 – AFCEC Juli Soler i Santaló

😉

Homes amb cavalls en un bosc del Port del Comte – La Coma i la Pedra – Entre 1882 i 1929 – AFCEC Juli Soler i Santaló

😉