Itinerari número 121, “De Sant Llorenç dels Piteus al cim d’Estibella per La Coma“, en el capítol “VIII SERRES DEL VERD Y PORT DEL COMTE “ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 405 a la 405.

Aquest itinerari, “De Sant Llorenç dels Piteus al cim d’Estibella per La Coma“, és un “itinerari de parió interès als que recorren aquesta bella montanya“. Es pot fer en 4 hores. Aquest és el temps optimista per anar-hi, cal pensar que s’ha de tornar, be sigui per mateix itinerari o, millor, per algun dels altres que uneixen aquests dos punt per fer una ruta circular. Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts, ben identificats i es poden trobar als mapes, considerant que els camins han canviat interferits per la construcció de l’estació d’esquí del Port del Comte. És un itinerari de muntanya amb molt desnivell, si es vol fer tot a peu, s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar. És una excursió molts interessant, una gran oportunitat per gaudir de Sant Llorenç de Morunys, la Coma, les fonts del Cardener i de la serra del Port del Comte.

Sant Llorenç de Morunys amb camps al voltant des de la rodalia i el Port del Comte al fons – AFCEC Data i autor desconeguts

Vista general de Sant Llorenç de Morunys – Entre 1915 i 1930 – AFCEC Rossend Flaquer i Barrera

Vista general de Sant Llorenç de Morunys 2 – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Autor desconegut

ITINERARI N.° 121 – De Sant Llorenç dels Piteus al cim d’Estibella per La Coma

4 h. Itinerari de parió interès als que recorren aquesta bella montanya.

Vista general de la Coma, amb un fotògraf – La Coma i la Pedra – 1890 – AFCEC MdC Frederic Bordas i Altarriba

Cases de La Coma i el Coll de Port – La Coma i la Pedra – Entre 1900 i 1930 – AFCEC MdC Autor desconegut

Font del Cardener amb dos homes a la vora – La Coma i la Pedra – ca 1890 – AFCEC Frederic Bordas i Altarriba

Les fonts del Cardener – La foto del Pep – 18/02/2016

Fonts del riu Cardener – Entre 1882 i 1929 – AFCEC Autor desconegut

Se segueix el camí ral de Tuxent. (itin. n.° 100).

Vessants nevats del Port del Comte – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Estació d’esquí del Port del Comte – La foto del Pep – 08/02/2025

Deixant el camí ral se pren l’indicat en l’itinerari n.° 119.

2 h. 30. Cortal del Marqués.

Se puja pel davallant esquer de l’ample clotal de la Rasa del Sucre o sia la coma de Dadell.

Paisatge de la rasa del Sucre al Port del Comte amb restes de neu – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

2 h. 45. Se rejunta l’itinerari anterior que se segueix, remuntant-se la part dreta de la clotada d’Estibella.

4 h. Cim d’Estibella.

Congesta al peu del tossal d’Estivella – La Coma i la Pedra – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Cim d’Estibella — 2344 m. alt.—Esplèndida vista panoràmica, pariona a les de la Tossa Pelada y Padró dels Quatre Batlles, ab diferenciacions locals. S’obre a un costat el clot d’Estibella y en l’altre la Coma Furosa.

Se va carenejant per l’atapaït glebatge.

S’aixeca a la dreta la Tossa Pelada, a molt curta distancia, seguint-se un suau y herbat carenar.

😉

Grup d’homes i cavalls al Port del Comte amb algunes congestes de neu – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Cim del Padró dels Quatre Batlles —2386 m. alt— punt culminant de tot l’extens massís. La vista es superba y d’una extensió d’espai inmensa en especial pel costat de migjorn. En la part nort limita l’esguard el muradal llarg y alterós de la serra de Cadí. Vers al NE. s’aixeca magestuos sobressortint entre altres serres y retallant l’horitzó l’enasprat Pedraforca; més a llevant s’enlaira la serra del Verd y més endarrera y en avall els Rasos de Peguera y les cingleres del Tossals y Taravil. Vers al NO. per un trau de serres s’ovira una part de la plana de La Seo y al lluny les serres d’Andorra y del Pallars. A ponent tanquen l’espai les serres del Boumort el Turb d’Oliana, Aubens, y més lluny y en avall el Montsec. En lo restant del quadrant la vista sembla no tenir límits; valls plans y montanyes a desdir; Alt Urgell, Sagarra, comarca y ciutat de Solsona, Cardona, Manresa, el Plà de Bages, serres d’Igualada, Montserrat, Sant Llorenç de Munt, Tibidabo, Montseny, montanyes de les Guilleries, cingles d’Ayals y Cabrera, Puigsacalm y tantes y tantes d’altres que seria un mai acabar el relatar-les. S’oviren terrenys de les quatre províncies catalanes y d’una part d’Aragó.

Dos alpinistes al cim del Pedró dels Quatre Batlles – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

El Padró dels Quatre Batlles té per signe en son lloc preminent una modesta y senzilla creu sobre un munt de pedres. Confronten en aquest cim els ajuntaments de Tuxent, Pedra y Coma, Oden y Alinyà. Del cim del Padró arrenca cap a ponent un rem de serra de tossals propers y de pariona alçaria que s’estén en avall tancant la vall del Lavansa. Dret a ponent s’aixeca altra derivació de tossals arrodonits, emperò pedregosos, que tenen son punt culminant el cim d’Estibella —2331 m. alt.— y que s’avançen sobre la vall del Cardener naixent. Més cap al NO. s’aixeca molt propera la Tossa Pelada —2337 m. alt.— aon s’estreba el rem de serra que corre cap al Port del Comte y que’s el llas d’unió del gros massís ab l’arbre pirenenc. Desde’l Port va corrent el nervi de serra fins a coll de Mola al costat de la serra del Verd, tot separant vessants del Lavansa y de l’Aiguadevalls, segueix pels estreps del Pedraforca fins al Collell y les Bassotes per a pujar a unirse per la serra Pedregosa ab el Cadí. Per la part de mig-jorn una depressió més baixa que separa aigües del Cardener de les del Segre, uneix els dos grans brancalls del massís.

La serra del Port es un gran refugi d’isarts o cabirols, com s’anomenen en aquesta regió, que hi transcorren en grosses remades, el cap aixerit, l’ull viu y el cos lleuger. Les grosses congestes de neu hi perduren la major part de l’any. El terrer en general es molt pedregós ab grans clapes de pasturatges; la roca es calcàrea; les fonts escassegen, si bé les que hi ha son d’aigüa riquíssima; sortint en avall l’aigua que s’acumula en les grans cavitats per déus o adous tan importants com son les Fonts del Cardener, les Feus del riu Mola, les de Cambrils y altres.

Al Pedró dels Quatre Batlles – ca. 1920 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Fotografies del Port del Comte

😉

El Port del Comte des del mas la Pera – Guixers – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Interior de la Bòfia del Port del Comte, ca. 1920. Autor Cèsar August Torras i Ferreri

😉

Dos homes al costat de la Bòfia del Port del Comte – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Fons rocós de la Bòfia – Port del Comte – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Un home i un cavall al port del Comte – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Un excursionista al peu d’una roca al Port del Comte – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Paisatge de la rasa del Sucre al Port del Comte amb restes de neu – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Congesta al peu del tossal d’Estivella – La Coma i la Pedra – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Grup d’homes i cavalls al Port del Comte amb algunes congestes de neu – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Vessants nevats del Port del Comte – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Excursionistes en un vessant nevat del Port del Comte – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Un home en un vessant nevat del Port del Comte – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Al Pedró dels Quatre Batlles – ca. 1920 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Dos alpinistes al cim del Pedró dels Quatre Batlles – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Cims del pedró dels Quatre Batlles i la tossa Pelada amb restes de neu – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

😉

Home amb dos cavalls al camí del coll del Port del Comte – La Coma i la Pedra – Entre 1889 i 1914 – AFCEC Juli Soler i Santaló

😉

Homes amb cavalls en un bosc del Port del Comte – La Coma i la Pedra – Entre 1882 i 1929 – AFCEC Juli Soler i Santaló

😉