Itinerari número 85, “De Gósol a Guardiola-Bagà, per Saldes y Massanés“, en el capítol “V COMARCA ALTA – COSTAT DE LLEVANT“ TORRAS, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench, de la pàgina 317 a la 319.

Aquest itinerari, “De Gósol a Guardiola-Bagà, per Saldes y Massanés“, és un “camí de ferradura molt freqüentat, per ésser la comunicació més directa entre Gósol y’l ferrocarril de Manresa a Guardiola.“. Es pot fer en 6 hores 30 minuts. Els indrets per on passa l’itinerari són coneguts, es poden trobar als mapes i hi ha rutes publicades que passen per aquests indrets. És una via de muntanya, si es vol fer s’ha de preparar amb temps, anar amb roba apropiada i amb l’avituallament adequat, no s’hi val improvisar. La primera meitat d’aquest itinerari, entre Gósol i Maçaners (Massanés) coincideix força amb l’actual carretera, per tant fer-la en cotxe és una bona alternativa per anar a gaudir d’aquets excel·lents paisatges presidits per l’imponent Pedraforca. A peu o en cotxe recuperar aquest itinerari és una bona excusa visitar Guardiola de Berguedà, Saldes, Gósol i gaudir de les vistes del Pedraforca.

La plaça major de Gòsol amb gent i bèsties de càrrega – Entre 1913 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

La vila de Gósol – 1913 – AFCEC Cèsar August Torras

Vista del Pedraforca des de Gósol – Gósol – Entre 1910 i 1930 – AFCEC Adolf Zerkowitz Schlesinger

ITINERARI N.° 85 – De Gósol a Guardiola-Bagà, per Saldes y Massanés

6 h. 30. Camí de ferradura molt freqüentat, per ésser la comunicació més directa entre Gósol y’l ferrocarril de Manresa a Guardiola.

Sortint de Gósol se segueix el camí ral de Berga marcat en l’itin. n.° 76.

Castell de Gósol – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanc

Panoràmica de Gósol – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch

35 m. Se deixa a la dreta’l camí de Berga.

40 m Can Bardines —1535 metres alt.

Se puja en amunt revoltant els contraforts del Pedraforca. Presenten un imposant aspecte’ls estimballs de la espadada montanya y’is eriçahs enasprats que se’n desprenen, formant un bell engranall de mogudes y sortides formes.

1 h. 10. Coll de Jou —1700 metres alt.— en la aresta que uneix el Pedraforca ab la serralada de coll de Trapa. Vessa aigües a llevant al riu Saldes y a ponent a l’Aiguadevalls y limita les comarques del Bergadà y del Cardener. Bonica vista per tots dos indrets.

Vista de Pedraforca entre Saldes i Gósol – Gósol – 1919 – FSS Josep Salvany i Blanch

Se revolten els contraforts enasprats del Pedraforca. El camí es estret y de pendent sovint molt inclinada dret al costat nord. Sovint també les pluges ocasionen grosses esllavissades que fan desaparcixer el corriol. El terrer es molt rost. El pas pera les cavalleries es molt dolent, per això si van carregades prefereixen fe’ls-hi donar la volta per coll de Trapa (Itin. n.° 91), encara que’s faci una mitja hora de marrada.

1 h. 40. Can Ninot, a mà esquerra del camí. Molt propera a la casa, al dessota, y prop d’un camp conreuat, hi ha la Font Pudenta, d’aigua sulfurosa empleada medicinalment per aquells veïnats.

Continua la baixada per camí pedregós.

Bell efecte del Pedraforca.

1 h. 55. Veïnat de Cardina — 1360 m. alt.

Enforca a la dreta’l camí que vé de coll de Trapa.

Saldes i el Pedraforca – Entre 1890 i 1923 – AFCEC EMC Cèsar August Torras i Ferreri

2 h. Saldes, poble de 369 habitants que forma ajuntament ab l’Aspà, Fanés, Massanés, Molés y’l Gresolet. La iglesia, baix la advocació de Sant Martí es moderna encara que son origen es molt antic. El campanar es construit de fa pocs anys. La primitiva iglesia fou consagrada en 857 per Visart l.er, bisbe d’Urgell.

Pertany a la comarca del Bergadà.

Sa situació es molt pintoresca al dessota del Pedraforca, en una vessant accidentada. Té velles cases ab grans balconades de fusta, teulats rònecs y amples volades en els rafecs de les teulades. Presenta en lloc enlairat les grandioses ruïnes d’un antic castell. En el terme del poble s’hi troben jaciments de lignit cretaci y criaders de betum mineral.

Se baixa en direcció SE. vers al fons de la vall.

Camí de Guardiola a Saldes, Pedraforca al lluny – Saldes – Entre 1924 i 1932 – AFCEC Antoni Miralda Espinal

2 h. 20. S’atravessa’l riu Saldes per una pintoresca palanca de fusta, prop d’un molí molt pintoresc que s’anomena Molí de la Palanca. Sota’l molí’s barrejen el riu d’Aigua Salada que baixa de la serra den Cija y’l d’Aigua de Pont que neix sota’l coll de Trapa, formant junts el riu de Saldes. Desde’l peu del molí ofereix un imposant aspecte’l Pedraforca que’s presenta avançat y solt en l’espai, enlairant sos alts pollagons, nusos y descarnats, que apareixen com ferint el blau del cel quan la boira no’ls mig parteix arrocegant-se per ses vessants. El poble de Saldes sembla estar arraulit sota les immenses clapisses que’s desprenen de la enforcadura dels dos Pals.

Travessat el riu el camí s’enlaira per la marjada dreta atravessant camps sembrats y paisatges monòtons. El panorama es en canvi molt intens y els llunys horitzons de llevant y NE. bellament accidentats.

Enforc ab el camí que vé de Gósol per coll de Trapa. Enforca també’l que pel veïnat de les Casulles y’l coll de Morronegre va a Vallcebre y a la estació de ferrocarril de Figols les Mines. De can Lluch a la pròpia estació s’hi esmercen quatre hores (Vegis Bergadà Vol. V).

El Pedraforca des d’un camí entre els arbres – Saldes – Entre 1914 i 1935 – AFCEC Josep Puntas i Jensen

2 h. 45. Can Lluch.

Deixant els dos camins se’n pren un altre a l’esquerra y’s continua planejant entre camps.

2 h. 55 Veïnat de Molés, agrupat a l’esquerra sota’l camí.

3 h. 30. Coll de Fangars.

3 h. 35. Coll de Sant Gregori en el cap d’un serradet.

Se domina un extens cop de vista sobre tota la vall del riu Saldes, destacant-se sobirà a ponent el Pedraforca ostentant sos gegantescos Pals o Pollagans y les grans esllavissades que de l’enforcadura se’n desprenen. En la part nord se presenten les aspres y enxorrencades montanyes de Gisclareny ab els afraus de Vall Pregona, Lluria y coll de la Vena; les rònegues cases del poblet de Gisclareny se confonen ab el colorit de la montanya y més enllà sobressurten alterosos el Cadí, Tancalaporta, el Pendis, el Moixaró, el Padró dels Quatre Batlles y el Puigllançada. Tanca l’espai a migjorn el grandiós massís den Cija, avançant enfora sos extensos esperons. A llevant la mirada s’estén llunyana vers a un bell onatge de montanyes de les que’n sobressurten les de Montgrony y Coma Armada, Catllaràs Malanyeu y la Clusa.

😉

El Pedraforca des de Massanés – Saldes –1930 – AFCEC Albert Oliveras i Folch

El Pedraforca des del cami de Massanés a Saldes – Entre 1924 i 1932 – AFCEC Antoni Miralda Espinal

El Pedraforca, vista des de Maçaners– Saldes

3 h. 40. Massanés, —1106 metres alt— situat en un turonet y acoblades ses rònegues cases al envolt de la iglesia que no ofereix particularitat marcada. Per un tortuos y estret carrer de cases tristes s’atravessael poble.

Sortint de Massanés se baixa entre marges de conreus.

3 h. 50. Càn Pericas, des de aon ofereix un bonic punt de vista el poblet de Massanés, tot rejuntat, apilades ses cases, sobresortint el campanaret de la iglesia pel damunt de les negrenques vivendes y torrats teulats. Enquadra l’espai de mira, al fons, l’arrogant Pedraforca.

Massanés retrat de nens – Saldes –1930 – AFCEC Albert Oliveras i Folch

Una casa de pagès, Cal Felip, als afores de Maçaners -Massanés – Saldes –1930 – AFCEC Albert Oliveras i Folch

Vista des de Massanés el Pedraforca nevat – Entre 1920 i 1940 – AFCEC Lluís Gibert

Se deixa a la dreta un camí molt bell y interessant que pels cingles de Vallcebre, la iglesia de Figols y la Garganta va a la estació ferroviària de Serchs. S’hi posen quatre hores molt llargues. (Vegis Bergadà Vol. V).

Se segueix vers al NE. a través de paisatges iguals y monotons.

4 h. 10. Cal Mariner. Queda al dessota el veïnat de les Casulles. A la dreta s’aixequen les Roques de Castellar, enterques y nues, de formes capritxoses, formant una processó desorde­nada, com rengles de gegantescos idols petrificats.

4 h. 20. S’atravessa el torrent de les Roques de Castellar, seguint-se en direcció NE. a travers de la serra del Boix.

Sant Julià de Fréixens – Vallcebre – ca 1927 – AFCEC EMC Lluís Estasen i Pla

Sant Julià de Fréixens – Vallcebre – Entre 1915 i 1936 – AFCEC Lluís Estasen i Pla

Sant Julià de Fréixens, en primer terme ramat i pastors – Vallcebre – 1926 – AFCEC EMC Antoni Gallardo i Garriga

4 h. 45. Sant Julià de Vallcebre —945 m. alt— pertanyent a la parròquia y municipi de Vallcebre. Conserva aquesta iglesia sols alguns restos de sa antiga fabrica romànica.

Se baixa en dúecció SE.

El Pedraforca des del camí de Guardiola a Sant Julià de Vall

5 h. Se deixa a la dreta un camí que va a Figols les Mines, en cosa de dues hores. (Vegis Vol. V, Bergadà).

S’atravessa a gual la rivera de Vallcebre. A la dreta en amunt s’hi deixa’l pintoresc molí de Bosoms. Poc en avall a l’esquerra s’ajunten la rivera de Vallcebre y el riu Saldes. Reclòs molt pintoresc enrondat d’aspres montanyes.

5 h. 5. Càn Griera. Puja el camí en direcció NE.

Mas de Pey a Santa Maria de Vallcebre 1 – Vallcebre – ca 1927 – AFCEC EMC Lluís Estasen i Pla

Mas de Pey a Santa Maria de Vallcebre 2 – Vallcebre – ca 1927 – AFCEC EMC Lluís Estasen i Pla

5 h. 20. Càn Pey. Bella vista vers a ponent, dominada magestuosament pel Pedraforca que’s destaca alterós y fantàstic.

S’endinsa el camí en un engorjat que s’estreny ràpidament. El viarany es molt estret y passa sospés sobre del riu, seguint sa vora dreta. Al envolt s’estén ufana boscuria de pins alternada ab rouredes, apaivagant lo rost del terrer.

5 h. 55. La vall va obrint-se baixant el camí en grossos revolts per entre l’espessedat de la baga.

6 h. Se troba el curs del riu que’s va seguint per son repeu.

6 h. 5. S’atravessa el riu Saldes per un pont antic, molt alt, plaçat en lloc pintoresc.

6 h. 10. Collet de Eina, aon se troba la carretera de Berga a Bagà y a son costat la via ferrada.

Se segueix la carretera.

Tren a vapor a l’estació de Guardiola de Berguedà – Guardiola de Berguedà – 1919 – AFCEC Arnau Izard i Llonch

6 h. 30. Estació de Guardiola-Bagà

• de l’Erol, Redacció. «De l’estació d’Olvan-Berga a l’estació de Guardiola-Bagà». Erol, L’: revista cultural del Berguedà, 2023, núm. 156-157, p. 110-9 – https://raco.cat/index.php/Erol/article/view/418536.

😉